diumenge, 22 de novembre de 2015

14 de Nov 2015 Ruta de las Hoces del Cabriel


Crònica per : Francecs Gimeno




El passat dissabte 14 de Novembre vàrem acudir tots els participants de la ruta PR-CV-344, a la Fuente de la Oliva, Carmen, Fernando, Elisa, Lourdes, Ramon, Maria Jose, Lola, Antonio i Paco, era la primera vegada que com a CMXOCAINET anàvem al Riu Cabriel. 
Un matí que esperàvem assolellat,  ens va sorprendre, durant almenys dos hores de caminata per pistes agrícoles, una espessa boira, que tan a penes deixava  albirar 15 metres dels voltants, la Hoz del Purgatorio i la desembocadura del Barranco Cinabrio, no les vàrem poder vore, fins que no davallarem al Tollo de l'Amor en la Hoz de Vicente, on vam poder gaudir del meravellós treball que durant milers d'anys, els plegaments de les plaques i  l'aigua del riu, han aconseguit un paisatge tan sorprenent i magnífic, jamai dissenyat per cap esser  humà. 
En refer el camí per tornar al creuament on els postes indiquen Rabo de la Sarten i Mirador de la Hoz de Vicente, escoltem un altre grup de senderistes que caminaven pel PR-CV-344, els trobem  al Mirador de la Hoz de Vicente, des d'on podem contemplar cent metres mes avall dels nostres peus, el recorregut del riu formant la gorja i escoltar el remor de l'aigua al passar per damunt de les pedres esmolades any rere any. 
Reprenem la ruta per la pista ampla que en un lleuger ascens i desviant-nos en un creuament a la esquerra, arribem a contemplar un altra gorja, un vertader treball d'enginyeria hidràulica que la natura ha sabut esculpir en la roca sense seguir cap patró que no siga la insistent tenacitat de l'aigua de buscar el camí mes fàcil per arribar a un altre riu o a la mar. El Rabo de la Sartén esta envoltat pel Cabriel formant un solc fluvial amb agulles i llesques de roca que la erosió amb tenacitat mil.lenaria ha deixat que els pins carrascos, els arbocers, i tota mena d'arbustos col.lonitzen a plaer.  


Tornem enrere i resseguim la pista forestal amb franges de protecció per a la prevenció d'incendis, al cap de 20' i girant a l'esquerra pugem al Mirador de la Fonseca, des d'on podem albirar los Cuchillares d' Alarcón i tota la vall de la Fonseca. 
Enllacem amb l'últim tram del recorregut fins arribar a la Fuente de la Oliva, on hi ha una bassa d'aigua envoltada de boga i un abeurador per al ramat, no debades prop passa la Canyada Reial de la Mancha amb el Mediterrani, per el mateix lloc on hi ha una calçada romana secundaria i un antic camí iber des de Toledo, que creua el Cabriel pel pont de Vadocañas. 



Després de pegar un merescut mos, reviscolem i ens acomiadem fins la propera, que esta prevista per al 29/11 a la Mola de Segart.


  



     


Fotografia: Antonio Martinez

dijous, 12 de novembre de 2015

III Jornada de Neteja. 07 Nov 2015





Crònica per : Francesc Gimeno





El passat dissabte 7 de Novembre membres d'associacions de Gilet participaren en la 3ª Jornada de Neteja organitzada per el Club de Muntanya Xocainet, amb el propòsit de col.laborar en el manteniment de les sendes i pistes al voltant de la Vall de Toliu, on es troba l'Àrea recreativa i el convent de Sant Esperit.
Conformaren tres grups que s'encarregaren de netejar la Senda de la Creu, l' antiga Senda de Segart, un tram del GR-10 des del Pic de l'Águila fins Sant Esperit i la pista des de Sant Esperit, Coll de la Calderona, Palleràs i senda de la Bassa Empina a Clot d'Oliver.

La neteja va ser prou efectiva, es va poder comprovar que els usuaris habituals dels corriols i pistes, senderistes, ciclistes, corredors, caçadors, estan cada vegada mes conscienciats de que qui disfruta de la muntanya te que deixar-la millor que l'ha trobat i convèncer a la resta que cuidant l'entorn ho gaudirem per moltes mes generacions.
Els clubs col.laboren cada vegada mes en la conscienciació del participants en les diferents convocatòries esportives que durant l'any es celebren en les nostres muntanyes, sabent que encara queda molt per fer.

Al final un bon esmorzar a les taules de l'àrea de lleure, comentem la jornada i quants esclatassàngs hem vist per vora senda, els rebolloneros també tenen que ajudar a mantindre les muntanyes en condicions òptimes, son els primers interssats.

Ànim i fins la propera.















Fotografia: Antonio Martinez

dimarts, 27 d’octubre de 2015

17 Oct 2015 PENYAGOLOSA “EL GEGANT DE PEDRA”


Crònica per : Francisco Sanchez Oron


 El dissabte 17 d´octubre, un grup d'amics i companys del Club de Muntanya Xocainet de Gilet realitzaren la marxa programada al Penyagolosa, de 1814 m, per tant una de les muntanyes amb més altura a les terres del País Valencià. Quedarem tots els companys al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa com a punt de partida i avituallament. Es tracta d´una construccio d´origen medieval i  amb posteriors ampliacions barroques i neoclasiques que concentra part del misticisme del Penyagolosa. Una vegada agafades forçes despres d´un bon  esmorzar i el cremaet, es decidirem a passar un matí meravellós pujant aquesta muntanya mítica.

Començarem la marxa programada pels nostres companys del club, en direcció el barranc de la Pegunta a on poguerem observar la gran varietat de flora d´aquesta zona, podem destacar entre els arbres més abundants el pi roig  i el pi negre, menys frequents alguns frutals silvestres i teixos, també trobem alguns arbusts com  el Roser de pastor, el cirerer de pastor (espino albar) i el  endrino (Aranyer) entre altres. Es fa patent la gran humitat del terreny i començarem a trobar els primer bolets els més dessitjats el revolló i el boletus. Disfrutant de la marxa s´acostarem prop del cim del penyagolosa a on la vegetació se va fent més escasa fins que a pocs metres sols queda pedra viva. l´oratge amb nuvols que ens acompanya tot el dia açi dalt es converteix en una boira que no ens deixa apreciar totes les vistes, pero segur que tornarem a pujar en altra ocasió. En el cim ferem un xicotet descans que aprofitarem per menjar alguns fruits secs, beure aigua i seguidament començar el descens. La baixada la varem fer per la Lloma del conill, cal destacar que es una zona de ramats sobre tot de vaques per això hi han zones acotades amb fil d´aram, fins arribar un altra vegada al Santuari de Penyagolosa.
Quedarem per ultim fer una parada a Vistabella del Maestrat, i disfrutarem d´una exposició micológica de les diferents setes i bolets que es podem fer per aquesta zona. I finalment tornarem cap a casa despres d´un dia complet a terres del  Penyagolosa.
Fins la propera Marxa.




     

Publica: Fotografia: Antonio Martinez

4 de oct 2015 PRÈVIA V VOLTA AL TERME 11K


Crònica per : Francesc Gimeno


El dia 4 d'Octubre acudirem a la plaça de l'Estrela de Gilet per comprovar  
de primera mà quin era el recorregut de la 5ª Volta al Terme de Gilet. 
Vanessa, Àngels, Lourdes, Toni, Palmíra, Jose, Pàlmi, Sara, Maria Jose, Ramon, Paco, Antonio i Paco, amb molta intuïció i el gps per si de cas ens perdem al terme arrugat.  
Comencem caminant per la plaça Jaume I, avda Ausias Marc, avda Doctor Vila, camí d'Horta Major que per vora del taronjars fa cap al Barranc de la Maladitja, límit natural entre Gilet i Sagunt, passem per baix del pont ornat de grafítis i continuem per camps de garrofers i baixem al barranc que cada vegada es fa mes estret i un xicotet corriol entre esbarzers, canyes, juncs, pins, lledoners ens mena cap al Romeral per on eixim del barranc, resseguint la senda que en un pronunciat ascens  ens porta al primer molló de terme que limita amb Sagunt, seguint la ratlla limítrof entre pins podem albirar la costa des de Cullera fins Corinto a Sagunt, la Marjal del Moro, platges de Puçol, de Canet, el Puig, Sagunt, Golf de València. 
Una estaca ens marca un desviament del SLV, previnguts que a Sant Esperit hui es la festivitat de Sant Francesc, no fem cas del gps ni de l'estaca i continuem pel corriol limítrof que de molló en molló ens porta a la pista forestal del camí del Racó de Gausa, en el desviament de la 21K, fem una xicoteta parada per reposar forces. 
Continuem per la pista fins el Barranc Balau per on caminem fins trobar una senda que ens porta fins la Cova Monedera, el pou de la Bassa Empina, Barranc de la Bassa d'En Pina, depòsit d'aigua potable, des d'on baixem pel carrer de Vinalesa, i des d'ací deixant el recorregut de la 11k ens encaminem cap el Monestir  Franciscà de Sant Esperit per poder gaudir de la festa de Sant Francesc que enguany  els veïns de Gilet junt a d'altres poblacions dels voltants han volgut continuar la tradició de passar el dia al meravellós raconet de la Vall de Toliu. 
Tornem a peu caminant per l'antic Camí del Convent, mentre el trenet de la Dipu va fent viatges portant de Gilet fins Sant Esperit a les persones menys avesades a caminar. 
En la plaça de l'Estrela, on començarem ens acomiadem fins la propera, sabent que alguns col.laborarem amb l'organització de la 5ª Volta al Terme de Gilet. 
Ànim i fins la propera.


     

Publica: Fotografia: Antonio Martinez

dimecres, 14 d’octubre de 2015

RUTA PER BEJÍS, PEÑAESCABIA I BARRANCO DEL RESINERO.


Crònica per : FRANCESC GIMENO

 
 
El passat dissabte 19/09/15 ens vàrem comboiar per fer la ruta que te l'inici al costat del Molinar al municipi de Bejís; Ramón, Luisa, Patro, Ma José, Ramón, Vanesa, Antonio i Paco eixíem a les 9:15h per un camí en sentit ascendent, buscant l'enllaç de la senda que passa prop del dipòsit d'aigua de la casa del forestal, un munto de pedres i les indicacions del GPS de polsera de Ramón ens indiquen que anem per la ruta prevista, la fresqueta del matí alleuja l'esforç de salvar el desnivell fins arribar al Cim del Peñaescabia, on esmorzem, mentre albirem cap a l'est les dos Mamelles en terme de Benifairó de les Valls i gran part del litoral entre Cullera, València i les Cases de Queralt, les vespes s'afegeixen a l'àpat amb la condició de no destorbar massa, i Vanessa fa un salt al buit tota contenta.
Un estret corriol uneix el cim i el punt geodèsic que abastim fàcilment, continuem per la carena i de seguida anem baixant entre sabines, pins, timó, sabina rastrera, espígol, aranyoner (Prunus Espinosa) i sajolida en flor (Satureja Montana). Uns rogles de pedra arreglada ens fa pensar que son restes de defenses del front en la Guerra Civil, continuem els descens i els rovellons semblen indicar que anem pel bon camí, anem per la vesant  nord i un teix ens sorprèn agradosament vora senda, mes teixos de diferents mides  ens confirmen que la natura lluita amb totes les seues forces per reviscolar i recuperar els seu predomini.
Enllacem amb el indicador de los Tajos que ens porta al  Barranco del Resinero, un suau remor ens diu que l' aigua ens alegrarà durant bona part del recorregut, els juncs, llimacs, lligabosc, esbarzers plens de mores, rosers borts ens guien entre el rierol i les basses transparents plenes de capsots i granotetes.
Arribant al Barranco del Cascajar, escoltem un remor mes fort d'aigua que ve des del naixement del Riu Palància, travessem el barranc i després d'una lleugera pujada arribem al punt del primer desviament i des d'allí al camí,-marcat com GR que va al Toro-, on tenim els vehicles.
Ens acomiadem fins la propera, que serà prèvia inscripció a la XV MARXA AL GARBÍ el 27/09/2015.
 
