diumenge, 13 de març de 2016

06 de Març 2016 IV Excursió Poética a la Foradà


Crònica per : José Sanchis Ciscar


Un grup ben nombrós del Club de Muntanya Xocainet, procedents de València, Massalfassar, El Puig, Albalat, Gilet, Sagunt i Petrés (representat per les més altes esferes) i convocats pel Casal Cultural Jaume I de Pedreguer, el diumenge 6 de Març vam acudir a la IV Excursió Poética a la Foradà, a la Vall de Gallinera.
Unes dades geogràfiques i històriques per a situarnos:
La Vall de Gallinera és un municipi i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), formada pels nuclis de Benirrama, Benialí, Benissivà Benitaiala,  Carroja,  Alpatró,  Llombai i Benissili. 
És una de les valls de l'interior de la Marina Alta (Valls de Pego), allargada en forma de corredor amb direcció nord-est sud-oest, en el qual té el seu naixement i discorre el riu Gallinera, que està envoltat per muntanyes: la Serra de l'Almirall, la Serra de l'Albureca i la Serra Foradada.
Com en totes les altres valls de l'interior de la Marina Alta, els àrabs ocuparen durant quasi sis segles aquestes terres. Després de l'expulsió dels moriscs (1609), la Vall de Gallinera va quedar tan despoblada, que el Duc de Gandia, a qui pertanyia aquest territori, va portar de Mallorca, 150 famílies per a repoblar la vall. Les conseqüències d'aquest fet, foren contades pel botànic Cavanilles de la següent manera: "Encara es veu l'origen de tots ells en l'accent i dialecte dels seus moradors. Són molt aplicats al treball, tot ho aprofiten i viuen contents en aquell recinte deliciós".
Poc després de les nou del matí deixarem els vehicles a Benisivà, des del qual accedirem a peu pujant unes escales a Benitaia, punt d’inici de l’excursió.
A la rodalia de Benitaia trovem les ruïnes del Convent franciscà del segle XVIII. Hui dia només podem veure, envoltats per uns murs recents, xiprers i les estacions del calvari, algunes ruïnes, algun fragment dels murs originals i una antiga i preciosa font de dos canons amb la data de 1741 obrada en pedra.
Aquí es produeix una alineació solar els díes 8 de Març i 4 d´Octubre, coincidint amb la festivitat de Sant Francesc d´Assís. Els rajos de sol s´introdueixen per la Foradà i il.luminen el lloc on antigament es trobava el convent.
El sender ens durà fins la cresta de la serra, des de la qual les vistes ja comencen a ser com a mínim molt interessants. Veiem com afortunadament, i poc a poc, el paratge va recuperant-se del terrible incendi de l'any passat. 
Arribats a una era ens oferiren un esmorçar de sobrassada (amb mel o sense) i una copeta de cava, amenitzat pel Grup de Dances de Pedreguer que al ritme de tambor i dolçaina ens ballaren unes quantes peces de les nostres cançons populars.
Abans de deixar l´era, una llegida de poemes per part de xiquets i xiquetes ens diu que el futur está assegurat.
Amb la Foradà ja enfront, verem un abric als peus de la penya Alta tapiat d'obra. Es tracta de la Cova Obrada del Moro,  un abric natural que va ser tapiat amb un mur d'obra per tal d'aprofitar-lo com a corral. Al mur es troba una menuda finestra des de la qual tenim una insòlita vista de la Foradà. 
Aquí una bella Odalisca ens oferí una sugerent Dança del Ventre. Un bon grapat de dàtils ens fèren la ruta més lleugera.
 Tornarem cap a la cresteria de la serra, en direcció oest. Passarem junt un derruït corral i caminarem junt un antic mur de pedra, amb la vista ficada a la Foradà. 
Gràcies a la seua alçada i a la seua estratègica posició, és una magnífica referència visual des de molts punts de la vall, i per tant les vistes des del cim són espectaculars: la Gallinera, el Montgó, la Safor, la Vall d'Alcalà, la Serrella, i sobre tot la mar, fins allà on arriba la vista.
"No m'importa perdre un imperi en justa batalla, però només abandonar la Vall de Gallinera pot fer plorar a un príncep de l'Islam", boniques paraules que segons una llegenda va pronunciar abans de ser expulsat l'últim príncep musulmà de la vall. I és que la Gallinera és un lloc únic a la nostra geografia, i la serra Foradà el màxim exponent de la seua bellesa.
Un indret meravellós, ideal per fer les fotos de rigor i també continuar amb la llegida de poemes.
La baixada, molt pronunciada per un camí de ferradura, ens torna al poble de Benissivà, a prop de les dos i mitja, hora perfecta per pendre unes cerveses abans del dinar al Bar La Placeta.
Una espectacular Olleta de blat i unes postre caseres de carlota ens serveixen per a recuperar les forces gastades en l´excursió. Com teníem a la taula del costat als musics i balladors de Pedreguer i la dolçaina de Tonet el de L´Alquería Blanca van ser l´excusa perfecta perque Pere i Paqui ballant pasdobles i després Ramón a les dances deixaren ben alt el pavelló dels pobles del Nord.
Abans de despedirnos de la Vall, una visita a la fantástica Casa Gallinera, una casa rural molt ben restaurada. Vam aprofitar l´Olivera dels Desitjos per deixar els nostres a les seues branques.
I a les sis de la vesprada donarem per acabada aquesta magnífica excursió, que ens deixà moltes ganes de repetir l´any vinent.




     

Fotografia: Antonio Martinez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada