Primera eixida nocturna de l'estiu 2022, pujada a la Penya

Crònica per : Francesc Gimeno 

Reprenguem la nova etapa després de la covid-19, i un any més el Club Trail Xocainet ha programat una eixida nocturna el dissabte 16 de Juliol, aprofitant el començament de la minva de la lluna.

Ens ajuntem a la Plaça Verge de l’Estrella uns 40 participants entre xiquetes i xiquets de diferents edats acompanyats per adults i algunes mascotes amb moltes ganes de gaudir de la natura.

L’elevada temperatura ambient ens acompanya part del recorregut entre pins, garrofers, llentiscles, romers, ruda,... Com més amunt pugem va millorant el benestar i sobretot les vistes de Gilet i Sagunt enllumenats, i de gran part de la costa entre Almenara i Puçol. La silueta del Picaio i les Penyes de Guaita deixen pas al Golf i a la ciutat de València.

En aplegar al coll entre el Xocainet i la Penya recuperem l’alè i tot el grup iniciem l’últim tram del recorregut per una estreta i escalonada senda per fer cim dalt de la Penya, on sopem contemplant els llums dels pobles que ens envolten.

La lluna encara no apareix i decidim anar baixant buscant la senda que porta al Drac de la Calderona on ens reagrupem per fer l’últim tram del recorregut i per fi podem contemplar la lluna per dalt del Picaio i Penyes de Guaita que ens acompanya fins Gilet.

Una bona experiència per tornar a repetir en pròximes eixides.

     

Fotos: Rebeca Campos

VII MSG 12 de Maig 2019

PRESENTACIÓ 

Ja tením ací una nova edició de la Marxa Senderista de Gilet, que es celebrarà el pròxim 12 de maig de 2019, a les 08:30 hores.

La Marxa Senderista de Gilet està organitzada pel Club de Muntanya Xocainet amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gilet. 

La Marxa Senderista de Gilet és una prova NO competitiva, que pretén fomentar el senderisme i al mateix temps poder gaudir en família o entre amics de paratges amb un gran valor ecològic, enmarcats dins del Parc Natural de la Serra Calderona, en la província de València. També volem aprofitar per a donar-vos a conèixer el nostre poble. 

RECORREGUT

La VII Marxa Senderista de Gilet, té un traçat circular de 10.8 Km de dificultat mitjana amb un desnivell positiu acumulat de 379 m. L'altitud mínima és de 60 m ( barranc de la Maladitja baix dels ponts) i l'altitud màxima es de 381 m (Penyes de Guaita). El lloc de l'eixida i de l'arribada estarà situat en la Plaça Verge de l'Estrela de Gilet.

Per a completar el recorregut s'ha estimat una velocitat mitjana d'uns 3.5 km/h, sent el temps aproximat per acabar la marxa d'unes 3:30 hores més el temps de parada per esmorzar. També s'ha estimat que el ritme més lent de la marxa siga de 3 km/h, sent el temps previst per acabar d'unes 4:00 hores més el temps de parada de l’esmorzar.

Està previst fer una parada per esmorzar d'uns 30 minuts al arribar al paratge conegut de Penyes de Guaita, punt intermig de la marxa.  

INSCRIPCIÓ DELS PARTICIPANTS:

Les inscripcions es realitzaran a través de la pàgina web:

www.sportaniacs.com

El nombre màxim de participants està limitat segons la normativa del Parc Natural de la Serra Calderona. L'Organització es reserva el dret de reduir el nombre de places per motius de seguretat o altres motius que puguen afectar el bon desenvolupament de la marxa. En qualsevol cas, aquesta modificació será anunciada amb suficient antelació en el Blog del Club de Muntanya Xocainet.

S'estableix que el període d'inscripció per a la VI Marxa Senderista de Gilet s'obrirà el pròxim 13 d’abril de 2019 a les 0:00 hores i es tancarà el 10 de Maig a les 23:59 hores, si ben abans no s'han cobert el total de participants permesos.

L'import de la inscripció s'estableix en 4 €, i inclou:

• Gastos d'inscripció.

• Fons Ecològic.

• Segur d'accidents.

Els menors d'edat, podran participar acompanyats dels seus pares o tutors legals, o d'un adult, que es faran responsables d'ells/d'elles durant tot el recorregut. A més hauran d'emplenar l'autorització en el moment de la inscripció.

Autorització de menors

MARXA ECO-RESPONSABLE:

La VI Marxa Senderista de Gilet transcorre per paratges d'alt valor ecològic.

Una part del recorregut transcorre per pistes i senderes del Parc Natural de la Serra Calderona. Els participants en aquestes proves saben molt bé que la muntanya és un entorn fràgil que ha de preservar-se. Per açò, des de l'Organització, es pretén que aquesta siga una marxa eco-responsable i respectuosa al màxim amb la muntanya.

El seu objectiu és tenir un impacte nul sobre el mitjà natural i la conscienciació de tots i totes per a protegir aquest entorn excepcional.

Per aquest motiu L'Organització, a més de complir rigorosament les normes del Parc Natural de la Sierra Calderona, proposa:

1. Lluitar contra l'erosió del sòl: Queda prohibit l'ús de dreceres fora dels camins i senderes marcades.

2. Gestió correcta de residus : S'han d'utilitzar els contenidors i llocs habilitats a tals efectes, que es trobaran en el àrea recreativa de Sant Esperit a mitat de recorregut aproximadament o al finalitzar la marxa en el poble. Cada participant haurà de portar amb si les seues deixalles fins als punts mencionats anteriorment. Però sens dubte i sense poder evitar-ho, el nostre pas per la muntanya genera un  impacte en el medi ambient, que des de l'Organització intentarem minimitzar-ho i deixar-ho tot millor de com ho trobem. Per aquesta raó, es destinarà una part de la vostra inscripció (0,55 €), per a l'elaboració d'un Fons Ecològic, que serà destinat per a la recuperació i neteja del nostre entorn natural

RUTA BENIDORM EL ALBIR Serra Gelada 12 01 2019

Crònica per:Francecs Gimeno .

El dissabte 12 de gener ens acomboiem definitivament per fer la ruta que va des de Benidorm a l’Albir, pot ser ara va de bo després de molt de temps de preparar-la i per l’oratge o altres raons la vam haure de tornar arrere o suspendre, una ruta que recorre el Parc Natural de Serra Gelada que va ser aprovat l’any 2005 i que te una superfície de 5564 Ha la major part 4920 Ha en medi marítim. 

Deixem els cotxes a l’aparcament i punt de trobada a l’Albir i final de ruta on està l’oficina de turisme, Tere, Llorenç, Ramon, Ma José, Angels, Vicent, Paco  baixem al poble buscant la parada del bus que ens portarà a Benidorm on ens esperen Geno i Lluis prop de la platja de Levant, en arribar iniciem la ruta carrer amunt entre edificis i xalets fins trobar la senda que porta a la creu, la trobem plena de fotos i dedicatòries en record de persones presumptament difuntes, s’ha convertit en un lloc de visita per part de familiars, que depositen flors en la creu i voltants, nosaltres aliens a qualsevol ritus, aprofitem les vistes i els graons del peu de formigó per esmorzar mentre contemplem la mar la ciutat i els seus gratacels, Terra Mítica, les instal·lacions turístiques que omplin el Racó de L’Oix, parc aquàtic, parc temàtic, campings i  a la nostra esquerra el Puig Campana. 

Es hora d’aprofitar el bon oratge i encetem la ruta per una senda pedregosa i seguint indicacions i gps, el camí està prou marcat pel tràfec de senderistes que segueixen este itinerari amb prou pujades i baixades molt prop dels penya-segats que en diferents desnivells ens mostren l’evolució de l’erosió que configura un paisatge canviant,  en la vegetació modelada pel vent marí i que s’ha adaptat al terra i al clima.  

Aguaitar des de dalt ens permet gaudir del soroll de les ones colpejant les roques, endevinar els salts dels dofins que segueixen la seua ruta cercant bancs de peixos entre les illes xicotetes, que son producte de la contínua transformació del litoral, fins i tot la fauna a recer del vent, una perdiu gens poregosa, busca menjar i aixopluc, ben lluny del possibles depredadors naturals i dels caçadors que no massa lluny tenen el seu coto amb sembrats de blat esperant la fi de la veda.  

Les vistes de la Serra de Bèrnia i del litoral amb la platja del Racó i del Penyal d’Ifac cada vegada mes a prop ens diu que no queda massa ruta per caminar, un tram de senda prou costerut que fa cap a l’Alt del Governador es la major dificultat de tot el recorregut, des d’ací hi ha un desviament per anar fins al far de l’Albir, però seguim altres indicacions i baixem en sentit contrari i passem per un abocador clausurat i repoblat amb vegetació autòctona i recuperat com a espai de lleure, baixem per la senda envoltats de pins i de una vegetació amb plantes amb floració molt característiques de la zona sobre tot molt abundants pels voltants de l’aparcament. 

Unes cerveses en la taula d’un bar regentat per alemanys, molt concorregut per jubilats i grups de persones d’origen  centre europeu ens fa constatar que estes poblacions desperten un gran interès pel seu clima, el litoral i la fesomia de la trama urbana, massa impactant per al medi ambient i la seua sostenibilitat. 

Anim i fins la propera ruta a Font del Comte el 3 de Febrer. 

     

Fotografia: Geno, Paco, Ramon.

RUTA DEL DIA DEL CLUB 2018

Crònica per : Francecs Gimemo.





El diumenge 16 de desembre quedem a les 8:30h a l’aparcament de les carrasques a la zona de lleure de Sant Esperit, Amparo, Felix, Maria Jose, Angels, Vicent, Geles, Paco i Francesc, comenten breument el recorregut que podem fer i iniciem el recorregut des de el rellotge solar anomenat Projecte Penyafort bastit en commemoració de les primeres acampades de la Colla Excursionista EL Sol a principis del segle XX que van fer a Sant Esperit i que possiblement foren l’origen de l’activitat excursionista que un grup d’amants de la natura i del país van encetar des de València estant, un projecte que després acomboià a mes persones i que donà pas al Centre Excursionista de València que tantes excursions i projectes va dur a terme sobre tot en la Serra Calderona i la seua gran aportació en la redacció del P.R.U.G. del Parc Natural de la Serra Calderona i sobre tot arran dels continus incendis que assolaven la serra, la Marxa per la Calderona va recórrer tots els pobles i muntanyes fins l’any 2016 amb la XIII Marxa que va iniciar el seu recorregut a la Laguna del Portillo    al terme de Segorbe. Tanmateix durant molts anys, tots els caps de setmana baixaven en l’estació de tren de Gilet, molts grups d’Escouts de València que s’iniciaven en l’excursionisme i acampades en la zona habilitada prop del monestir.  

Descartem pujar al penyó per accedir a l’abric protegit on es troba la pintura de l’Edat de Bronze, coneguda com  Ídol Oculàt que durant tants segles vigila la Vall de Toliu on des de 1404 arran de la donació d’una antiga alqueria que Na Jaumeta de Poblet esposa del senyor de Gilet, i que es l’origen del convent franciscà de Sant Esperit del Mont. Decidim accedir pel camí que fa cap al cementeri dels franciscans i baixem pels carrers de la Vidriera per davant de la Font de la Vidriera i per la via pecuària, antic camí d’arriers, arribem al pont sobre el  barranc de la Calderona, on conflueixen el barranc de Xocainet i que dona origen al Barranc de la Maladitja _ així s’anomena, arran d’un assalt del Convent de Sant Esperit per part dels pirates barbarescos cap a l’any 1547, època en que Jaireddin Barbaroja sovintejava les costes valencianes i de gran part de la Mediterrània, que van desembarcar a Sagunt i barranc amunt van arribar pels voltants del convent i perpetraren  l’assalt amb conseqüències tràgiques per als seus habitants -. 

Tot seguit creuem el barranc prop del “ Mini Lago” per la passarel·la i pels carrers de la urbanització Sant Esperit fem cap al camí del Barranc Balau que per pista i barranc ens mena fins el “carregador del Carmelo” i s’enfilem senda amunt per vora barranc, tot buscant l’aljup del Barranc Balau que ens espera com si el temps romanes quiet i els giletans i giletanes que tantes vegades han begut de les seues aigües no s’hagueren oblidat de la frescoreta que els oferia quan per finals d’agost el sol s’aplomava mentre recollien les garrofes dels bancals propers.
 Tornem sobre les nostres passes i sobre les roques seiem per esmorzar, mentre contemplem la muntanyeta de la cova monedera que conté restes de terrisseria de l’Edat de Bronze i posteriors, ara anem cap al punt d’inici pensant en les cerveses i aperitiu, mentre venen la resta de socis, Encarna, Ferran, Mila, Antonio, Ilona, Tere, Llorenç, Geno, Lluis, Lola, que dinem en el menjador del convent amb posterior visita a les instal·lacions i biblioteca. 

La experiència ha estat molt positiva i tot@s recordarem com es un orgue anglès en el cor de l’església, o els incunables i mega-llibres a la biblioteca amb les seues il·lustracions sobre pell de cabrit, necessitaríem molta paperassa per a descriure totes les vivències i sensacions que hem viscut en la visita guiada pel Prior Fernando, tot per la bona relació de Paco Sanchez Oron amb la comunitat franciscana que ens ha fet gaudir d’un dia del club molt especial.


Anim i fins la propera el 6 de Gener prop de Serra. 

     

Fotografia: Antonio Martinez

2 12 RUTA SERRA CALDERONA: SERRA-REBALSADORS-MIRADOR DE MIREIA-GELERA-SERRA

Crònica per : Francecs Gimeno.

 El passat diumenge 2 de desembre de 2018 quedem a les 8:00h per eixir des d’El Puig i Gilet fins el punt de trobada en l’aparcament davant de l’Ajuntament de Serra, en un descampat pròxim deixem els cotxes, Ramón i Antonio han preparat una ruta amb variants sobre les que cmxocainet havia gravat fa uns anys, comencem per dins del casc urbà buscant el punt mes alt que enllaça amb el camí de terra, el soroll de l’aigua ens conta part del passat agrícola dels habitants d’este poble de la Serra Calderona que dins del Parc Natural i que encara hui manté alguns bancals amb conreu de vitualles, oliveres i garrofers.

Per una senda a la dreta enfilem costera amunt entre pins, llentiscles, romers, brucs i restes de garrofers en bancals sense conrear, anem guanyant altura i el pantaix des d’on podem albirar en 360º gran part del litoral, des d’el Montgó, Cullera, València, tanmateix el Camp de Túria, Horta Nord, Serra Espadà, Penyagolosa, Alt del Pi, Mola de Segart, serra de Torrent.

 Ara anem per pla per un camí prou ample, salvant alguns tolls de les últimes pluges, les coscolles, romers i pins conformen un paisatge que ha reviscolat poc a poc dels incendis i que les pluges d’enguany han ajudat en escreix a afermar per molt mes temps i això els que desitgem Angels, Vicent, Ma José, Ramon, Ilona, Antonio i Paco que en pocs metres arriben a l’encreuament del Mirador de Mireia i el

camí que passa prop de la Gelera, esmorzem al mirador contemplant la Cartoixa de Porta Coeli i totes les terres i bancals dels voltants, que en algun moment formarien part de les concessions que el seu fundador, el bisbe Andres de Albalat que li va fer donació de la rectoria de la vila de Llíria de la qual rebia les primícies de tot el territori, entre 1272 i 1274 es posa la primera pedra en la vall de Lullen i va ser la primera cartoixa del Regne de València i la tercera del Regne d’Aragó, els primers monjos que l’habitaren venien de Escala Dei.

En acabar d’esmorzar iniciem la marxa caminant per la pista fins la Gelera que conserva gran part del seu perímetre encara que està plena de terra i vegetació, probablement els cartoixos es proveïen de gel per comercialitzar i conservar els aliments, ara el camí en constant descens entre pins i passem per la font del Llentiscle a l’ombriu, seguim caminant fins divisar les primeres cases i en no res tornem a passar pels carrers de Serra, unes cerveses en germanor, culmina un jorn gaudint de les sendes de la Serra Calderona, i en acomiadem fins la propera ruta pel terme de Gilet on quedem per al dia 16 de desembre.

     

Fotografia: Antonio Martinez

24 de nov 2018 Desert de les Palmes (font del Perello-Castell de Miravet- masos- font del Perello)

Crònica per: Francesc Gimeno.

El dissabte 24/11/2018 quedem en la Pinada a les 7:40h per anar al Desert de les Palmes a fer una ruta de 14 Km, Tere, Llorenç, Angels, Vicent, Maria Jose, Ramon, Antonio i Paco, en dos vehicles fan un trajecte de 74 Km aproximadament fins aplegar a la zona d’aparcament de la Font del Perelló en el terme de Cabanes en Castelló, les abundants pluges dels últims dies han canviat per complet les previsions que en un principi teníem a l’hora de preparar les motxilles, la font desbordava aigua per tots els rials, el barranc vessava aigua per damunt dels guals, sort que hem pogut travessar per damunt de la grava botant fins l’altra riba. 

Caminem per un camí de terra costera amunt amb alguns masos prou ben cuidats i

fortament assegurats amb planxes de d’acer a les portes i finestres per evitar furts i malifetes, anem pujant per vora dels bancals amb ribassos prou ben conservats fins travessar un bancal d’armelers i enfilar senda amunt cercant el Castell de Miravet que davant nostre apareix després de recórrer entre romers, llentiscles, ginebres, brucs en flor, timó, sajolida, palmes, un arc de pedra gris ens dona la benvinguda, l’aljub de grans dimensions i les restes de l’ermita i cases al voltant.  

Ara es hora d’esmorzar al mateix temps que la colla que està netejant d’arbusts i arbres que han crescut en gran part de l’interior de les  restes del castell, les palmes també tenen el seu lloc i sembla que se quedaran, les vistes de la costa en animen a continuar caminant per canviar de muntanya, baixem fins el nivell del barranc de Miravet, que ara degut a les pluges encara porta aigua i busquem un gual per travessar seguint el camí a la dreta de la carretera, es descalcem i amb no poques dificultats passem per damunt les pedres que se claven en la planta dels peus, seguim pel camí en continu ascens passant prop de masos que en algun temps garantien la vida i el conreu de estes terres abancalades des de ben antic, en arribar al coll les vistes panoràmiques de tota la costa, Benicàssim, port de

Castelló, fins Cullera i continuant per la pista albirem les Illes Columbretes i mes avant cap al sud-oest les Agulles de Santa Agueda i el Cim del Bartolo que de moment no anem a pujar hui, ara passem per senda de rodeno entre brucs d’hivern, llentiscles, lligabosc, i els arbocers alguns en flor ens ofereixen el preat fruit roig. 

Continuem ara en descens passant per mes masos, on escara alguns arbres de secà com garrofers, oliveres, armelers encara que poc conreats tenen els seus fruits a l’abast de senglars i ocells que conviuen pels voltants, algun codonyer amb codonys que hom pot consumir torrats, amb codonyat o si mes no com a ambientador amb el seu flaire natural. 

En no res apleguem a la font del Perelló on dinem en les taules de fusta mentre escoltem el soroll de l’aigua i raonem de les pròximes rutes programades i si podríem canviar la propera i fer la de Rebalsadors en la Serra Calderona. 

Ànim i fins la propera. 

     

Fotografia: Antonio Martinez

10 de Nov 2018 RUTA FAGEDA DEL RETAULE, SENDA DEL TABAC, EL TEIX, FAIG PARE, PI GROS

Crònica per : Francecs Gimeno.

El dissabte 10 de novembre de 2018 quedem a les 6:30h per anar al Parc Natural del Ports i mes concretament a la Fageda del Retaule, en la Pinada ens saludem Angels, Vicent, Filo, Jaume, Tere, Llorenç, Maria José, Ilona, Antonio i Paco, ara en dos cotxes iniciem el trajecte de 156 Km i 2h 33´ fins l’àrea de lleure de  la Fou dins del terme de la Sènia, en arribar a l’embassament d’Ulldecona agafem la pista de terra plena de tolls i solsides de terra i pedres de prou grandària que dificulten els transit  en 8 Km fins l’aparcament en la Font de la Fou on hi ha alguns vehicles de possibles senderistes.


Abans d’iniciar la ruta esmorzem a les taules de fusta prop de la font mentre escoltem l’aigua que baixa pel Barranc de la Fou, ara iniciem la ruta buscant la senda que comença junt a la caseta forestal i que en continu ascens ens mena cap al racó del Tabac, un indret ple de boix, pins negrals, aurons, carrasques, coixinets de monja, sajolida i alguns bolets que anem identificant i triant amb el criteri ben encertat dels boletaires de Massalfassar, Jaume, Filo, Llorenç i Tere, alguns Lactarius Deliciosus, llengua de vaca, Suillus , Fredolics/Negretes-tricholoma terreum-, amb les seues variants segons grandària color, olor, el mon fungui costa molt de conèixer i per tant només cal agafar els exemplars que coneguem i els que ens recomanen els experts, la senda no para de créixer, sembla que darrere de cada pi, de cada arbust, de cada carrasca, van afegint senda, costera, el pla del Bous costa una miqueta d’aplegar, això si en arribar les vistes de la costa i de la mar contrasten amb la minsa vegetació que entre les pedres erosionades pel vent i les gelades, va reviscolant i fent-se lloc per tot el camí fins que apleguem al punt geodèsic, terra endins la vegetació del retaule i els contrasts de colors del fullam i les formacions rocoses a la nostra esquerra i a llevant les vistes del delta de 

l’Ebre i el Montsià ens deixa albirar la potent tasca per modificar el paisatge costaner, endinsant-se mar endins mentre el Montsià redreçava els últims Km de riu.

Ara en lleuger descens la senda vorejada de mes vegetació ens mena fins lo Teix, arbre que no pots deixar d’admirar amb el desig que per molt mes anys que hom el podrà visitar i respectar, mes avant els grèvols plens de fruits rojos i pins parasitats uns per l’heura i d’altres pel vesc, seguint avant un molló de pedres despisten un senderista que mentre escolta la resta del grup va trobant per la senda estreta,
aurons, fajos, avellaners, grèvols en forta pendent en ziga-zaga recorre un trajecte passant dels 1000m als 500m en la pista a 2,5 Km abans de la tanca de fusta. La falta de cobertura i la incomunicació ha pertorbat la resta del grup que al no trobar millor solució davant la preocupant incertesa segueix la ruta prevista confiant en un bon desenllaç. 

La pista de terra plena de fulles grogues i xicotets fruits dels avellaners intercalats amb fajos i pins ens guia costera avall mentre el Indi, una imponent roca vora el camí, guaita les meravelles del Retaule pintat de verd amb pinzellades de molts colors del roig, el filtre groguenc de la llum del sol entre les branques dels altíssims fajos ens recorda la proximitat del Faig Pare, imponent arbre entre tants que han fet d’este indret, la fageda mes meridional del continent europeu, mentre es fa l’hora de dinar, busquem la Font del Retaule on reviscolem mentre gaudim de la natura i demanem als senderistes que passen que comuniquen al senderista despistat que dígue on para. La visita al monumental Pi Gros

amb el terra regalimant aigua, no resulta massa agradós per a tot@s, en reagrupar-se seguim fins la tanca i pista avall continuem contemplant les peculiars formacions rocoses, murs inaccessibles que custodien esta meravella de la natura, el soroll de l’aigua ens acompanya un bon tros de camí fins la Font del Teix on tenim que creuar el barranc de la Fou passant amb cura de pedra en pedra, mes avant la balma ens ve a la memòria, on vàrem dinar en el 2012 crec recordar, en no res, ara si tots els membres del grup que intercanvien pareixer i merescut crit d’atenció, mentre apleguem a l’aparcament de la Font de la Fou. Eixim fent-se de nit fins arribar al restaurant del Molí de l’Abat on una cervesa i fruits secs, ens animen a fer mes rutes en grup seguint l’itinerari previst fins la propera pel Desert de les Palmes.   

