23/11/14. Pic de la Ràpita. Serra Espadan

Crònica per Pepe Sanchís:

A les 8:00 del matí en el Prat del Rei del Puig de Santa María ja forma l'equip titular que s'enfrontarà  la Serra d'Espadán aquest matí. Ramón en la portería; Lola, Vicent, Jose i Maria José en la defensa; Pepe, Palmira, Patro i Angels en la mitja i en punta Palmireta i Sareta. Donat que Vicent i Pepe ténen problemas físics, anem cap a Gilet a buscar dos reforsos de luxe: Paco Sánchez i Antonio el de les Afotos.

Participants de la ruta

Cap a les 9:00 hores ja están el cotxes aparcats junt a la nevera d´Algimia d'Almonacir, a mes de 700 m d'altura, després d'un viatje sense cap incidencia. No tenim temps per visitar la nevera, pero resenyem ací algunes dades: construïda al segle XVII, coberta de bóveda, 9,5 m de diàmetre, 11 m d'alsària i 800 m3 de capacitat.

Vicent i Pepe seguint les indicacions d'Antonio prenen una pista forestal que els portarà pel costat de la Cova del Estuco i la Font de la Parra fins a un clar on aprofiten per esmorsar junt a uns pins amb la sóca pelada per l'acció dels senglars.

El gros de l'expedició travessa la carretera i comencem  la pujada per les sendes que ens portarà fins al Pic de la Ràpita (1106 m). 

Com el día está gris i boiròs, els colors de la tardor ens recorda aquella cançó de Raimon: “tots els colors del verd, sota un cel de plom que el sol vol trencar…”

Abans de fer cim a la Rápita un descans per esmorsar.

Pel camí, els arbres de la serra s'ofereixen a la nostra vista en la seva majestat: pins carrasco i rodeno, roures, sureres i un bon nombre de castanyers esplèndits. També trobem un romaní especial amb olor de llima, espigol, timonet…

Per tot arreu encontrem restes de trinxeres de la Guerra Civil, es tracta de la línea XYZ o línea Matallana fetes l'any 1938 i que no varen ser aprofitades.

Per contra, fóren l'origen de l'abandonament del antic poblat morisc de Jinquer o Xinquer que tan sols 20 anys abans havia tingut 100 habitants i 28 cases replegades baix d´un Castell. Hui sols queden les restes de l´Església i quatre parets derruïdes plenes de matolls.

Com que volem tornar a casa per l'hora de dinar, anem baixant per trobarse en l'aparcament a les 14:00 hores i fer el viatje de tornada.

Ha sigut un bon matí de muntanya, la Serra Espadán al mes de noviembre sembla un bosc encantat i la varietat de rutes que ens ofereix  ens farà tornar una i altra vegada.