dijous, 8 de novembre de 2018

27/10/2018 ADEMUS-RIU BOHILGUES-ARBRES MONUMENTALS-MOLINS


Crònica per : Francecs Gimeno.






El dissabte 27 d’octubre quedem a les 7:30h per anar al racó d’Ademús per fer una ruta pel PRV-131.6 per una de les comarques valencianes poc caminada per el CMXOCAINET.

La descripció de la ruta feta per altres senderistes ens animava a gaudir d’una natura amb molts recursos que els habitants d’estes terres han sabut aprofitar des dels ibers, romans, mossàrabs i arran de 1210 amb Pere I d’Aragó que va prendre el castell d’Al-Démús i mes avant, el seu fill, Jaume I va conquerir i ja com a Viles Reials, Vallanca i Ademús, dins del Regne de València fins l’actualitat. 

Des de la primera petjada el soroll de l’aigua ens acompanya per la major part del recorregut que esta ple de xops amb una alçària infinita i ben rectes i plens de fulles grogues que van deixant caure fent una catifa amb olor a humitat impensable en altres indrets, les nogueres abatollades les nous pel terra barrejades i mimetitzades amb les fulles i difícils de trobar  per a ulls
poc avesats , els caquis mudant les seues fulles a roig intens i els fruits penjant del ramatge, les figueres amb els pàmpols cremats per les gelades i les figues aiguades, les tomateres cremades pel fred i les tomates mes roges si cal, les parres sens fulles i els penjolls de raïm esperant la verema, van fer que de sobte, no se com però al contemplar tant de fruit al nostre abast, la memòria de homo “recolector” ens va mudar per moments a senderistes espigoladors, alguns anàvem a quatre mans, este paradís en la terra, ple de pomeres esperiega i ricarda, amb tanta abundància que no l’hi en cabia mes, va fer que la ruta fins Vallanca després de passar pel mirador de la Hoz del riu Bohilgues amb la neu al fons, als  cims de la serralada de Javalambre, fos un passeig inoblidable i a repetir en primavera o quan puguem. 
  
Després d’haver esmorzat davant el freixe monumental, passegem junt a les nogueres monumentals en molts racons del recorregut junt a moltes fonts com la de la Teja, ara deixem els camps de conreu regats per l’abundant aigua i enfilem costera amunt per una pista vorejada de pins, mentre guanyem cota, trobem un pi monumental i passem prop de la sabina monumental, ara tot un seguit de sabines i de cultius de secà, d’armelers, ens guiaran entre marges de pedra en sec mentre albirem mes neu als cims de Javalambre, la gana i la troballa de restes de collita ens torna la dèria espigoladora fins que trobem acomodo per seure i pegar un mos ben merescut.



En reviscolar caminem per la pista en costant descens i a ma dreta vegem Vallanca i mes avant el castell d’Ademús, i als nostres peus tot un seguit de xops groguencs entre les parets erosionades per les aigües del riu durant segles, la Hoz llaurada entre roca, estrats de depòsits i caliça. Mes avant les restes d’una instal·lació hidroelèctrica ens recorda el profit que hom, des de ben antic, ha fet de la força motriu de l’aigua, en molins, sènies, turbines, batans.

Ara caminem de bell-nou entre cultius prop del riu i l’olor a codony i l’oferiment de les veïnes de productes de l’horta de Km zero, ens torna a la realitat evolutiva i les bones costums, cal respectar el medi ambient i no deixar res del que portem ni agafar res que no necessitem. 

En acabar que millor en una taula del bar del poble prenent cafè o cervesa mentre comentem on anem la propera eixida Ramon, Ma Jose, Lola, Felix, Amparo, Lola, Tere, Llorenç, Angels, Vicent, Isabel, Antonio i Paco decideixen eixir aviat abans que es fes de nit. 



Salut i fins la propera en la Fageda del Retaule.











     

Fotografia: Francecs Gimeno y Antonio Martinez

dilluns, 15 d’octubre de 2018

13/0ct/2018 RUTA BRONCHALES – LAGUNA-TEJEDA-BRONCHALES

Crònica per : Francecs Gimeno.






El dissabte 13 d’Octubre quedem a les 7:30h a la plaça de Gilet per anar a Bronchales en Terol per fer la ruta prevista en el calendari del Club de Muntanya el Xocainet, la Colla Senderista ens espera a la plaça de la Fuente de Bronchales on tenim el punt d’eixida, mentre peguem una ullada al mercat i prenem cafè, decidim fer el track que Antonio a gravat al GPS, en el bar ens faciliten uns exemplars de la GUÍA DEL RECOLECTOR DE SETAS del Parque Micológico de la Comunidad de Albarracin amb la normativa vigent sobre aprofitament micològic regulat, que tanmateix podem consultar a micorracin

Comencem a caminar passant per la Fuente el Chorillo i els panels ens indiquen les rutes possibles des d’aquest punt i mes avant els pals indicatius senyalen els Km fins la Fuente del Ojuelo i la senda micològica per on tornarem, amb tot i això tenim quatre permisos nominals, AMICO de la Comarca Sierra de Albarracín i quatre cistelles on volem anar depositant els bolets que trobem per vora camí, les expectatives per part de la Colla Senderista son prou bones, després que el divendres i sempre de la mà de Llorenç -que coneix moltes varietats de bolets- molt@s tingueren el plaer de trobar els seu primer exemplar de Lactarius deliciousus i Boletus edulis, Jose i Marc van contribuir de manera especial per divisar prou bolets i Lluis te bona mà per cuinar-los, la germanor entre els 14 que pernocten en Orea fa que el gaudi per la muntanya creix a muntó. 

El primer tram de camí va en ascens dels 1584m fins els 1774m , d’ací, punt, on els pals ens indiquen Fuente del Canto, girem a la dreta per esmorzar a la Fuente del Ojuelo a 3’66 Km del punt d’inici i encara ens queden uns 13 Km.


Després d’esmorzar Felix i Amparo que han acomplit el seu repte tornen a Bronchales, caminat trobem a vora camí bolets, Macrolepiota Prócera, Boletus Edulis, Lactarius Deliciosus, Senderuela, i las verinoses Amanita Muscària i Amanita Panterina entre d’altres. 

Seguim el camí cap a la Launa 6,49 Km i la trobem sense aigua, en el mes de Juny 2, estava a gom, tornem enrere i pugem cap al Cim de Peñas Agudas un tram i tornem enrere fins trobar el desviament que ens mena cap al barranc de Tejeda i apleguen a la Fuente de los Maquis on dinem, acífem balanç dels bolets que hem vist, i els guardes del govern d’Aragó ens visiten per comprovar que complim amb les regles establertes, seguim la ruta i en no res passem vora la
Fuente del Tio Elao, i en arribar al port prop de la carretera busquem amb el GPS el GR que en descens enllaça per la cañada i la Fuente del Tio Pelús, per vora senda els nabius ens recorden que el patxaran entra molt be, i la ruta boletaire amb els panels ens recorden el que podem trobar en el bosc quan es donen les condicions en primavera i tardor.

En aplegar a Bronchales Felix i Amparo ens esperem per anar al bar a fer-se unes cerveses i cafenets, mentre Tere, LLorenç, Encarna, Ferran, Angels, Vicent, Ma Jose, Lola, Marc, Jose, Geno, Lluis, Felix, Amparo, Antonio i Paco xarrem dels llocs secrets on trobar bolets, de la pròxima ruta al Riu Bohilgues i dels cotxes nous que tenen un llibre d’instruccions molt complet. Ànim i fins la propera eixida .


     

Fotografia: Antonio Martinez

dimarts, 19 de juny de 2018

RUTA AMANADEROS DE RIODEVA 09 DE 06 DE 2018


Crònica per : Francecs Gimeno.






El dissabte 9 de Juny quedem a les 7:30h per anar en cotxe fins a Riodeva municipi de la comarca Comunidad de Teruel en la Provincia de Teruel i Comunitat Autónoma de Aragon. El nom el te del riu Riodeva que segons el moment històric  rep diferents denominacions, la rambla de Riodeva te una longitud de caixer de  18,6 Km i una extensió de conca de 100,6 Km2 fins arribar a la confluència per la marge esquerre del riu Turia davant les Casas de Angelina (Libros)  per damunt de Torrealta i enfront del Mas de Jacinto localitats del Racó d'Ademuz i que rep les escorrenties de les vessants occidentals de la Sierra de Javalambre. 

Els seus orígens cal destacar la troballa d'una necròpolis romana en el seu terme i com a patrimoni cultural trobem en el recorregut de la ruta, el Molino de Montereta antic molí que aprofitava les aigües del rio Deva ( contracció de rio de Eva ) per moldre els cereals i que hui es el centre d'interpretació del Rio Eva i Amanaderos, CIREA. Tanmateix prop del poble podem trobar TITANIA subseu de Dinópolis i que està dedicat al major sauri europeu conegut que va ser trobat a principis del segle XXI (2003) Turiasaurus riodevensis en el seu terme i que encara continuen les excavacions. 

En arribar per l'estreta carretera des de Camarena de la Sierra, Carlos i Alicia que han pernoctat en l'allotjament  ens donen la benvinguda i com que coneixen el poble i la ruta, ens fan de guies experts i primer que res esmorzem a l'únic bar que en pocs minuts comença a estar ple de veïns i veïnes que fan cua esperant el pa i madalenetes i pastetes. 

Ara si, comencem caminant baixant del poble buscant la rambla que envoltada de bancals ara plens de roselles i alguns plantats de blat a una i altra banda del riu Eva flanquejat de xops, esbarzers, tamarius, juncs, quedem meravellats de l'abundant diversitat vegetal que contrasta amb l'impacte mediambiental de les mines que no massa lluny de la rambla muden els rojos i blancs de les argiles d'on treuen quars -( òxid de silici ) per a fabricar vidre- i del caolí per fabricar porcellana i es la principal font d'ingressos de la economia local. 


En ruta ascendent travessem la rambla de pedra en pedra i en alguns trams prop del Mas de Montereta passem per damunt de passarel·les i per baix d'aqüeductes i prop de basses que formen part de de la infraestructura que feia possible engegar les rodes del molí aprofitant la força motriu de l'aigua. 

Seguint les marques del GR-8, el senyal de ruta ens mena per senda cap a "el salto del  Estrecho" que no continuem per no portar un equipament adient per fer barranquisme, tornem enrere i enfilant cap amunt seguim contemplant el curs del riu i ara pugem per una costera rocosa equipada amb cordes i ancoratges  que facilita i assegura l'accés, anem de sorpresa en sorpresa de cascada en cascada cada cop mes impactant si cap quan el desnivell esglaonat fa llacunes sota la caiguda de l'aigua que ens convida a gaudir d'un paradís molt prop de casa nostra i que de segur amb mes calor serà un goig mullar-nos en plena natura. 

Hom ha equipat de miradors i escales de fusta que procuren millorar les condicions d'accessibilitat en els desnivells mes abruptes i així poder contemplar sense perill el caixer de la rambla en la major part del recorregut, amb tot arribem dalt a la zona d'aparcament molt prop dels Amanderos d'on brolla sense parar entre les pedres de rodeno en la vessant del pujol.

Per la pista que gasten els camions de les mines tornem a Riodeva per a dinar amb vi de la terra i entre plat i plat del menú raonem del bon oratge de les activitats futures dels Pentalfes i eixides a buscar bolets car enguany la primavera generosa en pluja  ens a regalat amb varietat. Per completar el dia moguem amb cotxes fins el poble miner  en el terme de Libros on les restes d'habitatges cova i de forns de sofre ens fan pensar quina vida de supervivència hagueren de patir els vora 2000 treballadors mentre durà l'activitat. 
  
Ara amb la pluja damunt ens acomiadem de Carlos i Alicia que se queden i que han sigut la veritable ànima de la ruta, amb propostes de noves rutes Tere i Llorenç, Amparo i Felix, Lola, Maria Jose, Ilona, Angel i Paco iniciem el retorn per la N-380 vora  al riu Guadalaviar que després es Turia en València. 

Anim Teruel Existeix i a bon segur que hi tornarem.  







     

Fotografia: Francesc, Carlos, Lola Ventura

diumenge, 27 de maig de 2018

EL CAMÍ DELS PEREGRINS DE LES USERES.


Crònica per: Francecs Gimeno.







Des de fa mes de cinc anys el Club de Muntanya Xocainet programa en el seu calendari per al darrer dissabte del mes d'Abril, la ruta que va des de Sant Joan de Penyagolosa fins el poble de les Useres, seguint les passes dels Peregrins de les Useres que fan el camí de tornada després d'haver pernoctat en les cambres i instal·lacions del Santuari que els acull des de fa molts segles. 



Una ruta que podem fer en vàries etapes d'uns 12 Km aproximadament i que passa primer pel poble de Xodos, els 12 pelegrins el guia i el capellà precedits per els portadors de la creu i dos fanals que van davant trenquen el silenci durant tot el camí entonant cantics en llatí i resos .


Com la peregrinació comença l'últim divendres d'Abril, alguns senderistes han decidit com en altres anys llogar un allotjament prop d'Adzeneta del Maestrat i a pocs km de Sant Miquel de les Torrecelles. Amparo, Felix, Vicent, Angels, Lola, Maria Jose s'acosten per a rebre els peregrins divendres a boqueta nit quan després de fer els vora 36 Km des de les Useres apleguen al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. 

L'endemà dissabte Antonio, Paco i Ramon que ha fet cap a l'allotjament, queden amb la resta per esmorzar i fer-se un cremaet abans de començar el camí de retorn a les Useres, mentre esperem l'eixida dels peregrins fora als voltants del Santuari les cavalleries que han passat la nit en antics estables comencen a passar amb les carregues tradicionals de la peregrinació i que porten tot el necessari per garantir un mínim d'aliment, beguda, calcer durant tot el recorregut. Comencem a caminar pel GR-33 anomenat Sender de la Lluna Plena que va des de Castelló fins a Sant Joan de Penyagolosa on te el creuament del GR-7 que va des d'Andorra a Tarifa i forma part del sender de gran recorregut europeu E-4 que va des de Tarifa a Esparta .

Després del protocol religiós a la plaça descalços comencen a caminar un darrere l'altre seguint al guia fins el Pi de les dos Branques on es calcen i continuen com fa segles pel camí que es dura fins a Xodos on tornen a entrar descalços i tot hom en silenci els veu passar fins entrar a l'església on tenen els seus càntics i resos mentre les cavalleries descansen fora del poble. En tot el recorregut el seguici te que tindre el camí lliure per complir les etapes en els horaris i en el protocol establert i que varia molt poc d'un any a altre, com fan parades per descansar i menjar en diferents llocs, després de la lloma de Bernat i abans d'arribar al Mas d'Aycart, tenim que deixar pas primer a les càrregues i després els pelegrins que fan una parada al Mas, continuem per la senda passant entre les cavalleries i ja no parem fins aplegar a Sant Miquel de les Torrecelles on ens esperen Lola, Felix, Amparo, Encarna, Ferran, i Ramón que anava prou davant seguint un ritme lleuger i Antonio que amb el seu suport i bon fer aconsegueix donar visibilitat i testimoni fotografic de totes les rutes de cmxocainet.

Un bon berenar amb la millor companyia a l'allotjament rural ens prepara per acudir al poble de les Useres i vore l'arribada dels pelegrins que descalços i en silenci fan el recorregut amb el bordó que marca el ritme de les seues passes sobre la catifa vegetal que el veïnat ha estes al llarg dels carrers enllumenats amb llenties penjades a les reixes de les finestres i portes de les cases. 

Un dia de festa gran que ens fa recordar les tradicions de molts pobles de l'interior de Castelló i que de tant en tant anem afegint al calendari del club.






     

Fotografia: Antonio Martinez