dilluns, 14 de novembre del 2016

13/11/2016 RUTA, POBLAT I CASTELL DE JINQUER I BOSC DE CASTANYERS


Crònica per: Francecs Gimeno.




El passat diumenge 13/11/2016, Alejandro, Rosa, Lola, Juan, Alicia, Carlos, Jose, Lola, Paqui, Pere, Angel, Antonio, Pepe, Patro, Mª Jose, Ramon i Paco, vàrem quedar al punt de trobada, entre Algimia d'Almonesir i Alcúdia de Veo, a les vessants del Pic d'Espadà, prop de la Nevera, des d'on comencen varies rutes que recorren per pistes i sendes els meravellosos paratges del Parc Natural de la Serra d'Espadà. 


Comencem la ruta per una pista prou fàcil de caminar i assequible per a la majoria de senderistes, la vegetació a cada racó, ens mostra com la Tardor, muda el color de les fulles dels arbres caducifolis, cireres, servals, castanyers, avellaners, contrasten amb les sureres, pins, ginebres,  com les falagueres segons varietats, humitat del sòl i exposició al sol, van canviant del verd al groc i al marró, com el bruc d'hivern floreix abans que les gelades malden inexorablement el seu cicle. 


Després de 4 Km girem cap a l'esquerra i en sentit descendent arribem a creuar el Barranc de poto que dona pas al Poblat de Xinquer, on decidim parar per pegar un mosset mentre contemplem les restes de les cases molt enderrocades i l'església que manté els quatre paraments, mentre compartim bota de vi, atmel.les, barrejat de torrefacte salat, xocolata, llavoretes "granissades", raonem de com podríem fer mes participativa la Marxa  Senderista de 2017. 

En acabar comencem a pujar fins les restes del Castell de Xinquer que encara manté drets alguns murs del seu perímetre fortificat prou inaccessible i que de segur va protegir durant molt de temps les cases i terres de conreu.

Per una senda apleguem a la pista per on arribem en lleuger descens, al bosc de castanyers que encara te la majoria dels seus punxosos fruits tancats dalt dels arbres, a esquerra i dreta de la pista les  sureres i castanyers guien el nostre esguard poc acostumat a gaudir d'esta riquesa natural a pocs kilòmetres de casa tant prop de la Mediterrània.  

En el camí de tornada per la mateixa pista del principi, anem descobrint mentre raonem, falagueres en el rodeno, Suillus Luteus damunt les arrels dels pins, rosers borts –rosa mosqueta- en el marge que intenten enganxar-nos de la roba, ruscos d'abelles i com no podria ser d'altra manera un habitant del bosc, la Mantis Religiosa, ens vigila desafiant al bell mig del camí controlant de no passar desapercebut i ser respectat per tot el grup de senderistes.








Ànim i fins la propera,





     

Fotografia: Antonio Martinez, Alejandro i Alicia.

dilluns, 7 de novembre del 2016

MARXA AL CIM DEL PENYAGOLOSA. 29/10/2016


Crònica per :Francecs Gimeno .



El passat dissabte 29/10/2016 que teníem programat la ruta al cim del Penyagolosa, vam quedar a les 7:00h a Gilet i El Puig de Santa Maria per desplaçar-nos fins Vistabella i d'allí al punt de trobada, el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, la temperatura de 4ºC ens sorpren i el gel cobreix els cotxes que han dormit sense recer.  
Iniciem la ruta per la pista i ens desviem a la dreta per la senda del Barranc de la Pegunta un itinerari didàctic que ens explica la rica varietat d'arbres, arbusts i fruits, el teix, el grèvol, el pomer entre d'altres, el vesc que creix damunt les branques del pi parasitant-lo i compartint els seus fruits amb els ocells que alhora ajuden a escampar les seues llavors per damunt d'altres pins completant d'esta manera el cicle d'este semiparàsit molt preat  des de ben antic i fins ara, per les seues propietats medicinals. També els panells ens il.lustren sobre la recollida de saba de pi i el procés per a fer la pegunta, que s'emprava a la industria amb diferents usos. 
Ni cal dir que tot el grup pujava molt amatent a la troballa de bolets, rovellons, fredolics, boletus,  ben minsos degut a la baixa regularitat de pluges i persistència de les temperatures massa elevades i poc habituals en estos paratges. 
Fem una curta parada per pegar un mosset sense deixar cap rastre del nostre pas i una vegada hem reviscolat, continuem per la senda amb continua ziga-zaga ascendent fins el cim, des d'on podem albirar tot el litoral i tots els pobles i les comarques que en 360º pot abastar la nostra vista, Vistabella, Benafigos, Xodos, Sant Pere de Castellfort, Puerto Mingalbo, Atzeneta, Vall d'Alba, Vilafamés etc.  
Iniciem el descens mentre Ramón especula en el propòsit de fer un altra ruta per a proper trimestres, pujant per una de les canals o el portellàs del Penyagolosa. 
Una vegada a la pista seguim caminant contemplant les vaques que pasturen prop del Mas de la Cambreta i de la font del Barranc de la Teixera, per tot arreu les zones acotades de bolets ens indiquen l'alt valor, que els propietaris particular d'estes terres, li estan donant als recursos micològics. 
Fora dels cots, persones de totes les edats passegen amb les cistelles mig buides intentant trobar algun bolet, gírgola de panical, rovellons, apagallums, llanegues. 
En arribar de bell nou a Sant Joan, la gana de menjar ens mena cap al bar per a degustar els menús que ofereixen a tots els amants de les sendes d'este parc natural i del seu impressionant i emblemàtic cim de Penyagolosa.  
Dèneu comensals compartim taula, i fem projectes de noves rutes i de compartir noves experiències i fruir de tot el que ens ofereix la natura, tot i respectant cada racó, cada planta, arbre i ensenyant-nos en cada ruta a posar en valor tot el que ens envolta. 
Anim i fins la propera.


     

Fotografia: Pere Peiro y Francecs Gimeno

divendres, 4 de novembre del 2016

16 DE OCT DE 2016 XXIII MARXA PER LA CALDERONA


Crònica per :Francesc Gimero .

XXIII MARXA PER LA CALDERONA.



El passat 16 d'octubre el Centre Excursionista de València, ens va convocar a l'àrea de lleure de la Llacuna del Portillo en el terme de Sogorb per a gaudir de la ja tradicional Marxa per la Calderona, una convocatòria, enguany la XXIII Marxa, que pretén sensibilitzar i posar en valor els recursos naturals de la Serra Calderona.
Enguany, durant els parlaments de benvinguda als participants, es notava un ambient de nostàlgia i emotivitat per part dels representants del C.E.V., del Parc i de la Conselleria de Mediambient.


 La pèrdua d'un del socis mes veterans com Joaquim Michavila, al qui se li va retre un merescut homenatge i la malaltia del seu president, Juan Manuel Ferrís, que malauradament va faltar en dies posteriors, i la situació del C.E.V. en fase de recuperació del seu patrimoni, ens va aplegar a tots.

Tant el Director de la Junta Rectora del Parc, Carles Ferris, amb molta experiència després de tants anys en el CEV, i la Consellera Elena Cebrián després del seu treball en el Ministeri de Mediambient, ens varen encoratjar amb les seues reivindicacions i els seus projectes que desitgem que es facin realitat.

La ruta va recórrer els camins i les sendes pels voltants de les llacunes del Portillo, la Rosa i la del Gabatxo. El seu origen artificial degut a l'extracció de materials per a la industria de la ceràmica, ha propiciat l'embassament de l'aigua provinent de les escorrenties i de la pluja, que ha ajudat a la recuperació de la vegetació com la boga i el senill i de la fauna que hui en dia tothom pot gaudir.


 Una marxa curta amb bon oratge que va finalitzar amb el acostumat sorteig de material per part del C.EV. i que va tindre recompensa – llibres, motxilla, botella de beguda i palo telescòpic- en els membres del Club de Muntanya Xocainet, prou nombrós i amb molts simpatitzats que decideixen participar de tant en tant en la programació de cmxocainet.

Anim i fins la propera.





     

Fotografia: Antonio Martinez