Crònica per : Antonio Martinez
Des del 12 d'abril, s'han anat realitzant les rutes programmades i podeu veure els trakcs en l'enllaç de Ramon en wikiloc.
El 18 d'Abril férem la Marxa a Peu pel Camp de Morvedre.
El 25 la Ruta dels Ullals de L’Estrella .
I el 2 de Maig la Romeria de Cati .
Aquest diumenge 10 de maig acudirem 15 persones a la Pobla de Sant Miquel (1089 msnm) per pujar al Cerro Calderón. Iniciem la marxa a les 10.10 H ; ja havíem pres cafè a Xelva on es van unir dos socis, i passant per Losilla es va unir el més coneixedor de la zona, i que feu de guia en tota la ruta.
Caminàrem 3.5 Kms fins als 1358 m d'altitud per pujar al mirador de “mirar bueno o veleta”, des del qual vam poder veure San Miguel, Mas de Olmo i a més distància Ademús.
Retrocedírem 500 metres i continuàrem el camí fins arribar a “les Blanques”; impressionants savines que podíem abraçar entre quatre persones. Portàvem 5 Kms caminats i en ascens suau i continu, així que arribà l'hora de prendre l'esmorzar.
El pròxim objectiu es trobava a 1723 m d'altitud i a 6 kms de distància; Seria el refugi de “collado Buey”. En aquest tram i, fins a aconseguir El Calderón o alt de les Barraques, pel camí trobem aljubs i abeuradors d'animals, savines rastreres, savina albar, carrasca i alguns teixos.
A escassos 2 kms feiem cim en el punt més alt de la Comunitat Valenciana; estàvem en el vèrtex geodèsic del Cerro Calderon .
El pròxim objectiu es trobava a 1723 m d'altitud i a 6 kms de distància; Seria el refugi de “collado Buey”. En aquest tram i, fins a aconseguir El Calderón o alt de les Barraques, pel camí trobem aljubs i abeuradors d'animals, savines rastreres, savina albar, carrasca i alguns teixos.
A escassos 2 kms feiem cim en el punt més alt de la Comunitat Valenciana; estàvem en el vèrtex geodèsic del Cerro Calderon .
La baixada la realitzàrem desviant-nos a “Pino Vicente”, i aprofitàrem per menjar alguna cosa; són les tres del migdia. La tertúlia durant aquesta pausa és, entre altres, la de història del pi batejat com a "Pi Vicente" en honor a l'agent mediambiental que va impedir la seua tala. Volia ser talat per a l'aprofitament forestal en la dècada dels 60, quan el seu tronc ja s'havia marcat com a pi maderable.
La calor apretava i acceleràrem per un camí que a trams estava recobert de ciment i calfava les plantes dels peus, que ja anàvem prou carregats. Erem les 17,25 i arribàrem pels pèls a la llar social que es disposava a tancar. Ens prenérem una cervesa, relaxàrem els peus i ens enfrontàrem als 18 Kms de corbes de la carretera per a arribar a Losilla, comprar mel (ja l'hem provat i està boníssima) i acomiadar-nos tot l'equip fins a la pròxima ruta que coincidim.
Fotografia Antonio Martinez
