dimecres, 3 de juliol de 2013

22/06/2013. Avenc de l'Alt del Pi o Cova de les Aranyes a Serra

Crónica per Ricardo Silvestre:


El passat dissabte 22 juny Rafa i jo quedarem a les vuit del matí per anar a Serra per a descendir a l'Avenc de l'Alt de Pi, anomenada també Cova de les Aranyes. Per arribar fins a la cova vam pujar amb el cotxe per Segart per pujar al Garbí. Quan arribem a l'encreuament descendim en direcció a Barraix i abans d'arribar, a l'esquerra, en una corba, hi ha una pista asfaltada que puja fins a les antenes de l'Alt del Pi. Poc abans d'arribar dalt deixem el cotxe junt amb una corba en un xicotet clar. Hem aparcat a escassos deu metres de la boca de l'avenc, és el que els espeleòlegs anomenem cotxe-cova.

Entrada de la cova
Ens equipem i comprovem el material, fiquem les cordes en una saca i els mosquetons, xapes i cintes me'ls penge de l'arnés. El pòrtic d'entrada és d'uns dos metres, es troba ocult per la vegetació però a l'estar a escassos metres de la carretera es localitza fàcilment. Es tracta d'una diàclasi que es desenrotlla en direcció nord-oest i que presenta uns quants pous consecutius pels quals s'aconseguixen uns 60 metres de profunditat. Després de l'entrada s'obri un túnel descendent, que pareix artificialment eixamplat, perquè és rectangular i prou uniforme. Esquivant mosquits i aranyes arribem, després de 20 metres de galeria descendent, al primer ressalt, o pou, dels dos que cal superar per accedir al fons de l'avenc. La zona de l'entrada es troba seca i no s'aprecien indicis d'aportacions hídriques, a pesar de la forta tempesta que va caure la vesprada-nit anterior. Aquest primer pou de 7 metres, es pot descendir de dos maneres, la primera i més senzilla és fer-ho de forma directa amb un fraccionament en el seu descens, la segona manera d'abaixar-ho, que és la que trie, és un poc més complicada ja que després de descendir a un ressalt passem per davall de la galeria en què estàvem i junt amb una gran estalagmita s'obri un xicotet forat que baixa fins al fons del pou. Per a descendir, munte la capçalera en un natural (una formació estalagmítica) amb una cinta i un mosquetó per a abaixar al ressalt i una vegada allí munte una altra capçalera usant d'ancoratge la gran estalagmita que està junt el forat amb una altra cinta i un altre mosquetó. 

Rafa descendint
Ricardo en l'interior




















Des d'allí passant per alguns trams molt estrets, baixem directes sense fraccionar a la galeria inferior. Baixem caminant uns 25 metres fins a trobar-nos amb el segon pou de 15 metres. Instal·le la capçalera en un pont de roca amb una cinta i un mosquetó i a continuació dos xapes "ala de mosca" i els seus mosquetons en dos spit que actuen de reassegurança i fraccionament. Comence a baixar i als quatre metres he d'instal·lar un fraccionament per a evitar un fregament de la corda, per això instal·le una xapa "clown" que no necessita mosquetó. Continue baixant i a cinc metres del fons, m'adone de que la corda es queda curta a tres metres del fons. Trac una altra corda i la unix a l'anterior amb un pescador doble i un nou en un extrem per a poder fer el canvi d'aparells per a poder passar el nuc. Una vegada arribe baix, comença a descendir Rafa posant especial atenció en el fraccionament i en el pas del nuc, el qual se l'entravessa un poc (des de baix li done indicacions i finalment ho passa sense problemes).

Aranyes que li donen el nom a la cova
La resta contínua 40 metres, primer et trobes amb una fractura d'uns quatre metres de profunditat i després hi ha una desgrimpada un poc difícil on és interessant instal·lar corda, ja que és molt esvarós, però com ens hem quedat sense cordes a l'empalmar-les en el pou anterior decidim tornar i desinstal·lar la cavitat. La pujada discorre sense incidents, Rafa es mou bé i té clares totes les maniobres, jo vaig darrere desinstal·lant i guardant cordes i material en la saca. El forat estret pel que hem de pujar fa que l'experiència siga més emocionant. Una vegada fora felicite a Rafa, ja que ho ha fet molt bé, més encara tenint en compte els inconvenients i maniobres que havíem de superar (fraccionament, estretor vertical i pas de nucs) ja que encara que els havíem practicat a l’aire lliure en una altra ocasió, no és el mateix que fer-ho soles i en la foscor de l’avenc.

Ricardo eixint de la cova
Tots dos estem molt contents i una vegada ens canviem i arrepleguem, baixem amb el cotxe per la carretera del Garbí fins al bar l'Oronet on ens prenem quelcom fresquet. En la baixada li indique a Rafa on es troba l'avenc Pla de les Llomes. Baixem en direcció a Torres-Torres i a l'altura del quilòmetre 27 li indique on es troba l'avenc K-27 que es troba al costat de la carretera i que ja farem en una altra ocasió. Arribem a Gilet sobre les 13:00 hores contents, satisfets i disposats a una nova aventura.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada