23/03/2014. Marxa Senderista per la Vall de la Murta (Alzira)

El passat 23/03/2014, el grup de senderistes del CM Xocainet encetà la Primavera amb una ruta emblemàtica, a un lloc incomparable de la Comarca de la Ribera: la Vall de la Murta, al municipi d'Alzira, un tesor botànic i històric que val la pena visitar varies vegades per poder gaudir plenament de les seues meravelles.

Una vegada agrupats a l'aparcament i identificats pel guarda de l'entrada, els 14 intrèpids senderist@s iniciem la ruta Botànica de l'ombria, per una senda estreta, humida, envoltada de vegetació espesa de garrofers, freixes, alborcers, etc, que poc a poc s'enfila cap a la carena des d'on podem vore la Vall de la Casella, i mes lluny cap a l'Oest podem endevinar el castell i el poble de Xàtiva.

Ens adrecem ara en una ascensió imparable que ens deixa sense alé cap a l'Orella de l'Ase, per recuperar forces i entre mos i mos regar la gola de tres botes de vi i un bon cafè, esmorzem entre les dos orelles de l'ase, sense deixar de raonar i mirar que encara ens queda per pujar a l'altra orella, a la Creu del Cardenal i com no a la nostra fita, el Cavall Bernat.

Amb pejada decidida i mirada desafiant i encoratjats per Paca, guía principal de la ruta que esquinsà la seua roba per aconseguir la fita, mamprenem l'ascensió al Cavall Bernat per la canal, com 14 sargantanes i pas a pas arribem al cim i al punt geodèsic, doble satisfacció, molt@s aconseguim dos desafiaments vèncer el vertigen i pujar a cavall...

La mirada abasta gran part de les nostres comarques, i  l'Albufera, el Xúquer, Riola, Cullera, Corbera, Tabernes, i fins i tot la silueta blavenca d'Eivissa, després d'un llarg descens fins la pista de la solana plena de garrofers pins murta etc, que ens porta a l'enllaç de la ruta Històrica descendim passant per la Font de la Murta i resseguint l'aqüeducte arribem a la bassa i al Monestir que hem vist des de tots els cims que envolten la Vall, i que ara encerclat per lledoners que ja estan brotant, ens acull per descansar a les parets del jardí màgic i dinar lleugerament, això si amb pasta, llonganisses de pasqua, vi, taronges i xocolata de diferents sabors.

Després de vorer les restes del monestir geròni arribem sota l'ombra de pins pinyoners, a la nevera -a l'ombria com no podia ser d'un altra manera- i d'ací passem per la caseta del guarda, que fa el recompte i comprova que els 14 estem sans i estalvis.

A l'aparcament, mentre comentem quines rutes podriem fer el 4rt trimestre, molt@s, proposen d'anar a c/ Laurel a la Rioja....tot s'estudiarà.

Ànim a tots  fins la propera.