Crònica per : Francesc Gimeno
El passat diumenge 28/02/2016, ens vàrem aplegar a la plaça de Gilet per gaudir un any mes, d'una jornada plena de sorpreses caminant per les sendes i barrancs del seu terme.
Després d'un lleuger desdejuni, gentil.leça de l'Ajuntament de Gilet i d'un breu sorteig de material romanent del cmxocainet, comencem caminant pel carrer de la Morera, José Melchór, Gil Sendra i eixim del casc urbà per una senda que travessa antics bancals de garrofers i oliveres que hui en dia estan col.lonitzats per pins, argelagues, llentiscles, romers, brucs d'hivern i d'altres espècies arbustives pròpies del bosc mediterrani.
Passem el Coll de les Penyetes i en un lleuger descens, creuem la carretera de Sant Esperit, buscant la Font del Senyor que deixem a la dreta, continuem per una curta pista fins aplegar a un estret corriol que recorre la carena de roca cal.liça, on l'espart, l'espí, el ginebre i el romer, comparteixen habitat amb el pi, tot seguit albirem dalt de les roques de rodeno la creu, que dona nom a la muntanyeta i que es un referent en els cims que encerclen la Vall de Toliu, on es troba ubicat el convent franciscà de Sant Esperit des del segle XV.
La senda puja en fort ascens entre lavandes, paleres, xara blanca, botja, llentiscle, al.ladern, margallons, que han afermat la sorra d'arenisca entre els cudols de roca que els picapedrers van deixar al voltant de les pedreres abandonades fa mes de 50 anys. En arribar dalt, podem veure tot el litoral des d' Almenara fins a Cullera i la silueta del Montgó i la resta de cims de la Calderona, Xocainet, la Penya, Penyes de Cook on es troba l'abric amb l' Ídol Oculàt pintura de l'Edat de Bronze. Puntal de l'Aigua Amarga, Pic de l'Aguila, El Palleràs, Penyes de Guaita, Muntanyeta de la Bassa d'En Pina, la Mina, El Salero, El Romeral, la Ermita, totes en el terme de Gilet i algunes col.lindant amb els termes de Sagunt, i Albalat dels Tarongers.
Baixem per la senda de tota la vida, envoltada de brucs blancs, ginebres, llentiscles, arborçers, lligabosc, arítjol, coscolles, murta, en aplegar a la pista a pocs metres creuem el barranc de Xocainet, buscant el camí que en lleuger ascens ens mena cap a la Font de Sant Nicolau que rep les aigües de pluja de les vessants, aigua molt preada durant molts anys i que junt a d'altres fonts, abastien el convent i on podien beure els caminants i visitants de la Vall de Toliu.
En arribar a la zona de paellers i aseos, busquem una taula prou solellada per a pegar un mosset i reposar forces, els mes menuts aprofiten les instal.lacions de jocs x gaudir mes del bon dia i de l'entorn.
Seguim la ruta per la Vidriera, travessem el camí d'arriers, el barranc que ve de la Calderona i que mes avall s'anomena Barranc de la Maladitja i fem cap a la senda que puja a la Bassa Enpina, en arribar, voregem les instal.lacions del pou que te la particularitat que seguint les indicacions d'un saurí, va aconsellar i assegurar que hi trobarien aigua i que fins el moment i des de fa uns catorze anys no ha faltat quan s'ha necessitat.
Baixem pel barranc de la Bassa Empina, amb bancals i ribassos escalonats que aprofitaven les terres d'allau i l'aigua de la pluja per el cultiu d'oliveres i garrofers que encara podem vore, girem a la dreta per buscar el depòsit d'aigua potable i des d'allí baixem cap el Barranc Balau i per l'antiga vinya del tio Silvestre, baixem i travessem el Barranc del Racó i en arribar a la pista del Racó, tombem a l'esquerra per iniciar el corriol que en ziga-zaga s'enfila cap amunt fins aplegar al coll de la Muntanyeta de la Mina, baixem per una estreta i empinada senda fins el Barranc de la Maladitja, per el camí del camp de futbol caminem per asfalt per l'antic barri del Ventorillo, continuem per el camí de les oliveres de la Rambleta, antic cementeri àrab, torre del segle XVI, plaça de l'Esglèsia, plaça Rei
Jaume I, i completem el recorregut en punt d'eixida antigament anomenada plaça de la Libertad i huí Verge de l'Estrela.
Volem agrair la participació i la col.laboració de Tot@s per fer possible un any mes la posada en valor i el respecte dels senderist@s per els recursos naturals que ens envolten i tanmateix per la solidaritat amb el banc d'aliments.
ANIM I FINS LA PROPERA.
Fotografia: Sara, Palmi Ros y Antonio Martinez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada