16/11/2014. Dia del Club de Muntanya Xocainet

Crònica per Pepe Nari:

El passat diumenge 16/11/2014 celebrarem el dia del Club de Muntanya Xocainet. El lloc triat per a la cita fou en l'àrea recreativa de Sant Esperit. Comptàrem amb una amplia participació de membres del Club junt amb les nostres famílies, destacant la parcipació del més menuts.

Roba trobada per la muntanya

Sobre les 9:00 hores, des del parking de Sant Esperit ens vam dividir en tres grups per recórrer senders i camins de les rodalies per arreplegar les deixalles que la gent es deixa oblidada en les nostres muntanyes. Sembla mentida, però a les nostres muntanyes hi ha mes brossa del que ens pensem. Trovarem de tot, llandes de refresc i cervesa, papers, embolcalls de barretes  i gels energètiques, bolses i ampolles de plàstic, unes botes, roba interior, i fins i tot una televisió... Aquesta activitat ha estat molt educativa per als més menuts, per a que prenguen conciència de que tenim que cuidar i mantindre net el nostre entorn natural.

Televisió, neumàtic,...

Sobre les 11:00 hores ja picaba la fam, ens ho havíem guanyat de debò. Tornem de nou a la taula dels forestals on havíem establit el nostre centre logístic, on peguem un mosset a un entrepà que ens donà forces per a la següent activitat programada del dia i la mes atractiva, la visita a la pintura rupestre que tenim la sort de tindre al nostre terme.

Al igual que jo, de segur que molts veïns i veïnes de Gilet desconeixen la seua existencia i la seua ubicació. La seua existencia es va descobrir en la dècada dels anys seixanta, i la seua ubicació està en la vessant sud de la Muntanya de la Cova de Brauli just enfront del Monasteri de Sant Esperit, en un abric natural de roca de rodeno. A l'any 2001, l'Ajuntament de Gilet ficà una reixa per protegir-la, ja que hi han marques al voltant de la pintura de que han intentat expoliar-la. (Vorer publicació de la noticia)

Ídolo Oculado

Qui millor que el nostre amic Paco Sáchez Orón per exercir de guia en la visita a la citada pintura rupestre que a més ens va delectar amb una ressenya històrica titulada El ESPIRITU DE LA MONTAÑA que a continuació vos mostrem:

Paco Sánchez Orón.

"Nos encontramos ante una pintura rupestre con una fecha estimada hacia el 1500 a. C. (aprox. 3000 años de antigüedad). Corresponde al periodo de la prehistoria denominado Bronce Valenciano y pertenecería al arte Esquemático; donde las figuras humanas y de animales se reducen a lineas básicas.

Esta representación se denomina Ídolo Oculado que és un motivo simbolicoreligioso con un grado de abstracción elevado (aspecto esquemático). Encontramos la temática de los ídolos oculados por la Península Ibérica y por Europa con otras representaciones en abrigos o sobre huesos y piedras.

La pintura consta de las cejas, los ojos y tatuaje facial, a veces en las representaciones se refleja el sexo femenino mediante el triangulo púbico ▼.

Según la mayoría de autores se trataría de una representación que derivaría de la diosa madre tierra de los primeros agricultores y ganaderos, entendida como potenciadora de los alimentos y la fecundidad de personas, animales y tierra. También su representación en tumbas indicaría ademas un carácter de divinidad funeraria, protectora de las sepulturas.

Finalmente me gustaría añadir que este abrigo natural de piedra de rodeno, este valle (Valle de Tolliu), fue y sigue siendo un lugar de culto, un lugar sagrado, un lugar mágico, que todos debemos querer y respetar.

Gracias.


La mayoria de los datos los he tomado de las obras y de las clases que me dio en la facultad de Historia, el profesor de Prehistoria J. LL. Pasqual Benito, Universidad de Valencia."

Bibliografía.

- Exposición; La Mirada del Ídolo. Tesoros del Museo de Prehistoria de Valencia , 2012.

Valle de Toliu desde el abrigo natural. Al fondo el Monasterio de Santo Espíritu.

Després d'aquesta xicoteta excursió, ens faltava rematar el dia amb un saborós dinar. Una gran torrà de xulles i embotit, regat amb un bon vi subministrat tot pel nostre amic Pepe Campaner junt al espectacular pa elaborat pel Forn de Nelo. Tampoc faltaren els dolços per a prendre amb el café, i com no, algun que un altre gin tònic i copa de licor que alguns de nosaltres ens vam fer per rebaixar el dinar...

Esperem que aquest gran dia de convivencia entre els membres del Club de Muntaya Xocainet vos haja agradat, i a  l'any que ve pugam tornar a repetir.

Fins la pròxima.