Crònica per: Francesc Gimeno.
El dissabte 24/11/2018
quedem en la Pinada a les 7:40h per
anar al Desert de les Palmes a fer una ruta de 14 Km, Tere, Llorenç, Angels, Vicent, Maria Jose,
Ramon, Antonio i Paco, en dos vehicles fan un trajecte de 74 Km aproximadament
fins aplegar a la zona d’aparcament de la Font del Perelló en el terme de
Cabanes en Castelló, les abundants pluges dels últims dies han canviat per complet les previsions que
en un principi teníem a l’hora de preparar les motxilles, la font desbordava aigua per
tots els rials, el barranc vessava aigua per damunt dels guals, sort que hem pogut travessar per damunt de la grava botant fins l’altra riba.
Caminem per un camí de
terra costera amunt amb alguns masos prou ben cuidats i
fortament assegurats
amb planxes de d’acer a les portes i finestres per evitar furts i malifetes,
anem pujant per vora dels bancals amb ribassos prou ben conservats fins
travessar un bancal d’armelers i enfilar senda
amunt cercant el Castell de Miravet que davant nostre apareix després de
recórrer entre romers, llentiscles, ginebres, brucs en flor, timó, sajolida, palmes, un arc de pedra gris ens dona la benvinguda, l’aljub de grans dimensions i les restes de l’ermita i
cases al voltant.
Ara es hora d’esmorzar
al mateix temps que la colla que està netejant d’arbusts i arbres que han
crescut en gran part de l’interior de les restes del castell, les palmes
també tenen el seu lloc i sembla que se quedaran, les vistes de la costa en
animen a continuar caminant per canviar de muntanya, baixem fins el nivell del
barranc de Miravet, que ara degut a les pluges encara porta aigua i busquem un gual per
travessar seguint el camí a la dreta de la carretera, es descalcem i amb no
poques dificultats passem per damunt les pedres que se claven en la planta dels
peus, seguim pel camí en continu ascens passant prop de masos que en algun
temps garantien la vida i el conreu de estes terres abancalades des de ben
antic, en arribar al coll les vistes panoràmiques de tota la costa, Benicàssim,
port de
Castelló, fins Cullera i continuant per la pista albirem les Illes Columbretes i mes avant cap al sud-oest les Agulles de Santa Agueda i el Cim del Bartolo que de moment no anem a pujar hui, ara passem per senda de rodeno entre brucs d’hivern, llentiscles, lligabosc, i els arbocers alguns en flor ens ofereixen el preat fruit roig.
Castelló, fins Cullera i continuant per la pista albirem les Illes Columbretes i mes avant cap al sud-oest les Agulles de Santa Agueda i el Cim del Bartolo que de moment no anem a pujar hui, ara passem per senda de rodeno entre brucs d’hivern, llentiscles, lligabosc, i els arbocers alguns en flor ens ofereixen el preat fruit roig.
Continuem ara en descens
passant per mes masos, on escara alguns arbres de secà com garrofers, oliveres, armelers encara que poc
conreats tenen els seus fruits a l’abast de senglars i ocells que conviuen pels
voltants, algun codonyer amb codonys que hom pot consumir torrats, amb codonyat
o si mes no com a ambientador amb el seu flaire natural.
En no res apleguem a la
font del Perelló on dinem en les taules de fusta mentre escoltem el soroll de
l’aigua i raonem de les pròximes rutes programades i si podríem canviar la propera i fer la de Rebalsadors en la Serra
Calderona.
Ànim i fins la propera.
Fotografia: Antonio Martinez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada