Crònica per : Francecs Gimeno.
El dissabte 10 de novembre de 2018 quedem a les 6:30h per anar al Parc Natural del Ports i mes concretament a la Fageda del Retaule, en la Pinada ens saludem Angels, Vicent, Filo, Jaume, Tere, Llorenç, Maria José, Ilona, Antonio i Paco, ara en dos cotxes iniciem el trajecte de 156 Km i 2h 33´ fins l’àrea de lleure de la Fou dins del terme de la Sènia, en arribar a l’embassament d’Ulldecona agafem la pista de terra plena de tolls i solsides de terra i pedres de prou grandària que dificulten els transit en 8 Km fins l’aparcament en la Font de la Fou on hi ha alguns vehicles de possibles senderistes.
Abans d’iniciar la ruta esmorzem a les taules de fusta prop de la font mentre escoltem l’aigua que baixa pel Barranc de la Fou, ara iniciem la ruta buscant la senda que comença junt a la caseta forestal i que en continu ascens ens mena cap al racó del Tabac, un indret ple de boix, pins negrals, aurons, carrasques, coixinets de monja, sajolida i alguns bolets que anem identificant i triant amb el criteri ben encertat dels boletaires de Massalfassar, Jaume, Filo, Llorenç i Tere, alguns Lactarius Deliciosus, llengua de vaca, Suillus , Fredolics/Negretes-tricholoma terreum-, amb les seues variants segons grandària color, olor, el mon fungui costa molt de conèixer i per tant només cal agafar els exemplars que coneguem i els que ens recomanen els experts, la senda no para de créixer, sembla que darrere de cada pi, de cada arbust, de cada carrasca, van afegint senda, costera, el pla del Bous costa una miqueta d’aplegar, això si en arribar les vistes de la costa i de la mar contrasten amb la minsa vegetació que entre les pedres erosionades pel vent i les gelades, va reviscolant i fent-se lloc per tot el camí fins que apleguem al punt geodèsic, terra endins la vegetació del retaule i els contrasts de colors del fullam i les formacions rocoses a la nostra esquerra i a llevant les vistes del delta de
l’Ebre i el Montsià ens deixa albirar la potent tasca per modificar el paisatge costaner, endinsant-se mar endins mentre el Montsià redreçava els últims Km de riu.
Ara en lleuger descens la senda vorejada de mes vegetació ens mena fins lo Teix, arbre que no pots deixar d’admirar amb el desig que per molt mes anys que hom el podrà visitar i respectar, mes avant els grèvols plens de fruits rojos i pins parasitats uns per l’heura i d’altres pel vesc, seguint avant un molló de pedres despisten un senderista que mentre escolta la resta del grup va trobant per la senda estreta,
aurons, fajos, avellaners, grèvols en forta pendent en ziga-zaga recorre un trajecte passant dels 1000m als 500m en la pista a 2,5 Km abans de la tanca de fusta. La falta de cobertura i la incomunicació ha pertorbat la resta del grup que al no trobar millor solució davant la preocupant incertesa segueix la ruta prevista confiant en un bon desenllaç.
La pista de terra plena de fulles grogues i xicotets fruits dels avellaners intercalats amb fajos i pins ens guia costera avall mentre el Indi, una imponent roca vora el camí, guaita les meravelles del Retaule pintat de verd amb pinzellades de molts colors del roig, el filtre groguenc de la llum del sol entre les branques dels altíssims fajos ens recorda la proximitat del Faig Pare, imponent arbre entre tants que han fet d’este indret, la fageda mes meridional del continent europeu, mentre es fa l’hora de dinar, busquem la Font del Retaule on reviscolem mentre gaudim de la natura i demanem als senderistes que passen que comuniquen al senderista despistat que dígue on para. La visita al monumental Pi Gros
amb el terra regalimant aigua, no resulta massa agradós per a tot@s, en reagrupar-se seguim fins la tanca i pista avall continuem contemplant les peculiars formacions rocoses, murs inaccessibles que custodien esta meravella de la natura, el soroll de l’aigua ens acompanya un bon tros de camí fins la Font del Teix on tenim que creuar el barranc de la Fou passant amb cura de pedra en pedra, mes avant la balma ens ve a la memòria, on vàrem dinar en el 2012 crec recordar, en no res, ara si tots els membres del grup que intercanvien pareixer i merescut crit d’atenció, mentre apleguem a l’aparcament de la Font de la Fou. Eixim fent-se de nit fins arribar al restaurant del Molí de l’Abat on una cervesa i fruits secs, ens animen a fer mes rutes en grup seguint l’itinerari previst fins la propera pel Desert de les Palmes.
El dissabte 10 de novembre de 2018 quedem a les 6:30h per anar al Parc Natural del Ports i mes concretament a la Fageda del Retaule, en la Pinada ens saludem Angels, Vicent, Filo, Jaume, Tere, Llorenç, Maria José, Ilona, Antonio i Paco, ara en dos cotxes iniciem el trajecte de 156 Km i 2h 33´ fins l’àrea de lleure de la Fou dins del terme de la Sènia, en arribar a l’embassament d’Ulldecona agafem la pista de terra plena de tolls i solsides de terra i pedres de prou grandària que dificulten els transit en 8 Km fins l’aparcament en la Font de la Fou on hi ha alguns vehicles de possibles senderistes.
Abans d’iniciar la ruta esmorzem a les taules de fusta prop de la font mentre escoltem l’aigua que baixa pel Barranc de la Fou, ara iniciem la ruta buscant la senda que comença junt a la caseta forestal i que en continu ascens ens mena cap al racó del Tabac, un indret ple de boix, pins negrals, aurons, carrasques, coixinets de monja, sajolida i alguns bolets que anem identificant i triant amb el criteri ben encertat dels boletaires de Massalfassar, Jaume, Filo, Llorenç i Tere, alguns Lactarius Deliciosus, llengua de vaca, Suillus , Fredolics/Negretes-tricholoma terreum-, amb les seues variants segons grandària color, olor, el mon fungui costa molt de conèixer i per tant només cal agafar els exemplars que coneguem i els que ens recomanen els experts, la senda no para de créixer, sembla que darrere de cada pi, de cada arbust, de cada carrasca, van afegint senda, costera, el pla del Bous costa una miqueta d’aplegar, això si en arribar les vistes de la costa i de la mar contrasten amb la minsa vegetació que entre les pedres erosionades pel vent i les gelades, va reviscolant i fent-se lloc per tot el camí fins que apleguem al punt geodèsic, terra endins la vegetació del retaule i els contrasts de colors del fullam i les formacions rocoses a la nostra esquerra i a llevant les vistes del delta de 
l’Ebre i el Montsià ens deixa albirar la potent tasca per modificar el paisatge costaner, endinsant-se mar endins mentre el Montsià redreçava els últims Km de riu.
Ara en lleuger descens la senda vorejada de mes vegetació ens mena fins lo Teix, arbre que no pots deixar d’admirar amb el desig que per molt mes anys que hom el podrà visitar i respectar, mes avant els grèvols plens de fruits rojos i pins parasitats uns per l’heura i d’altres pel vesc, seguint avant un molló de pedres despisten un senderista que mentre escolta la resta del grup va trobant per la senda estreta,
aurons, fajos, avellaners, grèvols en forta pendent en ziga-zaga recorre un trajecte passant dels 1000m als 500m en la pista a 2,5 Km abans de la tanca de fusta. La falta de cobertura i la incomunicació ha pertorbat la resta del grup que al no trobar millor solució davant la preocupant incertesa segueix la ruta prevista confiant en un bon desenllaç.
La pista de terra plena de fulles grogues i xicotets fruits dels avellaners intercalats amb fajos i pins ens guia costera avall mentre el Indi, una imponent roca vora el camí, guaita les meravelles del Retaule pintat de verd amb pinzellades de molts colors del roig, el filtre groguenc de la llum del sol entre les branques dels altíssims fajos ens recorda la proximitat del Faig Pare, imponent arbre entre tants que han fet d’este indret, la fageda mes meridional del continent europeu, mentre es fa l’hora de dinar, busquem la Font del Retaule on reviscolem mentre gaudim de la natura i demanem als senderistes que passen que comuniquen al senderista despistat que dígue on para. La visita al monumental Pi Gros
amb el terra regalimant aigua, no resulta massa agradós per a tot@s, en reagrupar-se seguim fins la tanca i pista avall continuem contemplant les peculiars formacions rocoses, murs inaccessibles que custodien esta meravella de la natura, el soroll de l’aigua ens acompanya un bon tros de camí fins la Font del Teix on tenim que creuar el barranc de la Fou passant amb cura de pedra en pedra, mes avant la balma ens ve a la memòria, on vàrem dinar en el 2012 crec recordar, en no res, ara si tots els membres del grup que intercanvien pareixer i merescut crit d’atenció, mentre apleguem a l’aparcament de la Font de la Fou. Eixim fent-se de nit fins arribar al restaurant del Molí de l’Abat on una cervesa i fruits secs, ens animen a fer mes rutes en grup seguint l’itinerari previst fins la propera pel Desert de les Palmes.
Fotografia: Francecs Gimeno, Antonio Martinez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada