Crònica per : Francecs Gimeno.
Per la pista de
l'esquerra en lleuger descens comencem a caminar cap al Fondo i en pocs metres
ens trobem amb l'inici d'un itinerari botànic que explica les diferents plantes
i arbustos que podem identificar a una i altra banda del camí, Murta-Myrthus
Comunis-, Baladre- Nerium Oleander-, Lligabosc- Locinera Sempervirens-,
Arítjol- Smila Aspera, ara seguim per
una senda en fort ascens fins el Mirador del Fenassar amb cartells explicatius
de les muntanyes i barrancs del voltant.
La pista continua
fent una circular per les vessants del Montcúdio ( 520 m), fins arribar a
l'inici de la senda que sense dificultat pugem i en el pal de senyalització de
rutes, decidim fer una parada per reposar forces i esmorzar mentre contemplem
en 360º, des de la Mola de Segart fins el Montgó, Golf de València, L'Albufera,
Llíria i Benaguacil, Serra i el seu castell,
la mar d'Alboraia, Massalfassar, La Creu, El Puig, i entre mos i mos,
aprofitem per gaudir de les olives marcides i el vi de Lluis i Geno, torrons i
llorencets de Tere i Llorenç, anous de la parada de Mª José, pestiños de Isabel,
un àpat per celebrar les no-festes que tot@s i Fernando, Carmen, Lola, Jose,
Antonio i Paco agraim el bon gust de fer viandes tradicionals.
Seguim per la
dreta fins arribar al camí amb lloses de pedra de rodeno per a les rodes dels
carros que en un temps ajudaven a treure les pedres, de la pedrera del Salt, on
feien rastells, llambordes, i altres materials que se gastaven en la
construcció de voreres, pavimentació de carrers, murs de pedra seca, com els
que n'hi ha fets en la recuperació de la pedrera amb un pi centenari –Pinus
Alepensis- i que volem que síga testimoni del pas de moltes generacions actives
en la conservació del medi natural.
El darrer
diumenge 7/01/2018, quedem a la Rotonda de la CV-310 i aparquen junt a la
biblioteca municipal de Nàquera en C/ Vinyes Perdudes, després de fer una
visita ràpida pels carrers de Nàquera en busca de la "redona de
circumval·lació", mentre la resta de la colla desesperava per la tardança
i la frescoreta del matí ja feia estona que animava a iniciar la ruta.
Un cop fetes les
pertinents salutacions amb la corresponent bescollada verbal, això sí, -som una
colla en contra de qualsevol mena de violència-, iniciem la ruta amb l'ajuda
indispensable del GPS que Antonio, Fernando i molt sovint Llorenç, sempre tenen
a mà i fan de guies imprescindibles en totes les rutes per molt prop de casa
que estiguem.
Per la pista de
l'esquerra en lleuger descens comencem a caminar cap al Fondo i en pocs metres
ens trobem amb l'inici d'un itinerari botànic que explica les diferents plantes
i arbustos que podem identificar a una i altra banda del camí, Murta-Myrthus
Comunis-, Baladre- Nerium Oleander-, Lligabosc- Locinera Sempervirens-,
Arítjol- Smila Aspera, ara seguim per
una senda en fort ascens fins el Mirador del Fenassar amb cartells explicatius
de les muntanyes i barrancs del voltant.
La pista continua
fent una circular per les vessants del Montcúdio ( 520 m), fins arribar a
l'inici de la senda que sense dificultat pugem i en el pal de senyalització de
rutes, decidim fer una parada per reposar forces i esmorzar mentre contemplem
en 360º, des de la Mola de Segart fins el Montgó, Golf de València, L'Albufera,
Llíria i Benaguacil, Serra i el seu castell,
la mar d'Alboraia, Massalfassar, La Creu, El Puig, i entre mos i mos,
aprofitem per gaudir de les olives marcides i el vi de Lluis i Geno, torrons i
llorencets de Tere i Llorenç, anous de la parada de Mª José, pestiños de Isabel,
un àpat per celebrar les no-festes que tot@s i Fernando, Carmen, Lola, Jose,
Antonio i Paco agraim el bon gust de fer viandes tradicionals.
Ara fent una
variant de la ruta prevista, baixem per una senda recent amb mes desnivell fins
arribar a la pista que ens mena al xicotet mirador del Salt de d'on podem
contemplar el barranc i el sinclinal, la formació de plegaments orogènics.
Seguim per la
dreta fins arribar al camí amb lloses de pedra de rodeno per a les rodes dels
carros que en un temps ajudaven a treure les pedres, de la pedrera del Salt, on
feien rastells, llambordes, i altres materials que se gastaven en la
construcció de voreres, pavimentació de carrers, murs de pedra seca, com els
que n'hi ha fets en la recuperació de la pedrera amb un pi centenari –Pinus
Alepensis- i que volem que síga testimoni del pas de moltes generacions actives
en la conservació del medi natural.
Baixant raonem de
les pròximes rutes i de la Marxa Senderista de 2018 que pot ser se programarà
passades les Falles i Pasqua, ens acomiadem fins la propera.
Fotografia: Antonio Martinez
