13/04/2014. Ruta al Puig Campana, Finestrat (Alacant).

El passat 13/04/2014 i complint amb el calendari de rutes previstes, s'apleguem a la Plaça de l'Estrela de Gilet i a l'esplanada del Monestir del Puig al voltant de les 7:00 hores per acostar-se a Finestrat i pujar al Puig Campana.

Després de fer una parada tècnica, prop de Calicanto, on s'afegeix Ramón, des del cotxe anem veient i comentant les muntanyes i rutes que els senderistes han fet durant els 10 anys des de que CM XOCAINET va iniciar la seua activitat.

El Cavall Bernat, Monduver, Montgó i com no les futures, Montcabrer, Benicadell...serrres de Bèrnia, Aitana son eixèmples de les ansies de coneixer i fruir el territòri.

Una vegada aparcat a la Font del Molí i reunit el grup de 15 senderistes: Pepe, Patro, Vicènt, Angels, Ramón, Antonio, Paqui, Juan Ramón, Mari Luz, Paqui, Amparo, Paco, Maria José, Ramón i Paco. Mentre, se corden be el calcer i se carreguen la motxilla a l'esquena no perden de vista l'immens monument natural que tenen davant seu, un gegant de 1410 m del nivell de la mar, considerat el mes alt dels que estan més prop, de tota la costa.

Tan alta es la moral del grup, que el mes atrevit Ramón proposa, sense exit, ascendir per la pedrera, tram de 500 m del KM vertical, i al capdavall ho fa tot sol.

El 80% de la ruta circular, transcorre entre antics bancals de garrofers i oliveres, que foren calcinats el Gener de 2009 per un gran incendi que va cremar 1.000 Ha, i que la pròpia natura s'ha encarregat de reviscolar sàviament amb flora autòctona, Hisopo, Xara, Romer, Timó, Bòja, Garrofer, Pi.

Des del Coll del Pouet, encetem la senda que salvant un desnivell de +- 500 m ens porta al cim del Puig Campana. 

La Senda Botánica de l'Ombria, un zig-zag que ens sorpren a cada revolta amb espècimens de Salvia, Cantueso, Heura, Auró, Fleix, Carrasca, que entre pedreres i roca calcàrea, aprofiten al màxim la terra que els permet desafiar la constant erosió de les vertiginoses vessants i la convivència amb les cabres que hi habiten.

Cap a les 12:15 hores  arribem al punt geodèsic, sense deixar de contemplar amb un sentiment agredolç la panoràmica que tenim al voltant, ens sorprèn negativament, la total ocupació urbanística de la costa des del Cap de Sant Vicent, Alacant Sant Joan, la Vila Joiosa, Altea, Calp i al mig la brutal agressió de Benidorm. El portell de l'altre cim del Puig Campana, la carena de Bèrnia, la serra d'Aitana, encara que molt nues de vegetació ens alegren el día.

Baixant i de tornada parem a dinar a la Font de la Solsida i la presència de les cabres es fa evident a l'abeurador. Compartir la bota de vi, ametles, fuet i altres viandes ens ajuda a reviscolar i tindre forces per recórrer el que queda de ruta. A la Font del Molí ens refresquem i al restaurant entre cerveces, papes i JiJi JaJa, quedem fins la propera. La G.C. de Tràfic comprova que tenim la documentació com cal i arribem a casa com si res.

Ànim i avant.

    

15/12/2013. Chovar-Nevera de Castro-Chovar

Chovar-Ajuez-Enebral-Nevera de Castro-V. Geodèsic- Hembrar-Carrascal-Chovar

Iniciem la ruta a les 09:10 hores des del restaurant la Carbonera (399 msnm), creuem Chòvar i trobem immediatament l'embassament d'Ajuez. Aquest embassament d'origen musulmà del segle XII, deu el seu origen a regular les avingudes del barranc del mateix nom. En aquesta època de l'any estava escàs d'aigua.

Seguim la senda paral·lela a l'embassament i fem el circuit pujant per la senda de la Font Freca. Portem caminat un poc més de mitja hora i arribem a les mols de pedra del Castillet. Una vista preciosa res mes començar la ruta envoltats de sureres, pins, i falgueres grimpant per la pedra de rodeno.

Falgueres grimpant per la pedra de rodeno

En una hora arribem a la "Foradada", mina de cinabri (cinabri, d'on s'extrau el mercuri), també coneguda com enebral per l'abundància de ginebres en la zona . Aquesta mina va ser l'última explotada en Chóvar (1966), en ella queden encara les restes de les vagonetes, els rails, i alguna construcció annexa. Potser no siga prudent entrar en els túnels de la mina, però com no havien indicacions de perill i portàvem llum frontal, vam fer una incursió en els primers metres de galeria.

Dins de les galeries de la Foradada

Caminant vora les sureres

La senda desemboca en un camí que seguim per la dreta (Kms 3 de ruta i 679 msnm) i 1 Kms després continuem el camí, deixant un que contínua per l'esquerra. En tot el camí destaquen les sureres, algunes amb el tronc pelat i roig, i de gran volum. Per aquest tram destaca el Puntal de Aljup de 948 m i que serveix de punt de vigilància contra incendis.

Arribem a un replà amb bon sol, calentet i amb bona vista a la costa de Castelló, ideal per a pegar un mos i agafar forces per a arribar a la nevera de Castro i el Vèrtex Geodèsic. Són les 10:35 hores, portem 4.5 Kms i estem a 746 m d'altitud.

A les 11.30 hores arribem a la nevera de Castro per una senda que puja amb prou pendent, el sostre sembla bastant nou i consisten. Ale! tots a dalt per a la foto.

La típica foto de grup en la nevera de Castro

Castell de Castro

Continuem uns 300 metres i arribem al punt mes alt del recorregut 838 msnm, és el vèrtex geodèsic

amb excel·lent panoràmica a la Plana de Castelló i crec que al Desert de les Palmeres i com no, el Castell de Castro encimbellat en el seu cim i que deixem per a pujar-ho un altre dia des de Fondeguilla.

Retrocedim el camí uns metres i girem a l'esquerra per un camí en pendent. Tenim ara enfront de nosaltres els cims que hem anat veient durant el trajecte, però ara es distingeixen amb mes claredat, són El Batalla, El Aljup i El Gla (mes al fons el Espadan) tres dels cims que al costat de Peña Blanca i Turó Gros ens esperen si volem una ruta exigent. Comencem el descens durant 5 Kms per una pista forestal que ens porta al dipòsit d'aigua contra incendis, un pou de calç i les mines orientals de Sant Francecs (o açò crec haver llegit en algun lloc). La pista segueix descendint suaument amb sureres i carrasques a banda i banda del camí. Arribats a una corba del camí decidim acostar-nos a una ruïna, és la mina del Hembrar, on encara queda la boca del forn i uns habitacles que servirien per a l'extracció del mineral. En aquest punt el track marca una circular que ni és camí ni és senda, caminem entre matolls i al final arribem a l'objectiu.

Ruines de la mina del Hembar

Eren les 12:30 hores i havíem de caminar uns quatre kilometros, passar per l'embassament, creuar el poble i prendre alguna cosa fresc, perquè el dia va ser perfecte per a caminar per la muntanya, però les goles estaven seques, igual era el “mercuri”, que amb cervesa es dilueix tan ricament.

Vista de l'embassament d'Ajuez.

Una curiositat que veig amb desgrat. Menjant vaig trobar un casquillo de bala que vaig atribuir als caçadors, però em van dir que seria de la revolta militar espanyola. Contrastats les dades del casquillo “CH 7.92”, sembla efectivament un casquillo de “mauser” disparat. Em preocupa pensar que el tir fóra encertat i aconseguira a algun milicià o ja regular de l'exercit republicà, la qual cosa lamentaria. 

Ens veiem en en la II Marxa Senderista de Gilet o abans. Bones festes.