dijous, 20 de desembre de 2018

2 12 RUTA SERRA CALDERONA: SERRA-REBALSADORS-MIRADOR DE MIREIA-GELERA-SERRA


Crònica per : Francecs Gimeno.



 El passat diumenge 2 de desembre de 2018 quedem a les 8:00h per eixir des d’El Puig i Gilet fins el punt de trobada en l’aparcament davant de l’Ajuntament de Serra, en un descampat pròxim deixem els cotxes, Ramón i Antonio han preparat una ruta amb variants sobre les que cmxocainet havia gravat fa uns anys, comencem per dins del casc urbà buscant el punt mes alt que enllaça amb el camí de terra, el soroll de l’aigua ens conta part del passat agrícola dels habitants d’este poble de la Serra Calderona que dins del Parc Natural i que encara hui manté alguns bancals amb conreu de vitualles, oliveres i garrofers.


Per una senda a la dreta enfilem costera amunt entre pins, llentiscles, romers, brucs i restes de garrofers en bancals sense conrear, anem guanyant altura i el pantaix des d’on podem albirar en 360º gran part del litoral, des d’el Montgó, Cullera, València, tanmateix el Camp de Túria, Horta Nord, Serra Espadà, Penyagolosa, Alt del Pi, Mola de Segart, serra de Torrent.


 Ara anem per pla per un camí prou ample, salvant alguns tolls de les últimes pluges, les coscolles, romers i pins conformen un paisatge que ha reviscolat poc a poc dels incendis i que les pluges d’enguany han ajudat en escreix a afermar per molt mes temps i això els que desitgem Angels, Vicent, Ma José, Ramon, Ilona, Antonio i Paco que en pocs metres arriben a l’encreuament del Mirador de Mireia i el
camí que passa prop de la Gelera, esmorzem al mirador contemplant la Cartoixa de Porta Coeli i totes les terres i bancals dels voltants, que en algun moment formarien part de les concessions que el seu fundador, el bisbe Andres de Albalat que li va fer donació de la rectoria de la vila de Llíria de la qual rebia les primícies de tot el territori, entre 1272 i 1274 es posa la primera pedra en la vall de Lullen i va ser la primera cartoixa del Regne de València i la tercera del Regne d’Aragó, els primers monjos que l’habitaren venien de Escala Dei.



En acabar d’esmorzar iniciem la marxa caminant per la pista fins la Gelera que conserva gran part del seu perímetre encara que està plena de terra i vegetació, probablement els cartoixos es proveïen de gel per comercialitzar i conservar els aliments, ara el camí en constant descens entre pins i passem per la font del Llentiscle a l’ombriu, seguim caminant fins divisar les primeres cases i en no res tornem a passar pels carrers de Serra, unes cerveses en germanor, culmina un jorn gaudint de les sendes de la Serra Calderona, i en acomiadem fins la propera ruta pel terme de Gilet on quedem per al dia 16 de desembre.








     

Fotografia: Antonio Martinez

dimecres, 5 de desembre de 2018

24 de nov 2018 Desert de les Palmes (font del Perello-Castell de Miravet- masos- font del Perello)


Crònica per: Francesc Gimeno.






El dissabte 24/11/2018 quedem en la Pinada a les 7:40h per anar al Desert de les Palmes a fer una ruta de 14 Km, Tere, Llorenç, Angels, Vicent, Maria Jose, Ramon, Antonio i Paco, en dos vehicles fan un trajecte de 74 Km aproximadament fins aplegar a la zona d’aparcament de la Font del Perelló en el terme de Cabanes en Castelló, les abundants pluges dels últims dies han canviat per complet les previsions que en un principi teníem a l’hora de preparar les motxilles, la font desbordava aigua per tots els rials, el barranc vessava aigua per damunt dels guals, sort que hem pogut travessar per damunt de la grava botant fins l’altra riba. 

Caminem per un camí de terra costera amunt amb alguns masos prou ben cuidats i
fortament assegurats amb planxes de d’acer a les portes i finestres per evitar furts i malifetes, anem pujant per vora dels bancals amb ribassos prou ben conservats fins travessar un bancal d’armelers i enfilar senda amunt cercant el Castell de Miravet que davant nostre apareix després de recórrer entre romers, llentiscles, ginebres, brucs en flor, timó, sajolida, palmes, un arc de pedra gris ens dona la benvinguda, l’aljub de grans dimensions i les restes de l’ermita i cases al voltant.  

Ara es hora d’esmorzar al mateix temps que la colla que està netejant d’arbusts i arbres que han crescut en gran part de l’interior de les  restes del castell, les palmes també tenen el seu lloc i sembla que se quedaran, les vistes de la costa en animen a continuar caminant per canviar de muntanya, baixem fins el nivell del barranc de Miravet, que ara degut a les pluges encara porta aigua i busquem un gual per travessar seguint el camí a la dreta de la carretera, es descalcem i amb no poques dificultats passem per damunt les pedres que se claven en la planta dels peus, seguim pel camí en continu ascens passant prop de masos que en algun temps garantien la vida i el conreu de estes terres abancalades des de ben antic, en arribar al coll les vistes panoràmiques de tota la costa, Benicàssim, port de



Castelló, fins Cullera i continuant per la pista albirem les Illes Columbretes i mes avant cap al sud-oest les Agulles de Santa Agueda i el Cim del Bartolo que de moment no anem a pujar hui, ara passem per senda de rodeno entre brucs d’hivern, llentiscles, lligabosc, i els arbocers alguns en flor ens ofereixen el preat fruit roig. 

Continuem ara en descens passant per mes masos, on escara alguns arbres de secà com garrofers, oliveres, armelers encara que poc conreats tenen els seus fruits a l’abast de senglars i ocells que conviuen pels voltants, algun codonyer amb codonys que hom pot consumir torrats, amb codonyat o si mes no com a ambientador amb el seu flaire natural. 



En no res apleguem a la font del Perelló on dinem en les taules de fusta mentre escoltem el soroll de l’aigua i raonem de les pròximes rutes programades i si podríem canviar la propera i fer la de Rebalsadors en la Serra Calderona. 

Ànim i fins la propera. 







     

Fotografia: Antonio Martinez

dissabte, 24 de novembre de 2018

10 de Nov 2018 RUTA FAGEDA DEL RETAULE, SENDA DEL TABAC, EL TEIX, FAIG PARE, PI GROS


Crònica per : Francecs Gimeno.







El dissabte 10 de novembre de 2018 quedem a les 6:30h per anar al Parc Natural del Ports i mes concretament a la Fageda del Retaule, en la Pinada ens saludem Angels, Vicent, Filo, Jaume, Tere, Llorenç, Maria José, Ilona, Antonio i Paco, ara en dos cotxes iniciem el trajecte de 156 Km i 2h 33´ fins l’àrea de lleure de  la Fou dins del terme de la Sènia, en arribar a l’embassament d’Ulldecona agafem la pista de terra plena de tolls i solsides de terra i pedres de prou grandària que dificulten els transit  en 8 Km fins l’aparcament en la Font de la Fou on hi ha alguns vehicles de possibles senderistes.


Abans d’iniciar la ruta esmorzem a les taules de fusta prop de la font mentre escoltem l’aigua que baixa pel Barranc de la Fou, ara iniciem la ruta buscant la senda que comença junt a la caseta forestal i que en continu ascens ens mena cap al racó del Tabac, un indret ple de boix, pins negrals, aurons, carrasques, coixinets de monja, sajolida i alguns bolets que anem identificant i triant amb el criteri ben encertat dels boletaires de Massalfassar, Jaume, Filo, Llorenç i Tere, alguns Lactarius Deliciosus, llengua de vaca, Suillus , Fredolics/Negretes-tricholoma terreum-, amb les seues variants segons grandària color, olor, el mon fungui costa molt de conèixer i per tant només cal agafar els exemplars que coneguem i els que ens recomanen els experts, la senda no para de créixer, sembla que darrere de cada pi, de cada arbust, de cada carrasca, van afegint senda, costera, el pla del Bous costa una miqueta d’aplegar, això si en arribar les vistes de la costa i de la mar contrasten amb la minsa vegetació que entre les pedres erosionades pel vent i les gelades, va reviscolant i fent-se lloc per tot el camí fins que apleguem al punt geodèsic, terra endins la vegetació del retaule i els contrasts de colors del fullam i les formacions rocoses a la nostra esquerra i a llevant les vistes del delta de 



l’Ebre i el Montsià ens deixa albirar la potent tasca per modificar el paisatge costaner, endinsant-se mar endins mentre el Montsià redreçava els últims Km de riu.











Ara en lleuger descens la senda vorejada de mes vegetació ens mena fins lo Teix, arbre que no pots deixar d’admirar amb el desig que per molt mes anys que hom el podrà visitar i respectar, mes avant els grèvols plens de fruits rojos i pins parasitats uns per l’heura i d’altres pel vesc, seguint avant un molló de pedres despisten un senderista que mentre escolta la resta del grup va trobant per la senda estreta,
aurons, fajos, avellaners, grèvols en forta pendent en ziga-zaga recorre un trajecte passant dels 1000m als 500m en la pista a 2,5 Km abans de la tanca de fusta. La falta de cobertura i la incomunicació ha pertorbat la resta del grup que al no trobar millor solució davant la preocupant incertesa segueix la ruta prevista confiant en un bon desenllaç. 


La pista de terra plena de fulles grogues i xicotets fruits dels avellaners intercalats amb fajos i pins ens guia costera avall mentre el Indi, una imponent roca vora el camí, guaita les meravelles del Retaule pintat de verd amb pinzellades de molts colors del roig, el filtre groguenc de la llum del sol entre les branques dels altíssims fajos ens recorda la proximitat del Faig Pare, imponent arbre entre tants que han fet d’este indret, la fageda mes meridional del continent europeu, mentre es fa l’hora de dinar, busquem la Font del Retaule on reviscolem mentre gaudim de la natura i demanem als senderistes que passen que comuniquen al senderista despistat que dígue on para. La visita al monumental Pi Gros




amb el terra regalimant aigua, no resulta massa agradós per a tot@s, en reagrupar-se seguim fins la tanca i pista avall continuem contemplant les peculiars formacions rocoses, murs inaccessibles que custodien esta meravella de la natura, el soroll de l’aigua ens acompanya un bon tros de camí fins la Font del Teix on tenim que creuar el barranc de la Fou passant amb cura de pedra en pedra, mes avant la balma ens ve a la memòria, on vàrem dinar en el 2012 crec recordar, en no res, ara si tots els membres del grup que intercanvien pareixer i merescut crit d’atenció, mentre apleguem a l’aparcament de la Font de la Fou. Eixim fent-se de nit fins arribar al restaurant del Molí de l’Abat on una cervesa i fruits secs, ens animen a fer mes rutes en grup seguint l’itinerari previst fins la propera pel Desert de les Palmes.   





     

Fotografia: Francecs Gimeno, Antonio Martinez

dijous, 8 de novembre de 2018

27/10/2018 ADEMUS-RIU BOHILGUES-ARBRES MONUMENTALS-MOLINS


Crònica per : Francecs Gimeno.






El dissabte 27 d’octubre quedem a les 7:30h per anar al racó d’Ademús per fer una ruta pel PRV-131.6 per una de les comarques valencianes poc caminada per el CMXOCAINET.

La descripció de la ruta feta per altres senderistes ens animava a gaudir d’una natura amb molts recursos que els habitants d’estes terres han sabut aprofitar des dels ibers, romans, mossàrabs i arran de 1210 amb Pere I d’Aragó que va prendre el castell d’Al-Démús i mes avant, el seu fill, Jaume I va conquerir i ja com a Viles Reials, Vallanca i Ademús, dins del Regne de València fins l’actualitat. 

Des de la primera petjada el soroll de l’aigua ens acompanya per la major part del recorregut que esta ple de xops amb una alçària infinita i ben rectes i plens de fulles grogues que van deixant caure fent una catifa amb olor a humitat impensable en altres indrets, les nogueres abatollades les nous pel terra barrejades i mimetitzades amb les fulles i difícils de trobar  per a ulls
poc avesats , els caquis mudant les seues fulles a roig intens i els fruits penjant del ramatge, les figueres amb els pàmpols cremats per les gelades i les figues aiguades, les tomateres cremades pel fred i les tomates mes roges si cal, les parres sens fulles i els penjolls de raïm esperant la verema, van fer que de sobte, no se com però al contemplar tant de fruit al nostre abast, la memòria de homo “recolector” ens va mudar per moments a senderistes espigoladors, alguns anàvem a quatre mans, este paradís en la terra, ple de pomeres esperiega i ricarda, amb tanta abundància que no l’hi en cabia mes, va fer que la ruta fins Vallanca després de passar pel mirador de la Hoz del riu Bohilgues amb la neu al fons, als  cims de la serralada de Javalambre, fos un passeig inoblidable i a repetir en primavera o quan puguem. 
  
Després d’haver esmorzat davant el freixe monumental, passegem junt a les nogueres monumentals en molts racons del recorregut junt a moltes fonts com la de la Teja, ara deixem els camps de conreu regats per l’abundant aigua i enfilem costera amunt per una pista vorejada de pins, mentre guanyem cota, trobem un pi monumental i passem prop de la sabina monumental, ara tot un seguit de sabines i de cultius de secà, d’armelers, ens guiaran entre marges de pedra en sec mentre albirem mes neu als cims de Javalambre, la gana i la troballa de restes de collita ens torna la dèria espigoladora fins que trobem acomodo per seure i pegar un mos ben merescut.



En reviscolar caminem per la pista en costant descens i a ma dreta vegem Vallanca i mes avant el castell d’Ademús, i als nostres peus tot un seguit de xops groguencs entre les parets erosionades per les aigües del riu durant segles, la Hoz llaurada entre roca, estrats de depòsits i caliça. Mes avant les restes d’una instal·lació hidroelèctrica ens recorda el profit que hom, des de ben antic, ha fet de la força motriu de l’aigua, en molins, sènies, turbines, batans.

Ara caminem de bell-nou entre cultius prop del riu i l’olor a codony i l’oferiment de les veïnes de productes de l’horta de Km zero, ens torna a la realitat evolutiva i les bones costums, cal respectar el medi ambient i no deixar res del que portem ni agafar res que no necessitem. 

En acabar que millor en una taula del bar del poble prenent cafè o cervesa mentre comentem on anem la propera eixida Ramon, Ma Jose, Lola, Felix, Amparo, Lola, Tere, Llorenç, Angels, Vicent, Isabel, Antonio i Paco decideixen eixir aviat abans que es fes de nit. 



Salut i fins la propera en la Fageda del Retaule.











     

Fotografia: Francecs Gimeno y Antonio Martinez

dilluns, 15 d’octubre de 2018

13/0ct/2018 RUTA BRONCHALES – LAGUNA-TEJEDA-BRONCHALES

Crònica per : Francecs Gimeno.






El dissabte 13 d’Octubre quedem a les 7:30h a la plaça de Gilet per anar a Bronchales en Terol per fer la ruta prevista en el calendari del Club de Muntanya el Xocainet, la Colla Senderista ens espera a la plaça de la Fuente de Bronchales on tenim el punt d’eixida, mentre peguem una ullada al mercat i prenem cafè, decidim fer el track que Antonio a gravat al GPS, en el bar ens faciliten uns exemplars de la GUÍA DEL RECOLECTOR DE SETAS del Parque Micológico de la Comunidad de Albarracin amb la normativa vigent sobre aprofitament micològic regulat, que tanmateix podem consultar a micorracin

Comencem a caminar passant per la Fuente el Chorillo i els panels ens indiquen les rutes possibles des d’aquest punt i mes avant els pals indicatius senyalen els Km fins la Fuente del Ojuelo i la senda micològica per on tornarem, amb tot i això tenim quatre permisos nominals, AMICO de la Comarca Sierra de Albarracín i quatre cistelles on volem anar depositant els bolets que trobem per vora camí, les expectatives per part de la Colla Senderista son prou bones, després que el divendres i sempre de la mà de Llorenç -que coneix moltes varietats de bolets- molt@s tingueren el plaer de trobar els seu primer exemplar de Lactarius deliciousus i Boletus edulis, Jose i Marc van contribuir de manera especial per divisar prou bolets i Lluis te bona mà per cuinar-los, la germanor entre els 14 que pernocten en Orea fa que el gaudi per la muntanya creix a muntó. 

El primer tram de camí va en ascens dels 1584m fins els 1774m , d’ací, punt, on els pals ens indiquen Fuente del Canto, girem a la dreta per esmorzar a la Fuente del Ojuelo a 3’66 Km del punt d’inici i encara ens queden uns 13 Km.


Després d’esmorzar Felix i Amparo que han acomplit el seu repte tornen a Bronchales, caminat trobem a vora camí bolets, Macrolepiota Prócera, Boletus Edulis, Lactarius Deliciosus, Senderuela, i las verinoses Amanita Muscària i Amanita Panterina entre d’altres. 

Seguim el camí cap a la Launa 6,49 Km i la trobem sense aigua, en el mes de Juny 2, estava a gom, tornem enrere i pugem cap al Cim de Peñas Agudas un tram i tornem enrere fins trobar el desviament que ens mena cap al barranc de Tejeda i apleguen a la Fuente de los Maquis on dinem, acífem balanç dels bolets que hem vist, i els guardes del govern d’Aragó ens visiten per comprovar que complim amb les regles establertes, seguim la ruta i en no res passem vora la
Fuente del Tio Elao, i en arribar al port prop de la carretera busquem amb el GPS el GR que en descens enllaça per la cañada i la Fuente del Tio Pelús, per vora senda els nabius ens recorden que el patxaran entra molt be, i la ruta boletaire amb els panels ens recorden el que podem trobar en el bosc quan es donen les condicions en primavera i tardor.

En aplegar a Bronchales Felix i Amparo ens esperem per anar al bar a fer-se unes cerveses i cafenets, mentre Tere, LLorenç, Encarna, Ferran, Angels, Vicent, Ma Jose, Lola, Marc, Jose, Geno, Lluis, Felix, Amparo, Antonio i Paco xarrem dels llocs secrets on trobar bolets, de la pròxima ruta al Riu Bohilgues i dels cotxes nous que tenen un llibre d’instruccions molt complet. Ànim i fins la propera eixida .


     

Fotografia: Antonio Martinez

dimarts, 19 de juny de 2018

RUTA AMANADEROS DE RIODEVA 09 DE 06 DE 2018


Crònica per : Francecs Gimeno.






El dissabte 9 de Juny quedem a les 7:30h per anar en cotxe fins a Riodeva municipi de la comarca Comunidad de Teruel en la Provincia de Teruel i Comunitat Autónoma de Aragon. El nom el te del riu Riodeva que segons el moment històric  rep diferents denominacions, la rambla de Riodeva te una longitud de caixer de  18,6 Km i una extensió de conca de 100,6 Km2 fins arribar a la confluència per la marge esquerre del riu Turia davant les Casas de Angelina (Libros)  per damunt de Torrealta i enfront del Mas de Jacinto localitats del Racó d'Ademuz i que rep les escorrenties de les vessants occidentals de la Sierra de Javalambre. 

Els seus orígens cal destacar la troballa d'una necròpolis romana en el seu terme i com a patrimoni cultural trobem en el recorregut de la ruta, el Molino de Montereta antic molí que aprofitava les aigües del rio Deva ( contracció de rio de Eva ) per moldre els cereals i que hui es el centre d'interpretació del Rio Eva i Amanaderos, CIREA. Tanmateix prop del poble podem trobar TITANIA subseu de Dinópolis i que està dedicat al major sauri europeu conegut que va ser trobat a principis del segle XXI (2003) Turiasaurus riodevensis en el seu terme i que encara continuen les excavacions. 

En arribar per l'estreta carretera des de Camarena de la Sierra, Carlos i Alicia que han pernoctat en l'allotjament  ens donen la benvinguda i com que coneixen el poble i la ruta, ens fan de guies experts i primer que res esmorzem a l'únic bar que en pocs minuts comença a estar ple de veïns i veïnes que fan cua esperant el pa i madalenetes i pastetes. 

Ara si, comencem caminant baixant del poble buscant la rambla que envoltada de bancals ara plens de roselles i alguns plantats de blat a una i altra banda del riu Eva flanquejat de xops, esbarzers, tamarius, juncs, quedem meravellats de l'abundant diversitat vegetal que contrasta amb l'impacte mediambiental de les mines que no massa lluny de la rambla muden els rojos i blancs de les argiles d'on treuen quars -( òxid de silici ) per a fabricar vidre- i del caolí per fabricar porcellana i es la principal font d'ingressos de la economia local. 


En ruta ascendent travessem la rambla de pedra en pedra i en alguns trams prop del Mas de Montereta passem per damunt de passarel·les i per baix d'aqüeductes i prop de basses que formen part de de la infraestructura que feia possible engegar les rodes del molí aprofitant la força motriu de l'aigua. 

Seguint les marques del GR-8, el senyal de ruta ens mena per senda cap a "el salto del  Estrecho" que no continuem per no portar un equipament adient per fer barranquisme, tornem enrere i enfilant cap amunt seguim contemplant el curs del riu i ara pugem per una costera rocosa equipada amb cordes i ancoratges  que facilita i assegura l'accés, anem de sorpresa en sorpresa de cascada en cascada cada cop mes impactant si cap quan el desnivell esglaonat fa llacunes sota la caiguda de l'aigua que ens convida a gaudir d'un paradís molt prop de casa nostra i que de segur amb mes calor serà un goig mullar-nos en plena natura. 

Hom ha equipat de miradors i escales de fusta que procuren millorar les condicions d'accessibilitat en els desnivells mes abruptes i així poder contemplar sense perill el caixer de la rambla en la major part del recorregut, amb tot arribem dalt a la zona d'aparcament molt prop dels Amanderos d'on brolla sense parar entre les pedres de rodeno en la vessant del pujol.

Per la pista que gasten els camions de les mines tornem a Riodeva per a dinar amb vi de la terra i entre plat i plat del menú raonem del bon oratge de les activitats futures dels Pentalfes i eixides a buscar bolets car enguany la primavera generosa en pluja  ens a regalat amb varietat. Per completar el dia moguem amb cotxes fins el poble miner  en el terme de Libros on les restes d'habitatges cova i de forns de sofre ens fan pensar quina vida de supervivència hagueren de patir els vora 2000 treballadors mentre durà l'activitat. 
  
Ara amb la pluja damunt ens acomiadem de Carlos i Alicia que se queden i que han sigut la veritable ànima de la ruta, amb propostes de noves rutes Tere i Llorenç, Amparo i Felix, Lola, Maria Jose, Ilona, Angel i Paco iniciem el retorn per la N-380 vora  al riu Guadalaviar que després es Turia en València. 

Anim Teruel Existeix i a bon segur que hi tornarem.  







     

Fotografia: Francesc, Carlos, Lola Ventura