dilluns, 5 de febrer de 2018

03/02/2018 Ruta circular per Irta: Penyiscola, Vistahermosa, Castell de Polpis, Ermita de sant Antoni


Crònica per: Francecs Gimeno.


RUTA SERRA D'IRTA PENYISCOLA. 






El dissabte 3 de febrer quedem a les 7:30 en Gilet i el Puig per anar per la CV-10 a la Serra d'Irta a fer una ruta de 14,89 KM i un temps aproximat de 4:15:45  des de Penyíscola per el sender PR-CV 194.1, passant per l'Alt de Villahermosa, Castell de Polpís i  Ermita de Sant Antoni. 



Aparquem els vehicles en el carrer de la urbanització Nerea prop del Barranc dels Pitxells on un pal indicador de rutes ens indica l'inici del sender PR-CV 194.1 Vistahermosa, per on comencem a caminar per un antic camí de ferradura que en continu ascens en ziga-zaga, anem pujant guanyant altura fins arribar al  Corral de Baltasar de grans dimensions que conserva part de l'estructura feta de pedra, amb quatre arcs, part de la coberta i les canalitzacions que recollien l'aigua de pluja per omplir l'aljub de grans dimensions que podia encabir fins 27 M3 aprox., destinat principalment per a consum humà i del bestiar boví, l'abeurador està situat a la part dreta junt a la senda, seguim pujant i el dia clar ens d'eixa albirar en l'horitzó les siluetes de les Illes Columbretes, a pocs metres del sender, a la dreta un xicotet corriol ens mena, entre coscolles, a un camp d'oliveres sense conrear i al bell mig junt un ribàs trobem un xicotet amagatall fet de pedra seca, que els llauradors i pastors gastaven per arrecerar-se de la pluja i les tronades.  

Seguim pel camí amb l'enrònia d'esmorzar i no tenim on parar que pegue el solet i no fasa massa aire, al remat arribem a la bassa groga, ara mes seca que un tostó degut a la manca de pluges, i decidim ajocar-se arrecerats en tres margalloneres ben grans, les armeles mollars de Vicent, el xocolate de Carmen i  Fernando, el té jogui de Lola, les anous de la parada de Mª José fan que l'àpat ens anime a continuar . 

Ara Ilona en cap, Antonio, Fernando, Vicent, Carmen, Lola, Ramón, Mª José, Paco s'enfilen corriol amunt fins arribar a Villahermosa a 412 d'alçada, des d'on podem vore el Plà de Vinaros, la Serra del Montsià, i  la Mar Mediterrània i la Serra d'Irta cap al Sud, ara en sentit descendent i sense agafar els desviament del barranc del Boixar ni de l'ermita de Sant Antoni continuem entre coscolles, romers i pins solitaris supervivents dels incendis que fa algunes dècades devastaren estos paratges,  ara pujant fins el coll, des d'on baixem cap al
Castell de Polpis d'origen musulmà (segles XI-XII), des d'ací contemplem els cultius de la vall i el poble de Santa Magdalena de Polpis, tornem fins el coll de l'Alt de la Bota, que decidim no pujar i ja anem pel sender PR-CV 194 que en lleuger descens fins l'ermita de Sant Antoni on dinem, el vi de Mª Jose i les viandes que portem a la motxilla tonifiquen i ens posen en marxa i comencem des d'ací baixant fins perdre de vista el Castell de Penyíscola i davant nostre veiem el resultat de la golafre i anorreadora realitat de la bombolla immobiliària, anem per pla entre bancals de garroferes i arribem de vell nou al barranc de Pitxell principi i fi de la ruta.




Unes cerveses i cafenet davant la platja i el bon desig d'acudir a totes les rutes del calendari, sabent que demà estarem al Trail d'Albalat dels Tarongers col•laborant en les dos curses. 



Ànim i fins la propera en Almedijar. 







     

Fotografia: Francesc Gimeno i Antonio Martinez

divendres, 2 de febrer de 2018

21/01/2018 Vall d'Uixo- Alt del Pipa


Crònica per : Antonio Martinez .





Segona ruta de l'any. El 21 de gener iniciàvem la ruta per a pujar a l'ALT del Pipa en el PÀRQUING de les coves de Sant Josep de la VALL D'UIXÓ.
En esta ocasió el grup era reduït: Lola, María José, Ramón, Vicent i Antonio. 


RAMÓN, guia oficial, se li notava desentrenat i en el TRAKC s'aprecien diversos becs eixint de la ruta, provablement, més perquè anava com un “raig” que altra cosa, i s'alvançava al GPS.

Si algú vol prendre el TRAKC com referència, indicar-li que al KM 1.3 s'ha de fixar un poc per a prendre una senda per l'esquerra, creuant el jaç del barranc.

En bona conversa fórem trepant fins el punt en que se pugen uns riscs en ajuda d'una cadena i en 1.30 H aplegàvem a l'ALT de la Pipa (595M). 


Esmorzarem resguardats del vent i en l'eixida dubtarem un poc per a REPRENDRE la nostra ruta i anar baixant a la FONT de GARRUT. El dia isqué calorós, -cosa molt normal del mes de gener des de que el canvi climàtic ens acompanya-, i es feren durs els desnivells, fins que prenguerem el cami que ens portava a l'Ermita de Sant Antoni. I com al benvolgut fi de qualsevol ruta: “La Cervessa del final”. No per a tots, alguns prenem isotònics…..…




Ens veiem a IRTA el 3 de febrer.







     

Fotografia: Antonio Martinez

diumenge, 21 de gener de 2018

07/01/2018 RUTA NAQUERA, PI DEL SALT PUJADA AL MONTCUDIO


Crònica per : Francecs Gimeno.







El darrer diumenge 7/01/2018, quedem a la Rotonda de la CV-310 i aparquen junt a la biblioteca municipal de Nàquera en C/ Vinyes Perdudes, després de fer una visita ràpida pels carrers de Nàquera en busca de la "redona de circumval·lació", mentre la resta de la colla desesperava per la tardança i la frescoreta del matí ja feia estona que animava a iniciar la ruta.

Un cop fetes les pertinents salutacions amb la corresponent bescollada verbal, això sí, -som una colla en contra de qualsevol mena de violència-, iniciem la ruta amb l'ajuda indispensable del GPS que Antonio, Fernando i molt sovint Llorenç, sempre tenen a mà i fan de guies imprescindibles en totes les rutes per molt prop de casa que estiguem.

Per la pista de l'esquerra en lleuger descens comencem a caminar cap al Fondo i en pocs metres ens trobem amb l'inici d'un itinerari botànic que explica les diferents plantes i arbustos que podem identificar a una i altra banda del camí, Murta-Myrthus Comunis-, Baladre- Nerium Oleander-, Lligabosc- Locinera Sempervirens-, Arítjol- Smila Aspera,  ara seguim per una senda en fort ascens fins el Mirador del Fenassar amb cartells explicatius de les muntanyes i barrancs del voltant.

La pista continua fent una circular per les vessants del Montcúdio ( 520 m), fins arribar a l'inici de la senda que sense dificultat pugem i en el pal de senyalització de rutes, decidim fer una parada per reposar forces i esmorzar mentre contemplem en 360º, des de la Mola de Segart fins el Montgó, Golf de València, L'Albufera, Llíria i Benaguacil, Serra i el seu castell,  la mar d'Alboraia, Massalfassar, La Creu, El Puig, i entre mos i mos, aprofitem per gaudir de les olives marcides i el vi de Lluis i Geno, torrons i llorencets de Tere i Llorenç, anous de la parada de Mª José, pestiños de Isabel, un àpat per celebrar les no-festes que tot@s i Fernando, Carmen, Lola, Jose, Antonio i Paco agraim el bon gust de fer viandes tradicionals.

Ara fent una variant de la ruta prevista, baixem per una senda recent amb mes desnivell fins arribar a la pista que ens mena al xicotet mirador del Salt de d'on podem contemplar el barranc i el sinclinal, la formació de plegaments orogènics.

Seguim per la dreta fins arribar al camí amb lloses de pedra de rodeno per a les rodes dels carros que en un temps ajudaven a treure les pedres, de la pedrera del Salt, on feien rastells, llambordes, i altres materials que se gastaven en la construcció de voreres, pavimentació de carrers, murs de pedra seca, com els que n'hi ha fets en la recuperació de la pedrera amb un pi centenari –Pinus Alepensis- i que volem que síga testimoni del pas de moltes generacions actives en la conservació del medi natural.

Baixant raonem de les pròximes rutes i de la Marxa Senderista de 2018 que pot ser se programarà passades les Falles i Pasqua, ens acomiadem fins la propera.  











     

Fotografia: Antonio Martinez

dilluns, 18 de desembre de 2017

17/12/2017 Faura la Creu Tabalet Romeu les Corbs


Crònica per :Antonio Martinez.






09.00 H, quasi en puntualitat anglesa eixíem del parking de poliesportiu de Faura. El primer contratemps que hem resolt ha sigut les absències dels guies habituals que ens porten per sendes salvatges i selvàtiques – encara que en discussions freqüents. Hem nominat a Ferrán per a guiar-nos a Mª Jose, Angel, Paqui, Pere, Lluis, Geno, Vicent, Encarna i Antoni; ens ha dirigit perfectament.

Abans d'aplegar a l'ermita del Bon Succés (Benifairó dels Valls), haguerem de sortejar alguns pins caiguts i trepar per uns riscs, continuem el nostre recorregut entre camps de tarongers fins aplegar al Col·legi el Tabalet.  Un poc més avant, comencem a llevar-nos roba, seguim la ruta per dins d'una sèquia de rec, pegats a la costera del Codovall. En 2.5 KMS d'ascens suau i continua, passem d'una altitud de 102 a 342 metros, i estem en la Creu de Quart, el punt més alt del nostre recorregut. Quasi estem a mitat de recorregut i és bon punt per esmorzar  alguna cosa en vistes al Golf de València. 




Reiniciem la marxa, descendint la creu per una senda curta i alguna cosa esvarallosa, de pedra i arena solta. Ens falta pujar als el Tabalet, el Pic de Romeu i els Corbs. Anem a recórrer la senda que puja i baixa (com tot el recorregut) i sense ser un “trenca cames”, si les va carregant, per les pujades i baixades i la calcigada inestable de la pedra i la gravilla. 

Per este tram, seguim veient la costa, la calderona i  els pobles del caixer del baix palancia i Sagunt, des del castell fins al port.

Passem per una zona incendiada en juny de 2016, abans d'iniciar la baixada al Pic dels Corbs, punt en el que trobem la baixada més complicada de tot el recorregut.
El temps ha anat avançant i decidim accelerar i atallar per a no aplegar més tart de les 2 de migdia; deixem la pujada d'anada i tornada al Pic dels Corbs per a atra ocasió. Continüem i en l'últim Km canviem la ruta prevista evitant els últims desnivells  per arribar a l'hora prevista que en més d'una casa ens esperen a menjar.

Fins la pròxima i el comentari final: en el canvi d'hora repetirem la ruta començant-la abans. 









     

Fotografia: Antonio Martinez