dissabte, 10 de desembre de 2016

08/12/2016 Bunyol : Las Moratillas - Barranc del Queixal - El Fresnal - Fuente Umbria - Las Moratillas


Crònica per :Antonio Martinez.
Traducció a valencià: Francesc Gimeno.




Com se sol dir, “la cabra tira a la muntanya”, és el cas nostre. 


En la nostra previsió no teníem eixida en aquesta setmana de festes de desembre, però com l'última eixida del 26 de Novembre ens va deixar molt bon sabor de boca i ja ens havíem “assecat”; decidim deixar-nos guiar per Alejandro per la serra de Malacara, més concretament, pel barranc del Queixal i del Fresnal, tornant a les Moratillas per la font Ombria. 

El punt de trobada va ser l'eixida 304 de la A•3. Allí vam anar arribant des de València, El Puig i Bunyol, fins a ajuntar-nos els vint que vam recórrer la ruta: Alejandro, Amparo, Felix, Vicent, Lola, Tere, Llorenc, Sole, Juan, Lola, Jose, Marc, Angels, Vicente, Ramon, Mª Jose, Carlos, Alicia, Isabel i Antonio. Uns cafès, unes besades i encaixades i als cotxes, que fins al punt d'eixida el camí era llarg. 

El dia estava cobert de núvols, hi havia previsió de pluja era escassa, però ens preparem amb polaines perquè el matoll estava mullat i fins a baixar al fons del barranc del Queixal (2 kms) acabaríem mullats. 
                      
Una vegada érem al barranc  decidim anar per l'esquerra, en direcció al naixement del riu Millars, que vam recórrer una mica més d'1 kms; van començar a caure gotes de pluja i decidim esmorzar abans que s'intensificara. Havíem de tornar pels nostres passos i seguir fins al final del barranc, en bon estat en general, encara que vam haver de creuar alguns tolls i envoltar alguna bassa, la major dificultat era la pedra mullada i relliscosa. 


Així arribem al camí que uneix El Rebollar (Requena) i la Font Ombria i uns kms mes avant havíem de decidir si arribàvem a la font baixant de nou al barranc o seguíem pel camí i pujant en aquest tram pràcticament tot el desnivell de la ruta (278). Seguimos el camí perquè el barranc estava molt tancat i no sabíem si tindríem problemes per zones entollades. 

Havien passat quatre hores i arribem al punt d'eixida. Ens preparem per a dinar, posant-nos roba seca.  

Com ja es va fent costum, la colla de ball ens va oferir uns quants quadres i el mestre Ramón va repartir normes a les ballarines i mana deures a Isabel; ja veurem a Sant Mateu els avanços. 

Veient el temps i que el terreny no acaba d'assecar-se, decidim suspendre l'eixida del dissabte 10 a Serra Gelada: ja vam tenir l'experiència en aquesta serra al març de l'any passat i vam haver d'abandonar, no es tracta d'agafar-li el gust. Aitana també es va resistir, però nosaltres som molt cabuts...

Ens veiem prompte i us animem a acompanyar-nos.







     

Fotografia: Antonio, Carlos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada