diumenge, 21 de gener del 2018

07/01/2018 RUTA NAQUERA, PI DEL SALT PUJADA AL MONTCUDIO


Crònica per : Francecs Gimeno.







El darrer diumenge 7/01/2018, quedem a la Rotonda de la CV-310 i aparquen junt a la biblioteca municipal de Nàquera en C/ Vinyes Perdudes, després de fer una visita ràpida pels carrers de Nàquera en busca de la "redona de circumval·lació", mentre la resta de la colla desesperava per la tardança i la frescoreta del matí ja feia estona que animava a iniciar la ruta.

Un cop fetes les pertinents salutacions amb la corresponent bescollada verbal, això sí, -som una colla en contra de qualsevol mena de violència-, iniciem la ruta amb l'ajuda indispensable del GPS que Antonio, Fernando i molt sovint Llorenç, sempre tenen a mà i fan de guies imprescindibles en totes les rutes per molt prop de casa que estiguem.

Per la pista de l'esquerra en lleuger descens comencem a caminar cap al Fondo i en pocs metres ens trobem amb l'inici d'un itinerari botànic que explica les diferents plantes i arbustos que podem identificar a una i altra banda del camí, Murta-Myrthus Comunis-, Baladre- Nerium Oleander-, Lligabosc- Locinera Sempervirens-, Arítjol- Smila Aspera,  ara seguim per una senda en fort ascens fins el Mirador del Fenassar amb cartells explicatius de les muntanyes i barrancs del voltant.

La pista continua fent una circular per les vessants del Montcúdio ( 520 m), fins arribar a l'inici de la senda que sense dificultat pugem i en el pal de senyalització de rutes, decidim fer una parada per reposar forces i esmorzar mentre contemplem en 360º, des de la Mola de Segart fins el Montgó, Golf de València, L'Albufera, Llíria i Benaguacil, Serra i el seu castell,  la mar d'Alboraia, Massalfassar, La Creu, El Puig, i entre mos i mos, aprofitem per gaudir de les olives marcides i el vi de Lluis i Geno, torrons i llorencets de Tere i Llorenç, anous de la parada de Mª José, pestiños de Isabel, un àpat per celebrar les no-festes que tot@s i Fernando, Carmen, Lola, Jose, Antonio i Paco agraim el bon gust de fer viandes tradicionals.

Ara fent una variant de la ruta prevista, baixem per una senda recent amb mes desnivell fins arribar a la pista que ens mena al xicotet mirador del Salt de d'on podem contemplar el barranc i el sinclinal, la formació de plegaments orogènics.

Seguim per la dreta fins arribar al camí amb lloses de pedra de rodeno per a les rodes dels carros que en un temps ajudaven a treure les pedres, de la pedrera del Salt, on feien rastells, llambordes, i altres materials que se gastaven en la construcció de voreres, pavimentació de carrers, murs de pedra seca, com els que n'hi ha fets en la recuperació de la pedrera amb un pi centenari –Pinus Alepensis- i que volem que síga testimoni del pas de moltes generacions actives en la conservació del medi natural.

Baixant raonem de les pròximes rutes i de la Marxa Senderista de 2018 que pot ser se programarà passades les Falles i Pasqua, ens acomiadem fins la propera.  











     

Fotografia: Antonio Martinez