Crònica per :Antonio Martinez.
Traducció a valencià: Francesc Gimeno.
Quan programarem les últimes eixides de l'any (4º trimestre), portàvem realitzades unes 17 amb 200 Kms acumulats i uns 7000 metres de desnivell. Menys una tempesta en la baixada d'Aitana el mes de maig, en la resta d'eixides, ens ha acompanyat el bon temps, tan bo, que per a acabar 2016 cercarem zones "fredes". La serra del Toro i pròximament Sant Mateu o Gudar, ho testifiquen.
La planificació ha donat el seu resultat aquest últim cap de setmana de novembre. Hem realitzat la ruta projectada al Toro; dubtem abans d'eixir i allí mateix sota l'aiguat que queia. Quatre gotes no anaven a tirar per terra el nostre projecte!.
El nostre esperit aventurer és gran i vam emprendre (paraula de moda per a dissimular la crisi que ens tenalla) el camí. I bé, siga per raons de maduresa o edat, mala senyalització dels primers kms del camí asfaltat o una decisió de Ramón (savi en açò de les rutes), arribem a un lloc diferent de l'esperat.
Deixem els cotxes abans de perdre tots els baixos, ens abillem per a les circumstàncies; no faríem els 16 Kms esperats i sobretot no aniríem pel barranc, que veges a veure amb quanta aigua baixava.
Vam recórrer el nostre nou camí de pujada al CIM del BAILE amb parada lleugera per a menjar alguna cosa al costat del camí i entre divisió d'opinions: protegir-nos en una paridora de bestiar amb "puces" segurament o allò de: "qui s'acull sota fulla, dues vegades es banya".
Continuem al vèrtex geodèsic del Baile, ens vam fer unes fotos que testifiquen que l'explicat és cert. En aquell vèrtex el vent no donava treva i els nostres companys que podien amenitzar i festejar haver aconseguit el cim, els passos de "jotica valenciana", ja els havien donat en l'esmorzar, eixim xiulant muntanya avall cercant una zona més arrecerada.
En la baixada es va anar suavitzant el temps, arribà un moment en què ens vam poder llevar la caputxa i pegar unes mirades a la serra del Toro: neta i solament amb algun nuvolet de vapor que eixien dels pins verds –recentment llavats- que deixaven ressaltar les borses de processionària en la punta, el roure valencià o reboll, esguitava de groc els vessants de la serra.
Arrere entre el plugim es va quedar molta vegetació que no vam poder apreciar, a excepció de les savines negres que franquejaven el camí.
Ens canviem amb roba eixuta en l'ermita de Sant Roque i ens vam anar a menjar a Barraques els entrepans que ens quedaven; en el Toro, havia sigut fi de fira de la Tòfona i no era fàcil trobar lloc.
Maria José, Ramón, Vicent, Antonio, Angel, Carlos, Alicia i Alejandro, ens acomiadem fins a la pròxima eixida i parlem d'ampliar el nostre programa d'eixides amb una ruta per Bunyol en un dels primers dies de l'any nou, per a començar a baixar totes les calories que el nadal i el cap d'any. Us ho anunciarem que segur que ho agraireu, a més de la companyia.
Traducció a valencià: Francesc Gimeno.
Quan programarem les últimes eixides de l'any (4º trimestre), portàvem realitzades unes 17 amb 200 Kms acumulats i uns 7000 metres de desnivell. Menys una tempesta en la baixada d'Aitana el mes de maig, en la resta d'eixides, ens ha acompanyat el bon temps, tan bo, que per a acabar 2016 cercarem zones "fredes". La serra del Toro i pròximament Sant Mateu o Gudar, ho testifiquen.
La planificació ha donat el seu resultat aquest últim cap de setmana de novembre. Hem realitzat la ruta projectada al Toro; dubtem abans d'eixir i allí mateix sota l'aiguat que queia. Quatre gotes no anaven a tirar per terra el nostre projecte!.El nostre esperit aventurer és gran i vam emprendre (paraula de moda per a dissimular la crisi que ens tenalla) el camí. I bé, siga per raons de maduresa o edat, mala senyalització dels primers kms del camí asfaltat o una decisió de Ramón (savi en açò de les rutes), arribem a un lloc diferent de l'esperat.
Deixem els cotxes abans de perdre tots els baixos, ens abillem per a les circumstàncies; no faríem els 16 Kms esperats i sobretot no aniríem pel barranc, que veges a veure amb quanta aigua baixava.
Continuem al vèrtex geodèsic del Baile, ens vam fer unes fotos que testifiquen que l'explicat és cert. En aquell vèrtex el vent no donava treva i els nostres companys que podien amenitzar i festejar haver aconseguit el cim, els passos de "jotica valenciana", ja els havien donat en l'esmorzar, eixim xiulant muntanya avall cercant una zona més arrecerada.
En la baixada es va anar suavitzant el temps, arribà un moment en què ens vam poder llevar la caputxa i pegar unes mirades a la serra del Toro: neta i solament amb algun nuvolet de vapor que eixien dels pins verds –recentment llavats- que deixaven ressaltar les borses de processionària en la punta, el roure valencià o reboll, esguitava de groc els vessants de la serra.
Ens canviem amb roba eixuta en l'ermita de Sant Roque i ens vam anar a menjar a Barraques els entrepans que ens quedaven; en el Toro, havia sigut fi de fira de la Tòfona i no era fàcil trobar lloc.
Maria José, Ramón, Vicent, Antonio, Angel, Carlos, Alicia i Alejandro, ens acomiadem fins a la pròxima eixida i parlem d'ampliar el nostre programa d'eixides amb una ruta per Bunyol en un dels primers dies de l'any nou, per a començar a baixar totes les calories que el nadal i el cap d'any. Us ho anunciarem que segur que ho agraireu, a més de la companyia.
Fotografia: Antonio, Carlos, Alejandro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada