diumenge, 22 de novembre de 2015

14 de Nov 2015 Ruta de las Hoces del Cabriel


Crònica per : Francecs Gimeno




El passat dissabte 14 de Novembre vàrem acudir tots els participants de la ruta PR-CV-344, a la Fuente de la Oliva, Carmen, Fernando, Elisa, Lourdes, Ramon, Maria Jose, Lola, Antonio i Paco, era la primera vegada que com a CMXOCAINET anàvem al Riu Cabriel. 
Un matí que esperàvem assolellat,  ens va sorprendre, durant almenys dos hores de caminata per pistes agrícoles, una espessa boira, que tan a penes deixava  albirar 15 metres dels voltants, la Hoz del Purgatorio i la desembocadura del Barranco Cinabrio, no les vàrem poder vore, fins que no davallarem al Tollo de l'Amor en la Hoz de Vicente, on vam poder gaudir del meravellós treball que durant milers d'anys, els plegaments de les plaques i  l'aigua del riu, han aconseguit un paisatge tan sorprenent i magnífic, jamai dissenyat per cap esser  humà. 
En refer el camí per tornar al creuament on els postes indiquen Rabo de la Sarten i Mirador de la Hoz de Vicente, escoltem un altre grup de senderistes que caminaven pel PR-CV-344, els trobem  al Mirador de la Hoz de Vicente, des d'on podem contemplar cent metres mes avall dels nostres peus, el recorregut del riu formant la gorja i escoltar el remor de l'aigua al passar per damunt de les pedres esmolades any rere any. 
Reprenem la ruta per la pista ampla que en un lleuger ascens i desviant-nos en un creuament a la esquerra, arribem a contemplar un altra gorja, un vertader treball d'enginyeria hidràulica que la natura ha sabut esculpir en la roca sense seguir cap patró que no siga la insistent tenacitat de l'aigua de buscar el camí mes fàcil per arribar a un altre riu o a la mar. El Rabo de la Sartén esta envoltat pel Cabriel formant un solc fluvial amb agulles i llesques de roca que la erosió amb tenacitat mil.lenaria ha deixat que els pins carrascos, els arbocers, i tota mena d'arbustos col.lonitzen a plaer.  


Tornem enrere i resseguim la pista forestal amb franges de protecció per a la prevenció d'incendis, al cap de 20' i girant a l'esquerra pugem al Mirador de la Fonseca, des d'on podem albirar los Cuchillares d' Alarcón i tota la vall de la Fonseca. 
Enllacem amb l'últim tram del recorregut fins arribar a la Fuente de la Oliva, on hi ha una bassa d'aigua envoltada de boga i un abeurador per al ramat, no debades prop passa la Canyada Reial de la Mancha amb el Mediterrani, per el mateix lloc on hi ha una calçada romana secundaria i un antic camí iber des de Toledo, que creua el Cabriel pel pont de Vadocañas. 



Després de pegar un merescut mos, reviscolem i ens acomiadem fins la propera, que esta prevista per al 29/11 a la Mola de Segart.


  



     


Fotografia: Antonio Martinez

dijous, 12 de novembre de 2015

III Jornada de Neteja. 07 Nov 2015





Crònica per : Francesc Gimeno





El passat dissabte 7 de Novembre membres d'associacions de Gilet participaren en la 3ª Jornada de Neteja organitzada per el Club de Muntanya Xocainet, amb el propòsit de col.laborar en el manteniment de les sendes i pistes al voltant de la Vall de Toliu, on es troba l'Àrea recreativa i el convent de Sant Esperit.
Conformaren tres grups que s'encarregaren de netejar la Senda de la Creu, l' antiga Senda de Segart, un tram del GR-10 des del Pic de l'Águila fins Sant Esperit i la pista des de Sant Esperit, Coll de la Calderona, Palleràs i senda de la Bassa Empina a Clot d'Oliver.

La neteja va ser prou efectiva, es va poder comprovar que els usuaris habituals dels corriols i pistes, senderistes, ciclistes, corredors, caçadors, estan cada vegada mes conscienciats de que qui disfruta de la muntanya te que deixar-la millor que l'ha trobat i convèncer a la resta que cuidant l'entorn ho gaudirem per moltes mes generacions.
Els clubs col.laboren cada vegada mes en la conscienciació del participants en les diferents convocatòries esportives que durant l'any es celebren en les nostres muntanyes, sabent que encara queda molt per fer.

Al final un bon esmorzar a les taules de l'àrea de lleure, comentem la jornada i quants esclatassàngs hem vist per vora senda, els rebolloneros també tenen que ajudar a mantindre les muntanyes en condicions òptimes, son els primers interssats.

Ànim i fins la propera.















Fotografia: Antonio Martinez