dilluns, 5 de febrer del 2018

03/02/2018 Ruta circular per Irta: Penyiscola, Vistahermosa, Castell de Polpis, Ermita de sant Antoni


Crònica per: Francesc Gimeno.


RUTA SERRA D'IRTA PENYISCOLA. 






El dissabte 3 de febrer quedem a les 7:30 en Gilet i el Puig per anar per la CV-10 a la Serra d'Irta a fer una ruta de 14,89 KM i un temps aproximat de 4:15:45  des de Penyíscola per el sender PR-CV 194.1, passant per l'Alt de Villahermosa, Castell de Polpís i  Ermita de Sant Antoni. 



Aparquem els vehicles en el carrer de la urbanització Nerea prop del Barranc dels Pitxells on un pal indicador de rutes ens indica l'inici del sender PR-CV 194.1 Vistahermosa, per on comencem a caminar per un antic camí de ferradura que en continu ascens en ziga-zaga, anem pujant guanyant altura fins arribar al  Corral de Baltasar de grans dimensions que conserva part de l'estructura feta de pedra, amb quatre arcs, part de la coberta i les canalitzacions que recollien l'aigua de pluja per omplir l'aljub de grans dimensions que podia encabir fins 27 M3 aprox., destinat principalment per a consum humà i del bestiar boví, l'abeurador està situat a la part dreta junt a la senda, seguim pujant i el dia clar ens d'eixa albirar en l'horitzó les siluetes de les Illes Columbretes, a pocs metres del sender, a la dreta un xicotet corriol ens mena, entre coscolles, a un camp d'oliveres sense conrear i al bell mig junt un ribàs trobem un xicotet amagatall fet de pedra seca, que els llauradors i pastors gastaven per arrecerar-se de la pluja i les tronades.  

Seguim pel camí amb l'enrònia d'esmorzar i no tenim on parar que pegue el solet i no fasa massa aire, al remat arribem a la bassa groga, ara mes seca que un tostó degut a la manca de pluges, i decidim ajocar-se arrecerats en tres margalloneres ben grans, les armeles mollars de Vicent, el xocolate de Carmen i  Fernando, el té jogui de Lola, les anous de la parada de Mª José fan que l'àpat ens anime a continuar . 

Ara Ilona en cap, Antonio, Fernando, Vicent, Carmen, Lola, Ramón, Mª José, Paco s'enfilen corriol amunt fins arribar a Villahermosa a 412 d'alçada, des d'on podem vore el Plà de Vinaros, la Serra del Montsià, i  la Mar Mediterrània i la Serra d'Irta cap al Sud, ara en sentit descendent i sense agafar els desviament del barranc del Boixar ni de l'ermita de Sant Antoni continuem entre coscolles, romers i pins solitaris supervivents dels incendis que fa algunes dècades devastaren estos paratges,  ara pujant fins el coll, des d'on baixem cap al
Castell de Polpis d'origen musulmà (segles XI-XII), des d'ací contemplem els cultius de la vall i el poble de Santa Magdalena de Polpis, tornem fins el coll de l'Alt de la Bota, que decidim no pujar i ja anem pel sender PR-CV 194 que en lleuger descens fins l'ermita de Sant Antoni on dinem, el vi de Mª Jose i les viandes que portem a la motxilla tonifiquen i ens posen en marxa i comencem des d'ací baixant fins perdre de vista el Castell de Penyíscola i davant nostre veiem el resultat de la golafre i anorreadora realitat de la bombolla immobiliària, anem per pla entre bancals de garroferes i arribem de vell nou al barranc de Pitxell principi i fi de la ruta.




Unes cerveses i cafenet davant la platja i el bon desig d'acudir a totes les rutes del calendari, sabent que demà estarem al Trail d'Albalat dels Tarongers col•laborant en les dos curses. 



Ànim i fins la propera en Almedijar. 







     

Fotografia: Francesc Gimeno i Antonio Martinez

divendres, 2 de febrer del 2018

21/01/2018 Vall d'Uixo- Alt del Pipa


Crònica per : Antonio Martinez .





Segona ruta de l'any. El 21 de gener iniciàvem la ruta per a pujar a l'ALT del Pipa en el PÀRQUING de les coves de Sant Josep de la VALL D'UIXÓ.
En esta ocasió el grup era reduït: Lola, María José, Ramón, Vicent i Antonio. 


RAMÓN, guia oficial, se li notava desentrenat i en el TRAKC s'aprecien diversos becs eixint de la ruta, provablement, més perquè anava com un “raig” que altra cosa, i s'alvançava al GPS.

Si algú vol prendre el TRAKC com referència, indicar-li que al KM 1.3 s'ha de fixar un poc per a prendre una senda per l'esquerra, creuant el jaç del barranc.

En bona conversa fórem trepant fins el punt en que se pugen uns riscs en ajuda d'una cadena i en 1.30 H aplegàvem a l'ALT de la Pipa (595M). 


Esmorzarem resguardats del vent i en l'eixida dubtarem un poc per a REPRENDRE la nostra ruta i anar baixant a la FONT de GARRUT. El dia isqué calorós, -cosa molt normal del mes de gener des de que el canvi climàtic ens acompanya-, i es feren durs els desnivells, fins que prenguerem el cami que ens portava a l'Ermita de Sant Antoni. I com al benvolgut fi de qualsevol ruta: “La Cervessa del final”. No per a tots, alguns prenem isotònics…..…




Ens veiem a IRTA el 3 de febrer.







     

Fotografia: Antonio Martinez