21 /06/2015 Montanejos Cerro Morrón Riu Maimona

Crònica per : Francesc Gimeno

Bona Vesprada  a tot@s, el passat diumenge 21 de Juny vam fer l'última ruta programada del segon trimestre de 2015. 

Ruta a Montanejos de 13 Km amb ascensió al Cerro del Morrón de Campos amb 956 m/sobre nivell de la mar, creuant el riu Maimona i recorregut paral.lel als impressionants penya-segats  que l'aigua ha anat llaurant durant segles i segles.

Eixim a les 7:30h des del Puig i Gilet per trobar-nos a l'aparcament de la Fuente de Baños, Vicent, Àngels, Lola, Mª José, Ramon, Paco, Antonio i Paco, cap a les 8:40h iniciem la ruta arran del senyal indicatiu de SL-CV 102, passant per davant del desviament de la senda que va a la Cueva Negra, seguim amb lleugera costera fins arribar al colladillo a 545 m d'alçària, creuament del sender que va a los Estrechos del Mijares, el que va a la Senda Bojera i agafem el corriol que s'enfila cap al Cerro del Morrón, un grup de senderistes, el mes nombrós, roman a l'ombra dels pins mentre reviscola de la revetla del dissabte i pega un mosset, mentre els mes arriscats no poden deixar passar la oportunitat  de pujar al cim mes alt de la conca del riu Millars. 

Per un sender en ziga-zaga entre pins d'Alepo, llentiscles, cornicabra, alguns aurons, carrasques, després de salvar dos canals guarnides amb ancoratges i cables, per fi arribem al mirador del Cerro del Morrón de Campos des d'on es pot contemplar un paratge que en 360º pot encabir, el Penyagolosa, Puertomingalbo, la serra de Gudar, la serra de Barraques, el riu Millars, Montanejos i Montan, l'embassament d'Arenoso, el xorro de "l'Aliviadero" de la presa, les parets verticals del Barranco de Maimona i la serra d' Espadán.

Descendim pel mateix corriol fins el colladillo on ens esperen la resta de comp@nys i resseguint la senda Bojera contemplem a la paret dreta del barranc els plegaments i la forta pressió soferta pels estrats rocosos. Arribem al punt on creuem el barranc botant de pedra en pedra per no mullar-nos el calcer I tornem a ascendir i  fem cap al PR-VT 127 que mes avant en direcció Montanejos i Montan coincideix amb el GR-7 I EL SL-CV 102, caminem contemplant les espectaculars parets verticals del barranc tenint molta precaució de no pegar un mal pas a mes de 200 m sobre el Maimona.

Arribem als depòsits de Montanejos i després d'una xicoteta passejada pels carrers, agafem la carretera que ens porta a la Fuente de Baños on podem refrescar-nos a la platja fluvial i gaudir de les aigües termals que brollen baix els nostres peus. ha valgut la pena matinejar i ara toca restablir-nos amb un bon dinar vora el Mijares.

Un recorregut recomanable que a bon segur tornarem a proposar al calendari de rutes 2016. ANIM. 

     

Fotografia Antonio Martinez, Ramon Doñate, Francesc Gimeno

RUTA 14/06/2015 GILET.

Crònica per : Francesc Gimeno.

El passat diumenge 14/06/2015, vàrem quedar a les 7:30h a la plaça de la Estrèla per fer una ruta pel terme de Gilet, Ramón, Maria José, Lourdes, Toni, Antonio i Paco coneixedors habituals de les sendes de la Calderona inicien la ruta per la plaça de l'església, Avda. Ausiàs Marc per la zona on es troba el cementèri àrab i la Rambleta - que quan plou de valent rega tots els bancals d'oliveres.
Seguim per el Ventorrillo, Avda de Sagunt, camp de futbol i travessem el barranc de la Maladitja per una pista que va paral.lelament i en sentit contrari fins arribar al barranc del Racó que travessem per buscar la pista que va al Racó de Gausa i enllaça amb el camí del barranc Balau que inicia una senda que en prolongada ascensió ens porta al GR-10 a les Penyes de Guaita, on esmorzem, contemplant el litoral que va des de Dènia fins a Almenara.
Una vegada hem reviscolat seguim pel GR-10 fins el Palleràs, on girem cap a la dreta per caminar per la pista que ens du a la Cova Monedera i al Pou de la Bassa Empina, baixem per la senda que per antics bancals d'oliveres ens porta al Barranc de la Calderona en el Clot d'Oliver, creuem la Via Pecuària del Camí de la Calderona i per una lleugera costera que vàrem netejar, trobem l'Aljub de l'Algepsar.
De camí cap a casa quedem a la República Independent de Caseta de Paqui per fruir d'un bon dinar.
Aním i fins la propera.

 Nota de l'editor:
 A menjar quedem alguns i algunes més dels quals havíem fet la ruta. No vam tenir motius de queixa, ja que tenien la nevera ben carregada de begudes fresques i els aperitius en la taula.
 Tot va transcórrer tan bé, que per a evitar comentaris i "chismoreos", no deixem rastre del nostre pas per la casata de Paqui, ni tan sols, testimoniatge gràfic. (ni una foto de mòbil, ni xats en el whatsapp).

07/06/2015 Per l'estrét del Cascajar Bejís.

Crònica per : Francesc Gimeno y Antonio Martinez.

Com en el refrany: no hi ha mal que per bé no vinga.

Amb els últims preparatius de la marxa del diumenge 7 de juny pel barrànc  del Resinero, Penya Escabia etc salta la sorpressa que aqueix dia, a aqueixa hora i per la mateixa ruta havien dues marxes (II Marxa de Muntanya de Bejis 2015); nosaltres, amb alta capacitat de resolució, resposta instantània a qualsevol contratemps, vam resoldre realitzar el nostre objectiu variant la ruta i sense creuar-nos amb el personal de les rutes ( una caminant i una altra correguent ); fins a ací tot bé, si no haguera sigut perquè quan haviem  de variar el sentít de la ruta, ens vam anar de cara a la de la carrera i damunt arribàrem al punt mes estret alhora.

Conclusió, esperem a veure si passaven els últims mentre esmorzàvem i ens menjàvem la meitat dels pastissets que tenien a l'avituallament; veient que el temps passava i els pastissets i altres llaminadures s'acabaven, vam tornar pels nostres passos i vam recórrer l'estret del Cascajar, ens banyem els peus en el tram d'aigua (riu Palància)

i vam tornar fent la circular fins a arribar al Molinar, punt del que havíem eixit. D'aquesta història que expliquem, la referència al refrany. 

Vam fer els kms que ens havíem proposat, i descobrim alguns i algunes dels 14 participants, una ruta que ens ha encantat i que gens tènia que envejar a la projectada, bé, o eixa  sensació crec jo que ens ha quedat.

     

Fotografia Antonio Martinez

VIII Marxa per la Tinença de Benifassà 2015

Crònica per :Francesc Gimeno y Antonio Martinez. 

 La marxa per la tinença de Benifassà, ha esdevingut una clàssica en la programació anual del cmxocainet, des de fa mes de quatre anys membres del Club hi participem, i les que ens queden per gaudir. Perquè a bon segur que mantindrem el costum d'acudir a la Marxa per el Parc Natural de Benifassà, que a mes a mes i depenent del recorregut, també podem gaudir del Parc Natural dels Ports i mes concretament d'un altre clàssic com es el Barranc de la Fou i la Fageda del Retaule. 

Enguany ens varem aplegar a la Pinada prop de Gilet a les 6:30h el diumenge 31 de maig per arribar a temps a Fredes i recollir la targeta de participant, prendre quelcom i eixir a les 9:00h per un traçat de 18 Km. Eixim des de Fredes 1090m de altitut, passant per Cantaperdius 1248m, Coll deTombadors 1261m i Tossal del Tres Reis a 1351m de altitut el punt mes alt de tot el recorregut i on està previstl'esmorzar.

Continuem el recorregut passant per el Mas del Ric 1175m, que es una llàstima que no està molt ben conservat, Pinar Pla 1180m , GR-7, Roca Blanca 1094m, Mas del Peraire 1090m , la Font Ferrera 1150m on està el Refugi i avituallament del diinàr. Continuem per GR-7 passant per Coll del Manadó 1249m , envoltats de grèvols, teixos, aurons, espino albar, i als racons mes humits falagueres, seguim per el Pinar Pla, Roca Blanca i ja de tornada a Fredes, on recollim la camiseta commemorativa de la 8na marxa i un pastisset farcit de carabassa filosa,que ens ve al pèl per recuperar-nos de l' esforç, acabem fent-nos unes cerveses brindant per la germanor i per el gaudi d'un paratge que es resisteix a que la mà de l'home i el pas del temps malbaraten la seu existència. 

El recorregut ha estat prou assequible, tant per la llargària i com pel desnivell acumulat de 950m, com per la climatologia suau. 

Dotze hores després tornem al punt de trobada de la Pinada, on s'acomiadem les/els participants, Maria Jose, Ramón, Alberto, Joaquín,Carlos, Antonio i Paco, que hem estat transitant entre Teruel, Castelló i Tarragona, i no només això, tanmateix ho hem fet per tres antics Regnes. Aním i ens veiem a la 9a Marxa per la recuperació de la Tinença. 

P.D. TINENÇA : Territori tingut en feu- domini de que un senyor era investit pel sobirà amb obligacions i drets determinats

     

Fotografia Antonio Martinez

Neteja de l'Aljub de l´Algepsar

Crònica per : Francisco Sanchez I Oron

Aljub de l´Algepsar

L'eixida programada pel Club de MUntanya Xocainet el dia 17 de Maig, consistia en una jornada de neteja, gaudi i de compromís amb el nostre entorn mes pròxim, que és la Serra Calderona i mes concretament les muntanyes pròximes a Gilet i especialment la Vall de Toliu i St. Esperit. 

Després de reunir-nos tots en el pàrquing de la zona de St. Esperit i distribuir el recentment adquirit material per a la neteja de matoll i poda d'arbres, ens dividim en grups i comencem la tasca. 

Part davantera de l'aljub.

El nostre grup estava format per Paco Gimeno, Carles Catalunya, Jose Ramón Maties, Juanjo i jo Francisco Sánchez Oron. Ens dirigím a netejar la senda d'accés a un singular Aljub situat en la zona de l'Algepsar de Gilet, molt pròxima a la Vall de Toliu, cap a la a la Font de la Vidriera. L'accés a l'aljub, comença en una senda pràcticament desapareguda a la dreta d'una carretera asfaltada. L'ascensió no resulta fàcil perquè la senda ha desaparegut amb el pas dels anys, i el nostre grup llavors intenta obrir una nova ruta d'accés i amb posterioritat intentar restaurar l'aljub. Principalment buidem, la senda d'accés de matoll, argelagues i també vam podar algunes branques de pins carrascos. 

Poc després vam accedir a l'aljub que es troba encimbellat sobre una gran roca de calcària que s'aprofita com dipòsit d'aigua. Arreplega l'aigua del vessant on es troba, on van realitzar els nostres avantpassats diversos ribaços que àdhuc es troben en bon estat, malgrat el pas dels anys i el seu posterior abandonament.. Per a la nostra sorpresa contenia aigua de les últimes pluges primaverals. Una vegada a l'aljub, netegem els seus voltants de matoll, principalment romaní, argelagues i vam podar uns pins situats enfront del mateix. Finalment reforcem en la baixada la nova senda d'accés i ens encaminem a gaudir d'una magnifica “torrà” que organitzava el club de muntanya després d'un matí agradable amb els nostres companys.

Vista de la neteja de pins i la coberta de l'aljub.