dimecres, 20 de març del 2019

RUTA BENIDORM EL ALBIR Serra Gelada 12 01 2019


Crònica per:Francecs Gimeno .






El dissabte 12 de gener ens acomboiem definitivament per fer la ruta que va des de Benidorm a l’Albir, pot ser ara va de bo després de molt de temps de preparar-la i per l’oratge o altres raons la vam haure de tornar arrere o suspendre, una ruta que recorre el Parc Natural de Serra Gelada que va ser aprovat l’any 2005 i que te una superfície de 5564 Ha la major part 4920 Ha en medi marítim. 

Deixem els cotxes a l’aparcament i punt de trobada a l’Albir i final de ruta on està l’oficina de turisme, Tere, Llorenç, Ramon, Ma José, Angels, Vicent, Paco  baixem al poble buscant la parada del bus que ens portarà a Benidorm on ens esperen Geno i Lluis prop de la platja de Levant, en arribar iniciem la ruta carrer amunt entre edificis i xalets fins trobar la senda que porta a la creu, la trobem plena de fotos i dedicatòries en record de persones presumptament difuntes, s’ha convertit en un lloc de visita per part de familiars, que depositen flors en la creu i voltants, nosaltres aliens a qualsevol ritus, aprofitem les vistes i els graons del peu de formigó per esmorzar mentre contemplem la mar la ciutat i els seus gratacels, Terra Mítica, les instal·lacions turístiques que omplin el Racó de L’Oix, parc aquàtic, parc temàtic, campings i  a la nostra esquerra el Puig Campana. 

Es hora d’aprofitar el bon oratge i encetem la ruta per una senda pedregosa i seguint indicacions i gps, el camí està prou marcat pel tràfec de senderistes que segueixen este itinerari amb prou pujades i baixades molt prop dels penya-segats que en diferents desnivells ens mostren l’evolució de l’erosió que configura un paisatge canviant,  en la vegetació modelada pel vent marí i que s’ha adaptat al terra i al clima.  

Aguaitar des de dalt ens permet gaudir del soroll de les ones colpejant les roques, endevinar els salts dels dofins que segueixen la seua ruta cercant bancs de peixos entre les illes xicotetes, que son producte de la contínua transformació del litoral, fins i tot la fauna a recer del vent, una perdiu gens poregosa, busca menjar i aixopluc, ben lluny del possibles depredadors naturals i dels caçadors que no massa lluny tenen el seu coto amb sembrats de blat esperant la fi de la veda.  

Les vistes de la Serra de Bèrnia i del litoral amb la platja del Racó i del Penyal d’Ifac cada vegada mes a prop ens diu que no queda massa ruta per caminar, un tram de senda prou costerut que fa cap a l’Alt del Governador es la major dificultat de tot el recorregut, des d’ací hi ha un desviament per anar fins al far de l’Albir, però seguim altres indicacions i baixem en sentit contrari i passem per un abocador clausurat i repoblat amb vegetació autòctona i recuperat com a espai de lleure, baixem per la senda envoltats de pins i de una vegetació amb plantes amb floració molt característiques de la zona sobre tot molt abundants pels voltants de l’aparcament. 



Unes cerveses en la taula d’un bar regentat per alemanys, molt concorregut per jubilats i grups de persones d’origen  centre europeu ens fa constatar que estes poblacions desperten un gran interès pel seu clima, el litoral i la fesomia de la trama urbana, massa impactant per al medi ambient i la seua sostenibilitat. 

Anim i fins la propera ruta a Font del Comte el 3 de Febrer. 







     

Fotografia: Geno, Paco, Ramon.

diumenge, 17 de març del 2019

RUTA DEL DIA DEL CLUB 2018


Crònica per : Francecs Gimemo.





