divendres, 7 de juny de 2013

02/06/2013. Barranc de Cocioles a Manzanera (Terol)

Crònica per Ricardo Silvestre:

Vistes del paisatge
El diumenge 2 de juny Rafa i jo vam anar a fer el descens del barranc de Cocioles a Manzanera (Terol). Eixirem a les 8:10 hores, i cap a les 9:20 hores, després de fer una parada a Manzanera a prendre'ns un cafè, arribem al costat d'un corral on deixem el cotxe en un camí que ix a la dreta de la carretera que va de Manzanera a Los Cerezos davant d'unes naus, a un parell de quilòmetres de Manzanera.

Ricardo creuant el riu Manzanera
Després de canviar-nos, vam iniciar l'ascens per la pista i al moment ens trobem amb el riu Manzanera que porta prou aigua. El pont de fusta ha desaparegut i el riu té pam i mig de profunditat. Busquem un lloc per passar i al poc trobem en una zona estreta però profunda un muntó de branques entrellaçades que es recolzen en l'altra vora, sens dubte posades allí per ser usat com a pont. Pase jo primer i, com no, em mulle la bota dreta, Rafa, avisat, passa bé sense mullar-se.

Fites indicant el camí
Continuem pujant per una pista en la qual al poc apareix una
bifurcació a l'esquerra, la qual seguim en ascens. Quan aquesta s'acaba nàix una senda que baixa al barranc, el qual travessem i continuem pujant pel vessant de davant seguint les fites de pedres col·locades indicant el camí. A poc a poc la senda es fa més pronunciada fins arribar a una zona amb pedra solta i molta pendent. Una vegada superat això planegem un poc i de seguida baixem a l'inici del barranc. Ens ha costat uns 35 minuts arribar fins ací.


Ricardo rapelant
Rafa rapelant
Ens equipem i iniciem el descens i al moment apareix el primer ressalt de 4 metres que es baixa destrepant sense problemes. De seguida arriba el primer ràpel, de 10 metres per enllaçar amb el segon de 16 metres, que té una marmita trampa difícil d'evitar, de fet Rafa baixa primer i cau dins d'ella, menys mal que està seca, després ha de trepar per passar a l'altra part i seguir rapelant. Una vegada baix recupera la resta de corda i fa un ràpel guiat perquè jo no caiga en la marmita. La zona està molt encanonada amb grans parets verticals. Continuem descendint un ràpel de 4 metres, un altre de 2 metres, un més de 3 metres i un altre de 6 metres per arribar al ràpel de 15 metres que baixe jo en primer lloc, és una cascada seca de pedra polida. A partir d'ací el barranc s'obri i després de caminar uns metres sortejant una frondosa vegetació arribem a l'última capçalera amb un ràpel de 7 metres. De seguida eixim del barranc pel vessant esquerre seguint unes fites de pedra i en un parell de minuts estem a la pista que vam agafar a la pujada. Baixem per la pista fins al riu i pase de nou jo primer ficant a l'aigua, aquesta vegada la bota esquerra. Rafa passa sense mullar-se de nou. Han passat dues hores des que vam iniciar el descens del barranc, són les 12:00 hores i després de beure i menjar alguna cosa tornem a Gilet on vam arribar una hora després.

Rafa i al fons Ricardo rapelant

Ha sigut una jornada divertida i interessant. El barranc és molt tancat, polit, molt tècnic i esportiu, només li falta l'aigua. Al final vam decidir que al juliol tornarem i enllaçarem el barranc amb la ferrada de les Alhambras que es troba molt a prop però que fins a aquesta data està prohibit fer per nidificació d'aus rapinyaires. També hi ha prou rutes senderistes per la zona que hauríem de fer amb el grup de muntanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada