dilluns, 20 de novembre del 2017

19 11 2017 Soneja: Circular Lagura de la Dehesa peña de la Cagá, desde Azuebar


Crònica per : Felix Estrela.





Una vegada més el grup Xocainet ha organitzat una ruta acurada en temps, dificultat, horaris, ......xeeeee un goig!

Amb la guia magistral de Carlos el diumenge 19 de novembre varem fer la ruta “Soneja: circular Llaguna de la Dehesa, penya de la Cagà, des d'Azuebar”, Carlos, Alicia, Maria Jose, Lola, Antonio, Vicent, Empar i Fèlix.

La cita és a Gilet a les 8´30 hores, el tallaet conversa ràpida per no perdre el temps i cap el punt d'eixida als voltants d'Azuebar, aparcarem els cotxes just davant del corral de bous i vaques i Centre de plaques solars. Sorpresa.... una vaca acabava de parit un vedellet, açò va ser una expectació que no esperaven, fotos i endavant.


El camí és bo, amb la pujadeta necessària per guanyar nivell i arribada a la Llacuna – Balsa de la Dehesa -, pujada al mirador on podem observar la situació de sequera que estem patint, baixarem del mirador i al costat mateix hi ha un Pi monumental  a la vora del camí, on parem i reprendrem forces -esmorzaret-, aquest pi pinyoner (pinus pinea) és digne de la parada per la seua majestuositat. 

Durant tota la ruta seguirem gaudint del bosc mediterrani amb el pi com arbre predominant i un “sotobosc” amb: llentiscle, bruc, romer, coscolla, càdec, etc., la definició de l'ecosistema del bosc mediterrani diu que els hiverns son suaus i amb poques precipitacions, en aquest lloc s'està complint rigurosament i la sequera i les altes temperatures foren tònica general en la jornada.

La següent parada serà a la cantera de pedres de rodeno roig, on és  fabricaven “Ruejos” moles de pedra de rodeno, com a peça del moli per moldre el gra, trobarem moles a meitat de construir, i algunes pedres de grandària adequada per a la seua construcció, molt interessant.

Uns metres més endavant la senda s'obri a un clar amb una vista meravellosa de tota la vall, tornarem pels nostres passos i és pararem en “El arenal” una formació antiga llacuna dessecada i avui “humedal” estacional conformat sobre un substrat d'arenisca (que es feia servir per extraure arenes per a la construcció) avui conserva espècies botàniques característiques de les mallades de les zones humides. 



Acabarem de fer el recorregut  circular per tornar al lloc on tenim aparcats els cotxes, tornant a veure els cultius d'oliveres al tram final (actualment estan fent la collita amb aparells mecànics que ens van sorprendre). 








     

Fotografia: Antonio Martinez y Carlos Tabuenca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada