dijous, 27 de novembre de 2014

23/11/14. Pic de la Ràpita. Serra Espadan

Crònica per Pepe Sanchís:


A les 8:00 del matí en el Prat del Rei del Puig de Santa María ja forma l'equip titular que s'enfrontarà  la Serra d'Espadán aquest matí. Ramón en la portería; Lola, Vicent, Jose i Maria José en la defensa; Pepe, Palmira, Patro i Angels en la mitja i en punta Palmireta i Sareta. Donat que Vicent i Pepe ténen problemas físics, anem cap a Gilet a buscar dos reforsos de luxe: Paco Sánchez i Antonio el de les Afotos.

Participants de la ruta
Cap a les 9:00 hores ja están el cotxes aparcats junt a la nevera d´Algimia d'Almonacir, a mes de 700 m d'altura, després d'un viatje sense cap incidencia. No tenim temps per visitar la nevera, pero resenyem ací algunes dades: construïda al segle XVII, coberta de bóveda, 9,5 m de diàmetre, 11 m d'alsària i 800 m3 de capacitat.

Vicent i Pepe seguint les indicacions d'Antonio prenen una pista forestal que els portarà pel costat de la Cova del Estuco i la Font de la Parra fins a un clar on aprofiten per esmorsar junt a uns pins amb la sóca pelada per l'acció dels senglars.


El gros de l'expedició travessa la carretera i comencem  la pujada per les sendes que ens portarà fins al Pic de la Ràpita (1106 m). 
Com el día está gris i boiròs, els colors de la tardor ens recorda aquella cançó de Raimon: “tots els colors del verd, sota un cel de plom que el sol vol trencar…”
Abans de fer cim a la Rápita un descans per esmorsar.

Pel camí, els arbres de la serra s'ofereixen a la nostra vista en la seva majestat: pins carrasco i rodeno, roures, sureres i un bon nombre de castanyers esplèndits. També trobem un romaní especial amb olor de llima, espigol, timonet…

Per tot arreu encontrem restes de trinxeres de la Guerra Civil, es tracta de la línea XYZ o línea Matallana fetes l'any 1938 i que no varen ser aprofitades.
Per contra, fóren l'origen de l'abandonament del antic poblat morisc de Jinquer o Xinquer que tan sols 20 anys abans havia tingut 100 habitants i 28 cases replegades baix d´un Castell. Hui sols queden les restes de l´Església i quatre parets derruïdes plenes de matolls.



Com que volem tornar a casa per l'hora de dinar, anem baixant per trobarse en l'aparcament a les 14:00 hores i fer el viatje de tornada.

Ha sigut un bon matí de muntanya, la Serra Espadán al mes de noviembre sembla un bosc encantat i la varietat de rutes que ens ofereix  ens farà tornar una i altra vegada.

  


dilluns, 17 de novembre de 2014

16/11/2014. Dia del Club de Muntanya Xocainet

Crònica per Pepe Nari:


El passat diumenge 16/11/2014 celebrarem el dia del Club de Muntanya Xocainet. El lloc triat per a la cita fou en l'àrea recreativa de Sant Esperit. Comptàrem amb una amplia participació de membres del Club junt amb les nostres famílies, destacant la parcipació del més menuts.



Roba trobada per la muntanya
Sobre les 9:00 hores, des del parking de Sant Esperit ens vam dividir en tres grups per recórrer senders i camins de les rodalies per arreplegar les deixalles que la gent es deixa oblidada en les nostres muntanyes. Sembla mentida, però a les nostres muntanyes hi ha mes brossa del que ens pensem. Trovarem de tot, llandes de refresc i cervesa, papers, embolcalls de barretes  i gels energètiques, bolses i ampolles de plàstic, unes botes, roba interior, i fins i tot una televisió... Aquesta activitat ha estat molt educativa per als més menuts, per a que prenguen conciència de que tenim que cuidar i mantindre net el nostre entorn natural.

Televisió, neumàtic,...
Sobre les 11:00 hores ja picaba la fam, ens ho havíem guanyat de debò. Tornem de nou a la taula dels forestals on havíem establit el nostre centre logístic, on peguem un mosset a un entrepà que ens donà forces per a la següent activitat programada del dia i la mes atractiva, la visita a la pintura rupestre que tenim la sort de tindre al nostre terme.

Al igual que jo, de segur que molts veïns i veïnes de Gilet desconeixen la seua existencia i la seua ubicació. La seua existencia es va descobrir en la dècada dels anys seixanta, i la seua ubicació està en la vessant sud de la Muntanya de la Cova de Brauli just enfront del Monasteri de Sant Esperit, en un abric natural de roca de rodeno. A l'any 2001, l'Ajuntament de Gilet ficà una reixa per protegir-la, ja que hi han marques al voltant de la pintura de que han intentat expoliar-la. (Vorer publicació de la noticia)
Ídolo Oculado
Qui millor que el nostre amic Paco Sáchez Orón per exercir de guia en la visita a la citada pintura rupestre que a més ens va delectar amb una ressenya històrica titulada El ESPIRITU DE LA MONTAÑA que a continuació vos mostrem:

Paco Sánchez Orón.
"Nos encontramos ante una pintura rupestre con una fecha estimada hacia el 1500 a. C. (aprox. 3000 años de antigüedad). Corresponde al periodo de la prehistoria denominado Bronce Valenciano y pertenecería al arte Esquemático; donde las figuras humanas y de animales se reducen a lineas básicas.

Esta representación se denomina Ídolo Oculado que és un motivo simbolicoreligioso con un grado de abstracción elevado (aspecto esquemático). Encontramos la temática de los ídolos oculados por la Península Ibérica y por Europa con otras representaciones en abrigos o sobre huesos y piedras.

La pintura consta de las cejas, los ojos y tatuaje facial, a veces en las representaciones se refleja el sexo femenino mediante el triangulo púbico ▼.

Según la mayoría de autores se trataría de una representación que derivaría de la diosa madre tierra de los primeros agricultores y ganaderos, entendida como potenciadora de los alimentos y la fecundidad de personas, animales y tierra. También su representación en tumbas indicaría ademas un carácter de divinidad funeraria, protectora de las sepulturas.

Finalmente me gustaría añadir que este abrigo natural de piedra de rodeno, este valle (Valle de Tolliu), fue y sigue siendo un lugar de culto, un lugar sagrado, un lugar mágico, que todos debemos querer y respetar.

Gracias.


La mayoria de los datos los he tomado de las obras y de las clases que me dio en la facultad de Historia, el profesor de Prehistoria J. LL. Pasqual Benito, Universidad de Valencia."

Bibliografía.
- Exposición; La Mirada del Ídolo. Tesoros del Museo de Prehistoria de Valencia , 2012.
Valle de Toliu desde el abrigo natural. Al fondo el Monasterio de Santo Espíritu.

Després d'aquesta xicoteta excursió, ens faltava rematar el dia amb un saborós dinar. Una gran torrà de xulles i embotit, regat amb un bon vi subministrat tot pel nostre amic Pepe Campaner junt al espectacular pa elaborat pel Forn de Nelo. Tampoc faltaren els dolços per a prendre amb el café, i com no, algun que un altre gin tònic i copa de licor que alguns de nosaltres ens vam fer per rebaixar el dinar...







Esperem que aquest gran dia de convivencia entre els membres del Club de Muntaya Xocainet vos haja agradat, i a  l'any que ve pugam tornar a repetir.

Fins la pròxima.




dilluns, 10 de novembre de 2014

08/11/2014. La Fagueda del Reaule.

Crònica per Francesc Gimeno:


El passat dissabte 8/11/14 a un hora no apta per a gent normal, 7 desfaenats carregats amb motxilles queden en territori neutral per anar a passar un dia envoltats de natura, que previsiblement  els done mes d'una sorpresa.

Participants de la marxa inclòs Antonio, autor de les fotofrafies
Despres de 170 km, les ganes d'estirar les cames i esmorzar fan que Ramón, Lola, Paco, Ma José, Paqui, Antonio i Paco, decideixen reposar forces a la Sènia.

Des de l'area de lleure de la FOU creuem el barranc del mateix nom per adreçar-nos cap a la Font i la Cova dels Angels una sorpresa amb estalactites i estalagmites i columnes calcàries a plena llum del dia que continuen amb els seu refrescant degoteig que rega tota mena de falagueres, boixos, llentiscles, carrasques, pins negres, aurons, grèvols, una vegetació que juntament amb avellaners, teixos, ginebres, rosers i faigs omplin esta meravella de bosc, la Fageda mes meridional d'Europa.

Cova dels Angels
Pas superat pel grup
Després passem per la Font del Teix, que enguany degut a la irregularitat de les pluges te molt poca aigua. Una senda que travessa el barranc a l'esquerra de la pista ens mena cap amunt fins la tanca, on comença la senda que va cap al Pi Gros i la Font del Retaule també sense aigua. A ma dreta una estreta i humida senda farcida de boixos, aurons i teixos ens permet contemplar la majestuositat del pi de 700 anys 33m d'alçada 1,78m de diàmetre i 4,60m de volta de canó, que el pas dels anys i una ferida  de rellamp ha obligat a posar-li cables de filferro i cargols.

Junt el Pi Gros
Al tornar a la pista les fulles dels faigs, filtren de groc la llum del sol, i en un racó les arrels del Faig Pare s'endinsen baix dels peus del cim del Catinell afermant el seu domini centenari, 350 anys i uns 25 metres d'alçada fan que el venerable eixemplar siga una fita obligada dins del Retaule.

Tram per la pista
Amb la mirada indiscreta del Turmell 1240 m, continuem per la pista que ens du a la font i al barranc dels cirers, passant per la font i la cova del bous, després de contemplar les magnífiques agulles i la frondosa vegetació, ha valgut la nova ruta per a continuar coneixent totes les meravelles de este bosc encantat, que any rere any fa que tornem a descobrir tots els seus secrets.

Anim i fins la propera ruta.