diumenge, 11 de desembre del 2016

01/12/2016. Assemblea anual exercici 2016

El passat dijous 1 de novembre va tenir lloc l'Assemblea anual del Club on es va acordar els següents punts:

  • La quota anual del exercici 2017 serà de 10 €.
  • La Marxa Senderista de Gilet serà el pròxim 26 de febrer.
  • El dia 26 de març farem el sender cultural al voltant del Castell de Sagunt.
  • La jornada de neteja de la muntanya serà el 26 de maig.
  • El 8 de juliol i el 5 d'Agost farem les marxes nocturnes.
  • El 9 d'octubre la VII VTG 2017.

També es va parlar de fer un esforç per part de tots per intentar que cada dia siguem i participem més en les diferents eixides que fem i per a ells tornarem a col·locar cartells en diferents punts del poble i es difondran per tots els mitjans possibles, per al que es s'uneix al grup de treball la nostra amiga Mª Jose.

També es va concretar com a objectiu a mitjà termini la recuperació dels Aljubs que coneguem i intentar unir-los a través d'un sender per donar-li difusió.

Si vols unir-te al club o tens noves dades per modificar, ompli i entrega la fitxa d'adhesio.


dissabte, 10 de desembre del 2016

08/12/2016 Bunyol : Las Moratillas - Barranc del Queixal - El Fresnal - Fuente Umbria - Las Moratillas


Crònica per :Antonio Martinez.
Traducció a valencià: Francesc Gimeno.




Com se sol dir, “la cabra tira a la muntanya”, és el cas nostre. 


En la nostra previsió no teníem eixida en aquesta setmana de festes de desembre, però com l'última eixida del 26 de Novembre ens va deixar molt bon sabor de boca i ja ens havíem “assecat”; decidim deixar-nos guiar per Alejandro per la serra de Malacara, més concretament, pel barranc del Queixal i del Fresnal, tornant a les Moratillas per la font Ombria. 

El punt de trobada va ser l'eixida 304 de la A•3. Allí vam anar arribant des de València, El Puig i Bunyol, fins a ajuntar-nos els vint que vam recórrer la ruta: Alejandro, Amparo, Felix, Vicent, Lola, Tere, Llorenc, Sole, Juan, Lola, Jose, Marc, Angels, Vicente, Ramon, Mª Jose, Carlos, Alicia, Isabel i Antonio. Uns cafès, unes besades i encaixades i als cotxes, que fins al punt d'eixida el camí era llarg. 

El dia estava cobert de núvols, hi havia previsió de pluja era escassa, però ens preparem amb polaines perquè el matoll estava mullat i fins a baixar al fons del barranc del Queixal (2 kms) acabaríem mullats. 
                      
Una vegada érem al barranc  decidim anar per l'esquerra, en direcció al naixement del riu Millars, que vam recórrer una mica més d'1 kms; van començar a caure gotes de pluja i decidim esmorzar abans que s'intensificara. Havíem de tornar pels nostres passos i seguir fins al final del barranc, en bon estat en general, encara que vam haver de creuar alguns tolls i envoltar alguna bassa, la major dificultat era la pedra mullada i relliscosa. 


Així arribem al camí que uneix El Rebollar (Requena) i la Font Ombria i uns kms mes avant havíem de decidir si arribàvem a la font baixant de nou al barranc o seguíem pel camí i pujant en aquest tram pràcticament tot el desnivell de la ruta (278). Seguimos el camí perquè el barranc estava molt tancat i no sabíem si tindríem problemes per zones entollades. 

Havien passat quatre hores i arribem al punt d'eixida. Ens preparem per a dinar, posant-nos roba seca.  

Com ja es va fent costum, la colla de ball ens va oferir uns quants quadres i el mestre Ramón va repartir normes a les ballarines i mana deures a Isabel; ja veurem a Sant Mateu els avanços. 

Veient el temps i que el terreny no acaba d'assecar-se, decidim suspendre l'eixida del dissabte 10 a Serra Gelada: ja vam tenir l'experiència en aquesta serra al març de l'any passat i vam haver d'abandonar, no es tracta d'agafar-li el gust. Aitana també es va resistir, però nosaltres som molt cabuts...

Ens veiem prompte i us animem a acompanyar-nos.







     

Fotografia: Antonio, Carlos.

divendres, 2 de desembre del 2016

26/11/2016 Del Toro al Cerro del Baile sota la plutja.


Crònica per :Antonio Martinez.
Traducció a valencià: Francesc Gimeno.





Quan programarem les últimes eixides de l'any (4º trimestre), portàvem realitzades unes 17 amb 200 Kms acumulats i uns 7000 metres de desnivell. Menys una tempesta en la baixada d'Aitana el mes de maig, en la resta d'eixides, ens ha acompanyat el bon temps, tan bo, que per a acabar 2016 cercarem zones "fredes". La serra del Toro i pròximament Sant Mateu o Gudar, ho testifiquen.

La planificació ha donat el seu resultat aquest últim cap de setmana de novembre. Hem realitzat la ruta projectada al Toro; dubtem abans d'eixir i allí mateix sota l'aiguat que queia. Quatre gotes no anaven a tirar per terra el nostre projecte!.
El nostre esperit aventurer és gran i vam emprendre (paraula de moda per a dissimular la crisi que ens tenalla) el camí. I bé, siga per raons de maduresa o edat, mala senyalització dels primers kms del camí asfaltat o una decisió de Ramón (savi en açò de les rutes), arribem a un lloc diferent de l'esperat.
Deixem els cotxes abans de perdre tots els baixos, ens abillem per a les circumstàncies; no faríem els 16 Kms esperats i sobretot no aniríem pel barranc, que veges a veure amb quanta aigua baixava.
Vam recórrer el nostre nou camí de pujada al CIM del BAILE amb parada lleugera per a menjar alguna cosa al costat del camí i entre divisió d'opinions: protegir-nos en una paridora de bestiar amb "puces" segurament o allò de: "qui s'acull sota fulla, dues vegades es banya". 
Continuem al vèrtex geodèsic del Baile, ens vam fer unes fotos que testifiquen que l'explicat és cert. En aquell vèrtex el vent no donava treva i els nostres companys que podien amenitzar i festejar haver aconseguit el cim, els passos de "jotica valenciana", ja els havien donat en l'esmorzar, eixim xiulant muntanya avall cercant una zona més arrecerada.



En la baixada es va anar suavitzant el temps, arribà un moment en què ens vam poder llevar la caputxa i pegar unes mirades a la serra del Toro: neta i solament amb algun nuvolet de vapor que eixien dels pins verds –recentment llavats- que deixaven ressaltar les borses de processionària en la punta, el roure valencià o reboll, esguitava de groc els vessants de la serra.
Arrere entre el plugim es va quedar molta vegetació que no vam poder apreciar, a excepció de les savines negres que franquejaven el camí.
Ens canviem amb roba eixuta en l'ermita de Sant Roque i ens vam anar a menjar a Barraques els entrepans que ens quedaven; en el Toro, havia sigut fi de fira de la Tòfona i no era fàcil trobar lloc. 
Maria José, Ramón, Vicent, Antonio, Angel, Carlos, Alicia i Alejandro, ens acomiadem fins a la pròxima eixida i parlem d'ampliar el nostre programa d'eixides amb una ruta per Bunyol en un dels primers dies de l'any nou, per a començar a baixar totes les calories que el nadal i el cap d'any. Us ho anunciarem que segur que ho agraireu, a més de la companyia.






     

Fotografia: Antonio, Carlos, Alejandro.