dissabte, 11 de novembre del 2017

Eixides abans de l'estiu

Crònica per : Francecs Gimeno.




28 de Maig de 2017 


10 ANYS MARXA PER LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

El dia 28 de Maig hem volgut participar en la marxa per la Tinença de Benifassà, una marxa reivindicativa que es va iniciar fa 10 anys per lluitar en contra de la proposta de PGOU, que pretenía augmentar desmesuradament el sol urbà a tots els pobles que integren la Tinença: Bel, Boixar, Coratxar, Castell de Cabres, Fredes, Vallibona, Ballestar i la Pobla de Benifassà.

El dia comença amb una bona matinetjada i quedem a la Pinada a les 6:15h per anar cap a Rossell i Bel, punt d'eixida i final de la marxa, on aparquem i anem al punt d'acreditació per recollir la targeta l'esmorzar, enguany una motxilla per posar la bossa d'aigua, i esperem que donen l'eixida a mes de 500 senderistes que han decidit gaudir de les sendes, arbres monumentals i màgics que abracem per carregar-nos d'energia, barrancs i masos que troben entre Bel i la Pobla de Benifassà dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

Cada any que venim en som mes i Alicia, Carlos, Sento, Tere, Llorenç, Angels, Vicent, Paqui, Pere, Geno, Lluis, Lola, Ma José, Ramón, Alejandro, Lourdes, Antonio, Paco i mes companys que volem tornar a vindre l'any vinent a redescobrir mes racons i pobles i arbres i masos, i una inigualable manera de compartir el gaudi per la natura.



     





3 de Juny de 2017

Dia de la Muntanya neta.
El dia va començar amb complicacions per la fort pluja, que va anar amainant-se a mitjan matí i poc a poc vam anar arribant al restaurant el Regne, on teníem reservat el dinar per a 26 participants en el dia de la Muntanya neta. 
Vam poder caminar uns km per la zona del Monestir de Sant esperit, el GR 10, i així arribem a l'hora de menjar. 
Així vam complir un any mes al dia del club.


     







24 de Juny de 2017
RUTA PER MONTANEJOS 

Abans de començar l'estiu i com la calor va per a llarg, que millor que fer una marxa per l'ombriu de los Estrechos del Mijares, pensat i fet, després de varies reunions i acoblar calendaris d'activitats diverses i  personals,  per fi amb la motxilla farcida de tot el que cal per gaudir d'un solejat i clar dia a Montanejos, entre pins, penya-segats i bosc de ribera, quedem a l'aparcament de la Fuente de Baños on per 5€, deixem els cotxes per tot el dia. 

Seguint la ruta gravada al GPS i com de costum l'aparell mes fiable per no caminar per on no toca i evitar possibles errades, enfilem cap amunt entre pins, antics bancals de cultiu de secà, per les vessants de la serra, fins arribar a la senda que en lleuger ascens ens mena pel recorregut que per dalt dels penya-segats, segueix aigües amunt del riu Mijares, ara per l'ombriu i baixant, la remor de l'aigua cada vegada mes forta, ens deixa escoltar les veus dels agosarats piragüistes que ben equipats i guiats per un monitor gaudeixen del descens en canoa, enfront podem veure les roques foradades, per on va la carretera des de Montanejos a la Presa d' Arenoso, en arribar arran del riu creuem per un pont a l'altra part, per on seguim fins arribar a la pista i en pocs minuts ens posem  les capes impermeables, car la pluja, provinent del xorro d'aigua a pressió que ix de la presa d'Arenoso, ens cau damunt durant uns 100 metres de camí, ara mes esportistes carregats amb canoes es disposen a començar a baixar riu avall. 

Decidim no anar a peu dalt de la presa i tornem cap a Montanejos per la carretera i aguaitem per la roca foradada per mirar els escaladors que fan via per la paret d'enfront, mentre les canoes continuen baixant, continuem carretera avant i baixem per l'esquera per un caminet fins l'assut de la presa de Cirat on envien, per un caduf cavat a la roca, l'aigua que engega les turbines que generen energia elèctrica, encetem un tram de senda no previst que ens ajuda a saber part del riu que alguns no coneguem. 

