30/08/2013. Ultra Trail del Mont Blanc, UTMB 2013.

A principis del mes d'octubre em vaig trobar a Alex i un amic corrent per la muntanya, varem parlar de la seua experiència en la carrera del Mont-Blanc. Li vaig proposar que s'animara a fer una crònica contant en primera persona la seua experiència, com diu ell, "...la que sens dubte és la carrera de muntanya més important del món". Vos convide a que llegiu la crònica, és fabulosa, a més les fotografies que ens aporta son espectaculars.
Des del Club volem agrair a Alex, Ivan i Paco per compartir la seua experiència amb tots nosaltres.

Crònica de Alex Bolinches Aznar:

Alex, amb Ivan i Paco

El passat mes d'agost vaig participar en l'Ultra Trail del Mont-Blanc, la que sens dubte és la carrera de muntanya més important del món. No és la més llarga ni la més dura, però el UTMB és la referència per a tots els amants del trailrunning. Ho és per moltes raons, però sobretot per la bellesa del traçat, per l'excel·lent organització i per l'espectacular ambient que es respira al voltant de la carrera.

Córrer pel massís del Mont-Blanc és una experiència única. Per a tots els que ens agrada la muntanya, córrer entre aquells paisatges és el més semblat al paradís i aquesta carrera et deixa imatges que no s'obliden.

L'organització de la prova és impecable. Es nota que estàs en una carrera de les grans des del mateix moment que trepitges Chamonix. Tant la prèvia com l'organització al llarg de tot el traçat és molt professional, cuiden al corredor fins al més mínim detall. Però si alguna cosa sorprèn del UTMB és el magnífic ambient que es viu durant tota la carrera, i la gran quantitat de gent que hi ha animant durant tot el traçat.

Així que, després de passar uns dies en Chamonix gaudint de l'ambient i veient les altres carreres que precedeixen al gran ultra (TDS i CCC), el divendres 30 d'agost era el gran dia...

Són quasi les quatre i mitja de la vesprada i falta molt poc per a l'eixida. Apenes puc parlar amb Iván i Paco per la bullícia, la música, els corredors, els esquellots de la gent que anima, el speaker...

Tota la gent de Chamonix està bolcada amb els corredors (mai havia vist un ambient tan gran en cap carrera, però aquesta carrera és així).

Estem situats quasi dels últims, veient a dos mil persones per davant. Donen l'eixida amb música de Vangelis i la cridòria del públic i els corredors va en augment. Després de diversos minuts passem baix l'arc d'eixida, però caminant, sense poder córrer encara.

Eixida de la carrera

Deixem arrere el poble i de seguida entrem en la muntanya per una sendera que ens deixa córrer a gust durant les primeres hores. A partir d'ací, comença la carrera de debò i els corredors es van posicionant i triant el ritme de carrera.

Comencen les llargues pujades i baixades, una després d'una altra, i la rutina que seguirem durant tota la carrera. Córrer on es puga, baixar aguantant el ritme, reservar forces, menjar, beure, abrigar-se, passar els punts de control i els avituallaments, ...

La primera nit passa ràpida i a l'alba entrem a Itàlia pel Vall d'Aosta (espectacular). Tenim 17 km de baixada prou ràpida i molt tècnica en el tram final, fins a Courmayer, Km 77 (ací tenim el primer lloc de descans).

Són quasi les vuit del matí. Canvi de roba i sabatilles, menjar sense pressa, i ens anem sense parar a dormir. Encara queda molt i les forces i el cap van bé.

Fins al Km 95 anem per sendes que ens permeten córrer durant molt temps. Un parell de punts de control i menjar, i a tornar a pujar per a entrar a Suïssa pel Grand Col Ferret. Molt de vent fred en el serral, així que toca abrigar-se i per a a baix una altra vegada corrent. Quasi 21 km de baixada per prats i sendes inacabables.

En el següent avituallament el cos em demana descans (són les cinc i mitja de la vesprada). Decidisc intentar dormir , encara queden mes de quaranta Km i pujar tres mil metres de desnivell. Vaig conseguir dormir deu minuts, i una altra vegada de nit, pujant i baixant les ultimes tres muntanyes que ens queden.

Clareja de nou i ja veiem al fons la vall de Chamonix (estem a casa). Els últims quilòmetres es fan mooolt llargs i els peus han dit prou.

Baixem quasi caminant fins que entrem en el poble i sense adonar-nos, volem cap a la meta. Són les deu i mitja del matí, els carrers plens de gent animant i cridant el teu nom. Han passat mes de 40 hores des que eixim.

No se si tinc son, fam, cansament, set… però tinc la sensació que si que ha valgut la pena tants mesos de durs entrenes i carreres.

Els tres herois, Alex Bolinches, Paco Bayarri i Ivan Esteve

09/11/2013. Fixta d'abres i arbustos en la ruta de la Fageda del Retaule.

El nostre amic Francisco Sanchez i Orón, més conegut com Paco, en la ruta del passat 9 de novembre a la Fageda del Retaule, va deleitar als presents amb els seus coneixements en botànica, identificant nombroses espècies d'arbustos com així, els noms dels arbres. A continuació el nostre amic, ens ha elaborat una fitxa amb il·lustracions de fotogràfies del que varem vorer en el transcurs de la marxa.

Fitxa:

Pinus nigrasubsp. Salzmannii

Pinus sylvestris

A l'inici de la marxa, ascendint, vam poder observar tant el pi negral o laricino (Pinus nigrasubsp. Salzmannii) i el pi silvestre (Pinus sylvestris). 

En arribar al cim on parem a esmorzar destacaria la presència de savines (Juniperusphoenicea) que desprenien una agradable aroma.

Juniperusphoenicea

Buxus sempervirens

Juniperus communis

El descens va ser fabulós en un primer moment observem el boix (Buxus sempervirens), arbust molt abundant en aquesta zona i el ginebre comun

 (Juniperus communis).

Ilex aquifolium

En una xicoteta esplanada ens esperaven dos arbres especials, d'una banda un gran teix (Taxus baccata) i gairebé enfront un grèvol (Ilex aquifolium).

Taxus baccata

Finalment arribem a la Fageda del Retaule on vam poder gaudir d'un bosc de Fajos (Fagus sylvatica) al costat de arces (Acer opalus subsp. Granatensis) i avellaners.

Fagus sylvatica

Acer opalus subsp. Granatensis

09/11/2013. Passejant per la comarca del Montsia

El passat dia 9 de novembre, un nombrós grup amics del CM Xocainet participaren en una de les rutes més boniques en aquesta estació de l'any. A continuació teniu la crònica cortesia de Antonio Martínez.

Crònica:

La colla andarina per a aquesta ocasió va congregar 19 aventureres i aventurers per a recórrer una ruta circular pels Ports de Beceite i Tortosa. L'àrea de la ruta la teníem definida (5.2 Kms²), i ens podíem permetre algunes variants per a acabar recorrent entre 18 i 20 Kms.

A les 09,45 iniciàvem la marxa amb la força que dóna un bocata, una cervesa i un cafè (alguns amb més condumio i uns altres menys) i amb els baixos dels cotxes fora de perill després de 8 Kms de camí forestal amb dificultats importants per als cotxes.

Comencem en el Area del Fou, vam retrocedir uns metres per a iniciar la senda al costat d'una casa que havíem vist des del cotxe. Si la idea inicial era fer la ruta en el sentit de les agulles d'un rellotge, solament calia no explicar-ho, perquè una distracció no mes començar en la zona de la casa, ens va portar per la senda mes marcada i que no era la del projecte. Vist l'error, semblava mes convenient fer la ruta al revés del previst i finalitzar a la vesprada en pista en lloc de senda i molt millor per si fèiem l'ultim tram amb poca llum. El dia pintava bé malgrat començar amb aquesta ensopegada i que la climatologia (fresquet i vent) no era exactament com apuntaven les previsions.

La senda del Barranc de Racó del Tabac ens portà fins al Plans de Valldebous en 1:15 hores, superant un desnivell de 400 metres i una distancia 3,2 kms. En aquest tram ens acompanya matoll baix, arbustos, ginebres, varietats de pi i destacant el pi negre, alzines i algun teix menut, que per la zona hi ha alguns com veureu més endavant. Arribat a aquest punt de la crònica no em faig responsable de posar nom a arbres que no són exactament el que jo li done, i sense mes ambages, li tire el “mort” a l'expert en arbres (Paco) a veure si es pica i els identifica ell.

Des dels Plans de Valldebous comencem a tenir vistes cap al Mediterrani i les costes de Castelló. El terreny com el seu nom indica era bastant pla o plànol, lloc on s'emmagatzemava la fusta que baixaven de Valcaneres Altes, abans de baixar-la al barranc de la Fou. En aquests plans, els experts en fongs van trobar alguns i diversos rebollons.

Creuem la zona dels Povet dels Plans, i continuem la nostra senda a la recerca de “El Teix”. Teníem per davant 2 Kms i pujar 250 metres, fins a arribar a aquest arbre mil·lenari. Abans d'arribar al Teix, amb 4.5 Kms recorreguts i 2:15 hores, bé fora per cansament, fam o per recrear una escena “goyesca” en el camp, la vam emprendre de nou amb els bocatas, la bota de vi i la fruita seca. Poc després crec que ens vam sorprendre amb les panoràmiques que teníem sobre les terres de l'Ebre i el Delta.

Arribem a “El Teixet” a les 12:30 hores, 5.5 kms recorreguts i estabem a 1222 msnm. Comencen a despuntar els colors grocs, marrons i vermellosos sobre el verd, encara que s'endevina que li falta l'esplendor del colorit que tenen en tardors més fredes. En aquest punt, ens crida poderosament l'atenció, el que jo crec que era un lentisco a vessar de fruits rojos. El Teix quedava un poc protegit del camí i ho vam veure després. M'haguera agradat trobar més informació d'aquest Teix però no l'he trobat, deu ser molt antic tenint en compte que el seu desenvolupament és molt lent i el perímetre del seu tronc és de mes de 2 metres segur.

Abans de reiniciar la marxa havíem de decidir-nos per prendre la senda mes curta per a arribar al Retaule o pujar i donar la volta per “els mirandes”. Prenem el camí mes curt, que encara quedava molt per veure: la fageda, el pi gros, les formacions geològiques capritxoses del barranc de retaule, menjar -molt important-, i arribar al area del Fou amb possibilitats d'alternar el camí de tornada amb algun tram per l'interior del barranc del la Fou i també acabar per la senda de la Font i la cova de l'Angel (la que no vam agafar a l'inici de la ruta).

En aquest tram vam anar per camí forestal pràcticament fins al final i la vegetació canvià totalment:

arces, castanyers, avellaners, boix, hages, grèvols que encara sent un arbust destacava pel potents roig dels seus bayas. Fins a el “rei” del parc natural, -el Faig Pare- , gaudim els colors de les fulles i arbres del camí i les formacions de pedra, la que criden “cara de l'indi” potser la mes coneguda. En el Faig Pare vam fer les fotos de rigor i per un moment en els peus d'esquest faig majestuós de 250 anys d'història, ens vam veure acompanyats per un gran grup de gent que arribaven des de la font de retaule.

Decidim cercar una zona de sol per a menjar. Ja eren les 14:00 hores, havíem caminat 9 Kms i havíem

iniciat un descens suau que solament ho trencaríem per un moment en la visita a l'últim gran arbre de la zona. Reprenem el camí a les 14:45 hores, deixem el camí i continuem per la senda de la Font del Retaule que ens portava al Pi Gros, arbre d'una altura total de 31,5 m, circumferència de fust de 4,60 m i copa de 22.5 m.

Eren les 15:30 hores i ens quedaven mes de 6 Kms fins als cotxes i eixir del barranc de la Fou pels 8 kms de pista fins al pantà d'Ulldecona. Arribem al final de la nostra ruta, ja sense abandonar el camí forestal, els mateixos que vam eixir, però alguna cosa mes cansats després de 7:30 hores, d'elles 6:00 hores o alguna cosa mes en moviment, 17.2 kms recorreguts i un desnivell acumulat de 1330 metres en cames, genolls i esquena.

Els que anàvem en el primer cotxe vam tenir la fortuna de veure en el fons del barranc tres cabres, no m'atrevisc a dir que hispàniques, perquè seria molt atreviment. Arribem a la presa del pantà i prenem uns cafès amb llet, pastes i moscatells en el Moli de l'Abat després que el cambrer o amo, barcelones de naixement, valencià d'adopció i ancestres de Lavapies, ens fera demanar d'un en un i pagar l'import abans de moure'ns del mostrador. Ale, ara toca agafar el cotxe que ens anem a Gilet, el Puig, Massamagrell i crec que fins al Cabanyal.

Fins a la pròxima.

Galeria fotogràfica

Ruta GPS

09/11/2013. La Fageda del Retaule.

Per al proper dissabte 09/11/2013, la ruta suggerida és la Fageda del Retaule. A continuació vos detallem la informació preparada per el nostre amic Antonio Martínez López. 

La Fageda del Retaule.

Eixida:

El punt de reunió i eixida a Gilet serà a la Plaça Verge de l'Estrela a les 06:00 hores. S'estima que arribarem sobre les 08:00 hores al Moli de l'Abat, en la Tinença de Benifassà (Castelló), carretera de La Sénia a Pobla de Benifassà, Km 5 de la CV 105. 

Amics del C.M. Xocainet en la visita del any passat

Dades i previsions:

Inici de caminada a peu al àrea de descans del Fou: 09:00 hores

Tipus de ruta: Ruta circular

Nivell de dificultat: Moderat-alt

Desnivell acumulat de pujada: 1126 m

Desnivell acumulat de baixada: 1055 m

Distancia prevista: entre 18 i 20 Km

Temps en moviment: 06:00 hores

Temps Total: 08:30 hores

Fi de caminada a peu al àrea de descans del Fou: 17:30 hores

Recomanable:

Roba i calçat habitual de muntanya. Recanvi de calçat en finalitzar. Menjar i beguda per a tot el dia. Borrasquer, frontal (o un altre tipus llum).

Recorregut:

Depenent de les condicions meteorològiques, l'equip i el ritme, anirem alternant les rutes “roja, negra i violeta”. No patiu, a casa tornem segur.

Mapa de la ruta

27/10/2013. Falda del Garbí i fonts de Campaner i de la Murta.

El passat cap de setmana, el nostres amics del club van complir amb el calendari d'eixides programat. Aquesta setmana la eixida era en Gilet o en les seues rodalies. Al final, la ruta triada va ser la que recorre la falda del Garbí i les fonts de Campaner i de la Murta. El nostre amic Antonio García ens delecta amb el següent vídeo amb les fotos de l'eixida.

09/10/2013. Crònica III Volta al Terme de Gilet 2013.

Crònica per Pepe Nari:

El passat 9 d'octubre de 2013, per tercer any consecutiu, es va celebrar la III VTG 2013, amb un gran èxit de participació.

La prova que travessa paratges del Parc Natural de la Serra Calderona, amb un recorregut de 21 Km i un desnivell positiu acumulat de 1100 m, en la modalitat marxa-carrera, ha sigut organitzada pel Club d’Atletisme Gilet i el Club de Muntanya El Xocainet, i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gilet.

Luis A. Hernando i Eva Maria Moreda amb el integrants

del C.A. Gilet i del C.M. Xocainet.

 Foto de Jose Rodríguez.

Al igual que en la primera edició, la prova va tenir l'atractiu de comptar amb la presència de dos referents d'aquest esport, tant a nivell nacional com a internacional, com són Luis Alberto Hernando Alzaga (Adidas Team), i Eva Maria  Moreda Gabaldón (Sa Milana-Alaró).

Passats uns minuts sobre les 8:30, es va donar l'eixida, el cap de carrera va eixir molt ràpid agafant posicions per a evitar taps en l'inici de la senda de la furgoneta, estreta i amb rampes curtes però amb molta pendent. Ja des de l'inici, la carrera va ser liderada per Carlos Aguilella Pallares (Club Mur i Castell-Tuga) i Luis Alberto Hernando, passant pels diferents punts de control i avituallamients alternant les seues posicions.

Luis A. Hernando y Carlos Aguilella Pallares baixant per la senda de la Creu. Foto de betatrailrunner.com

A poc a poc, el gruix de corredors i senderistes van anar passant per tots els paratges pels quals transcorria la III VTG 2013, senda de la furgoneta, Barranc dels Merles, els Bonsais, el Morró, Xocainet, Balcó de la Penya, senda del Drac, la Creu, Barranc de Xocainet, Sant Esperit, senda del Pi Negre, Tallafocs,  Bassa Empina, Barranc Balau, la Mina, Barranc de la Maladitxa, i finalment la senda del Xampinyó per a entrar de nou al poble.

En l'últim terç de la carrera es van decidir les posicions finals. En aquests últims quilòmetres, Luis Alberto Hernando es va despistar del recorregut en dues ocasions perdent posicions, amb el que Carlos Aguilella  Pallares va arribar en solitari a la meta portant-se la victòria amb un temps de 1:43:06. El podi masculí ho van completar José Luis Castillo (Regiment NBQ) i Ernesto Diago Marin (C.A. Vall d’Uixò). Luis Alberto Hernando va entrar en meta 10º, per davant d'Eva Maria Moreda Gabaldón que es va portar la victòria en la categoria absoluta femenina amb un temps d'1:56:46.

Luis A. Hernando amb el jóve José Carlos Díaz García.

Foto de Sergio Andrés.

En la categoria local masculina la victòria va ser para Héctor Benajas Pastor (C.A. Gilet) amb un temps de 1:54:08 i en la categoria local femenina la vencedora va ser Noemie Cassin (C.D. Morvedre) amb un temps de 2:56:12.

Cal destacar l'abandó del jove corredor local José Carlos Díaz García (C.A. Gilet), de tan sol 16 anys, que mancant 3 Km per a la meta va haver de retirar-se per una lesió en la planta del peu. Fins al seu abandó en el 5º avituallant marxava 3º absolut en solitari.

Més de cinquanta voluntaris i voluntaries es van encarregar de senyalitzar els encreuaments perillosos, de preparar els avituallaments, de realitzar fotografies dels participants, preparar l'aperitiu de meta, megafonia, etc. Sense la col·laboració de tots ells, no hauria sigut possible la realització d'aquest esdeveniment.

Voluntaries preparant el picoteig de meta junt al speaker Kike Moret. Foto de Kike Moret.

12/10/2013. Ruta al Montgó, Dénia.

Fitxa tècnica:

- Distancia: 16.500 km
- Ruta circular: SI
- Desnivell acumulat: 720 m
- Temps de ruta: 8:00 hores
- Temps en marxa: 6:00 hores
- Track GPS: SI
- Galeria fotogràfica: SI
- Nombre de participants: 21

Crònica per Antonio Martínez López:

Complint amb la programació d'eixides del Club huí toca anar al Montgó. La participació ha sigut mes àmplia del esperat, en total 21 participants.

Eixim de Gilet amb quasi mitja hora de retard i no vull dir qui es va adormir per a no fer parlar en la meua contra. Els de El Puig no se si van complir l'horari, però van eixir 17 persones en quatre cotxes.

Arribem a la zona de l'ermita del pare Pere (punt de trobada i eixida de rutes) a les 09:00 hores (sempre hores aproximades). En el nostre cotxe anàvem 4, després d'arreplegar el passatger de Torrent. Després dels nervis previs a qualsevol gesta, contactem amb els de El Puig, que estaven còmodament en una terrassa per a prendre quelcom..., en general, esmorzar.

Solucionats els primers tràngols normals en aquestes situacions, sobre les 10:00 hores -no tornaré a repetir que aproximadamen- iniciàvem el camí enfilant a la primera desviació en El Camí de les Colònies i continuar per la dreta fins a l’enllaç que ve o va a Jesús Pobre. Ens costa 1:30 hores pujar des de 102 a 425 msnm. La senda zigzaguejava i s’empinava amb vegetació abundant i en terreny humit. Així arribem al Km 3 com podeu veure fins a arribar a foto amb NÚM. “47”.

Continuem la Ruta i aconseguim una cima que ens deixa veure la Safor al fons i Dénia als peus. Ens parem per a fer unes fotos del grup de 20 mes el de la foto i deixar passar a una parella d’alemanys “per a evitar conflictes”, amablement els alemanys es despedixen dient: "en creu ens veiem", déu.

Arribem a la desviació a la creu del Mongó amb 5.35 Km caminats i una altitud de 634 msnm i després d'una breu locució decidim desviar-nos i pujar. Estem a 662 m, i en el Km 5.68, fem un descans, ens ajuntem amb els alemanys, murcians, catalans i els deixem que vagen davant perquè no ens entorpesquin en el nostre ritme. En aquest punt es reprèn el debat de si baixem a la senda i cresteamos fins a la cima, no hi ha discussions, ens dividim en dos grups.

Arribem a la Cima 727 msnm i 7.8 Km recorreguts. Els que han cresteado arriben abans, clar, han fet un recorregut mes curt que per la senda. Entre xiulets i flautes, són quasi les 2 de migdia i cal alleugerir les motxilles, que van carregades de menjar, inclús,  botella de vi i bóta –també plena-. Allò que s'ha comentat ho podeu anar veient fins a la foto número 80, en la que ja iniciem el descens.

En menys de 3 Km baixem fins a la Cova del Camell, hem descendit uns 500 m per roca calcària (de 727 a 231) i portem caminats  10.3 Km. En aquest punt també hi ha tertúlia, hi ha qui pensa que el GPS no va bé, hem de portar caminats prop dels 20 km. També cal dir que en aquest punt algú crida: "VISQUEN ELS ORGANITZADORS", i va haver-hi aplaudiments; si algú va tindre pitjors desitjos, se’ls va callar. Continuem mes reposadament els 6 Km que ens quedaven fins a arribar als cotxes pel camí de les Colònies, amb el mar a la dreta, els velers, i alguns xalets i piscines de mes en la vessant entre el camí i els Rotes.

Per a despedir-nos ens prenem unes cerveses en els Rotes mentres es comentava amb satisfacció les hores passades en el Mongó, la bellesa de la ruta, de les vistes, la flora i la fauna que vam veure (Margallons xanglots de dàtils, palometes, caragols). Sent una ruta quelcom dura i amb dificultats vos animem que la feu.

Ruta GPS

Galeria fotogràfica

Vista virtual 3D III Volta al Terme de Gilet 2013

Hola amics i amigues, falten 7 dies per a la celebració de la III Volta al Terme de Gilet 2013. Al igual que en la I Marxa Senderista de Gilet, hem preparat un vídeo fet amb Google Earth del recorregut virtual en 3D de la III Volta al Terme de Gilet 2013. Té una duració de 10 minuts i esperem que siga del vostre gust... 

12/10/2013. Eixida al Montgó

Hola amics i amigues, passat l'estiu reprenem la nostra activitat que mes ens agrada. La primera eixida programada per a aquest últim trimestre és al Parc Natural del Montgó a Benidorm. La eixida està programada per al proper dissabte 12/10/13, l'hora d'eixida des de Gilet és a les 6:45 en la Plaça Verge de l'Estrela, i des de El Puig a les 7:00 en Prado del Rei.

IMPORTANT: Hi ha que confirmar assistència per anar, l'últim dia per comunicar-ho és el 09/10/13. Ho comunicarem al grup de whatsapp del Club, la persona de contacte és Mª Jose de El Puig.

També vos recordem, que la gent que no està federada, asumirà la seua responsabilitat en cas d'accident.