diumenge, 29 d’octubre del 2017

22/10/2017 Virgen de la Vega, circular mirador San Rafael - Fuen Narices


Crònica per Francesc Gimeno:





Seguint el calendari del trimestre, ens acomboiem per fer la ruta, Puerto de San Rafael, barranco del Lobo, Fuen Narices, cascada de la Hiedra, Arco de piedra, barranco de los Arcos. 
El diumenge 22/10/2017 quedem a les 7:30h i per la A-23, A-228 i A-232, arribem al Puerto de San Rafael, punt de trobada on aparquem els vehicles. 
 La frescoreta que fa en el port, ens anima a una càlida salutació, face to face, pel retrobament dels membres del club després de mesos sense fer un brot per les sendes i corriols. Tere, Llorenç, Amparo, Felix, Angels, Vicent, Geno, Lluis, Alicia, Carlos, Encarna, Ferran, Alejandro, Ramon, M@ Jose, Antonio i Paco, amb moltes ganes de fruir de les sendes i la germanor, iniciem la ruta baixant cap el barranco del Lobo, on el terra humit ens diu que fa pocs dies que ha plogut, l'instint boletaire d'alguns membres del grup i la gosadia de dos visitants del paratge, portadors de cistelles de vímet, ens fa presagiar que la temporada de bolets no ha finalitzat malgrat el canvi climàtic, no res, en poc de temps arribem al desencant, si no plou mes i no baixen les temperatures per sota zero no eixiran els bolets fins la primavera. 
Seguim caminant i comentant el viatge a Iran i les seues meravelles que segons Vicent i Angels encara han pogut visitar part dels vestigis de l'antiga Persia, mentre apleguem a Fuen Narices, on dos taules de fusta ben parades i la constant melodia de l'aigua ens anima mentre esmorzem, la bota de vi, els fruits secs i la xocolata fan de cada taula un mon. Ara per vora del barranc amb aigua cerquem la cascada de la Hiedra que segons Alicia i Carlos coneixedors de la ruta -que proposaren per el calendari-, enguany te poca aigua encara que te el seu encant, molt neta i transparent amb els fons turquesa i abundant vegetació aigües avall entre altes parets de roca. 
Tornem per les nostres passes fins la font de Fuen Narices on girem a l'esquerra i enfilem pel barranc de los Arcos, els sol dona calidesa i enllumena part del corriol que ens mena cap al Arco de Piedra que rep tota la llum possible que el fa mes espectacular encara i que be mereix unes fotos de grup.



Per l'ombriu seguim barranc amunt trepitjant l'estovada catifa verda i raonant de les activitats del grup Pentalfes i del seus futurs projectes i dansades amb altres grups, per tot arreu del País Valencià, i de quan serà la propera actuació del Coro Juventudes Musicales de Segorbe.
 En arribar a la pista prop de l'estació meteorològica seguim guanyant altura i en la corba una pista a l'esquerra envoltada de pins i endrines a l'ombriu ens torna la frescoreta mentre Ferran comenta el viatge/conferencia a Austràlia amb Encarna i també a Nova Zelanda i el contrast del paisatge i l'oratge canviant que aconsella un control per garantir la seguretat dels visitants en els diferents indrets accessibles. 
En creuar el filferro que delimita la zona de pastura del ramat boví, la pista ens mena cap a l'aparcament i el mirador des d'on albirem les valls prop de la Virgen de la Vega d'Alcalà de la Selva i la serra de Gudar i pistes de Valdelinares.


En cotxe tornem cap a l'Escaleruela que està tancada per vacances i en Barraques el Bar Norte ens acull i una llarga taula permet que dinem amb cervesa i olives partides de Lluis, coquetes de Tere, xocolata de Ramón, M@ Jose i nous i panses de pruna, mentre comentem pròximes eixides del club i la bona mà d'alguns comensals i els secrets per preparar cocido madrileño, i també cous cous i altres viandes de la cuina àrab. 
 Un comiat estovat i agradós i fins la propera ruta en Villamalur. 


     

Fotografias: Antonio Carlos Alejandro Ramon Mª Angeles Geno