Crònica per :Pepe Sanchis.
El diumenge 5 de MARÇ, 10 membres de la Colla Senderista del Club de Muntanya El Xocainet ens arreplegarem a La Pinada de Gilet per tal de fer aquesta ruta circular que partint de Sant Mateu ens portaria fins al Racó del Frare.
Paco, Antonio, Alejandro, Lola, Mª José, Ramón, Vicent, Angels, Patro i Pepe, vam deixar els cotxes una vegada passat San Mateu al Camí Vell de Morella. Sempre dirigits per Ramón, vam començar la senda que ens portaba per camps d´espectaculars oliveres mil.lenaries i ametlers en flor fins a lo més alt d´unes muntanyes que des d´el pla es veien amb amples ondulacions horitzontals.
Una vegada acabat d´esmorçar al costat d´una construcción de pedra seca característica de les terres de l´interior de Castelló, vam agafar forces per fer la pujada més complicada de l´excursió: El Racó del Frare i les Coves dels Ermitans que desde lluny es presentaven amb el seu color rojenc en la capçalera d´un barranc tancat i format per desplomes de roques calcàries.
Ahí vam tindre la major dificultat : dalt del tot ens esperaba una trepada per cable (no gens difícil per a uns consumats senderistes com es la nostra colla).
La senda ens portaba pel costat del Mas d´En Coll (1796) format per tres cases en ruïnes, però on encara es veien restes del forn i del pou, així com la distribución de les habitacions del seus habitants i els corrals per al ramat. Una vida molt dura que portà al desplobament d´aquestos masos als principis del segle XX.
La tornada va resultar complicada, amb pujades i baixades per barrancs on els matolls i els pins dominaven antics bancals ja abandonats. Com que eren més de les 14 h. i passavem pel costat, vam parar a dinar en la Font de Morella, prop d´on teníem els cotxes a l´ombra de unes oliveres.
Al acabar vam fer una visita al centre històric i monumental de Sant Mateu, población capital del Maestrat de l´Ordre de Montesa, fundada l´any 1237 per l´antiga Ordre de l´Hospital. Comta amb una bonica plaça Major porticada, diversos palaus del anys d´esplendor medieval i una Esglèsia Arciprestal amb un pòrtic románic i un de gótic i un campanari exempt octogonal de 32 metres d´alçaria.
En definitiva, una molt bona ruta, tot i encetant l´oratge primaveral, que ens dóna empenta per a seguir gaudint del senderisme per les nostres benvolgudes terres valencianes.
El diumenge 5 de MARÇ, 10 membres de la Colla Senderista del Club de Muntanya El Xocainet ens arreplegarem a La Pinada de Gilet per tal de fer aquesta ruta circular que partint de Sant Mateu ens portaria fins al Racó del Frare.
Paco, Antonio, Alejandro, Lola, Mª José, Ramón, Vicent, Angels, Patro i Pepe, vam deixar els cotxes una vegada passat San Mateu al Camí Vell de Morella. Sempre dirigits per Ramón, vam començar la senda que ens portaba per camps d´espectaculars oliveres mil.lenaries i ametlers en flor fins a lo més alt d´unes muntanyes que des d´el pla es veien amb amples ondulacions horitzontals.
Ahí vam tindre la major dificultat : dalt del tot ens esperaba una trepada per cable (no gens difícil per a uns consumats senderistes com es la nostra colla).
La senda ens portaba pel costat del Mas d´En Coll (1796) format per tres cases en ruïnes, però on encara es veien restes del forn i del pou, així com la distribución de les habitacions del seus habitants i els corrals per al ramat. Una vida molt dura que portà al desplobament d´aquestos masos als principis del segle XX.La tornada va resultar complicada, amb pujades i baixades per barrancs on els matolls i els pins dominaven antics bancals ja abandonats. Com que eren més de les 14 h. i passavem pel costat, vam parar a dinar en la Font de Morella, prop d´on teníem els cotxes a l´ombra de unes oliveres.
Al acabar vam fer una visita al centre històric i monumental de Sant Mateu, población capital del Maestrat de l´Ordre de Montesa, fundada l´any 1237 per l´antiga Ordre de l´Hospital. Comta amb una bonica plaça Major porticada, diversos palaus del anys d´esplendor medieval i una Esglèsia Arciprestal amb un pòrtic románic i un de gótic i un campanari exempt octogonal de 32 metres d´alçaria.En definitiva, una molt bona ruta, tot i encetant l´oratge primaveral, que ens dóna empenta per a seguir gaudint del senderisme per les nostres benvolgudes terres valencianes.
Fotografia: Antonio Martinez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada