dijous, 9 d’abril de 2015

La marxa poètica a la Foradà.

Crònica per Francesc Gimeno:

Ruta del dia 29 de Març de 2015

Hola a tot@s, reprenent el costum sa de comentar les rutes realitzades comentem hui 29/03/15 que la marxa prevista a la Vall de Gallinera ha sigut un èxit de participació gracies a la convocatòria feta per associacions culturals de la Vall i la participació activa dels socis, i des d'ací animem als socis de cm xocainet a que col.laboren en la proposta de calendari de rutes on podem anar un major nombre de membres.


La marxa poètica a la Foradà ho tenia tot previst des de l'esmorzar de sobrassada amb melmelada de taronja amb cava, datils a l'entrada de la Cova del Moro, coquetes de vi i timó a la Foradà, fins el dinar d' olleta de blat picat, per supost sense oblidar la germanor de 140 participants, el paisatge magnífic dels cirerers en flor.


Per damunt de tot l'acompanyament de la musica i la poesia a mans i veus de vilatans de la Vall de Gallinera, cançó de Bressol que recitada a recer de la paret rocosa de la serra ens transportava per totes les vivències de tota la gent que ha viscut en estes terres durant tants segles i que han donat com a fruit natural casolà amb D.O. com les cireres de la montanya d'Alacant i també poetes de la talla de Miguel Hernández i Ovidi Montllor.


Enguany es celebra el 20 aniversari de la mort d'Ovidi Montllor nascut a Alcoi el 4/02/1942 i que ens va deixar una antologia de cançons i poemes que reflecteixen les vivències de la època que va viure, 

Varem sentir un mon nou. Perquè vull! 
Perquè no ens agrada aquest!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari.! 

També air 28 de març fa 73 anys de la mort de Miguel Hernàndez nascut a Orihuela el 30 de octubre de 1910, que podem dir com el recordava Pablo Neruda :
"Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de orihuela cuya estatua se levantará algún dia entre los azahares de su dormida tierra. No tenia Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucia sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! 
¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Daele la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!"


ANIM I FINS LA PROPERA.

     
Fotografia Antonio Martinez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada