20/04/2013. Via ferrata de les Marujes (Tavernes de la Valldigna) i via ferrata de la Penya de l'Aventador (Genovés).

CRÒNICA

Per Ricardo Silvestre.

El passat dissabte 20 d'abril vaig quedar amb Rafa i Eli, a les huit del matí per a fer la via ferrata de les Marujes a Tavernes de la Valldigna i a continuació un treking de 45 minuts fins una de les Creus de Tavernes on hi ha instal·lats cinc ràpels per baixar al poble (es pot baixar més ràpidament des del final de la ferrata per una senda però ens venia de gust baixar els ràpels). De camí, en el cotxe, els vaig comentar que si no tenien pressa per tornar podríem fer després de dinar una segona ferrata a Genovés, prop de Xàtiva, la via ferrata de la Penya de l'Aventador. A la qual cosa tots dos van contestar que no tenien cap compromís i que també els agradaria fer-la perquè no la coneixien.

Només arribar a Tavernes de Valldigna esmorzem i a continuació vam fer una aproximació d'uns vint minuts fins a l'inici de la ferrata. Ésta es troba en una corba de la senda per la que ascendim. Al arribar ens posem els equips i en primer lloc desenfilem uns cinc metres (també es pot rapelar, de fet és el més segur) fins al cable d'un pont tibetà que travessa un xicotet barranc. El pont tibetà té uns quatre metres de longitud i consta d'un cable per als peus i altres dos d'assegurança.

A continuació hi ha un passamans i un ascens d'uns cinc metres per a arribar a una senda que ens aproximarà per una forta pendent fins a l'inici de la paret principal de la ferrata. En la base d'ella es troba una placa amb el seu nom. El primer pas és prou complicat ja que està molt alt i cal estirar-se i buscar suports en la paret de roca per a arribar al primer escaló (cal tirar molt de braços). Superat el primer pas, ascendim uns metres per a arribar a un pas horitzontal compost per perns en compte d'escalons i que tira un poc per a arrere, és aquest un pas prou delicat que superem prou bé. A partir d'ací la pujada és més fàcil encara que molt vertical i exposada. Ja hem pujat uns 40 metres i des de dalt descobrim un bonic paisatge.

Ara hem d'acostar-nos fins a una altra paret d'uns deu metres que superem sense dificultat i finalment arribem a un xicotet ressalt d'uns tres o quatre metres equipat amb grapes però sense cable i en el que hi ha una caixa que oculta una llibreta en què es pot escriure algun comentari (nosaltres no ho fem). Una vegada dalt ens aproximem a una senda que agafem cap amunt per a dirigir-nos cap a un PR que ens porta fins una de les Creus que estan sobre la població. Des de la base d'ella s'inicia una sèrie de ràpels (cinc en concret) per a acostar-nos fins a Tavernes. Els ràpels estan molt ben instal·lats i resulten molt divertits, el primer tindrà uns 25 metres, els tres següents són més curts (8 - 12 metres) i l'últim té uns 30 metres encara que no és totalment vertical. Des del final d'aquest últim ràpel i fins a la senda que ens torna al poble hi ha un penós descens camp a través sense indicis de senda i amb gran quantitat de pedra solta, sens dubte el pitjor de la jornada ja que ens castiga les cames sense pietat. 

Una vegada en el poble dinem en el mateix bar que varem esmorzar. Després ens dirigim a Xàtiva i des d'allí a Genovés per a fer la via ferrata de la Penya de l'Aventador que està situada en les proximitats de la Cova Negra. Aparquem el cotxe en una pinada i allí mateix ens posem els equips ja que a penes hi ha 10 - 15 minuts fins a la base de la ferrata. Ésta es troba en una gran penya de roca en què també hi ha nombroses vies d'escalada.

És un gran mur de roca vertical de més de 50 metres. La via està molt ben equipada, puja molt vertical i la seua principal dificultat consisteix en el fet que les grapes estan col·locades molt separades amb el que en totes elles cal buscar suports en la roca per als peus per a poder arribar a la següent grapa. La part superior de la ferrata es complica al desaparèixer en algun tram les grapes i haver de buscar preses en la roca per a continuar pujant. Ja prop del final hi ha dos passos complicats en els que cal estirar-se i quasi botar per a arribar a agafar-se al ferro a més de tindre un poc de desplom. Superat aquest obstacle ja només queden uns metres fins a la cima. Dalt podem gaudir d'unes fabuloses vistes.

El descens es realitza sense dificultats per una senda ben marcada i en menys de vint minuts arribem al cotxe.

Arribem a Gilet deu minuts abans de les set de la vesprada i aprofitem per a prendre'ns unes cerveses i comentar la jornada. La veritat és que ha sigut un dia molt complet i hem quedat realment satisfets de l'activitat realitzada.

Ací teniu el enllaç a la galeria fotogràfica d'aquesta eixida. Esperem que vos agraden.

31/03/2013. Via ferrata de Foradada del Toscar (Huesca).

CRÒNICA

Per Ricardo Silvestre:

El passat 31 de març vaig tindre l'ocasió de fer la via ferrata de Foradada del Toscar (Huesca) amb uns amics que viuen en Sabiñánigo, Fernando i Javi. Està situada a uns 15 quilòmetres d'Ainsa en direcció a Campo. Al poc de passar un monument al costat de la carretera  que representa una sèrie de llances, a l'esquerra de la carretera hi ha una pista accessible a tot terrenys que ascendix fins a situar-se molt prop de la via ferrata que es troba en els tallats situats a l'esquerra de la carretera en direcció cap a Campo. Deixem el cotxe en l'inici de la pista, on havien altres vehicles, junt amb un cartell que explica l'itinerari de la ferrata. Ascendim per la pista fins una bifurcació i agafem la de la dreta i la continuem fins que s'acaba en una senda que ascendix fins a l'inici de la ferrata. En total ens costa uns 20 minuts l'aproximació, mengem quelcom i ens posem els equips.

La ferrata té un desnivell de 240 metres i està dividida en tres seccions:

• La primera part ascendix de manera molt vertical i exposada fins a la punta d'una agulla. Al principi es puja per un mur i a poc a poc es va enclavant en una canal en què cal passar de vegades a la paret de davant, ja siga per algun pas molt llarg, com per un pont d'un tronc o per un altre pont tibetà. Durant l'ascensió acabes pujant per la part de darrere de l'agulla. Aquesta part de la ferrata és espectacular pel vertical, divertida, exigent, variada i diferent, a més les vistes són fabuloses tant en l'ascens com una vegada dalt de l'agulla, en la que a penes caben 4 o 5 persones.

• Des d'ací s'inicia la segona part de la ferrata amb un descens d'uns 6 metres, es passa per mitjà d'un pas llarg a la paret de davant i fem un passamans que va rodejant la paret uns metres per a tornar a descendir altres 4 o 5 metres i continuar un llarg passamans que fa una corba rodejant la paret per a situar-se en la part posterior de l'agulla, i arriba fins un pont de cables i planxes d'uns 20 metres però molt estable i senzill de passar.

• Ací s'inicia la tercera part de la ferrata que és l'ascensió d'una altra agulla. Aquesta resulta més senzilla que l'anterior, encara que el desnivell també és considerable, ja que ascendix menys vertical i amb trams de descans, la qual cosa s'agraïx ja que després de tot l'esforç anterior està bé acabar un ascens més fàcil encara que siga llarg.

L'ascens total ens ha costat 2 hores. Una vegada dalt cal descendir uns 5 metres i començar la tornada per una canal que en el seu inici esvara considerablement per la forta pendent, encara que amb l'ajuda d'unes cordes que hi ha instal·lades es descendix sense problemes. Després de 40 minuts baixant arribem fins al cotxe amb la satisfacció d'haver gaudit d'una ferrata realment bonica. Ja només ens falten les cerveses i els entrepans que ens anem a menjar en Ainsa, un bon final per a esta jornada.

Ací vos deixe un enllaç a la galeria fotogràfica per vorer mes fotografies realitzades en la via ferrata. 

Programació activitats segon trimestre 2013

Hola amics i amigues del C.M. El Xocainet, després de passar les festes falleres i les pasqües, s'hem reunit i hem elaborat el calendari d'activitats per al segon trimestre de 2013. Vos esperem.