Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ruta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ruta. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de juliol del 2014

21/06/2014. Ruta Cala Granadella (Xàbia)


El passat dissabte 21/06/14 ens vàrem despertar pensant quin dia faria, que cal ficar dins de la motxilla per passar un dia entre la mar i la muntanya i si sabrem arribar a la Cala Granadella, a Xàbia, on Patro i Pepe, vilatans temporals i coneixedors del litoral alacantí, ens vàrem persuadir de fer una ruta, ja fa un temps quan vàrem arribar al cim del Montgó de d'on s'albirava tota la costa.

Quedem a les set del matí al lloc de costum. Vanesa, Mª José, Lourdes, Ramón, Lola, Paqui, Antonio i Paco ens adrecem cap a València on s'afegeix Isabel. Al cap de dos hores arribem al punt de trobada, on ens esperen Pepe i Patro guies de l'última ruta de la temporada amb mar, muntanya, platja, i dinar al restaurant, el dia promet.

Encetem el camí d'uns 10 km, per una senda de terra argilosa amb vinça de calç, plena d'arbusts, romer, argelagues i restes d'oliveres, garrofers i pins, que deixen vorer entre les seues branques la mar, el sol s'aploma durant l'ascensió i en arribar al mirador busquem l'ombra per esmorzar, entre mossos i xarrades, contemplem el vol de les gavines que aprofiten les corrents d'aire per enlairar-se pels penya-segats. El segon tram de la ruta canvia notablement, anem quasi bé per la carena de roca, escoltant el soroll de l'aigua al trencar contra la costa; el te de roca i el raïm de pastor aprofiten el mes munim grapat de terra per arrelar als nombrosos forats que l'erosió a escolpit a la blanca roca; eixint de la cala un grapat de canoes s'endinsen buscant emocions.



En arribar al castell estratègicament bastit al recer del penya-segat, a l'entrada de la cala, ens fa reviure passades aventures de pirates barbarescs, contrabandistes i pescadors que es jugaven la vida al endinsar-se a la mar o com conta Patro, al baixar escalant fins les pesqueres fetes de fusta i que penjades sobre la mar les feien servir de "balcó" des d'on peixcar. La platja de la cala que a primera hora del matí estava prou soltaria, ara esta plena de banyistes, sort que Pepe i Patro com tenen per costum han posat hamaques.



El sol i la brisa marina ens conviden a alleugerar la marxa i per fí, després de vestir-se com cal l'esperat arremulló ens fa reviscolar i després de compartir la temperatura, la sal, les pedres, la fruta i les cerveses, les modernes "sirenes" ens conviden a completar el matí sentats al restaurant contemplant la cala i assaborint l'amanida, el sepionet, l'aladroc,i la sardineta fregits i un arròs fet de peix i marisc regat amb vi blanc valencià amb que brindém per tot el que hem passat disfrutant en totes les marxes de la temporada.

Ànim i fins setembre.








dimarts, 6 de maig del 2014

13/04/2014. Ruta al Puig Campana, Finestrat (Alacant).


El passat 13/04/2014 i complint amb el calendari de rutes previstes, s'apleguem a la Plaça de l'Estrela de Gilet i a l'esplanada del Monestir del Puig al voltant de les 7:00 hores per acostar-se a Finestrat i pujar al Puig Campana.

Després de fer una parada tècnica, prop de Calicanto, on s'afegeix Ramón, des del cotxe anem veient i comentant les muntanyes i rutes que els senderistes han fet durant els 10 anys des de que CM XOCAINET va iniciar la seua activitat.

El Cavall Bernat, Monduver, Montgó i com no les futures, Montcabrer, Benicadell...serrres de Bèrnia, Aitana son eixèmples de les ansies de coneixer i fruir el territòri.

Una vegada aparcat a la Font del Molí i reunit el grup de 15 senderistes: Pepe, Patro, Vicènt, Angels, Ramón, Antonio, Paqui, Juan Ramón, Mari Luz, Paqui, Amparo, Paco, Maria José, Ramón i Paco. Mentre, se corden be el calcer i se carreguen la motxilla a l'esquena no perden de vista l'immens monument natural que tenen davant seu, un gegant de 1410 m del nivell de la mar, considerat el mes alt dels que estan més prop, de tota la costa.

Tan alta es la moral del grup, que el mes atrevit Ramón proposa, sense exit, ascendir per la pedrera, tram de 500 m del KM vertical, i al capdavall ho fa tot sol.

El 80% de la ruta circular, transcorre entre antics bancals de garrofers i oliveres, que foren calcinats el Gener de 2009 per un gran incendi que va cremar 1.000 Ha, i que la pròpia natura s'ha encarregat de reviscolar sàviament amb flora autòctona, Hisopo, Xara, Romer, Timó, Bòja, Garrofer, Pi.


Des del Coll del Pouet, encetem la senda que salvant un desnivell de +- 500 m ens porta al cim del Puig Campana. 

La Senda Botánica de l'Ombria, un zig-zag que ens sorpren a cada revolta amb espècimens de Salvia, Cantueso, Heura, Auró, Fleix, Carrasca, que entre pedreres i roca calcàrea, aprofiten al màxim la terra que els permet desafiar la constant erosió de les vertiginoses vessants i la convivència amb les cabres que hi habiten.

Cap a les 12:15 hores  arribem al punt geodèsic, sense deixar de contemplar amb un sentiment agredolç la panoràmica que tenim al voltant, ens sorprèn negativament, la total ocupació urbanística de la costa des del Cap de Sant Vicent, Alacant Sant Joan, la Vila Joiosa, Altea, Calp i al mig la brutal agressió de Benidorm. El portell de l'altre cim del Puig Campana, la carena de Bèrnia, la serra d'Aitana, encara que molt nues de vegetació ens alegren el día.



Baixant i de tornada parem a dinar a la Font de la Solsida i la presència de les cabres es fa evident a l'abeurador. Compartir la bota de vi, ametles, fuet i altres viandes ens ajuda a reviscolar i tindre forces per recórrer el que queda de ruta. A la Font del Molí ens refresquem i al restaurant entre cerveces, papes i JiJi JaJa, quedem fins la propera. La G.C. de Tràfic comprova que tenim la documentació com cal i arribem a casa com si res.

Ànim i avant.



    



dimarts, 25 de febrer del 2014

23/02/2014. Dia gran del senderisme a Gilet.

Per segon any consecutiu el Club de Muntanya El Xocainet i l'Ajuntament de Gilet han organitzat la II Marxa Senderista de Gilet, prova no competitiva que travessa paratges del Parc Natural de la Serra  Calderona, amb un recorregut de 14,7 quilòmetres i un desnivell positiu acumulat de 630 metres.

Mes de 400 senderistes gaudiren de la II Marxa Senderista de Gilet, passant pels diferents racons del traçat dissenyat per l'organització, com son, Barranc de la Maladitxa, Barranc del Racó, Barranc Balau, Penyes de Guaita, El Palleràs, Coll de la Calderona, Barranc de la Vidriera, Sant Esperit, Barranc de Xocainet, Coll de la Creu, senda del Drac, Balcó de la Penya i senda de la furgoneta per entrar de nou al poble.




Ha sigut un gran dia del senderisme a Gilet, cal destacar la alta participació de xiquets i xiquetes menors de 16 anys, i també la alta participació de veïns i veïnes de Gilet, en total 144.

La marxa s'ha desenvolupat sense incidents greus, sols destacar que les assistències sanitàries van atendre a una dona amb ferides superficials que va ser arrossegada pel seu gos.

La II Marxa Senderista de Gilet, tenia un caràcter solidari, i des de l'organització vos donem les gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració en l'entrega del lot d'aliments. Gràcies a la vostra solidaritat hem replegat vora 500 kg que hem donat al Banc d'aliments de Gilet. També hi han 150 € corresponents a fiances no replegades i de algunes donacions de la fiança, que seran destinats a la compra d'aliments per al Banc d'aliments de Gilet.

Aliments replegats
També volem aprofitar l'ocasió per agrir la labor desinteressada de veïns i veïnes de Gilet, que una vegada mes han col·laborat en l'elaboració del picoteig final al arribar a la plaça Verge de l'Estrela.

Des de l'organització volem recordar que la prova és una marxa senderista no competitiva, no importa el temps empleat per completar el recorregut. El mes important és gaudir de l'entorn amb la companya de la família i dels amics.

Ja sols ens queda dir-vos que vos esperem a l'edició de l'any que ve.






            • Distancia: 14,700 Km
            • Ruta circular: SI
            • Altura màxima: 402 m
            • Altura mínima: 84 m
            • Desnivell acumulat: 630 m
            • Dificultat: mitjana
            • Velocitat mitjana: 4.0 Km/h
            • Temps aproximat: 3:45 hores + temps de parada 







        

dimarts, 15 d’octubre del 2013

12/10/2013. Ruta al Montgó, Dénia.

Fitxa tècnica:

- Distancia: 16.500 km
- Ruta circular: SI
- Desnivell acumulat: 720 m
- Temps de ruta: 8:00 hores
- Temps en marxa: 6:00 hores
- Track GPS: SI
- Galeria fotogràfica: SI
- Nombre de participants: 21

Crònica per Antonio Martínez López:

Complint amb la programació d'eixides del Club huí toca anar al Montgó. La participació ha sigut mes àmplia del esperat, en total 21 participants.
Eixim de Gilet amb quasi mitja hora de retard i no vull dir qui es va adormir per a no fer parlar en la meua contra. Els de El Puig no se si van complir l'horari, però van eixir 17 persones en quatre cotxes.
Arribem a la zona de l'ermita del pare Pere (punt de trobada i eixida de rutes) a les 09:00 hores (sempre hores aproximades). En el nostre cotxe anàvem 4, després d'arreplegar el passatger de Torrent. Després dels nervis previs a qualsevol gesta, contactem amb els de El Puig, que estaven còmodament en una terrassa per a prendre quelcom..., en general, esmorzar.
Solucionats els primers tràngols normals en aquestes situacions, sobre les 10:00 hores -no tornaré a repetir que aproximadamen- iniciàvem el camí enfilant a la primera desviació en El Camí de les Colònies i continuar per la dreta fins a l’enllaç que ve o va a Jesús Pobre. Ens costa 1:30 hores pujar des de 102 a 425 msnm. La senda zigzaguejava i s’empinava amb vegetació abundant i en terreny humit. Així arribem al Km 3 com podeu veure fins a arribar a foto amb NÚM. “47”.




Continuem la Ruta i aconseguim una cima que ens deixa veure la Safor al fons i Dénia als peus. Ens parem per a fer unes fotos del grup de 20 mes el de la foto i deixar passar a una parella d’alemanys “per a evitar conflictes”, amablement els alemanys es despedixen dient: "en creu ens veiem", déu.


Arribem a la desviació a la creu del Mongó amb 5.35 Km caminats i una altitud de 634 msnm i després d'una breu locució decidim desviar-nos i pujar. Estem a 662 m, i en el Km 5.68, fem un descans, ens ajuntem amb els alemanys, murcians, catalans i els deixem que vagen davant perquè no ens entorpesquin en el nostre ritme. En aquest punt es reprèn el debat de si baixem a la senda i cresteamos fins a la cima, no hi ha discussions, ens dividim en dos grups.
Arribem a la Cima 727 msnm i 7.8 Km recorreguts. Els que han cresteado arriben abans, clar, han fet un recorregut mes curt que per la senda. Entre xiulets i flautes, són quasi les 2 de migdia i cal alleugerir les motxilles, que van carregades de menjar, inclús,  botella de vi i bóta –també plena-. Allò que s'ha comentat ho podeu anar veient fins a la foto número 80, en la que ja iniciem el descens.



En menys de 3 Km baixem fins a la Cova del Camell, hem descendit uns 500 m per roca calcària (de 727 a 231) i portem caminats  10.3 Km. En aquest punt també hi ha tertúlia, hi ha qui pensa que el GPS no va bé, hem de portar caminats prop dels 20 km. També cal dir que en aquest punt algú crida: "VISQUEN ELS ORGANITZADORS", i va haver-hi aplaudiments; si algú va tindre pitjors desitjos, se’ls va callar. Continuem mes reposadament els 6 Km que ens quedaven fins a arribar als cotxes pel camí de les Colònies, amb el mar a la dreta, els velers, i alguns xalets i piscines de mes en la vessant entre el camí i els Rotes.

Per a despedir-nos ens prenem unes cerveses en els Rotes mentres es comentava amb satisfacció les hores passades en el Mongó, la bellesa de la ruta, de les vistes, la flora i la fauna que vam veure (Margallons xanglots de dàtils, palometes, caragols). Sent una ruta quelcom dura i amb dificultats vos animem que la feu.

Ruta GPS
Galeria fotogràfica

dissabte, 29 de juny del 2013

15-16/06/2013. Barranc de Cocioles i l'avenc de El Paúl en Manzanera. Font dels Banys a Montanejos. Via ferrata Mondragó a La Vall d'Uixò.

Crònica per Ricardo Silvestre:

El passat cap de setmana del 15 i 16 de juny van vindre uns amics de Barcelona i els preparem un cap de setmana d'activitats molt intenses i divertides. Cal destacar l'alta participació dels socis del Club de Muntanya El Xocainet en ambdós dies.

Dissabte 15 de juny:
Vam quedar a les 8:00 del matí en la Plaça de Verge de l'Estrela de Gilet per desplaçar-nos a Manzanera (Terol) on farem diverses activitats. Acudim, Ricardo, Rafa, Paco, Antonio, Ramón, Lola, Isabel, Alberto, Esther i Miquel (aquestos tres últims són els catalans).
En Manzanera ens dividim en dos grups: Ricardo, Rafa, Alberto, Esther i Miquel vam fer el descens del Barranc de Corioles, i Paco, Antonio, Ramón, Lola i Isabel van fer una ruta senderista de 13 quilòmetres que pujava per Corioles, l'avenc de El Paúl i Alcotas.

El descens del barranc va ser molt divertit i prou esportiu, on Rafa va poder aplicar la tècnica del ràpel guiat, i els nostres amics se’l van passar en gran (aquest barranc ho vam descendir Rafa i jo fa unes setmanes, per vorer la publicació fes click ací).

Ràpel guiat


Creuant el riu
Vistes del camp
La caminada, va ser prou animada i van fer gran quantitat de fotos perquè el camp estava molt verd i ple de flors de diverses espècies. Van ascendir per la mateixa ruta que per a anar al Barranc de Cocioles, encara que per a creuar el riu en compte de passar pel pont de branques, van preferir descalçar-se i passar pel gual. Una vegada dalt comencen a descendir fins a arribar a l'avenc de El Paúl. En realitat es tracta d'una formació coneguda com a clotada, la cavitat és de grans dimensions amb parets verticals i en l'interior es troba un microclima especial que ha permés el desenrotllament d'uns exemplars de teix de considerables dimensions. Cal destacar que l'avenc es troba protegida per una reixa perquè no es produixquen accidents perquè hi ha parets que tenen al voltant de 35 metres d'altura.

Panoràmica de l'avenc de El Paúl
Des d'ací, a poc a poc van descendint fins a Manzanera. En el bar de Manzanera, els barranquistes, els estem esperant prenent unes clares. Decidim menjar allí mateix amb els bocates que portàvem i al poc apareixen la meua dona i el meu fill (María José i Oriol) amb unes llonganisses i xoriços coents amb tomaca. Els catalans han portat un salsitxó de Vic que està espectacular. Paco i Antonio tornen a Gilet poc després.
Després de dinar ens dirigim a Montanejos (Castelló), a la Font dels Banys, on es troba en ple riu Millars un brollador d'aigua termal. Ens banyem en les "càlides" aigües i passem la vesprada xarrant. A la nit sopem a casa de Lola una fabulosa barbacoa.
Font del Banys a Montanejos


Diumenge 16 de juny:
Al matí següent quedem a les 8:00 un grup a Gilet, i la resta que ve del Puig i de València queden en la Font de l'Anogueret en la Vall d'Uixó, punt des d'on s'inicia l'ascens a la ferrata Mondragó. De Gilet som: Ricardo, Rafa, Floren, Ana, Migue, Marisa i Carlos (un amic de Rafa). Del Puig i València: Ramón, Tasio, Joana, Alberto, Esther i Miquel. En total 13 persones, no està gens malament.


Una vegada preparem i repartim el material iniciem l'ascens fins al peu de la ferrata, a la que arribem en al voltant de mitja hora, ja que en les proximitats parem a posar-nos l'equip abans de l'última pujada ja que en la base no hi ha lloc per a poder equipar-se tanta gent. Allí mateix també decidim fer dos grups per a poder anar el més lleugers possible. Davant pugem Ramón, Miquel, Alberto, Esther, Tasio, Joana i Ricardo. El segon grup ho componen Rafa, Carlos, Ana, Floren, Migue i Marisa. La ferrata s'ascendeix amb rapidesa donat que no reverteix massa dificultat. Aquesta ascendix en dos trams verticals units per un passamans. Una vegada dalt, el primer grup es dirigeix a la capçalera del ràpel, on esmorzem i al poc arriba el segon grup. Mentre, vaig instal·lant el ràpel i descendisc fins a la seua base, a continuació abaixen els catalans. Mentre Alberto es queda assegurant el descens, jo creue el pont tibetà i instal·le la tirolina, llavors arriba Alberto per a frenar-me i recuperar la corriola mentre Miquel assegura el descens. Una vegada pase la tirolina, em quede assegurant perquè a poc a poc vagen passant tots pel pont tibetà i la tirolina. Cal destacar la llavor de Migue en la capçalera del ràpel, en la que va romandre fins que van baixar tots per a assegurar-se que tots s'instal·laren bé el descensor i donant instruccions per a baixar el ràpel. Una vegada el primer grup acabà, inicia el descens per la senda de fites fins una caseta on ix ja una senda en bones condicions que ens porta fins als cotxes. Poc després abaixem el segon grup (a què jo m'he canviat) i ens trobem en els cotxes tots junts. Són les 12:00 hores, sorprenentment a pesar de ser un grup nombrós hem acabat a una bona hora. Tots ens ho hem passat magníficament i parem en la Vall d'Uixó a prendre quelcom fresquet i canviar impressions.
Tots posant per a la foto
Ana creuant el pont tibetà

Després mentre uns tornen a Gilet, altres ens anem a una casa que té Lola a la platja de Puçol i on ens esperen ella mateixa, María José i Oriol, Isabel i María José (del Puig), amb un aperitiu i un fabulós arròs del senyoret que s'han currat durant el matí. Poc després de dinar Alberto, Esther i Miquel s'acomiaden de tots nosaltres ja que tenen unes quantes hores fins arribar a Barcelona. Esperem retrobar-nos prompte de nou!!!

dijous, 23 de maig del 2013

3-5/05/2013. Cap de setmana al Pirineu.

Per: Ricardo Silvestre.


Casa de Guillermo
Casa de Guillermo
El cap de setmana del 3 al 5 de maig, Rafa, Guillermo (un amic de quan feia espeleologia) i jo, vam anar al Pirineu amb la intenció de fer alguna ferrata i algun barranc. Eixirem el divendres a les 15:30 hores en direcció a Aquilué, una aldea del Pirineu en la que Guillermo té una casa i on tindrem el nostre centre d'operacions. Arribarem sobre les 19:00 hores. Les vistes que es veuen des de sa casa són espectaculars. Sopant acordem alçar-nos el dissabte a les 7 del matí perquè decidim fer tres vies ferrates: Foradada del Toscar, Santa Elena i la d'Escarrila. Per al diumenge decidim fer la ruta del barranc Gorgas de San Julián.

El dissabte després de desdejunar  i arreglar els equips, ens dirigim en direcció a Ainsa per a fer la ferrata de Foradada del Toscar, que està situada al final d'una pista a 14 o 15 quilòmetres d'Ainsa en direcció a Campo després de passar una escultura d'unes llances. La descripció d'aquesta via ferrata la vaig fer el passat 31/03/2013, si voleu veure-la feu clic ací. 
Ferrata Foradada del Toscar
Ferrata Foradada del Toscar
L’ascens ha sigut realment divertit encara que un poc lent degut la quantitat de fotos que vam fer, a més Rafa i Guillermo van disfrutar una barbaritat ja que era la primera vegada que feien una ferrata tan llarga (240 m. de desnivell). En la baixada decidim muntar dos rapels en la zona amb més pendent i esvarosa i en 45 minuts estem en el cotxe.


Decidim anar a menjar al nucli antic d'Ainsa, el qual recorrem buscant un lloc on comprar unes cerveses. Ens mengem uns entrepans en l'antiga fortalesa restaurada on tenim unes vistes espectaculars de la vall, de la Peña Muntanyesa i del Pirineu, el qual està prou nevat.
Fortalesa d'Ainsa. Al fons les muntanyes nevades.

Després de reposar forces, tornem en direcció a Biescas per a pujar la ferrata de Santa Elena. És una ferrata senzilla que ascendix 110 metres de desnivell que es pugen en menys de mitja hora i que arriba fins el santuari de Santa Elena. Deixem el cotxe en una zona d'aparcament situada a un parell de minuts de la base de la ferrata. Esta és una successió de curtes parets verticals combinats amb altres en pendent que es superen sense dificultat. Les vistes del Pirineu nevat són fabuloses. Una vegada dalt decidim descendir rapelant, el descens és prou ràpid i una vegada a baix, abans de l'última vertical una senda ens condueix directament al cotxe passant per dins d'una línia defensiva fortificada de la guerra civil.
Ferrata Santa Elena
Línia fortificada de la guerra civil
Vistes del Pirineu



Galeria fotogràfica via ferrata de Santa Elena

Ara ens dirigim a la propera població d'Escarrilla, on anirem a la via ferrata d'autoformació d'Escarrilla. A l'eixida del poble, en direcció a França, abans del primer túnel deixem el cotxe en una esplanada que hi ha a l'esquerra de la carretera. En un parell de minuts estem en la base de la ferrata i excepte els primers dos metres que són verticals però molt fàcils la resta de la ferrata ascendix per una paret de roca amb una forta inclinació però sense ser vertical en què es succeeixen ascensos i passamans fins a arribar dalt. En total són un poc més de 50 metres de desnivell molt senzills però que culminen la jornada. El motiu de fer esta ferrata és perquè Guillermo volia conèixer-la per a provar la seua dificultat i així estimar si pot portar als seus fills. El resultat és satisfactori i decideix que els portarà algun cap de setmana que vagen a sa casa d'Aquilué. Per a tornar primer cal passar per un parc de cross per a bicicletes i després baixar per una senda que ens porta a la pista que dóna a la carretera i a la font.
Via ferrata d'Escarrilla

Una vegada en Aquilué ens dutxem i preparem els equips i els neoprens per fer el descens al barranc. Després de sopar ens gitem prompte per a descansar ja que el dia ha sigut llarg, dur i intens.

Preparant el material
El diumenge comença amb retard, ens hem dormit, i després de desdejunar, arreplegar i netejar la casa eixim amb una hora de retard de l'horari previst. El barranc Gorgas de San Julián es troba en Nueno, poble que està en l'entrada del Pirineu i en direcció a Osca amb el que iniciem la tornada a casa. El cotxe ho aparquem darrere de la urbanització que hi ha junt amb un camp de golf, en un encreuament de camins, hi ha un cartell que indica la direcció a seguir cap una ermita i la direcció del inici del barranc. Agafem les saques amb el material (a final decidim portar una corda de 43 metres i 10 mm de la meua propietat i un cordino de 10 metres i 8 mm de Guillermo en compte de la corda de 70 metres del grup de muntanya). Carregats com a burros anem per la pista fins a un encreuament de pistes on agafem la de la dreta (està indicat) i més amunt acaba en un encreuament de sendes.
Panell indicatiu

Anem per la de l'esquerra fins una font i a partir d'ací comença el més dur perquè hem de pujar la muntanya que tenim damunt de nosaltres amb una pendent molt forta i sense senda aparent fins més o menys la meitat, on comencen a aparèixer mollons de pedres que indiquen el camí (cal dir que si no és pel GPS no trobem l'inici de la pujada ni els mollons). Una vegada dalt ens adonem de que encara queda una altra forta pujada fins a un altre pic, i des d'alli una llarga caminada pel tossal fins que arribem a una forta pendent de pedra que hem de descendir i que ens porta a la capçalera del barranc. Ha sigut hora i mitja de grans esforços i suors ja que el sol ens ha castigat en tot l'ascens.
Vista d'un ràpel
Ens posem els neoprens i els equips, i iniciem el descens del barranc Gorgas de San Julián. Comencem botant a un xicotet toll on ja ens mullem i al poc muntem un ràpel d'uns quatre metres amb el cordino. A partir d'ací anem una bona estona caminant i desenfilant als tolls fins a arribar al primer dels ràpels. El barranc és, des del principi espectacular per l'estret i l'alçada de les seues parets encara que el millor vindrà més tard. Comencem a muntar ràpels un després d'un altre, encadenant-los i fent-se cada vegada més i més estret. Algun dels ràpels el tenim de baixar de costat ja que de front no cabem. El sol no arriba fins allí baix i l'aigua que ens trobem en els tolls, encara que no corre i a penes cau aigua en un parell de cascades, està prou freda. Hi ha un moment en què, uns pardals que segons pareix viuen en les parets del barranc i als que la nostra presència deu de molestar, agafen pedres i ens les tiren encara que tenen molt mala punteria. Després de tretze ràpels, arriba l'últim de 18 metres i el més espectacular de tots, perquè té molta aigua la cascada i ens obliga a desviar-nos cap a un lateral. De les parets de davant brolla l'aigua que cau a plom, a més part del ràpel és en aeri. En total han sigut 14 ràpels més un extra al principi que no estava indicat.
Baix, aprofite per a beure aigua d'un dels mamantials d'aigua filtrada, freda i cristal·lina. Ací ja es comença a obrir el barranc i s'inicia la senda de tornada. En una de les parets, en un eixamplament, es troba un betlem i una espècie d'altar. La senda de tornada és al principi molt bonica i fresca, encara que a poc a poc es torna més sec i calorós a mesura que ens acostem al cotxe. Han sigut més de tres hores entre el descens i la tornada fins al cotxe. Una vegada en ell ens llevem tot, ens hidratem i ens canviem de roba.
Guillermo, Rafa i Ricardo

Anem fins a Osca a menjar i poc, i abans de les set de la vesprada estem ja a Gilet. Ha sigut un cap de setmana fabulós, estem molt cansats però decidits a tornar-ho a repetir en una altra ocasió.
He de dir que del barranc Gorgas de San Julián  no vam poder fer fotografies perquè no portàvem un pot estanc per a la càmera, per la qual cosa les úniques fotos nostres són les de l'eixida i de l'arribada al cotxe, la resta les he baixat d'internet i les persones que apareixen en elles no som nosaltres, però almenys vos podeu fer una idea de com és el barranc.