dilluns, 9 de maig del 2016

07/05/2016 Aitana


Crònica per :Francesc Gimeno .





El dissabte 07/05/16, a les 7:30h iniciem el viatge en cotxes cap a Benifató a la comarca de La Marina Baixa en Alacant, es un municipi de 188 habitants, situat a les vessants de la Serra d'Aitana. 
El punt d'eixida es la Font de Partagat on aprofitem per esmorzar abans que res, gaudint del soroll de l'aigua
que xorra permanentment de tres canonades entre els xops, i del raig de vi que entre mos i mos, regalima per la gola  mentre contemplem la grandària de la imponent Serra d'Aitana que ens espera per a oferir-nos totes les meravelles i la saviesa de la natura que dia a dia, any rere any i durant segles i milers d'anys ha anat transformant i adaptant la vida de la flora i la fauna d'este magnífic paradís. Malgrat la presència  de l'home, que aprofitant els recursos i la situació estratègica, Aitana es el cim mes elevat d'Alacant, ha ocupat  per a establir bases de telecomunicacions, custodiades des de fa anys per l'exercit. 
Patro, Pepe, Angels, Ramon, Juan, Paqui, Pere, Mª Jose, Antonio, Ramon i Paco iniciem l'ascensió pel "Sender Botànic" que ens ofereix pletòric, tota la flora que la primavera escampa per tot arreu, a cada racó, en cada clevill, en la rocalla, en el cara sol, a l'ombria, a diferents alçaries, cada planta, cada arbust, cada arbre, sap quan te que florir, moure i donar fruits. Roselles, Sàlvia, Lletereta, Timó, Xara, Coixinet de Pastor, Lligabosc, Espí Albar, Moixera, Auró, Guillomo, ens acompanyen tot el camí i la boira intenta tapar-los mentre els acarona i els llava amb gotes d'elixir de vida. El rossinyol ens fa saber quin es el seu territori i ens vigila fins que arribem a la Font de Forata, la mes alta d'Alacant
i des d'on albirem el Pas de la Rabosa que comunica amb la zona de les simes mes fondes i alhora a mes alçaria del Sistema Bètic. Seguim la senda que en mena a la part mes alta, on tenim accés, junt a les instal.lacions de telecomunicacions i base militar. Tornem devers  el pal indicador de ruta cap a Benifato, per la mateixa carena sobre els imponents       penya-segats que envoltats de boira no amaguen el vertigen que ens produeix a l'aguaitar, ens agrupem per a sentir-nos prop i comencem a baixar entre coscolles, xares i la incipient pluja ens convida a aixoplugar-nos amb capes impermeables i prenem precaucions per a no esvarar sobre les pedres mullades, deixem la senda i seguim per la pista fins la Font de Partagat.




Ànim i fins la propera. 







     

Fotografia: Antonio Martinez, Pere Peiro, Ramon Morales, Pepe Sanchis.