dilluns, 11 de maig del 2015

Puebla de San Miguel Cerro Calderón


Crònica per : Antonio Martinez

Des del 12 d'abril, s'han anat realitzant les rutes programmades i podeu veure els trakcs en l'enllaç de Ramon en wikiloc.
El 18 d'Abril férem la Marxa a Peu pel Camp de Morvedre. 
El 25 la Ruta dels Ullals de L’Estrella
I el 2 de Maig la Romeria de Cati

Aquest diumenge 10 de maig acudirem 15 persones a  la Pobla de Sant Miquel (1089 msnm) per pujar al Cerro Calderón. Iniciem la marxa a les 10.10 H ; ja havíem pres cafè a Xelva on es van unir dos socis, i passant per Losilla es va unir el més coneixedor de la zona, i que feu de guia en tota la ruta. 




Caminàrem 3.5 Kms fins als 1358 m d'altitud per pujar al mirador de “mirar bueno o veleta”, des del qual vam poder veure San Miguel, Mas de Olmo i a més distància Ademús. 
Retrocedírem 500 metres i continuàrem el camí fins arribar a “les Blanques”; impressionants savines que podíem abraçar entre quatre persones. Portàvem 5 Kms caminats i en ascens suau i continu, així que arribà l'hora de prendre l'esmorzar. 



El pròxim objectiu es trobava a 1723 m d'altitud i a 6 kms de distància; Seria el refugi de “collado Buey”. En aquest tram i, fins a aconseguir El Calderón o alt de les Barraques, pel camí trobem aljubs i abeuradors d'animals, savines rastreres, savina albar, carrasca i alguns teixos. 




A escassos 2 kms feiem cim en el punt més alt de la Comunitat Valenciana; estàvem en el vèrtex geodèsic del Cerro Calderon  .





La baixada la realitzàrem desviant-nos a “Pino Vicente”, i aprofitàrem per menjar alguna cosa; són les tres del migdia. La tertúlia durant aquesta pausa és, entre altres, la de història del pi batejat com a "Pi Vicente" en honor a l'agent mediambiental que va impedir la seua tala. Volia ser talat per a l'aprofitament forestal en la dècada dels 60, quan el seu tronc ja s'havia marcat com a pi maderable.






La calor apretava i acceleràrem per un camí que a trams estava recobert de ciment i calfava les plantes dels peus, que ja anàvem prou carregats. Erem les 17,25 i arribàrem pels pèls a la llar social que es disposava a tancar. Ens prenérem una cervesa, relaxàrem els peus i ens enfrontàrem als 18 Kms de corbes de la carretera per a arribar a Losilla, comprar mel (ja l'hem provat i està boníssima) i acomiadar-nos tot l'equip fins a la pròxima ruta que coincidim.


     

Fotografia Antonio Martinez

3 comentaris:

  1. Característica del Pino Vicente en el año 2007.
    Perímetro del tronco en la base 3,9 mts. Altura 14,5 mts. Perímetro en la copa 15,5 . Proyeccion de la copa 188,7 m².

    ResponElimina
  2. http://es.wikipedia.org/wiki/Parque_natural_de_la_Puebla_de_San_Miguel#/media/File:Pino_Vicente.JPG

    Pino albar (Pinus sylvestris) llamado localmente de Vicente o de las Tres Garras de la microrreserva de flora denominada Pino Vicente Tortajada, dentro del parque natural de la Puebla de San Miguel. El árbol tiene una altura total de 14,5 metros, un diámetro de copa de 15,5 metros y un diámetro de tronco de 3,9 metros. La proyección total de la copa es de 188,7 m2. Puebla de San Miguel, provincia de Valencia, Comunidad valenciana, España.

    ResponElimina
  3. Acordaros del Pi gros que también es grandioso:

    El Pi (Pino) Gros. Los expertos aseguran que es el pino negral más grande de Cataluña, sus dimensiones así lo atestiguan: tiene 33 m. de altura y 4,6 m. de perímetro. Por lo visto tiene unos 700 años y ha sobrevivido a la tala porque servía de hito para la partición de dos fincas.
    http://www.terresdelebre.travel/esp/Soporte/recurso.php?id=1458#.VVFADo7tmko

    ResponElimina