Crònica per:Francecs Gimeno .
El dissabte 12 de gener ens acomboiem definitivament per fer la ruta que va des de Benidorm a l’Albir, pot ser ara va de bo després de molt de temps de preparar-la i per l’oratge o altres raons la vam haure de tornar arrere o suspendre, una ruta que recorre el Parc Natural de Serra Gelada que va ser aprovat l’any 2005 i que te una superfície de 5564 Ha la major part 4920 Ha en medi marítim.
Deixem els cotxes a l’aparcament i punt de trobada a l’Albir i final de ruta on està l’oficina de turisme, Tere, Llorenç, Ramon, Ma José, Angels, Vicent, Paco baixem al poble buscant la parada del bus que ens portarà a Benidorm on ens esperen Geno i Lluis prop de la platja de Levant, en arribar iniciem la ruta carrer amunt entre edificis i xalets fins trobar la senda que porta a la creu, la trobem plena de fotos i dedicatòries en record de persones presumptament difuntes, s’ha convertit en un lloc de visita per part de familiars, que depositen flors en la creu i voltants, nosaltres aliens a qualsevol ritus, aprofitem les vistes i els graons del peu de formigó per esmorzar mentre contemplem la mar la ciutat i els seus gratacels, Terra Mítica, les instal·lacions turístiques que omplin el Racó de L’Oix, parc aquàtic, parc temàtic, campings i a la nostra esquerra el Puig Campana.
Es hora d’aprofitar el bon oratge i encetem la ruta per una senda pedregosa i seguint indicacions i gps, el camí està prou marcat pel tràfec de senderistes que segueixen este itinerari amb prou pujades i baixades molt prop dels penya-segats que en diferents desnivells ens mostren l’evolució de l’erosió que configura un paisatge canviant, en la vegetació modelada pel vent marí i que s’ha adaptat al terra i al clima.
Aguaitar des de dalt ens permet gaudir del soroll de les ones colpejant les roques, endevinar els salts dels dofins que segueixen la seua ruta cercant bancs de peixos entre les illes xicotetes, que son producte de la contínua transformació del litoral, fins i tot la fauna a recer del vent, una perdiu gens poregosa, busca menjar i aixopluc, ben lluny del possibles depredadors naturals i dels caçadors que no massa lluny tenen el seu coto amb sembrats de blat esperant la fi de la veda.
Les vistes de la Serra de Bèrnia i del litoral amb la platja del Racó i del Penyal d’Ifac cada vegada mes a prop ens diu que no queda massa ruta per caminar, un tram de senda prou costerut que fa cap a l’Alt del Governador es la major dificultat de tot el recorregut, des d’ací hi ha un desviament per anar fins al far de l’Albir, però seguim altres indicacions i baixem en sentit contrari i passem per un abocador clausurat i repoblat amb vegetació autòctona i recuperat com a espai de lleure, baixem per la senda envoltats de pins i de una vegetació amb plantes amb floració molt característiques de la zona sobre tot molt abundants pels voltants de l’aparcament.
Unes cerveses en la taula d’un bar regentat per alemanys, molt concorregut per jubilats i grups de persones d’origen centre europeu ens fa constatar que estes poblacions desperten un gran interès pel seu clima, el litoral i la fesomia de la trama urbana, massa impactant per al medi ambient i la seua sostenibilitat.
Anim i fins la propera ruta a Font del Comte el 3 de Febrer.
El dissabte 12 de gener ens acomboiem definitivament per fer la ruta que va des de Benidorm a l’Albir, pot ser ara va de bo després de molt de temps de preparar-la i per l’oratge o altres raons la vam haure de tornar arrere o suspendre, una ruta que recorre el Parc Natural de Serra Gelada que va ser aprovat l’any 2005 i que te una superfície de 5564 Ha la major part 4920 Ha en medi marítim.
Deixem els cotxes a l’aparcament i punt de trobada a l’Albir i final de ruta on està l’oficina de turisme, Tere, Llorenç, Ramon, Ma José, Angels, Vicent, Paco baixem al poble buscant la parada del bus que ens portarà a Benidorm on ens esperen Geno i Lluis prop de la platja de Levant, en arribar iniciem la ruta carrer amunt entre edificis i xalets fins trobar la senda que porta a la creu, la trobem plena de fotos i dedicatòries en record de persones presumptament difuntes, s’ha convertit en un lloc de visita per part de familiars, que depositen flors en la creu i voltants, nosaltres aliens a qualsevol ritus, aprofitem les vistes i els graons del peu de formigó per esmorzar mentre contemplem la mar la ciutat i els seus gratacels, Terra Mítica, les instal·lacions turístiques que omplin el Racó de L’Oix, parc aquàtic, parc temàtic, campings i a la nostra esquerra el Puig Campana.
Es hora d’aprofitar el bon oratge i encetem la ruta per una senda pedregosa i seguint indicacions i gps, el camí està prou marcat pel tràfec de senderistes que segueixen este itinerari amb prou pujades i baixades molt prop dels penya-segats que en diferents desnivells ens mostren l’evolució de l’erosió que configura un paisatge canviant, en la vegetació modelada pel vent marí i que s’ha adaptat al terra i al clima.
Aguaitar des de dalt ens permet gaudir del soroll de les ones colpejant les roques, endevinar els salts dels dofins que segueixen la seua ruta cercant bancs de peixos entre les illes xicotetes, que son producte de la contínua transformació del litoral, fins i tot la fauna a recer del vent, una perdiu gens poregosa, busca menjar i aixopluc, ben lluny del possibles depredadors naturals i dels caçadors que no massa lluny tenen el seu coto amb sembrats de blat esperant la fi de la veda.
Les vistes de la Serra de Bèrnia i del litoral amb la platja del Racó i del Penyal d’Ifac cada vegada mes a prop ens diu que no queda massa ruta per caminar, un tram de senda prou costerut que fa cap a l’Alt del Governador es la major dificultat de tot el recorregut, des d’ací hi ha un desviament per anar fins al far de l’Albir, però seguim altres indicacions i baixem en sentit contrari i passem per un abocador clausurat i repoblat amb vegetació autòctona i recuperat com a espai de lleure, baixem per la senda envoltats de pins i de una vegetació amb plantes amb floració molt característiques de la zona sobre tot molt abundants pels voltants de l’aparcament.
Unes cerveses en la taula d’un bar regentat per alemanys, molt concorregut per jubilats i grups de persones d’origen centre europeu ens fa constatar que estes poblacions desperten un gran interès pel seu clima, el litoral i la fesomia de la trama urbana, massa impactant per al medi ambient i la seua sostenibilitat.
Anim i fins la propera ruta a Font del Comte el 3 de Febrer.
Fotografia: Geno, Paco, Ramon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada