dimarts, 14 d’abril del 2015

Ruta Gilet- Castillo de Sagunt. Visita al Museu Arqueològic de Sagunt.

Crònica per : Francisco Sanchez I Oron


Eixim des de la plaça de l'Estel, sobre les 8:30, un grup de valents disposats a passar un matí de diumenge gaudint del Castell de Sagunt. Amb un temps bo ens dirigim per l'estació de tren del poble, cap al camí de l'Horta Major que discorre entre horts de tarongers amb el seu aroma a flor del taronger. Creuem el Barranc de la Maladitxa i entrem en el terme de Sagunt continuant pel costat dret del llit del riu Palància fins a la rotonda del pont de Petrés, que creuem amb precaució. Arribem seguidament al jardí d'entrada a la població de Sagunt i ens endinsem en ella pel carrer Gilet. 


Pugem cap a la faldeta de la muntanya del Castell on transcorre un camí de pedres que ens condueix primer al Calvari (s. XIX) i poc després al Teatre (s. I a. de C.) ho rodegem per la dreta i comencem la senda ( SL-CV-42, coneguda com a Senda dels Lladres) que transcorre per la faldeta de les muralles del Castell de Sagunt. Primer ens detenim en el cementeri jueu i la primitiva porta d'accés al Castell d'origen musulmà del segle XI. Continuem per la senda sentit oest i destaca l'esperó de la torre que porta el mateix nom, és una construcció moderna del segle XIX que tanca la plaça Dos de Maig. Seguint ara adreça aquest, s'aprecien les places del Dos de Maig i la Ciutadella, a aquest nivell arribem a un tram de muralla de la qual va anar la valerosa ciutat Ibèrica de *Arse (s. IV a. C). Es tracta d'una torre i una porta d'accés format per pedres ciclòpies. A continuació arribem a unes cases ibèriques on parem a esmorzar. 





Una vegada llests seguim les marques i arribem a un aljub d'origen musulmà i també observem la plaça de Sant Ferran amb la seua imponent bateria de Sant Jordi. Continuem i podem veure la plaça d'Armes on es distinxien les estretes finestres de les cel•les del castell anomenades popularment leoneras. La senda llavors ens obliga a baixar cap a la població i gens mes poder girem cap a l'esquerra per a pujar, arribant ja a l'altre costat de la plaça d'Almenara, on transcorre una altra senda que condueix a envoltar aquesta plaça, nosaltres continuem cap al Teatre fins a arribar al carrer d'accés al castell que nosaltres prendrem adreça plaça Major de Sagunt. 

A meitat camí es troba el Museu Arqueològic de Sagunt que aprofitem per a fer-li una xicoteta visita, destaquen la seua col•lecció de exvotos romans, un bou ibèric i la sala on s'exposen els objectes torvats en les excavacions de l'antic cinema Marvi i altres llocs de Sagunt, on trobem ceràmica sigillata romana, de vernís negre i d'importació grega entre molts altres objectes de la vida quotidiana romana i ibèrica. Finalment arribem a la Plaça Major de Sagunt i continuem pel carrer Cavallers cercant la de Gilet per a tornar pel mateix camí cap al poble.
Acabem la ruta amb 12 km i encara tinguerem temps de refrescar-nos i prendre'ns un aperitiu baix en calories (o potser no tant).



     
Fotografia Antonio Martinez

dijous, 9 d’abril del 2015

La marxa poètica a la Foradà.

Crònica per Francesc Gimeno:

Ruta del dia 29 de Març de 2015

Hola a tot@s, reprenent el costum sa de comentar les rutes realitzades comentem hui 29/03/15 que la marxa prevista a la Vall de Gallinera ha sigut un èxit de participació gracies a la convocatòria feta per associacions culturals de la Vall i la participació activa dels socis, i des d'ací animem als socis de cm xocainet a que col.laboren en la proposta de calendari de rutes on podem anar un major nombre de membres.


La marxa poètica a la Foradà ho tenia tot previst des de l'esmorzar de sobrassada amb melmelada de taronja amb cava, datils a l'entrada de la Cova del Moro, coquetes de vi i timó a la Foradà, fins el dinar d' olleta de blat picat, per supost sense oblidar la germanor de 140 participants, el paisatge magnífic dels cirerers en flor.


Per damunt de tot l'acompanyament de la musica i la poesia a mans i veus de vilatans de la Vall de Gallinera, cançó de Bressol que recitada a recer de la paret rocosa de la serra ens transportava per totes les vivències de tota la gent que ha viscut en estes terres durant tants segles i que han donat com a fruit natural casolà amb D.O. com les cireres de la montanya d'Alacant i també poetes de la talla de Miguel Hernández i Ovidi Montllor.


Enguany es celebra el 20 aniversari de la mort d'Ovidi Montllor nascut a Alcoi el 4/02/1942 i que ens va deixar una antologia de cançons i poemes que reflecteixen les vivències de la època que va viure, 

Varem sentir un mon nou. Perquè vull! 
Perquè no ens agrada aquest!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari.! 

També air 28 de març fa 73 anys de la mort de Miguel Hernàndez nascut a Orihuela el 30 de octubre de 1910, que podem dir com el recordava Pablo Neruda :
"Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de orihuela cuya estatua se levantará algún dia entre los azahares de su dormida tierra. No tenia Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucia sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! 
¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Daele la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!"


ANIM I FINS LA PROPERA.

     
Fotografia Antonio Martinez

Activitats del mes de Març

Des de l'1 de març que es va realitzar la III Marxa Senderista, hem realitzat les eixides programades, amb algunes variants i incidències:
Foto Antonio 
El 14 vam haver d'abandonar la travessia de la Serra Gelada perquè ens va pillar una tempestat en la creu de Benidorm; el sòl de pedra estava molt esvarós i ja vam tindre un primer incident en la pujada inicial. 

Foto Antonio
El 26 de març avancem l'eixida a la Vall de la Gallinera, informats per Paqui,  que els Cirerers ja estaven en flor. D'esta eixida afegirem una entrada més detallada. 

En resum, març estava carregat d'eixides a la província d'Alacant i la mitat es van queda per a un altre moment; no deixarem de fer Aitana i la Serra Gelada a la tardor.