dijous, 8 de novembre del 2018

27/10/2018 ADEMUS-RIU BOHILGUES-ARBRES MONUMENTALS-MOLINS


Crònica per : Francecs Gimeno.






El dissabte 27 d’octubre quedem a les 7:30h per anar al racó d’Ademús per fer una ruta pel PRV-131.6 per una de les comarques valencianes poc caminada per el CMXOCAINET.

La descripció de la ruta feta per altres senderistes ens animava a gaudir d’una natura amb molts recursos que els habitants d’estes terres han sabut aprofitar des dels ibers, romans, mossàrabs i arran de 1210 amb Pere I d’Aragó que va prendre el castell d’Al-Démús i mes avant, el seu fill, Jaume I va conquerir i ja com a Viles Reials, Vallanca i Ademús, dins del Regne de València fins l’actualitat. 

Des de la primera petjada el soroll de l’aigua ens acompanya per la major part del recorregut que esta ple de xops amb una alçària infinita i ben rectes i plens de fulles grogues que van deixant caure fent una catifa amb olor a humitat impensable en altres indrets, les nogueres abatollades les nous pel terra barrejades i mimetitzades amb les fulles i difícils de trobar  per a ulls
poc avesats , els caquis mudant les seues fulles a roig intens i els fruits penjant del ramatge, les figueres amb els pàmpols cremats per les gelades i les figues aiguades, les tomateres cremades pel fred i les tomates mes roges si cal, les parres sens fulles i els penjolls de raïm esperant la verema, van fer que de sobte, no se com però al contemplar tant de fruit al nostre abast, la memòria de homo “recolector” ens va mudar per moments a senderistes espigoladors, alguns anàvem a quatre mans, este paradís en la terra, ple de pomeres esperiega i ricarda, amb tanta abundància que no l’hi en cabia mes, va fer que la ruta fins Vallanca després de passar pel mirador de la Hoz del riu Bohilgues amb la neu al fons, als  cims de la serralada de Javalambre, fos un passeig inoblidable i a repetir en primavera o quan puguem. 
  
Després d’haver esmorzat davant el freixe monumental, passegem junt a les nogueres monumentals en molts racons del recorregut junt a moltes fonts com la de la Teja, ara deixem els camps de conreu regats per l’abundant aigua i enfilem costera amunt per una pista vorejada de pins, mentre guanyem cota, trobem un pi monumental i passem prop de la sabina monumental, ara tot un seguit de sabines i de cultius de secà, d’armelers, ens guiaran entre marges de pedra en sec mentre albirem mes neu als cims de Javalambre, la gana i la troballa de restes de collita ens torna la dèria espigoladora fins que trobem acomodo per seure i pegar un mos ben merescut.



En reviscolar caminem per la pista en costant descens i a ma dreta vegem Vallanca i mes avant el castell d’Ademús, i als nostres peus tot un seguit de xops groguencs entre les parets erosionades per les aigües del riu durant segles, la Hoz llaurada entre roca, estrats de depòsits i caliça. Mes avant les restes d’una instal·lació hidroelèctrica ens recorda el profit que hom, des de ben antic, ha fet de la força motriu de l’aigua, en molins, sènies, turbines, batans.

Ara caminem de bell-nou entre cultius prop del riu i l’olor a codony i l’oferiment de les veïnes de productes de l’horta de Km zero, ens torna a la realitat evolutiva i les bones costums, cal respectar el medi ambient i no deixar res del que portem ni agafar res que no necessitem. 

En acabar que millor en una taula del bar del poble prenent cafè o cervesa mentre comentem on anem la propera eixida Ramon, Ma Jose, Lola, Felix, Amparo, Lola, Tere, Llorenç, Angels, Vicent, Isabel, Antonio i Paco decideixen eixir aviat abans que es fes de nit. 



Salut i fins la propera en la Fageda del Retaule.











     

Fotografia: Francecs Gimeno y Antonio Martinez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada