XIII Marxa de Muntanya al Garbí

Hola amics i amigues, després del estiu comencem en la nostra activitat que mes ens agrada, i per obrir boca l'Associació de Muntanya L'Albarda d'Estivella organitza la XIII Marxa de Muntanya al Garbí, per al proper diumenge 29/09/2013 a les 8:00 hores. Per a mes informació i inscripcions fer click al següent enllaç:

XIII Marxa de Muntanya al Garbí

Inscripcions III Volta al Terme de Gilet

INSCRIPCIONS:

Des del passat cap de setmana ja està obert el termini d'inscripció de la III Volta al Terme de Gilet. Les inscripcions es realitzaran a través de la web de 42 y Pico o en les botigues 42 y Pico de Castelló i València. Per temes de normativa del Parc Natural de la Serra Calderona, les places estan limitades i el termini d'inscripció finalitza el dissabte 6 d'Octubre a les 20:00 hores. Enguany l'import de la inscripció serà de 10 € fins al 29 de setembre, a partir del 30 de Setembre, passarà a ser de 12 €. No s'admetran inscripcions el mateix dia de la prova. Per accedir a la pàgina de la inscripció fes click a la imatge:

FITXA TECNICA:

- Distancia: 21 Km (Asfalt 20%, Senda 68%, Camins i Pistes Forestals 12%)
- Modalitat: Marxa-carrera
- Ruta circular: SI
- Altitud màxima: Xocainet 370 m
- Altitud mínima: Plaça Verge de l'Estrela 90 m
- Desnivell positiu acumulat : 1100 m
- Dificultat tècnica: Difícil. El temps màxim a completar el recorregut és de 6 hores, per tant la mitjana per completar els 21 Km és de 3,5 Km per hora. S'han determinat uns punts de control al llarg del recorregut amb un temps màxim de passada.

Punt de control	Km	Hora de control
Xalet del Drac	8,8	10:50 h
3r. Avitu. Camí de la Vidriera	13,5	12:30 h
4t. Avituallament	17,5	13:30 h

REGLAMENT:

Fes click ací per poder vorer el reglament de la III Volta al Terme de Gilet.

III Volta al Terme de Gilet

Un any més, com des de fa dos anys, tornem a organitzar junt al Club d'Atletisme Gilet la prova reina que es celebra al nostre poble. En aquesta tercera edició de la Volta al Terme de Gilet hem introduït alguns canvis en el traçat del recorregut. Esperem que aquests canvis siguen del vostre grat. La data triada torna a ser el 9 d'octubre de 2013. 

Cartell provisional

El track del recorregut ja està penjat a la pàgina de Wikiloc, on podeu mirar i descarregar el track. Ací vos posem una vista del track:



Per a més informació, hem creat una pàgina en Facebook, des d'on donarem tota la informació referent a l'organització de la III Volta al Terme de Gilet 2013. Per accedir a la pàgina de Facebook fes click a la imatge.

20/07/2013. Primera eixida nocturna del estiu 2013.

Per Pepe Nari:

Una vegada més, aprofitant la llum de la lluna, hem tornat a gaudir d'una marxa nocturna per les nostres muntanyes. Com de costum, el punt de concentració és en la Plaça Verge de l'Estrela. Poc a poc anem arribant a la plaça, uns aprofitem per a fer-nos un cafè abans d'eixir en el bar "El del Oli". Enguany hem tingut una àmplia participació de xiquets i xiquetes que els agrada la muntanya, com Rubén, Claudia A., Hugo, Marc, Rafa, Claudia C., Adrián, Lucia i Alejandra, la més xicoteta amb tres anyets, que amb sa mare ens acompanyaren fins la senda de la furgoneta . En total seriem unes 30 persones. 

Grup de valents que vam fer la marxa, darrere de la càmera està Floren 

Sobre les 22:45 hores eixim, la ruta triada és pujar a La Penya (La Rodana 426 m) pel zic-zac. Anem en direcció al "Consum", per a buscar la senda de la furgoneta. Una vegada dins d'aquesta senda, ens desviem per un altra que ens porta a la part més alta de la urbanització Balcó de la Penya, justament al inici del zic-zac. Al poc d'iniciar el zic-zac, tenim la primera retirada de la nit, Hugo té molta son i no pot continuar, sos pares decideixen tornar al poble. Els demés continuem i al poc arribem al Coll del Xocainet (330 m), fem una xicoteta parada per reagrupar-nos i per a hidratar-nos, perquè fa molta calor. Ja ens queda molt poc per a coronar La Penya. A l'arribar, les vistes son fabuloses, fem una parada per a descansar, ens ho mereixem, sobretot els mes menuts, (Rubén, Claudia A., Rafa, Claudia C. i Adrián) que estan fets uns campions per arribar fins la cima. Ací dalt bufa molt el vent, en un principi ens refresca, però segons passa els temps cada vegada tenim més fred, pel que vam decidir continuar la nostra marxa cap al poble.

Descansant en la cima de La Penya

Recuperant forces

El camí de descens el fem per la senda del Drac i del Calima fins arribar al Pla de la Venta. Al arribar al poble fem la parada reglamentaria a la terrassa del "Tamesis" per a hidratar-nos. Els més menuts han arribat justets de forces i molt cansats, però s'ho han passat molt bé, ja estan preguntant quan és la pròxima eixida per la nit. Ha sigut una bona experiència, hem gaudit de la muntanya amb molt bona companyia i d'una manera molt diferent a la que estem acostumats.

Ah!!! Se m'oblidava, des d'ací vull fer una menció especial a la meua dona Rebeca, que tot i que açò del senderisme no li agrada, ha fet un esforç molt gran i s'ha animat a fer la marxa amb nosaltres. Espere que torne a repetir molt prompte.

La meua dona i jo en La Penya

Galeria fotogràfica primera eixida nocturna estiu 2013

El track de la marxa és cortesia del nostre amic Paco García

Primera eixida nocturna estiu del 2013

El proper dissabte 20/07/2013, aprofitant la lluna plena del dilluns 22, estem organitzant una eixida nocturna. Com sempre, el punt de reunió és a la Plaça Verge de l'Estrela, i l'hora de eixida, a les 22:30. Cal ser puntual, i es recomana portar una llanterna o frontal per a una millor visibilitat. La ruta triada és pujar a la Penya per el zic-zac. L'hora de l'arribada s'estima al voltant de les 01:30 de la matinada. Si vols vorer unes vistes de la nostra comarca com mai ho has fet, no t'ho pergues, t'esperem.

Excursió a la Serra d'Irta per al proper dissabte 13/07/2013.

Un grup d'amics del Club de Muntanya el Xocainet estan organitzant una excursió a la Serra d'Irta per al proper dissabte 13/07/2013.

El punt de trobada com sempre és a la Plaça Verge de l'Estrela de Gilet a les 8:00 hores. Cal ser puntual.

Per a l'excursió cal dur l'esmorzar, el dinar, beguda, i banyador perquè volem fer una parada a una de les cales per a refrescar-nos.

Animat!!!

22/06/2013. Avenc de l'Alt del Pi o Cova de les Aranyes a Serra

Crónica per Ricardo Silvestre:

El passat dissabte 22 juny Rafa i jo quedarem a les vuit del matí per anar a Serra per a descendir a l'Avenc de l'Alt de Pi, anomenada també Cova de les Aranyes. Per arribar fins a la cova vam pujar amb el cotxe per Segart per pujar al Garbí. Quan arribem a l'encreuament descendim en direcció a Barraix i abans d'arribar, a l'esquerra, en una corba, hi ha una pista asfaltada que puja fins a les antenes de l'Alt del Pi. Poc abans d'arribar dalt deixem el cotxe junt amb una corba en un xicotet clar. Hem aparcat a escassos deu metres de la boca de l'avenc, és el que els espeleòlegs anomenem cotxe-cova.

Entrada de la cova

Ens equipem i comprovem el material, fiquem les cordes en una saca i els mosquetons, xapes i cintes me'ls penge de l'arnés. El pòrtic d'entrada és d'uns dos metres, es troba ocult per la vegetació però a l'estar a escassos metres de la carretera es localitza fàcilment. Es tracta d'una diàclasi que es desenrotlla en direcció nord-oest i que presenta uns quants pous consecutius pels quals s'aconseguixen uns 60 metres de profunditat. Després de l'entrada s'obri un túnel descendent, que pareix artificialment eixamplat, perquè és rectangular i prou uniforme. Esquivant mosquits i aranyes arribem, després de 20 metres de galeria descendent, al primer ressalt, o pou, dels dos que cal superar per accedir al fons de l'avenc. La zona de l'entrada es troba seca i no s'aprecien indicis d'aportacions hídriques, a pesar de la forta tempesta que va caure la vesprada-nit anterior. Aquest primer pou de 7 metres, es pot descendir de dos maneres, la primera i més senzilla és fer-ho de forma directa amb un fraccionament en el seu descens, la segona manera d'abaixar-ho, que és la que trie, és un poc més complicada ja que després de descendir a un ressalt passem per davall de la galeria en què estàvem i junt amb una gran estalagmita s'obri un xicotet forat que baixa fins al fons del pou. Per a descendir, munte la capçalera en un natural (una formació estalagmítica) amb una cinta i un mosquetó per a abaixar al ressalt i una vegada allí munte una altra capçalera usant d'ancoratge la gran estalagmita que està junt el forat amb una altra cinta i un altre mosquetó. 

Rafa descendint

Ricardo en l'interior

Des d'allí passant per alguns trams molt estrets, baixem directes sense fraccionar a la galeria inferior. Baixem caminant uns 25 metres fins a trobar-nos amb el segon pou de 15 metres. Instal·le la capçalera en un pont de roca amb una cinta i un mosquetó i a continuació dos xapes "ala de mosca" i els seus mosquetons en dos spit que actuen de reassegurança i fraccionament. Comence a baixar i als quatre metres he d'instal·lar un fraccionament per a evitar un fregament de la corda, per això instal·le una xapa "clown" que no necessita mosquetó. Continue baixant i a cinc metres del fons, m'adone de que la corda es queda curta a tres metres del fons. Trac una altra corda i la unix a l'anterior amb un pescador doble i un nou en un extrem per a poder fer el canvi d'aparells per a poder passar el nuc. Una vegada arribe baix, comença a descendir Rafa posant especial atenció en el fraccionament i en el pas del nuc, el qual se l'entravessa un poc (des de baix li done indicacions i finalment ho passa sense problemes).

Aranyes que li donen el nom a la cova

La resta contínua 40 metres, primer et trobes amb una fractura d'uns quatre metres de profunditat i després hi ha una desgrimpada un poc difícil on és interessant instal·lar corda, ja que és molt esvarós, però com ens hem quedat sense cordes a l'empalmar-les en el pou anterior decidim tornar i desinstal·lar la cavitat. La pujada discorre sense incidents, Rafa es mou bé i té clares totes les maniobres, jo vaig darrere desinstal·lant i guardant cordes i material en la saca. El forat estret pel que hem de pujar fa que l'experiència siga més emocionant. Una vegada fora felicite a Rafa, ja que ho ha fet molt bé, més encara tenint en compte els inconvenients i maniobres que havíem de superar (fraccionament, estretor vertical i pas de nucs) ja que encara que els havíem practicat a l’aire lliure en una altra ocasió, no és el mateix que fer-ho soles i en la foscor de l’avenc.

Ricardo eixint de la cova

Tots dos estem molt contents i una vegada ens canviem i arrepleguem, baixem amb el cotxe per la carretera del Garbí fins al bar l'Oronet on ens prenem quelcom fresquet. En la baixada li indique a Rafa on es troba l'avenc Pla de les Llomes. Baixem en direcció a Torres-Torres i a l'altura del quilòmetre 27 li indique on es troba l'avenc K-27 que es troba al costat de la carretera i que ja farem en una altra ocasió. Arribem a Gilet sobre les 13:00 hores contents, satisfets i disposats a una nova aventura.

Galeria fotogràfica de la Cova de les Aranyes

15-16/06/2013. Barranc de Cocioles i l'avenc de El Paúl en Manzanera. Font dels Banys a Montanejos. Via ferrata Mondragó a La Vall d'Uixò.

Crònica per Ricardo Silvestre:

El passat cap de setmana del 15 i 16 de juny van vindre uns amics de Barcelona i els preparem un cap de setmana d'activitats molt intenses i divertides. Cal destacar l'alta participació dels socis del Club de Muntanya El Xocainet en ambdós dies.

Dissabte 15 de juny:

Vam quedar a les 8:00 del matí en la Plaça de Verge de l'Estrela de Gilet per desplaçar-nos a Manzanera (Terol) on farem diverses activitats. Acudim, Ricardo, Rafa, Paco, Antonio, Ramón, Lola, Isabel, Alberto, Esther i Miquel (aquestos tres últims són els catalans).

En Manzanera ens dividim en dos grups: Ricardo, Rafa, Alberto, Esther i Miquel vam fer el descens del Barranc de Corioles, i Paco, Antonio, Ramón, Lola i Isabel van fer una ruta senderista de 13 quilòmetres que pujava per Corioles, l'avenc de El Paúl i Alcotas.

El descens del barranc va ser molt divertit i prou esportiu, on Rafa va poder aplicar la tècnica del ràpel guiat, i els nostres amics se’l van passar en gran (aquest barranc ho vam descendir Rafa i jo fa unes setmanes, per vorer la publicació fes click ací).

Ràpel guiat

Galeria fotogràfica descens del Barranc de Cocioles

Creuant el riu

Vistes del camp

La caminada, va ser prou animada i van fer gran quantitat de fotos perquè el camp estava molt verd i ple de flors de diverses espècies. Van ascendir per la mateixa ruta que per a anar al Barranc de Cocioles, encara que per a creuar el riu en compte de passar pel pont de branques, van preferir descalçar-se i passar pel gual. Una vegada dalt comencen a descendir fins a arribar a l'avenc de El Paúl. En realitat es tracta d'una formació coneguda com a clotada, la cavitat és de grans dimensions amb parets verticals i en l'interior es troba un microclima especial que ha permés el desenrotllament d'uns exemplars de teix de considerables dimensions. Cal destacar que l'avenc es troba protegida per una reixa perquè no es produixquen accidents perquè hi ha parets que tenen al voltant de 35 metres d'altura.

Panoràmica de l'avenc de El Paúl

Des d'ací, a poc a poc van descendint fins a Manzanera. En el bar de Manzanera, els barranquistes, els estem esperant prenent unes clares. Decidim menjar allí mateix amb els bocates que portàvem i al poc apareixen la meua dona i el meu fill (María José i Oriol) amb unes llonganisses i xoriços coents amb tomaca. Els catalans han portat un salsitxó de Vic que està espectacular. Paco i Antonio tornen a Gilet poc després.

Galeria fotogràfica caminada a l'avenc de El Paúl

Després de dinar ens dirigim a Montanejos (Castelló), a la Font dels Banys, on es troba en ple riu Millars un brollador d'aigua termal. Ens banyem en les "càlides" aigües i passem la vesprada xarrant. A la nit sopem a casa de Lola una fabulosa barbacoa.

Font del Banys a Montanejos

Galeria fotogràfica Font dels Banys

Diumenge 16 de juny:

Al matí següent quedem a les 8:00 un grup a Gilet, i la resta que ve del Puig i de València queden en la Font de l'Anogueret en la Vall d'Uixó, punt des d'on s'inicia l'ascens a la ferrata Mondragó. De Gilet som: Ricardo, Rafa, Floren, Ana, Migue, Marisa i Carlos (un amic de Rafa). Del Puig i València: Ramón, Tasio, Joana, Alberto, Esther i Miquel. En total 13 persones, no està gens malament.

Una vegada preparem i repartim el material iniciem l'ascens fins al peu de la ferrata, a la que arribem en al voltant de mitja hora, ja que en les proximitats parem a posar-nos l'equip abans de l'última pujada ja que en la base no hi ha lloc per a poder equipar-se tanta gent. Allí mateix també decidim fer dos grups per a poder anar el més lleugers possible. Davant pugem Ramón, Miquel, Alberto, Esther, Tasio, Joana i Ricardo. El segon grup ho componen Rafa, Carlos, Ana, Floren, Migue i Marisa. La ferrata s'ascendeix amb rapidesa donat que no reverteix massa dificultat. Aquesta ascendix en dos trams verticals units per un passamans. Una vegada dalt, el primer grup es dirigeix a la capçalera del ràpel, on esmorzem i al poc arriba el segon grup. Mentre, vaig instal·lant el ràpel i descendisc fins a la seua base, a continuació abaixen els catalans. Mentre Alberto es queda assegurant el descens, jo creue el pont tibetà i instal·le la tirolina, llavors arriba Alberto per a frenar-me i recuperar la corriola mentre Miquel assegura el descens. Una vegada pase la tirolina, em quede assegurant perquè a poc a poc vagen passant tots pel pont tibetà i la tirolina. Cal destacar la llavor de Migue en la capçalera del ràpel, en la que va romandre fins que van baixar tots per a assegurar-se que tots s'instal·laren bé el descensor i donant instruccions per a baixar el ràpel. Una vegada el primer grup acabà, inicia el descens per la senda de fites fins una caseta on ix ja una senda en bones condicions que ens porta fins als cotxes. Poc després abaixem el segon grup (a què jo m'he canviat) i ens trobem en els cotxes tots junts. Són les 12:00 hores, sorprenentment a pesar de ser un grup nombrós hem acabat a una bona hora. Tots ens ho hem passat magníficament i parem en la Vall d'Uixó a prendre quelcom fresquet i canviar impressions.

Tots posant per a la foto

Ana creuant el pont tibetà

Després mentre uns tornen a Gilet, altres ens anem a una casa que té Lola a la platja de Puçol i on ens esperen ella mateixa, María José i Oriol, Isabel i María José (del Puig), amb un aperitiu i un fabulós arròs del senyoret que s'han currat durant el matí. Poc després de dinar Alberto, Esther i Miquel s'acomiaden de tots nosaltres ja que tenen unes quantes hores fins arribar a Barcelona. Esperem retrobar-nos prompte de nou!!!

Galeria fotogràfica Via Ferrata Vall d'Uixó

02/06/2013. Barranc de Cocioles a Manzanera (Terol)

Crònica per Ricardo Silvestre:

Vistes del paisatge

El diumenge 2 de juny Rafa i jo vam anar a fer el descens del barranc de Cocioles a Manzanera (Terol). Eixirem a les 8:10 hores, i cap a les 9:20 hores, després de fer una parada a Manzanera a prendre'ns un cafè, arribem al costat d'un corral on deixem el cotxe en un camí que ix a la dreta de la carretera que va de Manzanera a Los Cerezos davant d'unes naus, a un parell de quilòmetres de Manzanera.

Ricardo creuant el riu Manzanera

Després de canviar-nos, vam iniciar l'ascens per la pista i al moment ens trobem amb el riu Manzanera que porta prou aigua. El pont de fusta ha desaparegut i el riu té pam i mig de profunditat. Busquem un lloc per passar i al poc trobem en una zona estreta però profunda un muntó de branques entrellaçades que es recolzen en l'altra vora, sens dubte posades allí per ser usat com a pont. Pase jo primer i, com no, em mulle la bota dreta, Rafa, avisat, passa bé sense mullar-se.

Fites indicant el camí

Continuem pujant per una pista en la qual al poc apareix una
bifurcació a l'esquerra, la qual seguim en ascens. Quan aquesta s'acaba nàix una senda que baixa al barranc, el qual travessem i continuem pujant pel vessant de davant seguint les fites de pedres col·locades indicant el camí. A poc a poc la senda es fa més pronunciada fins arribar a una zona amb pedra solta i molta pendent. Una vegada superat això planegem un poc i de seguida baixem a l'inici del barranc. Ens ha costat uns 35 minuts arribar fins ací.

Ricardo rapelant

Rafa rapelant

Ens equipem i iniciem el descens i al moment apareix el primer ressalt de 4 metres que es baixa destrepant sense problemes. De seguida arriba el primer ràpel, de 10 metres per enllaçar amb el segon de 16 metres, que té una marmita trampa difícil d'evitar, de fet Rafa baixa primer i cau dins d'ella, menys mal que està seca, després ha de trepar per passar a l'altra part i seguir rapelant. Una vegada baix recupera la resta de corda i fa un ràpel guiat perquè jo no caiga en la marmita. La zona està molt encanonada amb grans parets verticals. Continuem descendint un ràpel de 4 metres, un altre de 2 metres, un més de 3 metres i un altre de 6 metres per arribar al ràpel de 15 metres que baixe jo en primer lloc, és una cascada seca de pedra polida. A partir d'ací el barranc s'obri i després de caminar uns metres sortejant una frondosa vegetació arribem a l'última capçalera amb un ràpel de 7 metres. De seguida eixim del barranc pel vessant esquerre seguint unes fites de pedra i en un parell de minuts estem a la pista que vam agafar a la pujada. Baixem per la pista fins al riu i pase de nou jo primer ficant a l'aigua, aquesta vegada la bota esquerra. Rafa passa sense mullar-se de nou. Han passat dues hores des que vam iniciar el descens del barranc, són les 12:00 hores i després de beure i menjar alguna cosa tornem a Gilet on vam arribar una hora després.

Rafa i al fons Ricardo rapelant

Ha sigut una jornada divertida i interessant. El barranc és molt tancat, polit, molt tècnic i esportiu, només li falta l'aigua. Al final vam decidir que al juliol tornarem i enllaçarem el barranc amb la ferrada de les Alhambras que es troba molt a prop però que fins a aquesta data està prohibit fer per nidificació d'aus rapinyaires. També hi ha prou rutes senderistes per la zona que hauríem de fer amb el grup de muntanya.

Galeria fotogràfica del barranc de Cocioles

Cova de la Mina (Gilet)

Per Ricardo Silvestre i Pepe Nari:

Situació de la cova

El passat 17 de maig vaig fer una ruta a la Cova de la Mina, havia pujat ja un parell de vegades però havia estat incapaç de trobar-la. A molts com jo els havia passat el mateix i alguns deien que si la cova de la mina era un mite. Doncs no, existeix! Seguint les indicacions del nostre amic Paco Gimeno, no m'ha estat difícil de trobar. Les fotos són la prova. Això sí, cal anar amb extremada precaució perquè correm el perill de caure dins d'ella a plom si no ens adonem de veure-la. El lloc no és molt freqüentat però s'hauria d'acotar per seguretat.

Entrada de la cova

Des de eixe dia son molts els amics de Gilet que s'han acostat a veure-la, uns per confirmar la seua existència, com Jesús Domínguez, Paco Garcia i el Tate, i altres amb la curiositat de descobrir el que s'amaga dins d'aquesta cova, com son Ricardo i Rafa, experts en l'escalada i l'espeleologia  que el passat dia 24 de maig van fer una visita al interior de la cova. El nostre amic Ricardo ens conta: 

"Aquesta vesprada hem baixat Rafa i jo a la cova de la Mina. És un pou d'uns 6 metres que hem baixat amb cordes i amb equips de espeleologia. Després hi ha un terraplen d'un metre i un altre ressalt de 2 metres que es baixa també amb cordes. Una vegada baix, a l'esquerra hi ha una gatera que s'endinsa 3 o 4 metres en descens fins arribar a un altra vertical molt estreta que a penes mesura pam i mig. He tirat una pedra i haurà baixat uns 10 metres mes. Pense que es podrà baixar fins baix, però tindria que ser una persona mes xicoteta qui baixara primer. Parlaré amb uns amics espeleòlegs a vorer si volen vindre a explorar la cova. No hi havia ratpenats, i el guano que hi havia era vell i estava molt sec. Pense que no hi ha cap colònia de ratpenats dins de la cova".

Ricardo en l'interior de la cova

Diversos membres del Club comentarem la idea que seria interessant ficar-ho en coneixement de la autoritat competent i que ells foren els encarregats d'avaluar la perillositat del lloc, i també localitzar la seua ubicació. Luismi contactà amb Mª José, l'agent forestal del Parc Natural de la Calderona, i quedà amb ella huí per anar a vorer la cova. 

Aquest matí hem anat Mª José i el seu company Héctor, Luismi i jo, i els hem acompanyat fins a la cova. Héctor, molt valent ha baixat a explorar la cova i ha quedat molt satisfet. Ens han dit que tornaran amb un company que li agrada molt la espeleologia, i que amés faran un informe ubicant la cova i avaluant els seus riscos.

Ubicació de la cova de la Mina

Galeria fotogràfica de la cova de la Mina