     

Fotografia: Francecs Gimeno, Antonio Martinez

27/10/2018 ADEMUS-RIU BOHILGUES-ARBRES MONUMENTALS-MOLINS

Crònica per : Francecs Gimeno.

El dissabte 27 d’octubre quedem a les 7:30h per anar al racó d’Ademús per fer una ruta pel PRV-131.6 per una de les comarques valencianes poc caminada per el CMXOCAINET.

La descripció de la ruta feta per altres senderistes ens animava a gaudir d’una natura amb molts recursos que els habitants d’estes terres han sabut aprofitar des dels ibers, romans, mossàrabs i arran de 1210 amb Pere I d’Aragó que va prendre el castell d’Al-Démús i mes avant, el seu fill, Jaume I va conquerir i ja com a Viles Reials, Vallanca i Ademús, dins del Regne de València fins l’actualitat. 

Des de la primera petjada el soroll de l’aigua ens acompanya per la major part del recorregut que esta ple de xops amb una alçària infinita i ben rectes i plens de fulles grogues que van deixant caure fent una catifa amb olor a humitat impensable en altres indrets, les nogueres abatollades les nous pel terra barrejades i mimetitzades amb les fulles i difícils de trobar  per a ulls

poc avesats , els caquis mudant les seues fulles a roig intens i els fruits penjant del ramatge, les figueres amb els pàmpols cremats per les gelades i les figues aiguades, les tomateres cremades pel fred i les tomates mes roges si cal, les parres sens fulles i els penjolls de raïm esperant la verema, van fer que de sobte, no se com però al contemplar tant de fruit al nostre abast, la memòria de homo “recolector” ens va mudar per moments a senderistes espigoladors, alguns anàvem a quatre mans, este paradís en la terra, ple de pomeres esperiega i ricarda, amb tanta abundància que no l’hi en cabia mes, va fer que la ruta fins Vallanca després de passar pel mirador de la Hoz del riu Bohilgues amb la neu al fons, als  cims de la serralada de Javalambre, fos un passeig inoblidable i a repetir en primavera o quan puguem. 
  
Després d’haver esmorzat davant el freixe monumental, passegem junt a les nogueres monumentals en molts racons del recorregut junt a moltes fonts com la de la Teja, ara deixem els camps de conreu regats per l’abundant aigua i enfilem costera amunt per una pista vorejada de pins, mentre guanyem cota, trobem un pi monumental i passem prop de la sabina monumental, ara tot un seguit de sabines i de cultius de secà, d’armelers, ens guiaran entre marges de pedra en sec mentre albirem mes neu als cims de Javalambre, la gana i la troballa de restes de collita ens torna la dèria espigoladora fins que trobem acomodo per seure i pegar un mos ben merescut.

En reviscolar caminem per la pista en costant descens i a ma dreta vegem Vallanca i mes avant el castell d’Ademús, i als nostres peus tot un seguit de xops groguencs entre les parets erosionades per les aigües del riu durant segles, la Hoz llaurada entre roca, estrats de depòsits i caliça. Mes avant les restes d’una instal·lació hidroelèctrica ens recorda el profit que hom, des de ben antic, ha fet de la força motriu de l’aigua, en molins, sènies, turbines, batans.

Ara caminem de bell-nou entre cultius prop del riu i l’olor a codony i l’oferiment de les veïnes de productes de l’horta de Km zero, ens torna a la realitat evolutiva i les bones costums, cal respectar el medi ambient i no deixar res del que portem ni agafar res que no necessitem. 

En acabar que millor en una taula del bar del poble prenent cafè o cervesa mentre comentem on anem la propera eixida Ramon, Ma Jose, Lola, Felix, Amparo, Lola, Tere, Llorenç, Angels, Vicent, Isabel, Antonio i Paco decideixen eixir aviat abans que es fes de nit. 

Salut i fins la propera en la Fageda del Retaule.

     

Fotografia: Francecs Gimeno y Antonio Martinez