Crònica per : Antonio Martinez .
Segona ruta de l'any. El 21 de gener iniciàvem la ruta per a pujar a l'ALT del Pipa en el PÀRQUING de les coves de Sant Josep de la VALL D'UIXÓ.
En esta ocasió el grup era reduït: Lola, María José, Ramón, Vicent i Antonio.
RAMÓN, guia oficial, se li notava desentrenat i en el TRAKC s'aprecien diversos becs eixint de la ruta, provablement, més perquè anava com un “raig” que altra cosa, i s'alvançava al GPS.
Si algú vol prendre el TRAKC com referència, indicar-li que al KM 1.3 s'ha de fixar un poc per a prendre una senda per l'esquerra, creuant el jaç del barranc.
En bona conversa fórem trepant fins el punt en que se pugen uns riscs en ajuda d'una cadena i en 1.30 H aplegàvem a l'ALT de la Pipa (595M).
Esmorzarem resguardats del vent i en l'eixida dubtarem un poc per a REPRENDRE la nostra ruta i anar baixant a la FONT de GARRUT. El dia isqué calorós, -cosa molt normal del mes de gener des de que el canvi climàtic ens acompanya-, i es feren durs els desnivells, fins que prenguerem el cami que ens portava a l'Ermita de Sant Antoni. I com al benvolgut fi de qualsevol ruta: “La Cervessa del final”. No per a tots, alguns prenem isotònics…..…
Ens veiem a IRTA el 3 de febrer.
Segona ruta de l'any. El 21 de gener iniciàvem la ruta per a pujar a l'ALT del Pipa en el PÀRQUING de les coves de Sant Josep de la VALL D'UIXÓ.
En esta ocasió el grup era reduït: Lola, María José, Ramón, Vicent i Antonio.
RAMÓN, guia oficial, se li notava desentrenat i en el TRAKC s'aprecien diversos becs eixint de la ruta, provablement, més perquè anava com un “raig” que altra cosa, i s'alvançava al GPS.
Si algú vol prendre el TRAKC com referència, indicar-li que al KM 1.3 s'ha de fixar un poc per a prendre una senda per l'esquerra, creuant el jaç del barranc.En bona conversa fórem trepant fins el punt en que se pugen uns riscs en ajuda d'una cadena i en 1.30 H aplegàvem a l'ALT de la Pipa (595M).
Esmorzarem resguardats del vent i en l'eixida dubtarem un poc per a REPRENDRE la nostra ruta i anar baixant a la FONT de GARRUT. El dia isqué calorós, -cosa molt normal del mes de gener des de que el canvi climàtic ens acompanya-, i es feren durs els desnivells, fins que prenguerem el cami que ens portava a l'Ermita de Sant Antoni. I com al benvolgut fi de qualsevol ruta: “La Cervessa del final”. No per a tots, alguns prenem isotònics…..…
Ens veiem a IRTA el 3 de febrer.
Fotografia: Antonio Martinez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada