dijous, 20 de desembre del 2018

2 12 RUTA SERRA CALDERONA: SERRA-REBALSADORS-MIRADOR DE MIREIA-GELERA-SERRA


Crònica per : Francecs Gimeno.



 El passat diumenge 2 de desembre de 2018 quedem a les 8:00h per eixir des d’El Puig i Gilet fins el punt de trobada en l’aparcament davant de l’Ajuntament de Serra, en un descampat pròxim deixem els cotxes, Ramón i Antonio han preparat una ruta amb variants sobre les que cmxocainet havia gravat fa uns anys, comencem per dins del casc urbà buscant el punt mes alt que enllaça amb el camí de terra, el soroll de l’aigua ens conta part del passat agrícola dels habitants d’este poble de la Serra Calderona que dins del Parc Natural i que encara hui manté alguns bancals amb conreu de vitualles, oliveres i garrofers.


Per una senda a la dreta enfilem costera amunt entre pins, llentiscles, romers, brucs i restes de garrofers en bancals sense conrear, anem guanyant altura i el pantaix des d’on podem albirar en 360º gran part del litoral, des d’el Montgó, Cullera, València, tanmateix el Camp de Túria, Horta Nord, Serra Espadà, Penyagolosa, Alt del Pi, Mola de Segart, serra de Torrent.


 Ara anem per pla per un camí prou ample, salvant alguns tolls de les últimes pluges, les coscolles, romers i pins conformen un paisatge que ha reviscolat poc a poc dels incendis i que les pluges d’enguany han ajudat en escreix a afermar per molt mes temps i això els que desitgem Angels, Vicent, Ma José, Ramon, Ilona, Antonio i Paco que en pocs metres arriben a l’encreuament del Mirador de Mireia i el
camí que passa prop de la Gelera, esmorzem al mirador contemplant la Cartoixa de Porta Coeli i totes les terres i bancals dels voltants, que en algun moment formarien part de les concessions que el seu fundador, el bisbe Andres de Albalat que li va fer donació de la rectoria de la vila de Llíria de la qual rebia les primícies de tot el territori, entre 1272 i 1274 es posa la primera pedra en la vall de Lullen i va ser la primera cartoixa del Regne de València i la tercera del Regne d’Aragó, els primers monjos que l’habitaren venien de Escala Dei.



En acabar d’esmorzar iniciem la marxa caminant per la pista fins la Gelera que conserva gran part del seu perímetre encara que està plena de terra i vegetació, probablement els cartoixos es proveïen de gel per comercialitzar i conservar els aliments, ara el camí en constant descens entre pins i passem per la font del Llentiscle a l’ombriu, seguim caminant fins divisar les primeres cases i en no res tornem a passar pels carrers de Serra, unes cerveses en germanor, culmina un jorn gaudint de les sendes de la Serra Calderona, i en acomiadem fins la propera ruta pel terme de Gilet on quedem per al dia 16 de desembre.








     

Fotografia: Antonio Martinez

dimecres, 5 de desembre del 2018

24 de nov 2018 Desert de les Palmes (font del Perello-Castell de Miravet- masos- font del Perello)


Crònica per: Francesc Gimeno.






El dissabte 24/11/2018 quedem en la Pinada a les 7:40h per anar al Desert de les Palmes a fer una ruta de 14 Km, Tere, Llorenç, Angels, Vicent, Maria Jose, Ramon, Antonio i Paco, en dos vehicles fan un trajecte de 74 Km aproximadament fins aplegar a la zona d’aparcament de la Font del Perelló en el terme de Cabanes en Castelló, les abundants pluges dels últims dies han canviat per complet les previsions que en un principi teníem a l’hora de preparar les motxilles, la font desbordava aigua per tots els rials, el barranc vessava aigua per damunt dels guals, sort que hem pogut travessar per damunt de la grava botant fins l’altra riba. 

Caminem per un camí de terra costera amunt amb alguns masos prou ben cuidats i
fortament assegurats amb planxes de d’acer a les portes i finestres per evitar furts i malifetes, anem pujant per vora dels bancals amb ribassos prou ben conservats fins travessar un bancal d’armelers i enfilar senda amunt cercant el Castell de Miravet que davant nostre apareix després de recórrer entre romers, llentiscles, ginebres, brucs en flor, timó, sajolida, palmes, un arc de pedra gris ens dona la benvinguda, l’aljub de grans dimensions i les restes de l’ermita i cases al voltant.  

Ara es hora d’esmorzar al mateix temps que la colla que està netejant d’arbusts i arbres que han crescut en gran part de l’interior de les  restes del castell, les palmes també tenen el seu lloc i sembla que se quedaran, les vistes de la costa en animen a continuar caminant per canviar de muntanya, baixem fins el nivell del barranc de Miravet, que ara degut a les pluges encara porta aigua i busquem un gual per travessar seguint el camí a la dreta de la carretera, es descalcem i amb no poques dificultats passem per damunt les pedres que se claven en la planta dels peus, seguim pel camí en continu ascens passant prop de masos que en algun temps garantien la vida i el conreu de estes terres abancalades des de ben antic, en arribar al coll les vistes panoràmiques de tota la costa, Benicàssim, port de



Castelló, fins Cullera i continuant per la pista albirem les Illes Columbretes i mes avant cap al sud-oest les Agulles de Santa Agueda i el Cim del Bartolo que de moment no anem a pujar hui, ara passem per senda de rodeno entre brucs d’hivern, llentiscles, lligabosc, i els arbocers alguns en flor ens ofereixen el preat fruit roig. 

Continuem ara en descens passant per mes masos, on escara alguns arbres de secà com garrofers, oliveres, armelers encara que poc conreats tenen els seus fruits a l’abast de senglars i ocells que conviuen pels voltants, algun codonyer amb codonys que hom pot consumir torrats, amb codonyat o si mes no com a ambientador amb el seu flaire natural. 



En no res apleguem a la font del Perelló on dinem en les taules de fusta mentre escoltem el soroll de l’aigua i raonem de les pròximes rutes programades i si podríem canviar la propera i fer la de Rebalsadors en la Serra Calderona. 

Ànim i fins la propera. 







     

Fotografia: Antonio Martinez