ÀNIM


     

Publica: Bibiana Torralba
Fotografia: Antonio Martinez

dimecres, 16 de setembre de 2015

13-09-2015 ruta local prcv318


Crònica per :Francesc Gimeno.

RUTA PER ALBALAT DELS TARONGERS.
 
El passat diumenge 13/09/2015 encetàrem la sana costum de recórrer  les sendes i camins de la Serra Calderona, després de molt de temps d'estiueig, Festes i massa calor .
Antonio, Paco, Patro i Paco s'acostaren a la carretera d'Albalat a Segart, on aparcaren el vehicle i començaren un recorregut per un camí vorejat de camps de tarongers i antics bancals de garrofers i oliveres, molt abundants en tota la Serra Calderona i que ens  trasllada en el temps a un model de cultiu sostenible i alhora proteccionista del territori, basat principalment en la construcció de ribassos amb pedra del mateix lloc i bancals que protegeixen, encara hui, contra la erosió natural.
Altres activitats menys proteccionistes han  canviat de manera inexorable la fisonomia del paisatge que ens envolta degut a la gran quantitat de pedreres de rodéno abandonades i que semblen integrar-se amb harmonia desordenada en tots els racons i vessants del Garbí.
Entre casetes i habitatges, de segona residència la majoria, arribem al creuament de la carretera i agafem un camí que en lleuger ascens ens porta per vora  del barranc, entre llentiscles, romers, timó, margallons, esbarzers, murta i juncs, per una senda arribem  a la Font de la Murta, que amb un tap de pal guarda com un tresor, el preuat líquid de les últimes pluges, Paco assaboreix amb deler este regal de la natura que els habitants de estes terres han sabut aprofitar durant segles i que comparteixen amb tota la fauna i flora autòctona.
Per un corriol estret fem cap al Morró, on uns ciclistes ens cedeixen la taula amb bancs on peguem un mos i rematem l'àpat amb uns bocins de coca de taronja casolana com no podria ser d'altra manera. 
Amb forces renovades resseguim el recorregut per senda fins la pista que ens porta per darrere de Xocainet i fem cap al coll de la Redona i amb descens continuo vorejant el començament del Barranc de les Merles, arribem a l'Aljub de la Font de les Merles, prou ple d'aigua i ben conservat que envoltat de lligabosc ple de fruits, murta, arítjol amb abundants raïmets, llentiscle i boga dins de les basses del barranc, esdevé un veritable diminut paradís que per sort, es repeteix a molts racons de la Serra Calderona. El mateix barranc ens porta de bellnou a la carretera que creuem i entre casetes s' enfilem cap al coll d'on albirem les terres de cultiu de secà, hui abandonades,  que envolten el Corral Blanc, que foren en un temps llunyà mostra de la riquesa sostenible de la ramaderia i agricultura de la zona com ho demostra la gran soca de garrofer que resisteix orgullós en el seu bancal destacant per damunt de tot els pins que han col.lonitzat el seu ancestral territori.
Arribats passades  les dotze del mig dia ens acomiadem fins la propera ruta que farem, segons el calendari previst del Club de Muntanya Xocainet, a Bejís, amb ascens al Cim de Peñaescàbia i descens pel Barranco del Resinero el proper dissabte 19/09/15. 



     

Publica: Bibiana Torralba
Fotografia: Antonio Martinez

V Volta al Terme de Gilet

ACCEDEIX

diumenge, 6 de setembre de 2015

Calendari 3r. 4r. trimestre 2015

Si vols participar en alguna de les activitats ací programades, primer tens que llegir les CONDICIONS DE PARTICIPACIÓ.

Recomanacions i suggeriments per part del Club de Muntanya El Xocainet.

  1. Revisió mèdica: Realitzar un examen mèdic per a determinar si has de prendre precaucions en realitzar les activitats pròpies de senderisme i/o Muntanyisme, a més és important conèixer si tens algun tipus d'al·lèrgia que puga afectar-te en estar en contacte amb la Naturalesa.
  2. Segur d'accidents: Et suggerim estar cobert en forma individual, familiar o institucional per un segur d'accidents. La llicencia Federativa de Muntanyisme és un bon exemple.
  3. Acceptació del risc: Qualsevol consentiment informat ha de basar-se en el coneixement dels riscos, per part del participant, que puguen sorgir durant la pràctica de l'activitat de Senderisme i/o Muntanyisme que es vaja a realitzar.
  4. Roba, calçat i equipL'equipament ha de ser l'adequat per al tipus d'activitat a realitzar, a més, cal tenir en compte l'època de l'any en què es desenvolupa l'activitat.

Calendari programat: 






El punt de reunió de les rutes per Gilet serà com a norma general la Plaça Verge de l’Estrela, i l'hora de l'eixida serà a les 08:30 hores.

Els dies que eixim fora de Gilet, es concretarà per anticipat tant el punt de reunió com l'hora de eixida depenent de la ruta. Les despeses de gasolina dels cotxes seran compartides pels participants d'eixe dia. 

El calendari és susceptible de canvis, en funció de les condicions meteorològiques.

dilluns, 3 d’agost de 2015

MARXA SENDERISTA A LA LLUM DE LA LLUNA.


Crònica per :Francesc Gimeno.


El passat dissabte, 1/08/15 a les 21:30h, ens aplegàrem a la plaça de la Estrela de Gilet per a gaudir d'una nit de lluna plena, la segona lluna plena del mes de Juliol, ( el 2/07 i el 31/07 ) anomenada Lluna Blava per ser la segona dins del mateix mes.
 Després de sopar a casa o en colla al bar, 65 senderistes entre adults i xiquet@s, vinguts des de València, Sagunt, Albalat, del Puig i de Gilet, iniciem la passejada pels carrers del poble fins arribar a la senda que ens porta entre antics garroferals i pins, fins el creuament del barranc de la Maladitja i ens enfilem pel carreró de Serra x arribar al camí del Barranc Balau, envoltats de pins i antigues oliveres i garroferes, que no deixen passar la claror de la lluna que tímidament aguaita entre els núvols.
 La senda es fa estreta i sembla voler acaronar-nos deixant un lleuger perfum a romer, espígol, llentiscle i a terra humida, regada per la molt esperada pluja de la passada nit. Tota pedra fa paret degueren pensar els antics pobladors d'estes terres que aprofitaren per fer ribaços i bancals que han mantingut un cultiu de secà sostenible i evitat la natural erosió durant molts segles.
 En arribar a les Penyes de Guaita a la ratlla del terme, el satel.lit es mostra amb la seua màxima lluminositat, reflectint la seua claror damunt de la mar i dels corriols i camins que anem xafant sense necessitat de llanternes. 
Sense massa dificultat baixem per una xicoteta canal i un corriol fins la pista que ens menarà fins la creu del Picaio, mentre contemplem el litoral des de Cullera fins Almenara reviscolem amb fruita i beguda, lamentant el despropòsit de contaminació lumínica que malbarata l'enllumenat de polígons deserts, pobles i ciutats que es un contrasentit, sobre tot en una nit de Lluna Blava.
 Reprenem la tornada per la pista i la claror ens guia durant tota la ruta, la satisfacció dels participants es molt bona, i ens animen a programar noves eixides amb suggerències que anotem per millorar les pròximes convocatòries.
 Aním i fins la propera.



     

Fotografia Antonio Martinez

dissabte, 27 de juny de 2015

21 /06/2015 Montanejos Cerro Morrón Riu Maimona


Crònica per : Francesc Gimeno



Bona Vesprada  a tot@s, el passat diumenge 21 de Juny vam fer l'última ruta programada del segon trimestre de 2015. 
Ruta a Montanejos de 13 Km amb ascensió al Cerro del Morrón de Campos amb 956 m/sobre nivell de la mar, creuant el riu Maimona i recorregut paral.lel als impressionants penya-segats  que l'aigua ha anat llaurant durant segles i segles.

Eixim a les 7:30h des del Puig i Gilet per trobar-nos a l'aparcament de la Fuente de Baños, Vicent, Àngels, Lola, Mª José, Ramon, Paco, Antonio i Paco, cap a les 8:40h iniciem la ruta arran del senyal indicatiu de SL-CV 102, passant per davant del desviament de la senda que va a la Cueva Negra, seguim amb lleugera costera fins arribar al colladillo a 545 m d'alçària, creuament del sender que va a los Estrechos del Mijares, el que va a la Senda Bojera i agafem el corriol que s'enfila cap al Cerro del Morrón, un grup de senderistes, el mes nombrós, roman a l'ombra dels pins mentre reviscola de la revetla del dissabte i pega un mosset, mentre els mes arriscats no poden deixar passar la oportunitat  de pujar al cim mes alt de la conca del riu Millars. 





Per un sender en ziga-zaga entre pins d'Alepo, llentiscles, cornicabra, alguns aurons, carrasques, després de salvar dos canals guarnides amb ancoratges i cables, per fi arribem al mirador del Cerro del Morrón de Campos des d'on es pot contemplar un paratge que en 360º pot encabir, el Penyagolosa, Puertomingalbo, la serra de Gudar, la serra de Barraques, el riu Millars, Montanejos i Montan, l'embassament d'Arenoso, el xorro de "l'Aliviadero" de la presa, les parets verticals del Barranco de Maimona i la serra d' Espadán.



Descendim pel mateix corriol fins el colladillo on ens esperen la resta de comp@nys i resseguint la senda Bojera contemplem a la paret dreta del barranc els plegaments i la forta pressió soferta pels estrats rocosos. Arribem al punt on creuem el barranc botant de pedra en pedra per no mullar-nos el calcer I tornem a ascendir i  fem cap al PR-VT 127 que mes avant en direcció Montanejos i Montan coincideix amb el GR-7 I EL SL-CV 102, caminem contemplant les espectaculars parets verticals del barranc tenint molta precaució de no pegar un mal pas a mes de 200 m sobre el Maimona.
Arribem als depòsits de Montanejos i després d'una xicoteta passejada pels carrers, agafem la carretera que ens porta a la Fuente de Baños on podem refrescar-nos a la platja fluvial i gaudir de les aigües termals que brollen baix els nostres peus. ha valgut la pena matinejar i ara toca restablir-nos amb un bon dinar vora el Mijares.

Un recorregut recomanable que a bon segur tornarem a proposar al calendari de rutes 2016. ANIM. 
     
Fotografia Antonio Martinez, Ramon Doñate, Francesc Gimeno

dimecres, 24 de juny de 2015

RUTA 14/06/2015 GILET.

Crònica per : Francesc Gimeno.

El passat diumenge 14/06/2015, vàrem quedar a les 7:30h a la plaça de la Estrèla per fer una ruta pel terme de Gilet, Ramón, Maria José, Lourdes, Toni, Antonio i Paco coneixedors habituals de les sendes de la Calderona inicien la ruta per la plaça de l'església, Avda. Ausiàs Marc per la zona on es troba el cementèri àrab i la Rambleta - que quan plou de valent rega tots els bancals d'oliveres.
Seguim per el Ventorrillo, Avda de Sagunt, camp de futbol i travessem el barranc de la Maladitja per una pista que va paral.lelament i en sentit contrari fins arribar al barranc del Racó que travessem per buscar la pista que va al Racó de Gausa i enllaça amb el camí del barranc Balau que inicia una senda que en prolongada ascensió ens porta al GR-10 a les Penyes de Guaita, on esmorzem, contemplant el litoral que va des de Dènia fins a Almenara.
Una vegada hem reviscolat seguim pel GR-10 fins el Palleràs, on girem cap a la dreta per caminar per la pista que ens du a la Cova Monedera i al Pou de la Bassa Empina, baixem per la senda que per antics bancals d'oliveres ens porta al Barranc de la Calderona en el Clot d'Oliver, creuem la Via Pecuària del Camí de la Calderona i per una lleugera costera que vàrem netejar, trobem l'Aljub de l'Algepsar.
De camí cap a casa quedem a la República Independent de Caseta de Paqui per fruir d'un bon dinar.
Aním i fins la propera.

 Nota de l'editor:
 A menjar quedem alguns i algunes més dels quals havíem fet la ruta. No vam tenir motius de queixa, ja que tenien la nevera ben carregada de begudes fresques i els aperitius en la taula.
 Tot va transcórrer tan bé, que per a evitar comentaris i "chismoreos", no deixem rastre del nostre pas per la casata de Paqui, ni tan sols, testimoniatge gràfic. (ni una foto de mòbil, ni xats en el whatsapp).

divendres, 12 de juny de 2015

07/06/2015 Per l'estrét del Cascajar Bejís.


Crònica per : Francesc Gimeno y Antonio Martinez.



Com en el refrany: no hi ha mal que per bé no vinga.



Amb els últims preparatius de la marxa del diumenge 7 de juny pel barrànc  del Resinero, Penya Escabia etc salta la sorpressa que aqueix dia, a aqueixa hora i per la mateixa ruta havien dues marxes (II Marxa de Muntanya de Bejis 2015); nosaltres, amb alta capacitat de resolució, resposta instantània a qualsevol contratemps, vam resoldre realitzar el nostre objectiu variant la ruta i sense creuar-nos amb el personal de les rutes ( una caminant i una altra correguent ); fins a ací tot bé, si no haguera sigut perquè quan haviem  de variar el sentít de la ruta, ens vam anar de cara a la de la carrera i damunt arribàrem al punt mes estret alhora.
Conclusió, esperem a veure si passaven els últims mentre esmorzàvem i ens menjàvem la meitat dels pastissets que tenien a l'avituallament; veient que el temps passava i els pastissets i altres llaminadures s'acabaven, vam tornar pels nostres passos i vam recórrer l'estret del Cascajar, ens banyem els peus en el tram d'aigua (riu Palància)
i vam tornar fent la circular fins a arribar al Molinar, punt del que havíem eixit. D'aquesta història que expliquem, la referència al refrany. 
Vam fer els kms que ens havíem proposat, i descobrim alguns i algunes dels 14 participants, una ruta que ens ha encantat i que gens tènia que envejar a la projectada, bé, o eixa  sensació crec jo que ens ha quedat.




     

Fotografia Antonio Martinez

dilluns, 8 de juny de 2015

VIII Marxa per la Tinença de Benifassà 2015


Crònica per :Francesc Gimeno y Antonio Martinez. 

 La marxa per la tinença de Benifassà, ha esdevingut una clàssica en la programació anual del cmxocainet, des de fa mes de quatre anys membres del Club hi participem, i les que ens queden per gaudir. Perquè a bon segur que mantindrem el costum d'acudir a la Marxa per el Parc Natural de Benifassà, que a mes a mes i depenent del recorregut, també podem gaudir del Parc Natural dels Ports i mes concretament d'un altre clàssic com es el Barranc de la Fou i la Fageda del Retaule. 
Enguany ens varem aplegar a la Pinada prop de Gilet a les 6:30h el diumenge 31 de maig per arribar a temps a Fredes i recollir la targeta de participant, prendre quelcom i eixir a les 9:00h per un traçat de 18 Km. Eixim des de Fredes 1090m de altitut, passant per Cantaperdius 1248m, Coll deTombadors 1261m i Tossal del Tres Reis a 1351m de altitut el punt mes alt de tot el recorregut i on està previstl'esmorzar.

