dijous, 20 de desembre de 2018

2 12 RUTA SERRA CALDERONA: SERRA-REBALSADORS-MIRADOR DE MIREIA-GELERA-SERRA


Crònica per : Francecs Gimeno.



 El passat diumenge 2 de desembre de 2018 quedem a les 8:00h per eixir des d’El Puig i Gilet fins el punt de trobada en l’aparcament davant de l’Ajuntament de Serra, en un descampat pròxim deixem els cotxes, Ramón i Antonio han preparat una ruta amb variants sobre les que cmxocainet havia gravat fa uns anys, comencem per dins del casc urbà buscant el punt mes alt que enllaça amb el camí de terra, el soroll de l’aigua ens conta part del passat agrícola dels habitants d’este poble de la Serra Calderona que dins del Parc Natural i que encara hui manté alguns bancals amb conreu de vitualles, oliveres i garrofers.


Per una senda a la dreta enfilem costera amunt entre pins, llentiscles, romers, brucs i restes de garrofers en bancals sense conrear, anem guanyant altura i el pantaix des d’on podem albirar en 360º gran part del litoral, des d’el Montgó, Cullera, València, tanmateix el Camp de Túria, Horta Nord, Serra Espadà, Penyagolosa, Alt del Pi, Mola de Segart, serra de Torrent.


 Ara anem per pla per un camí prou ample, salvant alguns tolls de les últimes pluges, les coscolles, romers i pins conformen un paisatge que ha reviscolat poc a poc dels incendis i que les pluges d’enguany han ajudat en escreix a afermar per molt mes temps i això els que desitgem Angels, Vicent, Ma José, Ramon, Ilona, Antonio i Paco que en pocs metres arriben a l’encreuament del Mirador de Mireia i el
camí que passa prop de la Gelera, esmorzem al mirador contemplant la Cartoixa de Porta Coeli i totes les terres i bancals dels voltants, que en algun moment formarien part de les concessions que el seu fundador, el bisbe Andres de Albalat que li va fer donació de la rectoria de la vila de Llíria de la qual rebia les primícies de tot el territori, entre 1272 i 1274 es posa la primera pedra en la vall de Lullen i va ser la primera cartoixa del Regne de València i la tercera del Regne d’Aragó, els primers monjos que l’habitaren venien de Escala Dei.



En acabar d’esmorzar iniciem la marxa caminant per la pista fins la Gelera que conserva gran part del seu perímetre encara que està plena de terra i vegetació, probablement els cartoixos es proveïen de gel per comercialitzar i conservar els aliments, ara el camí en constant descens entre pins i passem per la font del Llentiscle a l’ombriu, seguim caminant fins divisar les primeres cases i en no res tornem a passar pels carrers de Serra, unes cerveses en germanor, culmina un jorn gaudint de les sendes de la Serra Calderona, i en acomiadem fins la propera ruta pel terme de Gilet on quedem per al dia 16 de desembre.








     

Fotografia: Antonio Martinez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada