Crònica per : Francecs Gimeno
El passat dissabte 14 de Novembre vàrem acudir tots els participants de la ruta PR-CV-344, a la Fuente de la Oliva,
Carmen, Fernando, Elisa, Lourdes, Ramon, Maria Jose, Lola, Antonio i Paco, era
la primera vegada que com a CMXOCAINET anàvem al Riu Cabriel.
Un matí que esperàvem assolellat, ens va sorprendre, durant almenys dos hores de caminata per pistes agrícoles, una espessa boira, que tan a penes deixava albirar
15 metres dels voltants, la Hoz del Purgatorio i la desembocadura del Barranco Cinabrio, no les vàrem poder vore, fins que no davallarem al Tollo de l'Amor en la Hoz de Vicente, on vam poder gaudir del meravellós treball que durant milers d'anys, els plegaments de
les plaques i l'aigua del riu, han aconseguit un paisatge tan sorprenent i magnífic, jamai
dissenyat per cap esser humà.
En refer el camí per tornar al creuament on
els postes indiquen Rabo de la Sarten i Mirador de la Hoz de Vicente, escoltem un altre grup de senderistes que caminaven pel PR-CV-344, els trobem al Mirador de la Hoz de Vicente, des d'on podem contemplar cent metres mes avall dels
nostres peus, el recorregut del riu formant la gorja i
escoltar el remor de l'aigua al passar per damunt de les pedres esmolades any
rere any.
Reprenem la ruta per la pista ampla que en un
lleuger ascens i desviant-nos en un creuament a la esquerra, arribem a contemplar un altra gorja, un vertader treball d'enginyeria hidràulica que la natura ha sabut esculpir en la roca sense seguir cap patró que no siga la insistent tenacitat de l'aigua de buscar el camí mes fàcil per arribar a un altre riu o a la mar. El Rabo de la Sartén esta envoltat pel Cabriel formant un solc fluvial amb agulles i llesques de roca que la
erosió amb tenacitat mil.lenaria ha deixat que els pins carrascos, els arbocers, i tota mena d'arbustos col.lonitzen a plaer.
Tornem enrere i resseguim la pista forestal amb franges de protecció per a la prevenció d'incendis, al cap de 20' i girant a l'esquerra pugem al Mirador de la Fonseca, des d'on podem albirar los Cuchillares d' Alarcón i tota la vall de la Fonseca.
Enllacem amb l'últim tram del recorregut fins arribar a la Fuente de la Oliva, on hi ha una bassa d'aigua envoltada de boga i un abeurador per al ramat, no debades prop passa la Canyada Reial de la Mancha amb el Mediterrani, per el mateix lloc on hi ha una calçada romana secundaria i un antic camí iber des de Toledo, que creua el Cabriel pel pont de Vadocañas.
Després de pegar un merescut mos, reviscolem i
ens acomiadem fins la propera, que esta prevista per al 29/11 a la Mola de
Segart.
Fotografia: Antonio Martinez
