dimecres, 20 de gener de 2016

Mas de Noguera, cova Cedanya,pou de Cerdanya,Mas de Noguera 10/01/2016


Crònica per : Francesc Gimeno.




EL passàt diumenge 10 de Gener ens vàrem aplegar al Mas de Noguera per  fer una ruta pel terme de Pina de Montalgrao.
El grup de senderistes formàt per, Carlos, Alicia, Llorenç, Tere, Vicent, Angels, Patro, Ma Jose , Lola, Ramon, Antonio i Paco vàrem eixir des d'el Mas de Noguera seguínt el track gravat per Ramón i que coincidia amb  el PR-CV 63.4 i la vereda de la Molinera, que per una pista i una senda amb ziga-zaga amb lleuger desnivell  ens mena fins la boca de la Cova Cerdaña, cova que amaga alguns secrets que pronte podem comprovar aguaitant des de fora i amb molt mes detall, recorreguent tots els racons, que a plena llum natural que entra per la boca mes gran i menys accesible com aquells que amb un bona llum frontal anem descobrint amb fruidesa. 
Les formacions calcàrees ens deixen perplèxes de la constancia i del respecte dels pobladors que han estimat la cova, tant que ha estat triada com a última morada de un combatent de la darrera Guerra Civil.

Resseguint el corriol del PR-CV 63.4    contemplém dalt de les roques unes cabres que vigilen les nostres passes i mes avant un ramat de cabres salvatges, acostumades a compartir el seu territori amb essers respectuosos amb l'entorn, continuen buscant el millor pasturatge que la especial climatología d'este hivern, fa creixer per les vessants.


La constant força del vent en estos paratges, ha fet possible dins del limits de la propia Natura, la convivència de les energies renovables i el respecte a la flora i la fauna, malgràt el remor i l'impacte visual que els aerogeneradors transmeten al seu voltant.
Després de passar amb certa precaució per damunt de les processionàries que estan maldant els pins, arrivem al pou i abeurador de la Cerdaña, tot seguit arrivem a les instal.lacions dels gegants molins que hui en dia deixarien bocabadat a en Quixot que pense que no gossaría d'enfrontar-s'hi, molts de nosaltres tampoc restàrem massa tranquils caminant pels seus dominis.
Des del Mas de Collado, baixem amb molta precaució per un sender molt costerut i en arrivar al barranc, un camí mes fàcil ens mena de tornada al Mas de Noguera, i ens acomiadem com de costum fruint i comentant fins la próxima.


     


Fotografia: Antonio Martinez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada