17/12/2017 Faura la Creu Tabalet Romeu les Corbs

Crònica per :Antonio Martinez.

09.00 H, quasi en puntualitat anglesa eixíem del parking de poliesportiu de Faura. El primer contratemps que hem resolt ha sigut les absències dels guies habituals que ens porten per sendes salvatges i selvàtiques – encara que en discussions freqüents. Hem nominat a Ferrán per a guiar-nos a Mª Jose, Angel, Paqui, Pere, Lluis, Geno, Vicent, Encarna i Antoni; ens ha dirigit perfectament.

Abans d'aplegar a l'ermita del Bon Succés (Benifairó dels Valls), haguerem de sortejar alguns pins caiguts i trepar per uns riscs, continuem el nostre recorregut entre camps de tarongers fins aplegar al Col·legi el Tabalet.  Un poc més avant, comencem a llevar-nos roba, seguim la ruta per dins d'una sèquia de rec, pegats a la costera del Codovall. En 2.5 KMS d'ascens suau i continua, passem d'una altitud de 102 a 342 metros, i estem en la Creu de Quart, el punt més alt del nostre recorregut. Quasi estem a mitat de recorregut i és bon punt per esmorzar  alguna cosa en vistes al Golf de València. 

Reiniciem la marxa, descendint la creu per una senda curta i alguna cosa esvarallosa, de pedra i arena solta. Ens falta pujar als el Tabalet, el Pic de Romeu i els Corbs. Anem a recórrer la senda que puja i baixa (com tot el recorregut) i sense ser un “trenca cames”, si les va carregant, per les pujades i baixades i la calcigada inestable de la pedra i la gravilla. 

Per este tram, seguim veient la costa, la calderona i  els pobles del caixer del baix palancia i Sagunt, des del castell fins al port.

Passem per una zona incendiada en juny de 2016, abans d'iniciar la baixada al Pic dels Corbs, punt en el que trobem la baixada més complicada de tot el recorregut.

El temps ha anat avançant i decidim accelerar i atallar per a no aplegar més tart de les 2 de migdia; deixem la pujada d'anada i tornada al Pic dels Corbs per a atra ocasió. Continüem i en l'últim Km canviem la ruta prevista evitant els últims desnivells  per arribar a l'hora prevista que en més d'una casa ens esperen a menjar.

Fins la pròxima i el comentari final: en el canvi d'hora repetirem la ruta començant-la abans. 

     

Fotografia: Antonio Martinez

19 11 2017 Soneja: Circular Lagura de la Dehesa peña de la Cagá, desde Azuebar

Crònica per : Felix Estrela.

Una vegada més el grup Xocainet ha organitzat una ruta acurada en temps, dificultat, horaris, ......xeeeee un goig!

Amb la guia magistral de Carlos el diumenge 19 de novembre varem fer la ruta “Soneja: circular Llaguna de la Dehesa, penya de la Cagà, des d'Azuebar”, Carlos, Alicia, Maria Jose, Lola, Antonio, Vicent, Empar i Fèlix.

La cita és a Gilet a les 8´30 hores, el tallaet conversa ràpida per no perdre el temps i cap el punt d'eixida als voltants d'Azuebar, aparcarem els cotxes just davant del corral de bous i vaques i Centre de plaques solars. Sorpresa.... una vaca acabava de parit un vedellet, açò va ser una expectació que no esperaven, fotos i endavant.


El camí és bo, amb la pujadeta necessària per guanyar nivell i arribada a la Llacuna – Balsa de la Dehesa -, pujada al mirador on podem observar la situació de sequera que estem patint, baixarem del mirador i al costat mateix hi ha un Pi monumental  a la vora del camí, on parem i reprendrem forces -esmorzaret-, aquest pi pinyoner (pinus pinea) és digne de la parada per la seua majestuositat. 

Durant tota la ruta seguirem gaudint del bosc mediterrani amb el pi com arbre predominant i un “sotobosc” amb: llentiscle, bruc, romer, coscolla, càdec, etc., la definició de l'ecosistema del bosc mediterrani diu que els hiverns son suaus i amb poques precipitacions, en aquest lloc s'està complint rigurosament i la sequera i les altes temperatures foren tònica general en la jornada.

La següent parada serà a la cantera de pedres de rodeno roig, on és  fabricaven “Ruejos” moles de pedra de rodeno, com a peça del moli per moldre el gra, trobarem moles a meitat de construir, i algunes pedres de grandària adequada per a la seua construcció, molt interessant.

Uns metres més endavant la senda s'obri a un clar amb una vista meravellosa de tota la vall, tornarem pels nostres passos i és pararem en “El arenal” una formació antiga llacuna dessecada i avui “humedal” estacional conformat sobre un substrat d'arenisca (que es feia servir per extraure arenes per a la construcció) avui conserva espècies botàniques característiques de les mallades de les zones humides. 

Acabarem de fer el recorregut  circular per tornar al lloc on tenim aparcats els cotxes, tornant a veure els cultius d'oliveres al tram final (actualment estan fent la collita amb aparells mecànics que ens van sorprendre). 

     

Fotografia: Antonio Martinez y Carlos Tabuenca

05/Nov/2017 Trincheras de Villamalur

Crònica per Lluis Beltran .

Hui, 5 de novembre, complint la programació de les rutes del club Xocainet, ens avem convollat, Pere, Paqui, Ramon, Antonio, Paco, Vicent, Angels, Ferrran, Encarna, Geno i Lluis.

 Tocava trinxeres de Vilamalur. 

  Hem eixit a les 8 h de Gilet, per agafar la cv10 per a eixir a Onda i per la cv 20, direcció Artana, Tales, cv 205- cv 202, i hem arrivat a la plaça major de Vilamalur. trejecte de poc mes d'un hora.

 Feia bona fresqueta al dematí.

El itinerari es circulas de aproximadament 12 qm, de dificultat moderada, molt gratificant per quant trascorre per bosc de pins i sureres.

   

De gran interes ha segut descobrir l'entramat de trinxeres construides per les tropes republicanes al 1938, una gran obra d'ingieneria anomenada linia XYZ cavades a la muntanya iconstruits els parapetos amb pedra seca, que pretenia detindre l'avanç de les tropes de Franco en la marxa a Valencia.

  Una ruta per a recordar, sobretot Angels, pel bac que va caure. Bon esmorsar, bon vi, bona coca i millor companyia.

     

Fotografia: Antonio Martinez

Eixides abans de l'estiu

Crònica per : Francecs Gimeno.

28 de Maig de 2017 

10 ANYS MARXA PER LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

El dia 28 de Maig hem volgut participar en la marxa per la Tinença de Benifassà, una marxa reivindicativa que es va iniciar fa 10 anys per lluitar en contra de la proposta de PGOU, que pretenía augmentar desmesuradament el sol urbà a tots els pobles que integren la Tinença: Bel, Boixar, Coratxar, Castell de Cabres, Fredes, Vallibona, Ballestar i la Pobla de Benifassà.

El dia comença amb una bona matinetjada i quedem a la Pinada a les 6:15h per anar cap a Rossell i Bel, punt d'eixida i final de la marxa, on aparquem i anem al punt d'acreditació per recollir la targeta l'esmorzar, enguany una motxilla per posar la bossa d'aigua, i esperem que donen l'eixida a mes de 500 senderistes que han decidit gaudir de les sendes, arbres monumentals i màgics que abracem per carregar-nos d'energia, barrancs i masos que troben entre Bel i la Pobla de Benifassà dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

Cada any que venim en som mes i Alicia, Carlos, Sento, Tere, Llorenç, Angels, Vicent, Paqui, Pere, Geno, Lluis, Lola, Ma José, Ramón, Alejandro, Lourdes, Antonio, Paco i mes companys que volem tornar a vindre l'any vinent a redescobrir mes racons i pobles i arbres i masos, i una inigualable manera de compartir el gaudi per la natura.

     

3 de Juny de 2017

Dia de la Muntanya neta.

El dia va començar amb complicacions per la fort pluja, que va anar amainant-se a mitjan matí i poc a poc vam anar arribant al restaurant el Regne, on teníem reservat el dinar per a 26 participants en el dia de la Muntanya neta. 

Vam poder caminar uns km per la zona del Monestir de Sant esperit, el GR 10, i així arribem a l'hora de menjar. 

Així vam complir un any mes al dia del club.

     

24 de Juny de 2017

RUTA PER MONTANEJOS 

Abans de començar l'estiu i com la calor va per a llarg, que millor que fer una marxa per l'ombriu de los Estrechos del Mijares, pensat i fet, després de varies reunions i acoblar calendaris d'activitats diverses i  personals,  per fi amb la motxilla farcida de tot el que cal per gaudir d'un solejat i clar dia a Montanejos, entre pins, penya-segats i bosc de ribera, quedem a l'aparcament de la Fuente de Baños on per 5€, deixem els cotxes per tot el dia. 

Seguint la ruta gravada al GPS i com de costum l'aparell mes fiable per no caminar per on no toca i evitar possibles errades, enfilem cap amunt entre pins, antics bancals de cultiu de secà, per les vessants de la serra, fins arribar a la senda que en lleuger ascens ens mena pel recorregut que per dalt dels penya-segats, segueix aigües amunt del riu Mijares, ara per l'ombriu i baixant, la remor de l'aigua cada vegada mes forta, ens deixa escoltar les veus dels agosarats piragüistes que ben equipats i guiats per un monitor gaudeixen del descens en canoa, enfront podem veure les roques foradades, per on va la carretera des de Montanejos a la Presa d' Arenoso, en arribar arran del riu creuem per un pont a l'altra part, per on seguim fins arribar a la pista i en pocs minuts ens posem  les capes impermeables, car la pluja, provinent del xorro d'aigua a pressió que ix de la presa d'Arenoso, ens cau damunt durant uns 100 metres de camí, ara mes esportistes carregats amb canoes es disposen a començar a baixar riu avall. 

Decidim no anar a peu dalt de la presa i tornem cap a Montanejos per la carretera i aguaitem per la roca foradada per mirar els escaladors que fan via per la paret d'enfront, mentre les canoes continuen baixant, continuem carretera avant i baixem per l'esquera per un caminet fins l'assut de la presa de Cirat on envien, per un caduf cavat a la roca, l'aigua que engega les turbines que generen energia elèctrica, encetem un tram de senda no previst que ens ajuda a saber part del riu que alguns no coneguem. 

En arribar, a la fi, un bon bany en les aigües del riu a la Fuente de Baños ens fa reviscolar i fem gana de dinar, ens fa goig tornar encara que hui no li en cabien mes banyistes a una i altra banda.