Continuem el recorregut passant per el Mas del Ric 1175m, que es una llàstima que no està molt ben conservat, Pinar Pla 1180m , GR-7, Roca Blanca 1094m, Mas del Peraire 1090m , la Font Ferrera 1150m on està el Refugi i avituallament del diinàr. Continuem per GR-7 passant per Coll del Manadó 1249m , envoltats de grèvols, teixos, aurons, espino albar, i als racons mes humits falagueres, seguim per el Pinar Pla, Roca Blanca i ja de tornada a Fredes, on recollim la camiseta commemorativa de la 8na marxa i un pastisset farcit de carabassa filosa,que ens ve al pèl per recuperar-nos de l' esforç, acabem fent-nos unes cerveses brindant per la germanor i per el gaudi d'un paratge que es resisteix a que la mà de l'home i el pas del temps malbaraten la seu existència. 
El recorregut ha estat prou assequible, tant per la llargària i com pel desnivell acumulat de 950m, com per la climatologia suau. 
Dotze hores després tornem al punt de trobada de la Pinada, on s'acomiadem les/els participants, Maria Jose, Ramón, Alberto, Joaquín,Carlos, Antonio i Paco, que hem estat transitant entre Teruel, Castelló i Tarragona, i no només això, tanmateix ho hem fet per tres antics Regnes. Aním i ens veiem a la 9a Marxa per la recuperació de la Tinença. 
P.D. TINENÇA : Territori tingut en feu- domini de que un senyor era investit pel sobirà amb obligacions i drets determinats

     

Fotografia Antonio Martinez

dissabte, 6 de juny de 2015

Neteja de l'Aljub de l´Algepsar

Crònica per : Francisco Sanchez I Oron
Aljub de l´Algepsar
L'eixida programada pel Club de MUntanya Xocainet el dia 17 de Maig, consistia en una jornada de neteja, gaudi i de compromís amb el nostre entorn mes pròxim, que és la Serra Calderona i mes concretament les muntanyes pròximes a Gilet i especialment la Vall de Toliu i St. Esperit. 

Després de reunir-nos tots en el pàrquing de la zona de St. Esperit i distribuir el recentment adquirit material per a la neteja de matoll i poda d'arbres, ens dividim en grups i comencem la tasca. 
Part davantera de l'aljub.

El nostre grup estava format per Paco Gimeno, Carles Catalunya, Jose Ramón Maties, Juanjo i jo Francisco Sánchez Oron. Ens dirigím a netejar la senda d'accés a un singular Aljub situat en la zona de l'Algepsar de Gilet, molt pròxima a la Vall de Toliu, cap a la a la Font de la Vidriera. L'accés a l'aljub, comença en una senda pràcticament desapareguda a la dreta d'una carretera asfaltada. L'ascensió no resulta fàcil perquè la senda ha desaparegut amb el pas dels anys, i el nostre grup llavors intenta obrir una nova ruta d'accés i amb posterioritat intentar restaurar l'aljub. Principalment buidem, la senda d'accés de matoll, argelagues i també vam podar algunes branques de pins carrascos. 

Poc després vam accedir a l'aljub que es troba encimbellat sobre una gran roca de calcària que s'aprofita com dipòsit d'aigua. Arreplega l'aigua del vessant on es troba, on van realitzar els nostres avantpassats diversos ribaços que àdhuc es troben en bon estat, malgrat el pas dels anys i el seu posterior abandonament.. Per a la nostra sorpresa contenia aigua de les últimes pluges primaverals. Una vegada a l'aljub, netegem els seus voltants de matoll, principalment romaní, argelagues i vam podar uns pins situats enfront del mateix. Finalment reforcem en la baixada la nova senda d'accés i ens encaminem a gaudir d'una magnifica “torrà” que organitzava el club de muntanya després d'un matí agradable amb els nostres companys.



Vista de la neteja de pins i la coberta de l'aljub.