El diumenge 16 de desembre quedem a les 8:30h a l’aparcament de les carrasques a la zona de lleure de Sant Esperit, Amparo, Felix, Maria Jose, Angels, Vicent, Geles, Paco i Francesc, comenten breument el recorregut que podem fer i iniciem el recorregut des de el rellotge solar anomenat Projecte Penyafort bastit en commemoració de les primeres acampades de la Colla Excursionista EL Sol a principis del segle XX que van fer a Sant Esperit i que possiblement foren l’origen de l’activitat excursionista que un grup d’amants de la natura i del país van encetar des de València estant, un projecte que després acomboià a mes persones i que donà pas al Centre Excursionista de València que tantes excursions i projectes va dur a terme sobre tot en la Serra Calderona i la seua gran aportació en la redacció del P.R.U.G. del Parc Natural de la Serra Calderona i sobre tot arran dels continus incendis que assolaven la serra, la Marxa per la Calderona va recórrer tots els pobles i muntanyes fins l’any 2016 amb la XIII Marxa que va iniciar el seu recorregut a la Laguna del Portillo    al terme de Segorbe. Tanmateix durant molts anys, tots els caps de setmana baixaven en l’estació de tren de Gilet, molts grups d’Escouts de València que s’iniciaven en l’excursionisme i acampades en la zona habilitada prop del monestir.  

Descartem pujar al penyó per accedir a l’abric protegit on es troba la pintura de l’Edat de Bronze, coneguda com  Ídol Oculàt que durant tants segles vigila la Vall de Toliu on des de 1404 arran de la donació d’una antiga alqueria que Na Jaumeta de Poblet esposa del senyor de Gilet, i que es l’origen del convent franciscà de Sant Esperit del Mont. Decidim accedir pel camí que fa cap al cementeri dels franciscans i baixem pels carrers de la Vidriera per davant de la Font de la Vidriera i per la via pecuària, antic camí d’arriers, arribem al pont sobre el  barranc de la Calderona, on conflueixen el barranc de Xocainet i que dona origen al Barranc de la Maladitja _ així s’anomena, arran d’un assalt del Convent de Sant Esperit per part dels pirates barbarescos cap a l’any 1547, època en que Jaireddin Barbaroja sovintejava les costes valencianes i de gran part de la Mediterrània, que van desembarcar a Sagunt i barranc amunt van arribar pels voltants del convent i perpetraren  l’assalt amb conseqüències tràgiques per als seus habitants -. 


Tot seguit creuem el barranc prop del “ Mini Lago” per la passarel·la i pels carrers de la urbanització Sant Esperit fem cap al camí del Barranc Balau que per pista i barranc ens mena fins el “carregador del Carmelo” i s’enfilem senda amunt per vora barranc, tot buscant l’aljup del Barranc Balau que ens espera com si el temps romanes quiet i els giletans i giletanes que tantes vegades han begut de les seues aigües no s’hagueren oblidat de la frescoreta que els oferia quan per finals d’agost el sol s’aplomava mentre recollien les garrofes dels bancals propers.

 Tornem sobre les nostres passes i sobre les roques seiem per esmorzar, mentre contemplem la muntanyeta de la cova monedera que conté restes de terrisseria de l’Edat de Bronze i posteriors, ara anem cap al punt d’inici pensant en les cerveses i aperitiu, mentre venen la resta de socis, Encarna, Ferran, Mila, Antonio, Ilona, Tere, Llorenç, Geno, Lluis, Lola, que dinem en el menjador del convent amb posterior visita a les instal·lacions i biblioteca. 

La experiència ha estat molt positiva i tot@s recordarem com es un orgue anglès en el cor de l’església, o els incunables i mega-llibres a la biblioteca amb les seues il·lustracions sobre pell de cabrit, necessitaríem molta paperassa per a descriure totes les vivències i sensacions que hem viscut en la visita guiada pel Prior Fernando, tot per la bona relació de Paco Sanchez Oron amb la comunitat franciscana que ens ha fet gaudir d’un dia del club molt especial.



Anim i fins la propera el 6 de Gener prop de Serra. 






     

Fotografia: Antonio Martinez