Volem mostar-vos dos videos de la VTG 2016:
El primer video és de TvGilet:
El segon video és una crònica realitzada per Stefan Richelli:
dimarts, 11 d’octubre del 2016
VI Volta al Terme Gilet 2016
El passat 9 d'octubre es va celebrar la VI Volta al Terme de Gilet 2016 amb una gran participació.
Volem mostar-vos dos videos de la VTG 2016:
El primer video és de TvGilet:
Volem mostar-vos dos videos de la VTG 2016:
El primer video és de TvGilet:
diumenge, 2 d’octubre del 2016
01 10 2016 Per alguns camins de la VTG 2016
Crònica per Francesc Gimeno:
El passat dissabte 1/10/2016 un grup de senderistes de CMXOCAINET va participar en la marxa de reconeixement del recorregut de la VI de la VTG 2016.
A les 8:00h, Lourdes, Toni, Mariajosé, Lola, Vicent, Ramón, Antonio i Paco iniciaren el recorregut alternatiu de 11 Km de la VTG, tant de temps sense fer eixides, no recomanava fer tot el track pel terme mes "arrugat" de la Serra Calderona.
Des de la Plaça de la Estrela seguim per a Plaça Jaume I Plaça de l'Esglèsia, Avda. Ausiàs Marc, Racó de la Rambleta, Avda Sagunt al Barri del Ventorillo, camí del camp de futbol, creuem el Barranc de la Maladitja i ja pel traçat de la VI VTG, iniciem l'ascens per la senda que en prolongat ascens ens dú al Coll del Racò de Gausa en este punt escoltem l'arrivada dels corredors que estaben fent tot el track de 11 Km de la VTG i els encoratgem a continuar fent els 6 Km que resten amb bon Crono. Enllaçant amb el SL que puja des d'el Plà del Bou, decidim fer la pista i la senda que puja a Penyes de Guaita i després baixant pel Barranc Balau i travessant la pinaeta fem cap al Barranc del Racò on els bancals de garrofers, ara plé de pins deixen creixer entre la rocalla les antigues tapereres, amb les tan preades tàperes en la cuina mediterrànea.
Després de creuar el Barranc de la Maladitja continuem entre pins fins arribar al carrers de Gilet, i la Plaça fi de la ruta, ací decidim que no poden faltar unes cerveses a Ca Kico, per recuperar els fluids que hem deixat pel camí.
Anim i fins la propera.
El passat dissabte 1/10/2016 un grup de senderistes de CMXOCAINET va participar en la marxa de reconeixement del recorregut de la VI de la VTG 2016.
A les 8:00h, Lourdes, Toni, Mariajosé, Lola, Vicent, Ramón, Antonio i Paco iniciaren el recorregut alternatiu de 11 Km de la VTG, tant de temps sense fer eixides, no recomanava fer tot el track pel terme mes "arrugat" de la Serra Calderona.
Des de la Plaça de la Estrela seguim per a Plaça Jaume I Plaça de l'Esglèsia, Avda. Ausiàs Marc, Racó de la Rambleta, Avda Sagunt al Barri del Ventorillo, camí del camp de futbol, creuem el Barranc de la Maladitja i ja pel traçat de la VI VTG, iniciem l'ascens per la senda que en prolongat ascens ens dú al Coll del Racò de Gausa en este punt escoltem l'arrivada dels corredors que estaben fent tot el track de 11 Km de la VTG i els encoratgem a continuar fent els 6 Km que resten amb bon Crono. Enllaçant amb el SL que puja des d'el Plà del Bou, decidim fer la pista i la senda que puja a Penyes de Guaita i després baixant pel Barranc Balau i travessant la pinaeta fem cap al Barranc del Racò on els bancals de garrofers, ara plé de pins deixen creixer entre la rocalla les antigues tapereres, amb les tan preades tàperes en la cuina mediterrànea.
Després de creuar el Barranc de la Maladitja continuem entre pins fins arribar al carrers de Gilet, i la Plaça fi de la ruta, ací decidim que no poden faltar unes cerveses a Ca Kico, per recuperar els fluids que hem deixat pel camí.
Anim i fins la propera.
Fotografia: Antonio Martinez
dilluns, 9 de maig del 2016
07/05/2016 Aitana
Crònica per :Francesc Gimeno .
El dissabte 07/05/16, a les 7:30h iniciem el viatge en cotxes cap a Benifató a la comarca de La Marina Baixa en Alacant, es un municipi de 188 habitants, situat a les vessants de la Serra d'Aitana.
El punt d'eixida es la Font de Partagat on aprofitem per esmorzar abans que res, gaudint del soroll de l'aigua
Patro, Pepe, Angels, Ramon, Juan, Paqui, Pere, Mª Jose, Antonio, Ramon i Paco iniciem l'ascensió pel "Sender Botànic" que ens ofereix pletòric, tota la flora que la primavera escampa per tot arreu, a cada racó, en cada clevill, en la rocalla, en el cara sol, a l'ombria, a diferents alçaries, cada planta, cada arbust, cada arbre, sap quan te que florir, moure i donar fruits. Roselles, Sàlvia, Lletereta, Timó, Xara, Coixinet de Pastor, Lligabosc, Espí Albar, Moixera, Auró, Guillomo, ens acompanyen tot el camí i la boira intenta tapar-los mentre els acarona i els llava amb gotes d'elixir de vida. El rossinyol ens fa saber quin es el seu territori i ens vigila fins que arribem a la Font de Forata, la mes alta d'Alacant
Ànim i fins la propera.
Fotografia: Antonio Martinez, Pere Peiro, Ramon Morales, Pepe Sanchis.
divendres, 22 d’abril del 2016
02 de abril de 2016 RUTA MANZANERA BARRANCO DE LOS COCIOLES SIMA DEL PAUL, POBLADO DEL PAUL, MANZANERA
Crònica per :Francesc Gimeno.
El passat
2 d'abril ens acomboiarem de bon matí per quedar a Manzanera, Angels, Vicent, Aurora,
Paula, Ma José, Lola, Ramon, Paco, Antonio i Paco. Aparcarem vora carretera prop del bar, on un bon cafè ens va
posar enton@ts i tot seguit començarem a caminar deixant a les
nostres esquenes el poble i seguint la ruta fluvial del riu albentosa, passant prop de la
font del bombero i mes avant creuem el riu per una post passarel.la i anem per
antics bancals de cultiu en direcció de la Balsa del Alcalde que recull l'aigua
de pluja que baixa del Barranco de los Cocioles, continuem per una
estreta senda seguint per les vessants que poc
a poc en un continuat ascens ens porta
a un tram de roca llaurada any rere any,
per les fortes avingudes d'aigua, els rosers borts i
els freixes ens acompanyen tot el camí i la Ontina perfuma els nostres passos, seguim per un tram de"cascajar"en ziga-zaga mentre busquem un bon
lloc per pegar un mosset, parem en un ribàs prop de la Fuente del Avellano, des d'on podem
contemplar la Sierra de Javalambre on es poden veure restes de neu i l'observatori
astronòmic, un abeurador i la llana enganxada a les coscolles,
ens diuen que encara es manté la tradició ramadera des de fa molts segles per estes terres del Baix Aragó.
Continuem el camí
buscant la senda que ens porta a la Sima de Paul passant pel Corral de Barruntes, on podem comprovar
per casualitat que la natura es resisteix a ser escodrinyada en la seua intimitat,
utilitzant per part de l'home, aparells d'última generació, i descobrim una
nova modalitat de pesquera en secà, rescat de "dron amb canya"
que com no podia ser d' una altra manera, no piquen a
la primera.
Després d'observar en redó la fondària i la vegetació de teixos i possiblement freixes i per fora pins, resseguim la ruta intentant arribar per sendes poc definides, al poblat del Paul on
entrem per la via pecuaria que te un abeurador al voltant del pou, una trentena de cases, la majoria
rehabilitades per a ser segona residència d'estiueig
i temporada de cacera, després de xarrar amb alguns habitants casuals, continuem pel GR cap al a carretera que va de Manzanera a Barracas, ens endinsem en un
continu descens fins arribar pel Barranco de las Viñas a les proximitats de Manzanera, passant pels
sequers de pernils, activitat prou arrelada i amb prou èxit segons els entesos degustadors d'este
"producte nacional", creuem el pont sobre el riu Albentosa i prop de l'antic molí, el Portal de Abajo ens convida a fer un xicotet recorregut pels
carrers i placetes fins arribar al bar on dinem.
A destacar la sorprenent i a l'hora satisfactòria implicació en el desenrotllament de la ruta i les fotografies
fetes per Aurora i Paula que esperem que haja estat satisfactòria per a elles i continue en noves ocasions.
Ànim i fins la propera
Fotografia: Aurora Pedro, Paula Torres, Antonio Martinez.
dilluns, 28 de març del 2016
13 03 2016 RUTA : ARTANA- PENYA PARDA- PENYES ARAGONESES.
Crònica per : Francesc Gimeno.
El passat 13/03/2016 vàrem quedar a les 8 del matí per anar a Artana una població d'interior a la Vall d'Artana envoltada per les muntanyes de la Serra d'Espadà, formades en el NE per roques grises de cal.liça i amb molts ribassos de pedra seca que ajuden a mantindre l'erosió i que formen bancals on abans predominava el cultiu de secà de garrofers oliveres i que hui estan plens de pi blanc i d' altres arbres i arbusts, i al S roques arenisques triàsiques de color negre rogenc amb arbres i vegetació pròpia.
Artana llinda amb el terme d'Onda, Betxí, la Vall d'Uixó, Alfondeguilla, Alcúdia de Veo, Eslida, Nules Tales, tots pobles de la Plana Baixa a Castelló.
Patro, Vanessa, Angels, Lourdes, Maria José, Maribel, Ramon, Toni, Juan, Antonio, Juan Miguel, Juan i Paco vam eixir des d' el punt de trobada, caminat pel camí d'Onda vorejat de camps d'oliveres ben conreades des de fa molts anys, moltes des de fa molts segles i que hui en dia encara donen el seu fruit, predominen les varietats, Serrana d'Espadà i Farga, d'on extrauen l'or líquid tan preuat a les receptes de la Cuina Mediterrània. 
Descendint entre pins i carrasques sureres que creixen en terres arenisques, podem contemplar els cingles de Penyes Altes o Penyes Aragoneses, però en arribar a l'àrea de lleure situada a la base, quedem meravellats per les imponents roques clevillades, que es mantenen fermes desafiant l'erosió i el pas del temps, ha valgut la pena arribar fins ací, de tornada encara ens admirem de poder abraçar la fortalesa de les oliveres mil.lenaries que l'exquisit i constant conreu dels habitants d'esta Vall, han fet possible durant tant de temps.
Ànim i fins la propera .
Fotografia: Antonio Martinez
diumenge, 13 de març del 2016
06 de Març 2016 IV Excursió Poética a la Foradà
Crònica per : José Sanchis Ciscar
Un grup ben nombrós del Club de Muntanya Xocainet, procedents de València, Massalfassar, El Puig, Albalat, Gilet, Sagunt i Petrés (representat per les més altes esferes) i convocats pel Casal Cultural Jaume I de Pedreguer, el diumenge 6 de Març vam acudir a la IV Excursió Poética a la Foradà, a la Vall de Gallinera.
Unes dades geogràfiques i històriques per a situarnos:
La Vall de Gallinera és un municipi i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), formada pels nuclis de Benirrama, Benialí, Benissivà Benitaiala, Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili.
És una de les valls de l'interior de la Marina Alta (Valls de Pego), allargada en forma de corredor amb direcció nord-est sud-oest, en el qual té el seu naixement i discorre el riu Gallinera, que està envoltat per muntanyes: la Serra de l'Almirall, la Serra de l'Albureca i la Serra Foradada.
Com en totes les altres valls de l'interior de la Marina Alta, els àrabs ocuparen durant quasi sis segles aquestes terres. Després de l'expulsió dels moriscs (1609), la Vall de Gallinera va quedar tan despoblada, que el Duc de Gandia, a qui pertanyia aquest territori, va portar de Mallorca, 150 famílies per a repoblar la vall. Les conseqüències d'aquest fet, foren contades pel botànic Cavanilles de la següent manera: "Encara es veu l'origen de tots ells en l'accent i dialecte dels seus moradors. Són molt aplicats al treball, tot ho aprofiten i viuen contents en aquell recinte deliciós".
Poc després de les nou del matí deixarem els vehicles a Benisivà, des del qual accedirem a peu pujant unes escales a Benitaia, punt d’inici de l’excursió.
A la rodalia de Benitaia trovem les ruïnes del Convent franciscà del segle XVIII. Hui dia només podem veure, envoltats per uns murs recents, xiprers i les estacions del calvari, algunes ruïnes, algun fragment dels murs originals i una antiga i preciosa font de dos canons amb la data de 1741 obrada en pedra.
Aquí es produeix una alineació solar els díes 8 de Març i 4 d´Octubre, coincidint amb la festivitat de Sant Francesc d´Assís. Els rajos de sol s´introdueixen per la Foradà i il.luminen el lloc on antigament es trobava el convent.
El sender ens durà fins la cresta de la serra, des de la qual les vistes ja comencen a ser com a mínim molt interessants. Veiem com afortunadament, i poc a poc, el paratge va recuperant-se del terrible incendi de l'any passat.
Abans de deixar l´era, una llegida de poemes per part de xiquets i xiquetes ens diu que el futur está assegurat.
Amb la Foradà ja enfront, verem un abric als peus de la penya Alta tapiat d'obra. Es tracta de la Cova Obrada del Moro, un abric natural que va ser tapiat amb un mur d'obra per tal d'aprofitar-lo com a corral. Al mur es troba una menuda finestra des de la qual tenim una insòlita vista de la Foradà.
Aquí una bella Odalisca ens oferí una sugerent Dança del Ventre. Un bon grapat de dàtils ens fèren la ruta més lleugera.
Tornarem cap a la cresteria de la serra, en direcció oest. Passarem junt un derruït corral i caminarem junt un antic mur de pedra, amb la vista ficada a la Foradà.
Gràcies a la seua alçada i a la seua estratègica posició, és una magnífica referència visual des de molts punts de la vall, i per tant les vistes des del cim són espectaculars: la Gallinera, el Montgó, la Safor, la Vall d'Alcalà, la Serrella, i sobre tot la mar, fins allà on arriba la vista.
"No m'importa perdre un imperi en justa batalla, però només abandonar la Vall de Gallinera pot fer plorar a un príncep de l'Islam", boniques paraules que segons una llegenda va pronunciar abans de ser expulsat l'últim príncep musulmà de la vall. I és que la Gallinera és un lloc únic a la nostra geografia, i la serra Foradà el màxim exponent de la seua bellesa.
Un indret meravellós, ideal per fer les fotos de rigor i també continuar amb la llegida de poemes.
La baixada, molt pronunciada per un camí de ferradura, ens torna al poble de Benissivà, a prop de les dos i mitja, hora perfecta per pendre unes cerveses abans del dinar al Bar La Placeta.
Una espectacular Olleta de blat i unes postre caseres de carlota ens serveixen per a recuperar les forces gastades en l´excursió. Com teníem a la taula del costat als musics i balladors de Pedreguer i la dolçaina de Tonet el de L´Alquería Blanca van ser l´excusa perfecta perque Pere i Paqui ballant pasdobles i després Ramón a les dances deixaren ben alt el pavelló dels pobles del Nord.
Abans de despedirnos de la Vall, una visita a la fantástica Casa Gallinera, una casa rural molt ben restaurada. Vam aprofitar l´Olivera dels Desitjos per deixar els nostres a les seues branques.
I a les sis de la vesprada donarem per acabada aquesta magnífica excursió, que ens deixà moltes ganes de repetir l´any vinent.
Fotografia: Antonio Martinez
dimecres, 9 de març del 2016
28 de Febrer IV Marxa Senderista Gilet 2016.
Crònica per : Francesc Gimeno
El passat diumenge 28/02/2016, ens vàrem aplegar a la plaça de Gilet per gaudir un any mes, d'una jornada plena de sorpreses caminant per les sendes i barrancs del seu terme.
Després d'un lleuger desdejuni, gentil.leça de l'Ajuntament de Gilet i d'un breu sorteig de material romanent del cmxocainet, comencem caminant pel carrer de la Morera, José Melchór, Gil Sendra i eixim del casc urbà per una senda que travessa antics bancals de garrofers i oliveres que hui en dia estan col.lonitzats per pins, argelagues, llentiscles, romers, brucs d'hivern i d'altres espècies arbustives pròpies del bosc mediterrani.
Passem el Coll de les Penyetes i en un lleuger descens, creuem la carretera de Sant Esperit, buscant la Font del Senyor que deixem a la dreta, continuem per una curta pista fins aplegar a un estret corriol que recorre la carena de roca cal.liça, on l'espart, l'espí, el ginebre i el romer, comparteixen habitat amb el pi, tot seguit albirem dalt de les roques de rodeno la creu, que dona nom a la muntanyeta i que es un referent en els cims que encerclen la Vall de Toliu, on es troba ubicat el convent franciscà de Sant Esperit des del segle XV.
La senda puja en fort ascens entre lavandes, paleres, xara blanca, botja, llentiscle, al.ladern, margallons, que han afermat la sorra d'arenisca entre els cudols de roca que els picapedrers van deixar al voltant de les pedreres abandonades fa mes de 50 anys. En arribar dalt, podem veure tot el litoral des d' Almenara fins a Cullera i la silueta del Montgó i la resta de cims de la Calderona, Xocainet, la Penya, Penyes de Cook on es troba l'abric amb l' Ídol Oculàt pintura de l'Edat de Bronze. Puntal de l'Aigua Amarga, Pic de l'Aguila, El Palleràs, Penyes de Guaita, Muntanyeta de la Bassa d'En Pina, la Mina, El Salero, El Romeral, la Ermita, totes en el terme de Gilet i algunes col.lindant amb els termes de Sagunt, i Albalat dels Tarongers.
Baixem per la senda de tota la vida, envoltada de brucs blancs, ginebres, llentiscles, arborçers, lligabosc, arítjol, coscolles, murta, en aplegar a la pista a pocs metres creuem el barranc de Xocainet, buscant el camí que en lleuger ascens ens mena cap a la Font de Sant Nicolau que rep les aigües de pluja de les vessants, aigua molt preada durant molts anys i que junt a d'altres fonts, abastien el convent i on podien beure els caminants i visitants de la Vall de Toliu.
En arribar a la zona de paellers i aseos, busquem una taula prou solellada per a pegar un mosset i reposar forces, els mes menuts aprofiten les instal.lacions de jocs x gaudir mes del bon dia i de l'entorn.
Seguim la ruta per la Vidriera, travessem el camí d'arriers, el barranc que ve de la Calderona i que mes avall s'anomena Barranc de la Maladitja i fem cap a la senda que puja a la Bassa Enpina, en arribar, voregem les instal.lacions del pou que te la particularitat que seguint les indicacions d'un saurí, va aconsellar i assegurar que hi trobarien aigua i que fins el moment i des de fa uns catorze anys no ha faltat quan s'ha necessitat.
Baixem pel barranc de la Bassa Empina, amb bancals i ribassos escalonats que aprofitaven les terres d'allau i l'aigua de la pluja per el cultiu d'oliveres i garrofers que encara podem vore, girem a la dreta per buscar el depòsit d'aigua potable i des d'allí baixem cap el Barranc Balau i per l'antiga vinya del tio Silvestre, baixem i travessem el Barranc del Racó i en arribar a la pista del Racó, tombem a l'esquerra per iniciar el corriol que en ziga-zaga s'enfila cap amunt fins aplegar al coll de la Muntanyeta de la Mina, baixem per una estreta i empinada senda fins el Barranc de la Maladitja, per el camí del camp de futbol caminem per asfalt per l'antic barri del Ventorillo, continuem per el camí de les oliveres de la Rambleta, antic cementeri àrab, torre del segle XVI, plaça de l'Esglèsia, plaça Rei
Jaume I, i completem el recorregut en punt d'eixida antigament anomenada plaça de la Libertad i huí Verge de l'Estrela.
Volem agrair la participació i la col.laboració de Tot@s per fer possible un any mes la posada en valor i el respecte dels senderist@s per els recursos naturals que ens envolten i tanmateix per la solidaritat amb el banc d'aliments.
ANIM I FINS LA PROPERA.
Fotografia: Sara, Palmi Ros y Antonio Martinez
dijous, 3 de març del 2016
06 de febrer : Chelva, Penya Cortada, Ruta del Aigüa
Crònica per : Antonio Martinez Lopez
Eren les 8:00h del matí i dissabte 6 de febrer quan eixiem camí de Chelva des d'el Monestir d' El Puig els onze components d'aquesta excursió.
El programa del día passaba per fer caminant la ruta de l'Aqüeducte de Chelva, Penya Cortada, Ruta del Aigüa, Barri Arab, dinar a Chelva i fer parada de Carnestoltes del Villar del Arzobispo abans de concloure l'excursió.
Eixim de Chelva per el CV-346 camí de la plaça de bous, vorejant el cementeri buscant el PR-V- 92; en este punt el nostre amic Pepe ens deixa per fer la ruta pel seu compter i veriuar tots els racons del poble.
A uns 4 Km arrivem a l'Aqüeducte Romà de 36 mts de llargaria, 33 mts d'alçada i 2'1 mts d'amplaria per a poder creuar. Arrivem a la Penya Cortada ( de 25 mts d'alçada ) i travessem el tunel i sèquies, que des d'els seus finestrals i obertures, ens dixen anar veien al fons, el barranc del gat. Atravessada esta impresionant obra que canalitzaba les aigües del riu Tuejar, arrivem a un area de lleure amb uns bancs i taules que per estar ocupades, no utilitzem peró aprofitem l'indret per parar a pegar un mosset abans d'arrivar a Calles, en este punt hem coincidit amb algunes excursions programades que tant de moda estan ara i el ben cert que de fet en aquest trajecte, ens hem creuat amb coneguts/es d'uns i d'altres.
Seguim buscant per la ruta de l'Aigua, i fem un xicotet ascens per vore alguns tunels mes, pero per obres o solsides, no podem passar.
Travessem un pont sobre un rierol que creguèm que es el Barranc d'Alcotas, seguim baixant i pujant un sender escalonat avancem fins arrivar a Calles.
Sense entrar en el poble seguim les marques grogues i blanques i tornem a Chelva, caminant en paralel al riu Tuejar, ens crida l'atenció la devastació de l'arbreda de ribera, segurament afectada per l'incendi que va patir en 2014.
Amb 12 Km recorreguts entrem a Chelva per el Barri Morisc de l'Arraval, Barri Jueu, fins arrivar a la plaça de l'Ajuntament on hem reservat per a dinar, i despres anar a Villar de l'Arzobispo a vore el Carnestoltes, la quema del Chinchoso, el entierro de la Morca i tornar aviat cap a casa, car demà col.laborem en el I ADT Trail 2016 d' Albalat dels Tarongers.
Anim i fins la propera.
Fotografia: Antonio Martinez
Traducció : Francecs Gimeno
Subscriure's a:
Missatges (Atom)