Crònica per : Francecs Gimeno.
Ara si, comencem
caminant baixant del poble buscant la rambla que envoltada de bancals ara plens de roselles i alguns plantats de blat a una
i altra banda del riu Eva flanquejat de xops, esbarzers, tamarius, juncs, quedem meravellats de l'abundant diversitat vegetal que contrasta amb l'impacte mediambiental
de les mines que no massa lluny de la rambla muden els rojos i blancs de les
argiles d'on treuen quars -( òxid de silici ) per a fabricar vidre- i del caolí per fabricar porcellana i es la principal font d'ingressos de la economia local.
Seguint les marques del
GR-8, el senyal de ruta ens mena per senda cap a "el salto del Estrecho" que no continuem per no portar un equipament adient per fer
barranquisme, tornem enrere i enfilant cap amunt seguim contemplant el curs del
riu i ara pugem per una costera rocosa equipada amb cordes i ancoratges que facilita i assegura l'accés, anem de sorpresa en sorpresa de cascada en cascada cada cop
mes impactant si cap quan el desnivell esglaonat fa llacunes sota la caiguda de
l'aigua que ens convida a gaudir d'un paradís molt prop de casa nostra i que de segur amb mes calor serà un goig mullar-nos en plena natura.
El dissabte 9 de Juny quedem a les 7:30h per anar en cotxe fins a Riodeva municipi de la comarca Comunidad de Teruel en la Provincia de Teruel i Comunitat Autónoma de Aragon. El nom
el te del riu Riodeva que segons el
moment històric rep diferents denominacions, la rambla de Riodeva te una longitud de caixer de 18,6 Km i una extensió de conca de 100,6 Km2
fins arribar a la confluència per la marge esquerre del riu Turia davant les Casas
de Angelina (Libros) per damunt de Torrealta i enfront del Mas de Jacinto localitats del Racó d'Ademuz i que rep les
escorrenties de les vessants occidentals de la Sierra de Javalambre.
Els seus orígens cal destacar la troballa d'una necròpolis romana en el seu terme i com a patrimoni
cultural trobem en el recorregut de la ruta, el Molino de Montereta antic molí que aprofitava les aigües del rio Deva ( contracció de rio de Eva ) per moldre els cereals i que hui es el
centre d'interpretació del Rio Eva i Amanaderos, CIREA. Tanmateix prop del poble podem trobar
TITANIA subseu de Dinópolis i que està dedicat al major sauri europeu conegut que va ser trobat a principis del segle
XXI (2003) Turiasaurus riodevensis en el seu terme i que encara continuen les excavacions.
En arribar per l'estreta carretera des de Camarena de la Sierra, Carlos i Alicia que han pernoctat
en l'allotjament ens donen la benvinguda i com que coneixen el poble i la ruta, ens fan
de guies experts i primer que res esmorzem a l'únic bar que en pocs minuts comença a estar ple de veïns i veïnes que fan cua esperant el pa i madalenetes i pastetes.
Ara si, comencem
caminant baixant del poble buscant la rambla que envoltada de bancals ara plens de roselles i alguns plantats de blat a una
i altra banda del riu Eva flanquejat de xops, esbarzers, tamarius, juncs, quedem meravellats de l'abundant diversitat vegetal que contrasta amb l'impacte mediambiental
de les mines que no massa lluny de la rambla muden els rojos i blancs de les
argiles d'on treuen quars -( òxid de silici ) per a fabricar vidre- i del caolí per fabricar porcellana i es la principal font d'ingressos de la economia local. 
En ruta ascendent travessem la rambla de pedra en pedra i en alguns trams prop del
Mas de Montereta passem per damunt de passarel·les i per baix d'aqüeductes i prop de basses que formen part de de la infraestructura que feia possible engegar les rodes del molí
aprofitant la força motriu de l'aigua.
Seguint les marques del
GR-8, el senyal de ruta ens mena per senda cap a "el salto del Estrecho" que no continuem per no portar un equipament adient per fer
barranquisme, tornem enrere i enfilant cap amunt seguim contemplant el curs del
riu i ara pugem per una costera rocosa equipada amb cordes i ancoratges que facilita i assegura l'accés, anem de sorpresa en sorpresa de cascada en cascada cada cop
mes impactant si cap quan el desnivell esglaonat fa llacunes sota la caiguda de
l'aigua que ens convida a gaudir d'un paradís molt prop de casa nostra i que de segur amb mes calor serà un goig mullar-nos en plena natura.
Hom ha equipat de miradors i escales de fusta que procuren millorar les
condicions d'accessibilitat en els desnivells mes abruptes i així poder contemplar sense
perill el caixer de la rambla en la major part del recorregut, amb tot arribem
dalt a la zona d'aparcament molt prop dels Amanderos d'on brolla sense parar entre les pedres de rodeno en la vessant del pujol.
Per la pista que gasten
els camions de les mines tornem a Riodeva per a dinar amb vi de la terra i entre plat i
plat del menú raonem del bon oratge de les activitats futures dels Pentalfes i
eixides a buscar bolets car enguany la primavera generosa en pluja ens a regalat amb varietat. Per completar el dia moguem amb cotxes fins el poble miner en el terme de Libros on les restes d'habitatges cova i de forns de sofre ens fan pensar quina vida de
supervivència hagueren de patir els vora 2000 treballadors mentre durà l'activitat.
Ara amb la pluja damunt ens acomiadem de Carlos i Alicia que se queden
i que han sigut la veritable ànima de la ruta, amb propostes de noves rutes Tere i Llorenç, Amparo i Felix, Lola, Maria Jose, Ilona, Angel i Paco iniciem el retorn per la N-380 vora al riu Guadalaviar que després es Turia en València.
Anim Teruel Existeix i a bon segur que hi tornarem.
Fotografia: Francesc, Carlos, Lola Ventura
