dimecres, 13 de novembre de 2013

09/11/2013. Passejant per la comarca del Montsia

El passat dia 9 de novembre, un nombrós grup amics del CM Xocainet participaren en una de les rutes més boniques en aquesta estació de l'any. A continuació teniu la crònica cortesia de Antonio Martínez.

Crònica:

La colla andarina per a aquesta ocasió va congregar 19 aventureres i aventurers per a recórrer una ruta circular pels Ports de Beceite i Tortosa. L'àrea de la ruta la teníem definida (5.2 Kms²), i ens podíem permetre algunes variants per a acabar recorrent entre 18 i 20 Kms.
A les 09,45 iniciàvem la marxa amb la força que dóna un bocata, una cervesa i un cafè (alguns amb més condumio i uns altres menys) i amb els baixos dels cotxes fora de perill després de 8 Kms de camí forestal amb dificultats importants per als cotxes.

Comencem en el Area del Fou, vam retrocedir uns metres per a iniciar la senda al costat d'una casa que havíem vist des del cotxe. Si la idea inicial era fer la ruta en el sentit de les agulles d'un rellotge, solament calia no explicar-ho, perquè una distracció no mes començar en la zona de la casa, ens va portar per la senda mes marcada i que no era la del projecte. Vist l'error, semblava mes convenient fer la ruta al revés del previst i finalitzar a la vesprada en pista en lloc de senda i molt millor per si fèiem l'ultim tram amb poca llum. El dia pintava bé malgrat començar amb aquesta ensopegada i que la climatologia (fresquet i vent) no era exactament com apuntaven les previsions.

La senda del Barranc de Racó del Tabac ens portà fins al Plans de Valldebous en 1:15 hores, superant un desnivell de 400 metres i una distancia 3,2 kms. En aquest tram ens acompanya matoll baix, arbustos, ginebres, varietats de pi i destacant el pi negre, alzines i algun teix menut, que per la zona hi ha alguns com veureu més endavant. Arribat a aquest punt de la crònica no em faig responsable de posar nom a arbres que no són exactament el que jo li done, i sense mes ambages, li tire el “mort” a l'expert en arbres (Paco) a veure si es pica i els identifica ell.

Des dels Plans de Valldebous comencem a tenir vistes cap al Mediterrani i les costes de Castelló. El terreny com el seu nom indica era bastant pla o plànol, lloc on s'emmagatzemava la fusta que baixaven de Valcaneres Altes, abans de baixar-la al barranc de la Fou. En aquests plans, els experts en fongs van trobar alguns i diversos rebollons.

Creuem la zona dels Povet dels Plans, i continuem la nostra senda a la recerca de “El Teix”. Teníem per davant 2 Kms i pujar 250 metres, fins a arribar a aquest arbre mil·lenari. Abans d'arribar al Teix, amb 4.5 Kms recorreguts i 2:15 hores, bé fora per cansament, fam o per recrear una escena “goyesca” en el camp, la vam emprendre de nou amb els bocatas, la bota de vi i la fruita seca. Poc després crec que ens vam sorprendre amb les panoràmiques que teníem sobre les terres de l'Ebre i el Delta.

Arribem a “El Teixet” a les 12:30 hores, 5.5 kms recorreguts i estabem a 1222 msnm. Comencen a despuntar els colors grocs, marrons i vermellosos sobre el verd, encara que s'endevina que li falta l'esplendor del colorit que tenen en tardors més fredes. En aquest punt, ens crida poderosament l'atenció, el que jo crec que era un lentisco a vessar de fruits rojos. El Teix quedava un poc protegit del camí i ho vam veure després. M'haguera agradat trobar més informació d'aquest Teix però no l'he trobat, deu ser molt antic tenint en compte que el seu desenvolupament és molt lent i el perímetre del seu tronc és de mes de 2 metres segur.

Abans de reiniciar la marxa havíem de decidir-nos per prendre la senda mes curta per a arribar al Retaule o pujar i donar la volta per “els mirandes”. Prenem el camí mes curt, que encara quedava molt per veure: la fageda, el pi gros, les formacions geològiques capritxoses del barranc de retaule, menjar -molt important-, i arribar al area del Fou amb possibilitats d'alternar el camí de tornada amb algun tram per l'interior del barranc del la Fou i també acabar per la senda de la Font i la cova de l'Angel (la que no vam agafar a l'inici de la ruta).

En aquest tram vam anar per camí forestal pràcticament fins al final i la vegetació canvià totalment:
arces, castanyers, avellaners, boix, hages, grèvols que encara sent un arbust destacava pel potents roig dels seus bayas. Fins a el “rei” del parc natural, -el Faig Pare- , gaudim els colors de les fulles i arbres del camí i les formacions de pedra, la que criden “cara de l'indi” potser la mes coneguda. En el Faig Pare vam fer les fotos de rigor i per un moment en els peus d'esquest faig majestuós de 250 anys d'història, ens vam veure acompanyats per un gran grup de gent que arribaven des de la font de retaule.

Decidim cercar una zona de sol per a menjar. Ja eren les 14:00 hores, havíem caminat 9 Kms i havíem
iniciat un descens suau que solament ho trencaríem per un moment en la visita a l'últim gran arbre de la zona. Reprenem el camí a les 14:45 hores, deixem el camí i continuem per la senda de la Font del Retaule que ens portava al Pi Gros, arbre d'una altura total de 31,5 m, circumferència de fust de 4,60 m i copa de 22.5 m.

Eren les 15:30 hores i ens quedaven mes de 6 Kms fins als cotxes i eixir del barranc de la Fou pels 8 kms de pista fins al pantà d'Ulldecona. Arribem al final de la nostra ruta, ja sense abandonar el camí forestal, els mateixos que vam eixir, però alguna cosa mes cansats després de 7:30 hores, d'elles 6:00 hores o alguna cosa mes en moviment, 17.2 kms recorreguts i un desnivell acumulat de 1330 metres en cames, genolls i esquena.

Els que anàvem en el primer cotxe vam tenir la fortuna de veure en el fons del barranc tres cabres, no m'atrevisc a dir que hispàniques, perquè seria molt atreviment. Arribem a la presa del pantà i prenem uns cafès amb llet, pastes i moscatells en el Moli de l'Abat després que el cambrer o amo, barcelones de naixement, valencià d'adopció i ancestres de Lavapies, ens fera demanar d'un en un i pagar l'import abans de moure'ns del mostrador. Ale, ara toca agafar el cotxe que ens anem a Gilet, el Puig, Massamagrell i crec que fins al Cabanyal.
Fins a la pròxima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada