dissabte, 29 de juny del 2013

15-16/06/2013. Barranc de Cocioles i l'avenc de El Paúl en Manzanera. Font dels Banys a Montanejos. Via ferrata Mondragó a La Vall d'Uixò.

Crònica per Ricardo Silvestre:

El passat cap de setmana del 15 i 16 de juny van vindre uns amics de Barcelona i els preparem un cap de setmana d'activitats molt intenses i divertides. Cal destacar l'alta participació dels socis del Club de Muntanya El Xocainet en ambdós dies.

Dissabte 15 de juny:
Vam quedar a les 8:00 del matí en la Plaça de Verge de l'Estrela de Gilet per desplaçar-nos a Manzanera (Terol) on farem diverses activitats. Acudim, Ricardo, Rafa, Paco, Antonio, Ramón, Lola, Isabel, Alberto, Esther i Miquel (aquestos tres últims són els catalans).
En Manzanera ens dividim en dos grups: Ricardo, Rafa, Alberto, Esther i Miquel vam fer el descens del Barranc de Corioles, i Paco, Antonio, Ramón, Lola i Isabel van fer una ruta senderista de 13 quilòmetres que pujava per Corioles, l'avenc de El Paúl i Alcotas.

El descens del barranc va ser molt divertit i prou esportiu, on Rafa va poder aplicar la tècnica del ràpel guiat, i els nostres amics se’l van passar en gran (aquest barranc ho vam descendir Rafa i jo fa unes setmanes, per vorer la publicació fes click ací).

Ràpel guiat


Creuant el riu
Vistes del camp
La caminada, va ser prou animada i van fer gran quantitat de fotos perquè el camp estava molt verd i ple de flors de diverses espècies. Van ascendir per la mateixa ruta que per a anar al Barranc de Cocioles, encara que per a creuar el riu en compte de passar pel pont de branques, van preferir descalçar-se i passar pel gual. Una vegada dalt comencen a descendir fins a arribar a l'avenc de El Paúl. En realitat es tracta d'una formació coneguda com a clotada, la cavitat és de grans dimensions amb parets verticals i en l'interior es troba un microclima especial que ha permés el desenrotllament d'uns exemplars de teix de considerables dimensions. Cal destacar que l'avenc es troba protegida per una reixa perquè no es produixquen accidents perquè hi ha parets que tenen al voltant de 35 metres d'altura.

Panoràmica de l'avenc de El Paúl
Des d'ací, a poc a poc van descendint fins a Manzanera. En el bar de Manzanera, els barranquistes, els estem esperant prenent unes clares. Decidim menjar allí mateix amb els bocates que portàvem i al poc apareixen la meua dona i el meu fill (María José i Oriol) amb unes llonganisses i xoriços coents amb tomaca. Els catalans han portat un salsitxó de Vic que està espectacular. Paco i Antonio tornen a Gilet poc després.
Després de dinar ens dirigim a Montanejos (Castelló), a la Font dels Banys, on es troba en ple riu Millars un brollador d'aigua termal. Ens banyem en les "càlides" aigües i passem la vesprada xarrant. A la nit sopem a casa de Lola una fabulosa barbacoa.
Font del Banys a Montanejos


Diumenge 16 de juny:
Al matí següent quedem a les 8:00 un grup a Gilet, i la resta que ve del Puig i de València queden en la Font de l'Anogueret en la Vall d'Uixó, punt des d'on s'inicia l'ascens a la ferrata Mondragó. De Gilet som: Ricardo, Rafa, Floren, Ana, Migue, Marisa i Carlos (un amic de Rafa). Del Puig i València: Ramón, Tasio, Joana, Alberto, Esther i Miquel. En total 13 persones, no està gens malament.


Una vegada preparem i repartim el material iniciem l'ascens fins al peu de la ferrata, a la que arribem en al voltant de mitja hora, ja que en les proximitats parem a posar-nos l'equip abans de l'última pujada ja que en la base no hi ha lloc per a poder equipar-se tanta gent. Allí mateix també decidim fer dos grups per a poder anar el més lleugers possible. Davant pugem Ramón, Miquel, Alberto, Esther, Tasio, Joana i Ricardo. El segon grup ho componen Rafa, Carlos, Ana, Floren, Migue i Marisa. La ferrata s'ascendeix amb rapidesa donat que no reverteix massa dificultat. Aquesta ascendix en dos trams verticals units per un passamans. Una vegada dalt, el primer grup es dirigeix a la capçalera del ràpel, on esmorzem i al poc arriba el segon grup. Mentre, vaig instal·lant el ràpel i descendisc fins a la seua base, a continuació abaixen els catalans. Mentre Alberto es queda assegurant el descens, jo creue el pont tibetà i instal·le la tirolina, llavors arriba Alberto per a frenar-me i recuperar la corriola mentre Miquel assegura el descens. Una vegada pase la tirolina, em quede assegurant perquè a poc a poc vagen passant tots pel pont tibetà i la tirolina. Cal destacar la llavor de Migue en la capçalera del ràpel, en la que va romandre fins que van baixar tots per a assegurar-se que tots s'instal·laren bé el descensor i donant instruccions per a baixar el ràpel. Una vegada el primer grup acabà, inicia el descens per la senda de fites fins una caseta on ix ja una senda en bones condicions que ens porta fins als cotxes. Poc després abaixem el segon grup (a què jo m'he canviat) i ens trobem en els cotxes tots junts. Són les 12:00 hores, sorprenentment a pesar de ser un grup nombrós hem acabat a una bona hora. Tots ens ho hem passat magníficament i parem en la Vall d'Uixó a prendre quelcom fresquet i canviar impressions.
Tots posant per a la foto
Ana creuant el pont tibetà