En arribar, a la fi, un bon bany en les aigües del riu a la Fuente de Baños ens fa reviscolar i fem gana de dinar, ens fa goig tornar encara que hui no li en cabien mes banyistes a una i altra banda. 





 
   

diumenge, 29 d’octubre del 2017

22/10/2017 Virgen de la Vega, circular mirador San Rafael - Fuen Narices


Crònica per Francesc Gimeno:





Seguint el calendari del trimestre, ens acomboiem per fer la ruta, Puerto de San Rafael, barranco del Lobo, Fuen Narices, cascada de la Hiedra, Arco de piedra, barranco de los Arcos. 
El diumenge 22/10/2017 quedem a les 7:30h i per la A-23, A-228 i A-232, arribem al Puerto de San Rafael, punt de trobada on aparquem els vehicles. 
 La frescoreta que fa en el port, ens anima a una càlida salutació, face to face, pel retrobament dels membres del club després de mesos sense fer un brot per les sendes i corriols. Tere, Llorenç, Amparo, Felix, Angels, Vicent, Geno, Lluis, Alicia, Carlos, Encarna, Ferran, Alejandro, Ramon, M@ Jose, Antonio i Paco, amb moltes ganes de fruir de les sendes i la germanor, iniciem la ruta baixant cap el barranco del Lobo, on el terra humit ens diu que fa pocs dies que ha plogut, l'instint boletaire d'alguns membres del grup i la gosadia de dos visitants del paratge, portadors de cistelles de vímet, ens fa presagiar que la temporada de bolets no ha finalitzat malgrat el canvi climàtic, no res, en poc de temps arribem al desencant, si no plou mes i no baixen les temperatures per sota zero no eixiran els bolets fins la primavera. 
Seguim caminant i comentant el viatge a Iran i les seues meravelles que segons Vicent i Angels encara han pogut visitar part dels vestigis de l'antiga Persia, mentre apleguem a Fuen Narices, on dos taules de fusta ben parades i la constant melodia de l'aigua ens anima mentre esmorzem, la bota de vi, els fruits secs i la xocolata fan de cada taula un mon. Ara per vora del barranc amb aigua cerquem la cascada de la Hiedra que segons Alicia i Carlos coneixedors de la ruta -que proposaren per el calendari-, enguany te poca aigua encara que te el seu encant, molt neta i transparent amb els fons turquesa i abundant vegetació aigües avall entre altes parets de roca. 
Tornem per les nostres passes fins la font de Fuen Narices on girem a l'esquerra i enfilem pel barranc de los Arcos, els sol dona calidesa i enllumena part del corriol que ens mena cap al Arco de Piedra que rep tota la llum possible que el fa mes espectacular encara i que be mereix unes fotos de grup.



Per l'ombriu seguim barranc amunt trepitjant l'estovada catifa verda i raonant de les activitats del grup Pentalfes i del seus futurs projectes i dansades amb altres grups, per tot arreu del País Valencià, i de quan serà la propera actuació del Coro Juventudes Musicales de Segorbe.
 En arribar a la pista prop de l'estació meteorològica seguim guanyant altura i en la corba una pista a l'esquerra envoltada de pins i endrines a l'ombriu ens torna la frescoreta mentre Ferran comenta el viatge/conferencia a Austràlia amb Encarna i també a Nova Zelanda i el contrast del paisatge i l'oratge canviant que aconsella un control per garantir la seguretat dels visitants en els diferents indrets accessibles. 
En creuar el filferro que delimita la zona de pastura del ramat boví, la pista ens mena cap a l'aparcament i el mirador des d'on albirem les valls prop de la Virgen de la Vega d'Alcalà de la Selva i la serra de Gudar i pistes de Valdelinares.


En cotxe tornem cap a l'Escaleruela que està tancada per vacances i en Barraques el Bar Norte ens acull i una llarga taula permet que dinem amb cervesa i olives partides de Lluis, coquetes de Tere, xocolata de Ramón, M@ Jose i nous i panses de pruna, mentre comentem pròximes eixides del club i la bona mà d'alguns comensals i els secrets per preparar cocido madrileño, i també cous cous i altres viandes de la cuina àrab. 
 Un comiat estovat i agradós i fins la propera ruta en Villamalur. 


     

Fotografias: Antonio Carlos Alejandro Ramon Mª Angeles Geno

dijous, 1 de juny del 2017

RUTA PER AITANA 13 05 2017


Crònica per: Francesc Gimeno .



Un any mes els socis de cmxocainet volem fruir de la flora, la vegetació de la Serra d'Aitana amb 1558m d'alçada, i contemplar des de dalt de les magnífiques vistes en 360 º, el Puig Campana amb 1410m, el Penyal d'Ifàc i la resta del litoral fins la Serra d'Oriola, a l'Est la Serra de Bèrnia, el Montgó i amb dies clars Eivissa, al Nord les Serres de la Serrella i Alfaro i entre elles el Golf de València, a l'Oest la Serra Mariola amb el Montcabrer alt. 1390m.

El 13 de maig quedem a la Font de Partagat al terme de Benifató, on esmorzem, Carlos, Alicia, Angels, Vicent, Tere, Llorenç, Lola, Paco, Mª José, Antonio i Paco, mentre escoltem l'aigua que cau dels canons i contemplem els farallons i pedreres de les vessants de la serra esguitada pel verd de molts arbustos com el Corner (amelanchier ovalis), el Cirerer de Pastor (Crataegus monogyna) plantes aromàtiques com el Timó blanc d'Aitana (Thymus serpylloide)i alguns exemplars d'aurons, carrasques, roures valencians (Quercus faginea) i teixos (Taxus baccata).

Una ruta la d'Aitana que no volem deixar de fer amb les seues variants.
Ànim i fins la propera.








     

Fotografia: Antonio Martinez y Carlos Tabuenca

dimecres, 24 de maig del 2017

RUTA DELS PELEGRINS DE LES USERES 2017


Crònica per :Francesc Gimeno .



Enguany la programació del cmxocainet ha contemplat la possibilitat de fer El Camí dels Pelegrins, els seus socis i simpatitzants han gaudit durant prou anys de la germanor d'este ancestral pelegrinatge, que data del Segle XIV i que els habitants del poble de les Useres, any rere any han sabut mantenir tot i que la despoblació durant moltes dècades ha anat minvant els possibles participants, 12 Pelegrins + 1 Guia, per el que han hagut d'adaptar les normes a la situació real.
Els socis del Club de Muntanya Xocainet, s'han organitzat segons les seues possibilitats per poder acudir al punt de trobada al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, o be pernoctant en allotjaments rurals d'Atzeneta i acoblant cotxes pel trasllat des del punt d'eixida i retorn a les Useres punt final.

L'objectiu ha sigut seguir les passes dels Pelegrins i cavalleries "-càrregues-"per tots els punts on poder contemplar i escoltar, els càntics i resos durant tot el recorregut entre Sant Joan, Xodos, Sant Miquel de les Torrecelles i les Useres durant els 35 Km la major part dins del GR-33.
Cap a les 11:15 acudim al Santuari buscant una taula i cadires al bar per esmorzar i fer-se un cremaet de rom, per començar amb bon peu i millor ànim i fruir del paisatge i de l'oratge, durant tot el recorregut. Amparo, Fèlix, Rosa, Lola, Mª Jose, Ramon, Angels, Vicent. Lourdes, Toni, Paco, amb Antonio i Sento que amb la seua afició a la fotografia, deixen magnífiques estampes del pelegrinatge, que amb la seua visió conten molt mes d'este recorregut.


Vos convidem a l'any vinent al Camí dels Pelegrins de 2018.




     

Fotografia: Antonio Martinez