Després mentre uns tornen a Gilet, altres ens anem a una casa que té Lola a la platja de Puçol i on ens esperen ella mateixa, María José i Oriol, Isabel i María José (del Puig), amb un aperitiu i un fabulós arròs del senyoret que s'han currat durant el matí. Poc després de dinar Alberto, Esther i Miquel s'acomiaden de tots nosaltres ja que tenen unes quantes hores fins arribar a Barcelona. Esperem retrobar-nos prompte de nou!!!

divendres, 7 de juny del 2013

02/06/2013. Barranc de Cocioles a Manzanera (Terol)

Crònica per Ricardo Silvestre:

Vistes del paisatge
El diumenge 2 de juny Rafa i jo vam anar a fer el descens del barranc de Cocioles a Manzanera (Terol). Eixirem a les 8:10 hores, i cap a les 9:20 hores, després de fer una parada a Manzanera a prendre'ns un cafè, arribem al costat d'un corral on deixem el cotxe en un camí que ix a la dreta de la carretera que va de Manzanera a Los Cerezos davant d'unes naus, a un parell de quilòmetres de Manzanera.

Ricardo creuant el riu Manzanera
Després de canviar-nos, vam iniciar l'ascens per la pista i al moment ens trobem amb el riu Manzanera que porta prou aigua. El pont de fusta ha desaparegut i el riu té pam i mig de profunditat. Busquem un lloc per passar i al poc trobem en una zona estreta però profunda un muntó de branques entrellaçades que es recolzen en l'altra vora, sens dubte posades allí per ser usat com a pont. Pase jo primer i, com no, em mulle la bota dreta, Rafa, avisat, passa bé sense mullar-se.

Fites indicant el camí
Continuem pujant per una pista en la qual al poc apareix una
bifurcació a l'esquerra, la qual seguim en ascens. Quan aquesta s'acaba nàix una senda que baixa al barranc, el qual travessem i continuem pujant pel vessant de davant seguint les fites de pedres col·locades indicant el camí. A poc a poc la senda es fa més pronunciada fins arribar a una zona amb pedra solta i molta pendent. Una vegada superat això planegem un poc i de seguida baixem a l'inici del barranc. Ens ha costat uns 35 minuts arribar fins ací.


Ricardo rapelant
Rafa rapelant
Ens equipem i iniciem el descens i al moment apareix el primer ressalt de 4 metres que es baixa destrepant sense problemes. De seguida arriba el primer ràpel, de 10 metres per enllaçar amb el segon de 16 metres, que té una marmita trampa difícil d'evitar, de fet Rafa baixa primer i cau dins d'ella, menys mal que està seca, després ha de trepar per passar a l'altra part i seguir rapelant. Una vegada baix recupera la resta de corda i fa un ràpel guiat perquè jo no caiga en la marmita. La zona està molt encanonada amb grans parets verticals. Continuem descendint un ràpel de 4 metres, un altre de 2 metres, un més de 3 metres i un altre de 6 metres per arribar al ràpel de 15 metres que baixe jo en primer lloc, és una cascada seca de pedra polida. A partir d'ací el barranc s'obri i després de caminar uns metres sortejant una frondosa vegetació arribem a l'última capçalera amb un ràpel de 7 metres. De seguida eixim del barranc pel vessant esquerre seguint unes fites de pedra i en un parell de minuts estem a la pista que vam agafar a la pujada. Baixem per la pista fins al riu i pase de nou jo primer ficant a l'aigua, aquesta vegada la bota esquerra. Rafa passa sense mullar-se de nou. Han passat dues hores des que vam iniciar el descens del barranc, són les 12:00 hores i després de beure i menjar alguna cosa tornem a Gilet on vam arribar una hora després.

Rafa i al fons Ricardo rapelant

Ha sigut una jornada divertida i interessant. El barranc és molt tancat, polit, molt tècnic i esportiu, només li falta l'aigua. Al final vam decidir que al juliol tornarem i enllaçarem el barranc amb la ferrada de les Alhambras que es troba molt a prop però que fins a aquesta data està prohibit fer per nidificació d'aus rapinyaires. També hi ha prou rutes senderistes per la zona que hauríem de fer amb el grup de muntanya.